Roger de Llúria o Lauria

Las mentiras catalanas, no es que rocen el ridículo, nooooOO, es que son lo más bochornosamente ridículo que jamás se escribió en todo el mundo.
Un ejemplo más:

Roger de Llúria o Lauria
(Lauria, Basilicata, c. 1250 - Valencia, 1305)  la mentira mil veces repetida en libros e internet :“Militar catalán” de origen italiano.

1º - A ver, era italiano al servicio de Aragón y punto.

2º- la única relación con Cataluña es que les salvo el pellejo contra los franceses.
Copio y pego:

L’arribada d’en Roger de Llúria
Davant d’aquesta invasió francesa, el rei Pere el Gran va cridar Roger de Llúria, que es va presentar el 24 d’agost a Barcelona. La nit del 3 al 4 de setembre, va desfer totalment l’armada francesa al golf de Roses.

3º - el mismo lo dijo,  d’Aragó:
“Ne sol em pens que galera ni altre vaixell gos anar sobre mar menys de guiatge del rei d’Aragó; ne encara no solament galera ni lleny, mas no creu que nengun peix se gòs alçar sobre mar si no porta un escut ab guiatge del rei d’Aragó en la coa per mostrar guiatge d’aquell senyor rei d’Aragó”

4º - mira que amor sentía por Cataluña que se retiro a Valencia, donde vivió feliz hasta el día de su fallecimiento.

Viqui

Ruggero di Lauria i d'Amichi (més conegut per Roger de Llúria, Roger de Lòria o Roger de Luria)(Lauria-Basilicata o Scalea-Calàbria, 17 de gener del 1250 - València, 19 de gener del 1305) fou un militar d'origen lucanès educat a la cort dels reis d'Aragó a Barcelona on va arribar en el seguici de la reina Constança de Sicília, la muller de Pere III d'Aragó «el Gran». Fou el més famós i victoriós almirall de l'Armada Reial durant el regnat de Pere el Gran. Està enterrat als peus del sepulcre d'aquest sobirà al Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus.


Els seus orígens familiars tenen ascendència normanda. El seu pare fou el cavaller lucanès Ricardo di Lauria, senyor de Loria i gran privat de Manfred I de Sicília, i la seva mare fou Na Isabella d'Amichi, coneguda per Bella d'Amichi, dama de companyia de la reina Constança de Sicília. Roger de Llúria, de Joaquim Ros i Sabaté, al carrer homònim que té dedicat a Barcelona El seu germà fou Joan de Lloria i d'Amichi, fou pare de Roger, Beatriu, Constança i Hilariaeu amb el seu matrimoni amb Margarita de Lancia. Del segon matrimoni amb Saurina d'Entença van nàixer Carles, Robert, Berenguer i Margarida.
Veritable artífex de la preeminència marítima a la mediterrània per part de la Corona d'Aragó. Almirall de l'estol català que comandà brillantment durant tot el regnat de Pere III d'Aragó "el Gran". Se li va concedir el comtat de Cocentaina (esdevenint-se així el primer comte de Cocentaina) com a premi per la seua trajectòria militar, i va obtenir la senyoria sobre l'illa de Gerba arran de l'Expedició a Tunis de 1282. 

No és estrany, doncs, la seva prepotència quan rotundament pronuncià aquesta cèlebre frase: "Que a partir d'ara no hi haurà peix que s'atreveixi a treure la cua si no porta lligada la senyera amb les quatre barres del nostre senyor rei d'Aragó". 

 « Ne sol hom pens que galera ne altre vexell gos anar sobre mar, menys de guiatge del rey d'Arago; ne encara no solament galera, ne leny, mas no creu que nengun peix se gos alçar sobre mar, si o porta hun escut o senyal del rey d'Arago en la coha, per mostrar guiatge de aquell noble senyor, lo rey d'Arago e de Cecilia. » — Frase de Roger de Llúria a la Crònica de Bernat Desclot; cap CLXVI