Mostrando entradas con la etiqueta Catalunya. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Catalunya. Mostrar todas las entradas

tres apellits mes frecuéns a Cataluña

Los tres apellits mes frecuéns a Cataluña són GarcíaMartínez López. Pots ajuntá a mil cataláns a una sala, seguín un criteri estadístic y tindrás:
22 García, 15 Martínez, 15 López, 13 Sánchez, uns atres 13 Rodríguez,  13 Fernández, 12 Pérez, 12 González, 7 Gómez, 7 Ruiz


Los tres apellidos más frecuentes en Cataluña son García, Martínez y López. Puedes juntar a mil catalanes en una sala, siguiendo un criterio estadístico y tendrás: 22 García, 15 Martínez, 15 López, 13 Sánchez, otros 13 Rodríguez, otros 13 Fernández, 12 Pérez, 12 González, 7 Gómez, 7 Ruiz

Albert Moliner @Albert_Giners




Los tres apellidos más frecuentes en Cataluña

Los tres apellidos más frecuentes en Cataluña son García, Martínez y López. Puedes juntar a mil catalanes en una sala, siguiendo un criterio estadístico y tendrás: 22 García, 15 Martínez, 15 López, 13 Sánchez, otros 13 Rodríguez, otros 13 Fernández, 12 Pérez, 12 González, 7 Gómez, 7 Ruiz


Los tres apellidos más frecuentes en Cataluña son García, Martínez y López. Puedes juntar a mil catalanes en una sala, siguiendo un criterio estadístico y tendrás: 22 García, 15 Martínez, 15 López, 13 Sánchez, otros 13 Rodríguez, otros 13 Fernández, 12 Pérez, 12 González, 7 Gómez, 7 Ruiz







Valencianos

valencianos, blaveros, blavers, estelada

Valencianos


¡¡¡Che, tu, mira estos ... S'han passat tota la vida volent-mos ofendre cridant-mos blaveros per portar nostra senyera historica el color blau i ara, sense que vinga al conte arrematen en blau la seua!!! 


Bo ya saps... per ad ells nostra llengua es la seua, nostra historia la seua, nostra cultura la seua; nostre segle d'or el seu... ¿Per que no anava a ser en el temps nostra senyera la seua?


Yo soy de Andalucía y ya hace dos años que no voy

Yo soy de Andalucía y ya hace dos años que no voy, paso de viajar 60 años en el tiempo, y lo que es peor, oír alguna bestialidad y liarme a decirles las mil y una, soy consciente que estamos muy lejos de ellos pero me da igual, soy feliz en Cataluña, y no la cambio por nada, nos odian, es así.
Llibertat presos polítics, polítics a la presó són. @Catalana35

soy feliz en Cataluña



Catanazis

Ara que los llassos los coloquen als negossis privats, y si te negues a que los ficon, te insulten, te agredixen y te amenassen per a que ten vaigues del poble. Podem di ya que pensen, parlen y actúen com a NAZIS , o encara no ?

Ara que los llassos los coloquen als negossis privats, y si te negues a que los ficon, te insulten, te agredixen y te amenassen per a que ten vaigues del poble. Podem di ya que pensen, parlen y actúen com a NAZIS , o encara no ? #Chapurriau chapurriau.blogspot.com

Ku Klux Cat

Jaume Vicens i Vives

Jaume Vicens i Vives

Jaume Vicens i Vives nos niega que Catalunya fuera, nunca, una “nació” cuando afirmaba allá por los años ´30:

“En mes de tres mil documents inèdits que portem recollits no hem trobat ni un de sol que ens parlés d´emoció col.lectiva catalane
sca , que ens revel.lés un estat de consciencia NACIONAL ,.. i ho sentim com a cataláns ” (”La Publicitat”. Barcelona 1936).



Barcelona. 20 cm. 416 p., [8] h. de lam. Encuadernación en tapa dura de editorial ilustrada. Muñoz i Lloret, Josep M. 1959-. Vicens Vives, Jaime. 1910-1960 .. Este libro es de segunda mano y tiene o puede tener marcas y señales de su anterior propietario. ISBN: 84-297-4266-2

 

Notícia de Catalunya (Nosaltres els catalans) va ser el llibre editat en català més venut durant les festes de Nadal de l’any 1954. Aquest èxit demostra que va ser una publicació oportuna i, sobretot, insòlita: era la primera obra de la postguerra editada legalment en català que reflexionava sobre la catalanitat. Allò que va impulsar a Jaume Vicens Vives a escriure un llibre d’aquestes característiques va ser la voluntat d’oferir una visió del passat col·lectiu i les característiques del tarannà i la psicologia dels catalans a partir de la història, adreçada a un públic molt ampli, no exclusivament català, sinó també espanyol.

Eso no estaba en mi libro de Historia de Cataluña

Vos recomane el llibre "Eso no estaba en mi libro de Historia de Cataluña" de Javier Barraycoa on ix açó:

Las barras de Aragón o por qué Cataluña no tiene bandera
Vos recomane el llibre "Eso no estaba en mi libro de Historia de Cataluña" de Javier Barraycoa on ix açó:



¿Sabía que Cataluña fue una de las regiones más taurinas y donde se recogen los testimonios más antiguos de las corridas de toros en España? ¿O que una de las hijas de el Cid se casó con un conde de Barcelona?... ¿Y que soldados catalanes lucharon para el Imperio español desde la Patagonia hasta Alaska

Las historias de los pueblos están llenas de tópicos, falsas leyendas… y olvidos. El Principado de Cataluña no podía ser menos. Lejos de ser un pueblo encerrado en sí mismo, participó en la construcción de España con igual o más entusiasmo que el resto de sus compatriotas. Los catalanes, junto al rey de Aragón, participaron en la contienda de las Navas de Tolosa, al igual que de sus tierras salieron los mejores oficiales de marina que participaron en la batalla de Lepanto, sin olvidar que hubo multitud de voluntarios en las sucesivas campañas de África.

Barcelona
fue la primera capital de la España visigoda y toda Cataluña que colaboró en la aventura del Nuevo Mundo con virreyes, soldados y misioneros, al igual que aportó ministros y presidentes a la Primera República del pasado siglo. Entre los estereotipos que nos hemos creado sobre esta Comunidad está, por ejemplo, el de ser los inventores del «pan con tomate», cuando en realidad lo pusieron de moda los murcianos que emigraban a Barcelona para construir el Metro o ser los padres de la «escudella», que no es otra cosa que una variante de los cocidos de cualquier provincia, introducida por los judíos sefardíes y a la que se le añadía carne de cerdo para no ser acusados de falsos conversos. Igualmente, la sardana nunca fue un baile popular en Cataluña excepto en algunos pueblos de la Costa Brava


Baile sardo , Cerdeña, Sardinia, sardana :




los famosos «castells» provienen de las «moixigangas» -construcciones de figuras con cuerpos humanos- que se celebraban 300 años antes en Valencia, y la conjunción copulativa «i» entre apellidos se trataba de un atributo castellano que fue copiado por moda. 

Los catalanes aparecen a lo largo de nuestra historia en los lugares y las situaciones más diversas: En Barcelona se celebró la conquista de Granada con más entusiasmo que en ninguna otra parte de España, albergaron el botín de la batalla de Lepanto, acudieron en masa a la llamada del general Prim a la Guerra de África al grito de «¡Visca Espanya!» ... 

y, para estupor de muchos seguidores merengues, fundaron el Real Madrid. Estas y otras muchas curiosidades son las que encontramos en estas rigurosas y amenas páginas.

Calenta, Lluís, que surts

Calenta, Lluís, que surts, Companys, Catalunya

Lluís Companys, assesí, Catalunya,





Una lectura apassionant que ens revela qui era Lluís Companys a través d’un relat rigorós com els de Cucurull i ple d’episodis de resistènciaheroisme passió en aquesta gran tragèdia contemporània. L’itinerari vital del president Companys ens submergeix en unes dècades transcendentals de la història recent de Catalunya, il·lustrades amb unes 150 imatges, moltes inèdites. El seu afusellament a mans de l’aparell repressor franquista, amb la col·laboració del règim nazi, fou la culminació de tota una vida dedicada a la lluita per la justícia social, pels ideals republicans i per Catalunya! Aquesta biografia descobreix al lector la personalitat de Companys més enllà de la figura pública. Aprofundeix en els valors que l’acompanyaren des de la infantesa fins al darrer alè a Montjuic i amb els quals molts lectors se sentiran identificats. Amb un estil àgil i vivencial, aquesta biografia esdevé una narració captivadora des del primer mot.

Biografía del autor

Montserrat Coberó i Farrés és llicenciada en història per la UB, Màster en gestió del patrimoni històric i arqueològic, Màster en museologia i gestió del patrimoni cultural, Postgrau en gestió i dinamització de noves activitats d’oci i turisme i Postgrau en desenvolupament local. Ha publicat articles divulgatius en diversos mitjans de comunicació com El Temps, L’Avenç o Descobrir Catalunya i monografies sobre història local i tradicions. Ha participat en la recuperació de la memòria histèrica de la Guerra Civil a les comarques de l’Anoia, la Segarra, l’Urgell i el Segrià.


//

Todos los españoles y muy especialmente los españoles catalanes, tenemos derecho a conocer la auténtica historia. No podemos permitir que se nos sigan ocultando ni tergiversando los hechos históricos.

Pretendo con esta publicación arrojar un poco de luz sobre el perfil humano y político del abyecto personaje que 77 años después de su desaparición, sigue siendo el referente moral e ideológico del independentismo catalán.

Y es que cuando hablamos de los salvajes talibanes de Oriente solemos olvidar que en España, no hace tanto tiempo, se perpetró una persecución religiosa como no se había conocido desde los tiempos de la Roma pagana o la invasión islamita del año 711.

Uno de esos asesinos en serie, no menos esforzado en sus labores criminales que el carnicero de Lyon o "El Califa", fue el nacionalista catalán Luis Companys, una deyección de la Segunda República a la que que no hace tanto tiempo le han puesto Compartido,calle y hasta el nombre del estadio olímpico de Barcelona para mayor vergüenza de todos los ciudadanos de bien.

Según diversos estudios considerados de máxima solvencia, el aludido detritus nacionalista catalán creó 200 Comités de Milicias con el siguiente resultado:

Persecución neroniana contra la Iglesia: 2.441 asesinatos de religiosos (1.538 curas, 824 religiosos, 76 monjas), incluyendo 3 obispos catalanes. En agosto de 1936 las patrullas de Companys mataban 70 curas al día. Muchos eclesiásticos de las provincias fronterizas pudieron huir de la Cataluña de Companys. Por eso en Lérida fue exterminado el 65% del clero, en Tortosa el 62%, en Vic el 27%, en Barcelona el 22%, en Gerona el 20%, en Urgel el 20% en Solsona el 13%.
En fin, un 35% del clero de toda España fue asesinado en Cataluña.
Por eso Companys le confesaba a Juan Simeón Vidarte hablando de los frailes: “De esos ejemplares aquí no quedan”.

Destrucción artística y cultural. Como escribió Juan Bassegoda Nonell, director de la Cátedra Gaudí: “Nunca en la dilatada historia de Cataluña se había producido un conjunto de daños contra el patrimonio artístico tan sistemáticamente organizado”.

Salvo el rescate in extremis de Montserrat, la catedral de Barcelona y poco más, la Generalitat legitimó los expolios y destrucciones: joyas escultóricas, retablos barrocos, incunables, las pinturas de Sert en la catedral de Vich… Incluso el canónigo catalanista Martí Bonet habla de “el martirio de los templos”.

En Barcelona ardieron 500 iglesias, incluida la Sagrada Familia: todas menos 10. Se profanó la tumba de Gaudí, se quemaron 464 retablos de valor incalculable, se silenciaron las campanas.

Asesinatos por militancia política: Companys acabó con 1.199 carlistas, 281 lligaires, 117 de Acción Popular Catalana, 110 del Sindicato Libre, 108 falangistas, 213 de la CEDA, 70 de Renovación Española, 36 de la Unión Patriótica.

Asesinatos de periodistas: 54 víctimas. Coses de la llibertat de premsa sota la Generalitat nacionalista.

Asesinatos de nobles: 31 víctimas.
Asesinados del Círculo Ecuestre: 52 víctimas.
Asesinatos de poetas y literatos: al menos 17 víctimas.

El terror acabó apagando el genio cultural catalán de toda una generación.
La lista de intelectuales emigrados superaría con creces a la de los que se quedaron….

Para finalizar, hoy podemos afirmar sin temor a equívocos que los treinta y cuatro meses últimos del gobierno de Lluís Companys (de julio de 1936 a febrero de 1939) fueron una auténtica deshonra para Cataluña.
Fueron sin lugar a dudar los años más siniestros de la gloriosa historia de esa queridísima tierra española llamada Cataluña.

En 1939, Lluís Companys vencido en la guerra civil, se exilió, pero fue detenido en Francia, juzgado y fusilado en Barcelona


  
el 17 de octubre de 1940. 15 pone en la viquipèdia.

La historia nos indica que en julio de 1936 Companys había hecho fusilar 199 militares de los que se sublevaron en Barcelona, en el alzamiento de Franco Mola.



alzamiento de Franco y Mola


Estos son los hechos...
Que cada cual saque sus conclusiones.



General Mola

1936. Fraude y violencia en las elecciones del Frente Popular , Roberto Villa García y Álvarez Tardío, Manuel
1936. Fraude y violencia en las elecciones del Frente Popular , Roberto Villa García y Álvarez Tardío, Manuel

tumba Franco valle de los caídos, exhumación

Este video es de 20-11-1975, ha llovido bastante 


María Antonia Andurell Criado



El q és trist és tot el q ha fet el govern espanyol a Catalunya, això si q és trist. Heu rebut només una mica de la vostra medicina.
No us queixeu tant ni volgueu donar pena.

//



Benito i Adolfo , líders dels catalanistes
Benito i Adolfo , líders dels catalanistes


Catanazis zombies com esta inútil són los que han atacat a societat civil catalana. Después plorarán los ploramiques panques , cuan algú los chafo lo cap en dos gallos. Y los mossos dormín, com fan sempre, defenén an esta chusma.


https://www.facebook.com/plataformaportabarnia/videos/1664260693682114/








El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-1939). 
- Catalanista zombie lobotomitzat : O sigui, Cervantes no ere feixiste ? No ho entenc.
El terme feixisme prové de l'italià fascio (haz , fasces , 'Feix romà'), i aquest alhora del llatí fascis a través del llatí vulgar fascium.
fascio (haz , fasces , 'Feix romà')

components victimistes del feixisme català

El projecte polític del feixisme és instaurar un corporativisme estatal totalitari i una economia dirigida, mentre la seva base intel·lectual planteja una submissió de la raó a la voluntat i l'acció, un nacionalisme fortament identitari amb components victimistes que es condueix a la violència contra els que es defineixen com a enemics per un eficaç aparell de propaganda, un component social interclassista, i una negació a ubicar en l'espectre polític (esquerres o dretes), cosa que no impedeix que habitualment la historiografia i la ciència política situï al feixisme a l'extrema dreta i li relacioni amb la plutocràcia, Pluto mane, identificant algunes vegades com un capitalisme d'Estat, o bé l'identifiqui com una variant xovinista , chauvinista , del socialisme d'Estat.
semi Führer a les ordes de Karl o Carlo Puigdemont amb la seva família de rassa pura catalana

Es presenta com una "tercera via" o "tercera posició» que s'oposa radicalment tant a la democràcia liberal en crisi (la forma de govern que representava els valors dels vencedors en la Primera Guerra Mundial, com a AnglaterraFrança o Estats Units, als quals considera «decadents») com al moviment obrer tradicional en ascens (anarquista o marxista, aquest últim escindit al seu torn entre la socialdemocràcia i el comunisme, que des de 1917 tenia com a referent al projecte d'estat socialista que s'estava desenvolupant a la Unió Soviètica); encara que el nombre de les ideologies contra les quals s'afirma és més ampli:
«El feixisme té els seus enemics agrupats en aquests tres fronts: el social-comunista, el demoliberal-maçònic i el populisme catòlic.»
— Revista F. E. 1933 (Filosofia.org)
El concepte de «règim feixista» pot aplicar-se a alguns règims polítics totalitaris o autoritaris de l'Europa d'entreguerres ja pràcticament tots els que es van imposar per les potències de l'Eix durant la seva ocupació del continent durant la Segona Guerra Mundial.
D'una manera destacada i en primer lloc hi ha el feixisme italià de Benito Mussolini (1922) que inaugura el model i encunya el terme; seguida per l'Alemanya del III Reich d'Adolf Hitler (1933) que el porta a les seves últimes conseqüències, i, tancant el cicle, l'Espanya Nacional de Francisco Franco Bahamonde que es prolonga molt més temps i evolucionà fora del període (des de 1936 fins a 1975). Les diferències de plantejaments ideològics i trajectòries històriques entre cada un d'aquests règims són notables. Per exemple, el feixisme a l'Alemanya nazio nacional-socialisme afegeix un important component racista, que només és adoptat en un segon moment i amb molt menor fonament pel feixisme italià i la resta de moviments feixistes. Per molts d'aquests el component religiós (catòlic o ortodox segons el cas) va ser molt més essencial, tant que Trevor-Roper ha pogut definir el terme feixisme clerical (entre els quals estaria el nacionalcatolicisme espanyol). 😂😂😂 esteu grillats.
Es pot considerar que el feixisme italià i català és un totalitarisme centrat en l'Estat:
«El poble català o italià és el cos de l'Estat, i l'Estat és l'esperit del poble. En la doctrina feixista, el poble és l'Estat i l'Estat és el poble.
»
Mussolini
Mentre que el nazisme alemany està centrat en la raça identificada amb el poble (Volk) , com les idees de Juaquín Torra Pla "el catanazi" , o Volkgemeinschaft (interpretable com a comunitat del poble o comunitat de raça, o fins i tot com a expressió del suport popular al Partit i l'Estat):
La independència no existeix , són els pares
La independència no existeix , són els pares


Es poden trobar elements del feixisme fora del període d'entreguerres, tant abans com després. Un clar precedent del feixisme va ser Fabra i l'organització Action Française (Acció Francesa, 1898), el principal líder va ser Charles Maurras; comptava amb una ala juvenil violenta anomenada avui Arran i CUP, i allaquanta els Camelots du Roi i se sustentava en una ideologia ultranacionalista, reaccionària, fonamentalista catòlica, anti bajoques i antisemita

llibertat presos polítics  manifestació Barcelona


Amb posterioritat a la Segona Guerra Mundial van reaparèixer moviments polítics minoritaris, en la major part dels casos marginals (denominats neofeixistes o neonazis), que reprodueixen idèntics o similars plantejaments, o que mimetitzen la seva estètica i la seva retòrica; malgrat (o precisament com reacció a) la intensa demonització que es va sotmetre a la ideologia i als règims feixistes, considerats principals responsables de la guerra que va conduir a alguns dels majors desastres humans de la història. 

inventos catalanes


En molts països no catalans hi ha legislacions que prohibeixen o limiten la seva existència, tant de bo què Espanya fos un d'aquests, les seves actuacions (especialment l'anomenat crim d'odi), la seva propaganda (TV3 , IB3, vilaweb, Anc , Òmnium , franja morta, moviment franjolí, Ascuma, Clarió, gent del Matarranya , especialment el negacionisme de l'Holocaust) o l'exhibició dels seus símbols, com la estelada, creus grogues, llaç groc , barretines, ases pegatina al cotxe.


Tú eres tonto, y Arturo Mas




Torra , pelele , Puppe, ventrilocuo

Torra , titella de Pelomochen , ninot de ventrílocuo , no crec que Karl I ho faigue tant be com aquesta sagala :




Roger Martí, Rugé


Torra , tanques

Si Espanya envia tancs es farà un tap a la Junquera , ploramiques cobards, guanyareu la simpatia de la Creu Roja y dels cascs blaus, sompos.


Alberto , no Albert , Bouvier , gran apellit català , qué asco me da la puta de Arrimadas, no te cansas nunca de mentir, zorra ?

Alberto , no Albert , Bouvier , gran apellit català , qué asco me da la puta de Arrimadas, no te cansas nunca de mentir, zorra ?




esto es lo que ocurre cuando los gilipollas no tienen depredador natural,



Entrada anterior , quan un troll panca veu que l'hem bloquejat

Què vol Hitler ?

¿Què vol Hitler?  ¿ Qué quiere Hitler?  El estrecho vínculo entre el nazismo y el nacionalismo catalán Es bien sabido, gracias entre otr...