Mostrando entradas con la etiqueta cultura. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta cultura. Mostrar todas las entradas

Aida, Tarragona, catanazi, Abacus Cooperativa

@aida_tarrago la catanazi.

Ostres, sincerament em xoca que en un lloc com Abacus Cooperativa la caixera se´m dirigeixi en castellà d'entrada, tinguem tota la conversa en català i un cop pagat em torni a dir: tome su tiquet, muchas gracias. Abacus, saps?
No ho sé, com a socis de fa > 40 anys, m´entristeix...

Está mol ben conservada esta catanazi de Terragona per a sé sóssia de Abacus Cooperativa (1968), a no sé que son yayo, yaya, pare o mare ya sigueren sóssios cuan se va fundá.    


Ostres, sincerament em xoca que en un lloc com Abacus Cooperativa la caixera se´m dirifeixi en castellà d´entrada, tinguem tota la conversa en català i un cop pagat em torni a dir: tome su tiquet, muchas gracias. Abacus, saps? No ho sé, com a socis de fa > 40 anys, m´entristeix...
 @AbacusCoop los llepaculs dels catanazis.

Hola, A
ïda,. Ens sap greu la situació que ens descrius. Ja saps que pel nostre compromís amb el país, la cultura i l´educació la nostra llengua de comunicació primària és el català. Series tan amable  d´indicar-nos a quina botiga ha estat, si us plau? (Típic de la GESTAPO cataNAZI)


Blanquerna, Ramón Lull, valencià, 1521

Valencià que tinga dignitat i cultura jamai li diria catalana a sa llengua valenciana.

Blanquerna de Ramón Lull, trad. al valencià. 1521.


Valencià que tinga dignitat i cultura jamai li diria catalana a sa llengua valenciana. Blanquerna de Ramón Llull, trad. al valencià. 1521

* feu a son fill. y aquest Blanquerna comu a tots los * ses traduit: corregit: y stampat en lengua valenciana a carrech conexent me affectat ala (a la) scia (sciencia, ciencia) de aqll: on que noy *

https://www.blanquerna.edu/es

https://www.url.edu/es

https://bivaldi.gva.es/es/consulta/registro.cmd?id=8246

http://www.cervantesvirtual.com/obra/blanquerna-texto-impreso--qui-tracta-de-sinch-estaments-de-persones/

https://valenciana.tv/bonlabi-tradui-el-blanquerna-de-ramon-llull-a-la-llengua-valenciana

Bonlabi traduí el Blanquerna de Ramon Lull a la Llengua Valenciana.


Josep Alminyana Vallés fon religiós, escritor i acadèmic de número de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Estudià Filosofia i Teologia i ha impartit classes com a professor de Teologia de la Llitúrgia en l’Institut “Sedes Sapientiae” agregat al Pontifici Institut “Regina Mundi” de Roma.
Transcrit del seu llibre 
El Crit de la llengua

BLANQUERNA.

Com ya es comprén, d’entres les edicions de les obres de Ramon Lull dutes a terme en els tallers tipogràfics valencians s’ha de destacar necessàriament la de Blanquerna. El volum de l’edició valenciana conté el 
Blanquerna i el Libre de oracions y contemplacions en les seues respectives portades i diferents dates d’acabament de l’obra: 30 de maig i 12 de juliol de 1521, les dos dutes a terme en els tallers tipogràfics de “Joan Joffre, prop lo moli de la Rovella”, a dos tintes, lletra gòtica i en uns bellíssims gravats. Si se vol fer un resum del contingut de Blanquerna és prou transcriure la portada:

“Tractat de cinc estaments de persones: de Matrimoni; de Religio; de Prelatura; de apostolical senyoria (la qual es en lo Pare Sanct y en los Cardenals) i del estat de Vida Hermitana contemplativam de bax de los quals tots con contiguts. Hordenat per lo Ylluminat doctor y martyr Mestre Ramon Lull”. En el dors de la portada hi ha un gravat al que seguix l’epístola-proemi en valencià dedicada al canonge Genovart; una atra carta en llatí dedicada al canonge Lluís Despont; la taula; un atre gravat; i el cos del seu text. Interpolat en el llibre V, entre els folis 106 al 119, es trova el 
Libre de Amich e Amat, al qual seguix la materia del susdit llibre quint que s’acaba en el foli 140, en el colofó. En el recte del full que correspon al foli 141 comença el text de l’atra obreta en esta portada: “Libre de oracions y contemplacions del enteniment en Deu, compost per lo Ylluminat doctor y mártir Mestre Ramon Lull”. Ad este frontis li seguix un atre gravat bellíssim, el text corresponent i el seu respectiu colofó.

DENOMINACIÓ DE LA LLENGUA.

D’esta obra famosa de Ramon Lull no se donen ara ya més detalls perque la finalitat proposta ací en est escrit no és una atra que la de fer resaltar este fet: que la seua traducció es va fer en Llengua Valenciana. Per lo manco en tres llocs del llibre ho diu clarament en la portada: “Traduit y corregit novament dels primers originals y estampat en Llengua Valenciana”; en l’epístola o proemi: “lo qual ara novament es fet, traduit, corregit y stampat en Llengua Valenciana”; i, finalment, en la portada del 
Libre de oracions y contemplacions, a on es llig: “y corregit novament dels primers originals en Llengua Valenciana”. Queda ben clar per tant, segons el mateix Bonlabi, que escrigué en Llengua Valenciana la traducció del Blanquerna lullià. Pero no ho és açó tot; també nos crida l’atenció poderosament un detall: que un home, català d’orige per ser tarraconí, diga que escriu o traduïx el llibre en Llengua Valenciana.
És més, hi ha una frase molt important en la “Epístola” o proemi que diu: “segons me pregua me prengues
yo lo carrech, coneixent-me affectat a la sciencia de aquell en que noy sia docte, ni menys llimat en dita lengua, com sia a mi pegri (peregrina) y strangera”. 
En conseqüència, un català diu que escriu en Llengua Valenciana y demana disculpes de no conéixer prou be el valencià per ser-li una llengua estranya i estrangera - L’idea en este context és lluminosa: Bonlabi català, que coneixia perfectament la seua Llengua Catalana, asegura que la Llengua Valenciana li és estrangera. Aquell mestre en Arts sabia prou be que una cosa és la Llengua Catalana i una atra la Valenciana, ya que personalment havia comprovat les seues diferències fonètiques, morfològiques i sintàctiques dels dos idiomes.

I estes diferències són les que hem de conservar i remarcar els valencians de hui com al més ric tesor conseguit a força d’anys pel desplegament natural i espontàneu.

lo primero que se hace es quitarles la memoria

Milan Kundera, El libro de la risa y el olvido, lo primero que se hace es quitarles la memoria


"Para liquidar a las naciones, lo primero que se hace es quitarles la memoria. Se destruyen sus libros, su cultura, su historia. Y luego viene alguien y les escribe otros libros, les da otra cultura y les inventa otra historia. Entonces la nación comienza otra vez a olvidar lo que es y lo que ha sido."


La Sardana I el fet històric quaderns de cultura

La Sardana I el fet històric quaderns de cultura

¿Pero no decían que la lengua y cultura catalana se prohibieron con el franquismo? Sería en otra dimensión, en la mía hasta editaban libros sobre la sardana y en catalán como este de 1970...

//

Mol majo este ball curiosamén paregut al ball sardo, de Cerdeña, Sardenya, Sardinia, Sardana. Yo li dic TOTS SOM BONS.



Sardana a Lérida :



La verdad es abstracta

La verdad es abstracta

Golden Jacob : Que la verdad es abstracta ? No señora, si yo le digo que si usted se tira de un rascacielos y se mata es la verdad, es objetivo. Y si le expongo un tratado de ortografía del histórico idioma mallorquín también lo es. Saludos cordiales.


Què vol Hitler ?

¿Què vol Hitler?  ¿ Qué quiere Hitler?  El estrecho vínculo entre el nazismo y el nacionalismo catalán Es bien sabido, gracias entre otr...