Mostrando entradas con la etiqueta sirventes. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta sirventes. Mostrar todas las entradas

Sirventes divers.

Sirventes divers.


Index:

I, cominal, vielh, flac, playdes

II, mos Cominals fai ben parer

III, Comtor d' Apchier rebuzat,

IV, Ancmais tan gen no vi venir pascor,

V, Reis, pus vos de mi chantatz,

VI, Vergoigna aura breument nostre evesque cantaire,

VII, Mout mi plai quan vey dolenta

VIII, Belh m' es quan vey camjar lo senhoratge,

IX, Guerra e trebalh vei et afan

X, Quan lo dous temps d' abril

XI, Sirventes e chansos lais

XII, Ar faray, sitot no m platz

XIII, Ara farai, no m puesc tener,

XIV, no m agrad iverns ni pascors

XV, D' un sirventes a far ai gran talen,

XVI, De nuilla ren non es tan grans cardatz

XVII, Tans ricx clergues vey trasgitar

XVIII, Per espassar l' ira e la dolor

XIX, Joan Fabre, yeu ai fach un deman

XX, Messonget, un sirventes

XXI, Pus chai la fuelha del garric

XXII, Belha m' es la flors d' aguilen,

XXIII, Chantarai d' aquetz trobadors

XXIV, Pus mos coratge s' esclarzis

XXV, Auiatz de chan com enans se meillura,

XXVI, Belh m' es quan vey pels vergiers e pels pratz

XXVII, No m laissarai per paor

XXVIII, Sirventes vuelh far

XXIX, Greu m' es a durar,

XXX, Ieu ai ja vista manhta rey

XXXI, Qui se membra del segle qu' es passatz

XXXII, Lo segle m' es camjatz

XXXIII, Per lo mon fan l' us dels autres rancura

XXXIV, Del tot vey remaner valor

XXXV, Un sirventes fas en luec de jurar,

XXXVI, Falsedatz e desmezura

XXXVII, Ricx hom que greu ditz vertat e leu men,

XXXVIII, Li clerc si fan pastor

XXXIX, Per folhs tenc Polles e Lombartz

XL. Tos temps azir falsetat et enjan,

XLI, Tals cuia be Aver filh de s' espoza,

XLII, Pus ma boca parla sens

XLIII, Qui ve gran maleza faire

XLIV, Tartarassa ni voutor

XLV, Tot atressi com fortuna de ven

XLVI, Tan son valen nostre vezi,

XLVII, Razos es qu' ieu m' esbaudey,

XLVIII, Un sirventes novel vuelh comensar

XLIX, Una cieutat fo, no sai quals,

L. Pus Peyre d' Alvernhe a chantat

LI, L' autre jorn m' en pugiey al cel,

LII, De sirventes aurai gran ren perdutz,

LIII, Ab gran dreg son maint gran seignor del mon

LIV, Per tot so c' om sol valer

LV, Qui ha talen de donar

LVI, Mon sirventes tramet al cominal

LVII, Cristias vey perilhar Per colpa dels regidors,

LVIII, Qui m disses, non a dos ans,

LIX, Fortz guerra fai tot lo mon guerreiar

LX, Vertatz es atras tirada

I, Cominal, vielh, flac, playdes, (Garin d' Apchier)

I.


Cominal, vielh, flac, playdes,

Paubre d' aver et escas,

Tant faitz malvatz sirventes

Que del respondre sui las;

E 'l vostra cavalaria

Venra tota ad un dia,

Quant er so denan detras,

L' avol bo e 'l bo malvas.


Anc un bon mot non fezes,

Non i agues dos malvatz,

Per qu' ie us tolrai vostre ses,

Mon chan ab que us fermiatz;

Quar chantatz ab vilania;

E 'l comtessa m' en chastia

Que ten Beders e Burlas,

Que ditz que vos rebuzas.


Anc sagramen non tengues

Del tornel, quant l' avias;

Ni nul temps ver non disses,

Si mentir non cuidavas;

Et anas queren tot dia

Qu' om se fi, e qui se fia,

Tenetz lo taulier e 'ls datz,

E del joc sabetz assatz.


Qu' ie us tolia Vivares,

L' Argentiera e 'l Solas,

On lor comtes mans orbes

Mezures vos hom lo vas;

Que quant Ponstorstz vos payssia,

E Sanh Laurens vos vestia,

Siatz totz paubres e ras,

Que sieus es enquer, si us plas.


Et avetz tan de mal pres

Aras e d' aissi entras,

Que non sai cum vos tolgues

Si 'l pe no us toli o 'l nas

O 'ls huelhs, o no us aussizia;

Si no fos la confrairia

De Chassier e de Carlas,

Ab los pecols anaras.


Garin d' Apchier.


Sirventes historiques. (+ Index)

Sirventes historiques.


I.


En aquest guai sonet leugier

Me vuelh en cantan esbaudir,

Quar hom que no s dona alegrier

No sai que puesc esdevenir;

Per qu' ieu me vuelh ab joy tenir

Et ab los pros de Proensa

Qui renhan ab conoissensa

Et ab belha captenensa,

Si qu' om no 'ls en pot escarnir.


De conquerre fin pretz entier

Agra ieu talen e dezir,

Si no m' en falhisson denier

E rendas, don pogues complir

Los fagz qu' ieu volgra mantenir;

Mas pus a dieu non agensa

Qu' ieu puesca far gran valensa,

Gardar me dei de falhensa

Al meins, e d' aiso qu' ai servir.


Quar pretz no demanda ni quier

Ab sels qui volen obezir,

Mas tant quant al poder s' afier,

E que hom se guart de falhir;

Per qu' aisel que trop vol tenir

A molt petit de sciensa,

Quar l' avers non a valensa

Mas quar hom en trai guirensa,

E quar hom s' en pot far grazir.


A l' emperador dreiturier

Frederic vuelh mandar e dir

Que, si mielhs no mante l' empier,

Milan lo cuida conquerir

Ab grans faitz, e fai s' en auzir;

Don vos jur per ma crezensa

Que pauc pretz sa conoissensa

E son sen e sa sabensa,

S' en breu no l' en sap far pentir.


Dona sai ab cors plazentier,

Don negus hom no pot mal dir,

E no tem gap de lauzengier,

E sap los melhors retenir

Ab honrar et ab aculhir;

Tan gen fenis e comensa

So solatz e sa parvensa

Qu' en re non hi fai falhensa,

Et a car nom per encarzir.


Na Johana d' Est agensa

A totz los pros, ses falhensa,

Per qu' ie m vuelh ab los pros tenir.

Bernard de Ventadour.

//

Index:

II, Un sirventes on motz non falh

III, Ges de far sirventes no m tartz,

IV, Pus Ventedorn e Comborn e Segur

V, Un sirventes fatz dels malvatz barons,

VI, D' un sirventes no m qual far longor ganda,

VII, Lo coms m' a mandat e mogut,

VIII, Rassa, mes se son primier

IX, Ges no mi desconort S' ieu ai perdut,

X, Ieu chan, qu' el Reys m' en a preguat

XI, Gent fai nostre reis liouranda,

XII, Pus lo gens terminis floritz

XIII, Greu m' es deisendre carcol,

XIV, Quan vey pels vergiers desplegar

XV, Pus li baron son irat e lor peza

XVI, Al dous nou termini blanc

XVII, S' ieu fos aissi senhers e poderos

XVIII, Miez sirventes vueilh far dels reis amdos,

XIX, Non estarai mon chantar non esparja,

XX, Quan la novella flors par el verjan

XXI, Un sirventes farai novelh, plazen

XXII, Ja nuls hom pres non dira sa razon

XXIII, Del rei d' Arragon consir,

XXIV, Quor qu' om trobes Florentis orgulhos,

XXV, Sendatz vermelhs, endis e ros,

XXVI, Bel m' es cant aug lo resso

XXVII, Ab greu cossire Fau sirventes cozen; Bernard Sicart de Marjevols.

XXVIII, Foilla ni flors ni chautz temps ni freidura

XXIX, En aquell temps qu' el reys mori 'N Anfos

XXX, D' un sirventes faire Es mos pessamenz (Pierre de la Caravane)

XXXI, Quant vei lo temps renovellar, (Bertrand de Born, le fils)

XXXII, Ja de far un nou sirventes

XXXIII, Ja no vuelh do ni esmenda (Bernard de Rovenac)

XXXIV, D' un sirventes m' es grans volontatz preza, (Bernard de Rovenac)

XXXV, Doas coblas farai en aqest son

XXXVI, Seigneiras e cavals armatz

XXXVII, Ja non creirai d' En Gui de Cavaillon

XXXVIII, Estiers mon grat mi fan dir villanatge

XXXIX, Belh m' es quan d' armas aug refrim (Guillaume de Montagnagout)

XL, Guerra e trebalhs e brega m platz, (Boniface de Castellane)

XLI, Gerra mi play quan la vey comensar,

XLII, Peire salvagg', en greu pessar

XLIII, De l' arcivesque mi sap bon

XLIV Ja de chantar nulh temps no serai mutz

XLV, Un sirventes farai ses alegratge,

XLVI, En luec de verjanz floritz

XLVII, Ges no m' es greu s' eu non sui ren prezatz

XLVIII, Mout a que sovinenza

XLIX, Entre dos reis vei mogut et enpres

L, Mout fort me sui d' un chan meravillatz

LI, On hom plus aut es pueiatz,

LII, Comte Karle, ie us vuelh far entenden

LIII, Al bon rey qu' es reys de pretz car,

LIV, Nostre reys qu' es d' onor ses par (Bernard d' Auriac)

LV, Francx reys frances, per cuy son Angevi,

LVI, Ancmais per aital razo

LVII, Tant m' es l' onratz, verays ressos plazens,

Tome quatrième, Tensons, Complaintes historiques, Croisades, Sirventes, Morales, Religieuses

Tome quatrième


Des Tensons, des Complaintes historiques, des pièces sur les Croisades, des Sirventes historiques, des Sirventes divers, et des pièces Morales et Religieuses.

Paris, 1819.


TENSONS.

I.

Senher Raymbautz, per vezer
De vos lo conort e 'l solatz
Suy sai vengutz tost e viatz,
Mais qu' ieu no suy per vostr' aver;
E vuelh saber, quan m' en irai,
Cum es de vos ni cossi us vai,
Qu' enqueron m' en lai entre nos.

Tant ai de sen e de saber,
E suy tan savis e membratz,
Quant aurai vostres faitz guardatz,
Qu' al partir en sabrai lo ver:
S' es tals lo guaps cum hom retrai,
O si n' es tant, o meinhs o mai,
Cum aug dir ni comtar de vos.

Gardatz vos que us sapchatz tener
En aisso qu' eras comensatz;
Quar hom, on plus aut es puiatz,
Plus bas chai, si s laissa chazer:
Pueys dizon tug que mal l' estai,
Per que fes, pus era non fai,
Qu' eras non te condug ni dos.

Qu' ab pro manjar et ab jazer
Pot hom estar suau malvatz;
Mas de grans afans es carguatz
Selh que bon pretz vol mantener;
Cove que s percas sai e lai
E tolha e do, si cum s' eschai,
Quan ve que es luecx ni sazos.

D' aisso vuelh que digatz lo ver
S' auretz nom drutz o molheratz,
O per qual seretz apelatz,
O 'ls volretz amdos retener:
Veiaire m' es, al sen qu' ieu ai,
dic, quar ben o sai,
Per so us o dic, quar ben o sai,
Qu' a dreg los auretz ambedos.

Si voletz el segle parer,
Siatz en luec folhs ab los fatz:
Et aqui meteys vos sapchatz
Ab los savis gen captener;
Qu' aissi s cove qu' om los assai,
Ab ira 'ls us, l' autres ab jai,
Ab mal los mals, ab ben los bos.

No us fassatz de sen trop temer,
Per qu' om diga: trop es senatz;
Qu' en tal luec vos valra foldatz
On sens no us poiria valer.
Tan quant auretz pel saur ni bai,
E 'l cor aissi coindet e gai,
Grans sens no us er honors ni pros.

Senher Rambautz, ieu m' en irai,
Mas vostre respost auzirai,
Si us platz, ans que m parta de vos.

                                                  Pierre Rogiers.

Pierre Rogiers. Peire Rotgiers.


II.

Peire Rogiers, a trassaillir
M' er per vos los ditz e 'ls covens
Qu' ieu ai a mi dons, totz dolens
De chantar, que m cugei sofrir;
E pus sai etz a mi vengutz,
Chantarai, si m n' ai estat mutz,
Que non vuelh remaner cofes.

Mout vos dei lauzar e grazir,
Quar anc vos venc cor ni talens
De saber mos captenemens:
E vuelh que m sapchatz alques dir;
E ja l' avers no m sia escutz,
S' ieu suy avols ni recrezutz,
Que pel ver non passetz ades.

Quar qui per aver vol mentir,
Aquelh lauzars es blasmamens,
E torn en mals ensenhamens,
E s fai als autres escarnir;
Qu' en digz non es bos pretz saubutz,
Mas als fagz es reconogutz,
E pels fagz ven lo dir apres.

Per me voletz mon nom auzir,
Quals suy o drutz; er clau las dens,
Qu' ades pueia mos pessamens
On plus de prion m' o cossir.
E dic vos ben qu' ieu no sui drutz,
Tot per so quar no sui volgutz;
Mas ben am, sol mi dons m' ames!

Peire Rogiers, cum puesc sufrir
Qu' ades am aissi solamens?
Meravil me si viu de vens;
Tort ai, si m fai mi dons murir,
S' ieu muer per lieys, farai vertutz;
Per qu' ieu cre que, si fos perdutz,
Dreg agra que plus m' azires.

Ara 'l ven en cor que m' azir,
Mas ja fo, qu' er autres sos sens,
Qu' aitals es sos captenemens;
Per qu' ieu lo y dei tos temps grazir,
Sol pel ben que m n' es escazutz.
Ja, no m' en vengues mais salutz,
Li dei tos temps estar als pes.

Si m volgues sol tan consentir
Qu' ieu tos temps fos sos entendens,
Ab bels digz n' estera jauzens,
E fera m senes fag jauzir;
E deuria n' esser cregutz,
Qu' ieu non quier tan que m fos crezutz
Mas d' un bon respieg don visques.

Bon Respieg, d' aut bas son cazutz;
E si no m recep sa vertutz,
Per cosselh li do que m pendes.

                                    Rambaud d' Orange.

Rambaud, Raimbaut, Raembautz; Orange, Aurenga

//

Index de Tensons:

III, IV, Amicx Bernartz del Ventadorn.

V, Ara m digatz Rambautz si vos agrada,

VI, Gaucelm Faiditz ieu vos deman

VII, Perdigons, vostre sen digatz,

VIII, N Uc de la Bachallaria

IX, Gausselm no m puesc estener,

X, N Elias conseill vos deman

XI, Peire Vidal, pois far m' aven tenson,

XII, XII, En Raymbautz, ses saben

XIII, Senher Blacatz, de domna pro,

XIV, Gui Uiselh be m peza de vos

XV, Digatz, Bertrans de San Felitz


XVI, Us amicx et un' amia,

XVII, Amicx N Albertz, tensos soven 

XVIII, Monges, digatz, segon vostra sciensa

XIX, L' autr' ier fuy en paradis,

XX, Autra vetz fuy a parlamen



Què vol Hitler ?

¿Què vol Hitler?  ¿ Qué quiere Hitler?  El estrecho vínculo entre el nazismo y el nacionalismo catalán Es bien sabido, gracias entre otr...