Mostrando entradas con la etiqueta Casafranca. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Casafranca. Mostrar todas las entradas

Sententia contra Na Blanquina muller de Jacme de Casafranca

Sententia contra Na Blanquina muller de Jacme de Casafranca heretge condemnat e quondam Lochtinent de thesorer per lo Rey nostre Senyor.

Jhesus Christus.

Los noms de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e de la humil Verge Maria digne mare sua humilment invocats.

Vists per nos don Francesch Pays de Sotomayor (inquisidor) de la heretica e apostatica pravitat en les ciutats e bisbats de Tarragona Barcelona Urgell Vich Gerona e Elna per la Sancta Seu apostolica creat e deputat e Jacme Fiella en cascun dret doctor digne e canonge de la Seu de Barcelona vicari general per lo reverendissim Senyor don Henrich de Cardona per la gracia de Deu e de la Sancta Seu apostolica elet de Barcelona lo proces criminal denant nos e en nostre consistori ventilat e actitat entre lo venerable promotor (pone premotor) e procurador fiscal en lo sagrat offici de la inquisitio de una part agent e denunciant e Na Blanquina muller que fonch den Jacme Casafranca quondam per heretge condemnat conversa e de linatge de jueus devallant al gremi de Sancta mare Esglesia reconciliada de la part altra defenent en e sobre la accusatio e demanda per lo dit procurador de la fe en lo dit son offici contra la dita Blanquina Casafranca donada e intentada dient e allegant la dita Blanquina Casafranca esser heretica apostata impenident ficte e simuladament confessant e relapsa e que la dita confessio que feu dita Blanquina Casafranca denant los reverends inquisidors predecessors nostres per la qual fonc reconciliada e al gremi de Sancta mare Esglesia reconsiliada reunida e reincorporada fonc ficta e simulada e falçament confessada. Vist com sobre les dites coses accusatio e demanda havem oides les dites parts a ple en tot lo que han volgut dir e allegar e provar fins aquelles havem hagudes per concloses e assignat a sententia segons que a major cautela los assignam a les dites parts als presents dia e loch e hora haguda sobre aço delliberatio e madur consell ab moltes persones de scientia e molta conscientia trobam que debem declarar e pronunciar axi com ab tenor desta nostra present sententia declaram e pronunciam lo dit procurador de la fe haver probat be e integrement segons devia la sua intencio e les coses per ell deduides e posades en la sua accusatio e denunciatio contra la dita Blanquina Casafranca no fonch ni es en alguna manera excensa ni elisa ans per les proves per lo dit procurador de la fe davant nos donades produides legitimament nos consta la dita Blanquina de Casafranca esser heretica apostata de la Sancta fe catholica christiana impenident e fictament e simulada confessant esserse transpassada a les cerimonies judaiques e ritus de la ley de Moyses. En special trobam e consta en lo proces contra la dita Blanquina Casafranca fet com ella en temps del reverend mestre Spina lavors inquisidor confessa tant solament que tenia opinio e creença que la ley dels jueus no era contra nostra Sancta fe catholica ans crea que no era gran error fer algunes cerimonies judaiques e per ço alguns dissaptes no filava es ver que diu faea algunes altres faenes com es cosir e dabanar. E mes que feu un dejuni que los jueus fan en lo mes de setembre de amagat del dit Jacme de Casafranca son marit. E que donava almoyna a jueus e encara alguns diners poca quantitat per oli a les lanties de la Synagoga. E mes que manjava del pa que los jueus de Cervera li remettian. Es veritat que dix era apres de llur pascha judaica e que no manjava per la pascha sino perque era bell pa per que tanbe manjava pa levat quant manjava de dit pa dels jueus. E mes que manjant en una taula ab jueus e de llurs viandes apparellades per ells en la vila de Cervera e de la vianda que ells apparellaven pera llurs dissaptes apparellantho altres dies dix crea ne havia menjat en dissapte. E mes trobam que dix en dita confessio que algunes vegades uns jueus amics seus de Cervera e de Monblanch venian a Barcelona e alguna vegada per quels havian fets plers en llurs cases stant fugits per les morts de Barcelona los accullien en sa casa e posaven alli per temps de tres o quattre jorns e lus faea degollar algunes gallines o pollastres e tots ne manjaven e tambe los apparellaven los divenres per als dissaptes com hi staven los dissaptes. E mes que en la vila de Cervera stant alli fugits per les morts ans que ella sen tornas a Barcelona ana a veure la Synagoga del (dels) jueus. E mes que tenia una borda en la vila de Cervera e alguns dissaptes ley manlavaven los jueus pera fer foch per que stava en una casa ques passava al altra casa de jueus. E mes que algunes vegades faea rentar ab sal la carn ans que la posassen a coure e aço dix faea amagat del dit Jacme de Casafranca son marit. Encara dix en dita confessio la dita Blanquina Casafranca que ella veent fer lo dejuni judaich e servar los dissaptes e altres cerimonies a sa mare nomenada Violant muller den Mayans per heretges condemnats ho aprengue de fer e de fet ho feu e ho serva axi com ho veya fer a la dita sa mare. E apres que totes les dites cerimonies judaiques per ella desobre confessades les faea per devotio e intentio de judeizar creent ques havia de salvar en la ley de Moyses tambe com en la Sancta ley christiana. E aço dix davant lo reverend don Ferrando de Montemayor archidiano de Almaçan (arcediano de Almazán, en Soria) inquisidor en lany mil CCCC noranta vuyt e que ella comença de fer los dits dejunis judaichs de edad de deu anys e quels continua de fer los dits dejunis fins vuyt o nou anys ans ques confessas ab lo dit reverend mestre Spina inquisidor del quals se leixa per ço com lo dit son marit Jacme de Casafranca lan rapta per quen havia hagut sentiment. E mes ha dit en sa confessio feta davant lo dit reverend archidiano de Almaçan inquisidor que ella vehia moltes e diverses vegades fer los sobredits dejunis judaichs en la forma judaica no manjant de tot lo dia fins al vespre vistes les steles an Joan Mayans honcle seu germa de son pare de ella dita Blanquina. E que la mare della dita Blanquina la havia induida a fer los dits dejunis judaichs e altres cerimonies judaicas lo que en la primera confessio per ella tempore gratiae feta calla e no volgue confessar ne dir ne cosa alguna. E mes avant trobam que la dita Blanquina Casafranca rea criminosa en altra confessio la qual feu davant lo dit reverend archidiano Dalmaçan inquisidor en lany MCCCCLXXXXVIIII (1499) dix e confessa con ell concerta e communica al dit Jacme de Casafranca son marit per heretge condemnat la confessio que feu en temps de la gratia ans aquella se presentas al dit reverend mestre Spina. E mes dix en dita confessio que stants fugits en Cervera per les morts de Barcelona ella dita Blanquina rea criminosa e lo dit Jacme de Casafranca son marit e Sanct-Jordi e sa muller stigueren en Montblanch quasi un mes e alli stigueren tots plegats en una casa de dit Sanct-Jordi e Casafranca heretges quondam sen anaren a la Cort e a cap de uns quants mesos tornaren alli en Montblanch e per quant se morien en Montblanch tots sen anaren a Cervera e alli stigueren tots deu o dotze dies e dalli tornaren partir los dits Sanct-Jordi e Casafranca e lexaren a alla dita Blanquina e la muller del dit Sanct-Jordi en casa de un jueu ques dea mestre Cavaller e que a son parer encara que de cert dix que no li recorda si ella feu la almoyna a jueus en la vila de Montblanch o no. Encara trobam mes en dit proces com la dita Blanquina Casafranca stant en les morts en la vila de Cervera confessa e diu en altra confessio que ella e la sobredita muller de Sanct-Jordi acompanyades de un jueu ques deya Cavaller anaren a la Synagoga o Schola dels jueus per veurela e vista sen tornaren pero que no veeren la tora e que poria esser que feessen almoyna en dita Synagoga. E mes que en la dita vila de Cervera en dit temps ella dita Blanquina rea criminosa e la dita muller de Sanct-Jordi abdues junctament faeren lo dejuni dels jueus no manjant de tot lo dia fins al vespre vistes les steles per la devotio que tenia a la ley de Moyses. Mes consta que trobam en dit proces per confessio sua propia que ella dita rea criminosa Blanquina Casafranca stant lo dit son marit pres en los carcers de aquest Sanct offici li tramettia les scedules de avisos e ell a ella pero que no li corda que contenien dites scedules. Mes trobam e consta per sa confessio propia (la segunda r de propria se pierde, ya en latín, propium, proprium) feta stant presa en los carcers de aquest Sanct offici com Na Elionor Gomes ana ab ella a la Synagoga e feu lo dejuni judaych ensemps ab ella e ab la dita Na Sanct-Jordia. Encara trobam e consta en dit proces per dit e confessio de dita Blanquina Casafranca que ella sempre havia cregut que la ley evangelica era diversa de ley de Moyses e que la una derogava a laltra e que crea que tambes salvara en la una con en laltra e que Jesu-Christ era fill de Deu e Salvador.

E trobam encara e consta per confessio feta per la dita rea criminosa en lo present proces en aquesta derrera captura sua com lo sobredit Jacme de Casafranca marit seu per heretge condemnat hague sentiment de un dejuni judaich que ella dita rea criminosa feu e que lan rapta e que ella li dix que sa mare ley havia monstrat. E mes confessa que lo dit son marit Jacme de Casafranca tambe hague conexença com ella guardava los dissaptes e que ell lan rapta e li deya "perque no filau" e ella deya "ja fas altra faena aço tench de fer." E mes ha confessat que ella no manjava porch per la devotio tenia a la ley de Moyses e que continua de fer los dejunis judaichs fins a dos o tres anys ans que vengues lo reverend mestre Spina per inquisidor en la present ciutat de Barcelona. Mes trobam en altra confessio per dita rea criminosa en son proces feta com ella altra vegada feu lo dejuni judaich del mes de setembre ensemps ab la muller del sobredit Joan de Sanct-Jordi e ab la mare de aquella sogra del dit Sanct-Jordi aquelles servasen e colien los dissaptes no faent faena en aquells per observança de la ley de Moyses mudantse robes e camises netes a la forma judaica. E mes ha dit e confessat la dita rea e criminosa que dos o tres anys abans fos venguda la inquisitio en la present ciutat de Barcelona un dia del dejuni judaich ella dita Blanquina Casafranca rea criminosa dix a una dona quis nomenava Isabell Borrassa essent abans de dinar que li cogues I parell dous e quels hi mettes en lo retret per quels se volia beure e dita dona mette dits ous en dit retret e isquessen e ella dita Blanquina Casafranca entrassen en dit retret e per una fenestra quey ha la qual ix al hort del archabisbe de Tarragona lança dits ous en dit hort e isque de dit retret faent apares que havia begut dits ous e apres a la hora del dinar dix dita Isabel Borrassa "Senyora nous dinareu" e la dita Blanquina rea criminosa dix "dinau vos vosaltres que yo nom vull dinar que ab aquells ous que he begut no tench ganes de dinar." E axi ella sestigue de tot lo dia que no manja fins a la nit e axi feu dit dejuni judaich e era en lo mes de setembre. E mes dix en dita confessio la dita Blanquina Casafranca rea criminosa que essent ella malalta o partera dix e prega molt a Jacme de Casafranca son marit un jorn del dejuni judaich del mes de setembre que ell volgues fer aquell dejuni judaich e que lo dit son marit li dix que si faria e que ella pensas de guarir que ell faria dit dejuni. E aquell dia dit son marit dona entenent a ella dita Blanquina que havia fet dit dejuni e apres lo dia seguent o altra dia dit son marit dix a ella "pensas te tu que sia yo tal com tu que havia ja dejunat que dos troços de sitronat mengi yo lo dia del dejuni que tragui del meu caxo." Les quals coses la dita rea criminosa advera mijançant jurament. E mes dix e confessa que quant los jueus menjaven ab ella e ab lo dit Jacme de Casafranca son marit en una taula los dits jueus donaven la benedictio al modo judaich sobre la taula e viandes quey eran. E mes dix e confessa que ella et lo dit son marit Jacme de Casafranca junctament faen lo dejuni judaich açi en la present ciutat de Barcelona e que abdos faen degollar les aus que manjaven los jueus a la forma judaica e que lo dit Casafranca son marit la induhi e la instruhi e consella com confessaria davant mestre Spina segons que ho feu. E mes que la muller den Sanct-Jordi donava almoyna a jueus pobres. Encara dix e confessa que ella dita rea criminosa quant faea los dejunis judaics no manjava porch ni peix sens scata. Mes consta per sa propria confessio com ella dita Blanquina e son marit Jacme de Casafranca e Antoni Mayans e Violant sa muller pare e mare de ella dita Blanquina tots junctament faen en la present ciutat de Barcelona lo dejuni judaich del mes de setembre no manjant de tot lo dia fins al vespre vistes les steles e que lo dit Casafranca veya e sabia com ella faea netejar la carn del greix e la faea retentar (rentar) ab sal al modo judaich. E trobam encara per confessio propia de la dita Blanquina Casafranca ara en sa captura feta com ella e la muller den Bonanat Bernich nomenada Clara lo jorn del dejuni judaich del mes de setembre la una a la altra se demanaven perdo a la forma judayca e que ella quada dia deya lo psaltiri sense Gloria Patri. Mes avant provam e legitimament se prova per confessio de la dita Blanquina rea criminosa en la qual dix e confessa ques veritat que en lo temps de les morts com eran a Monblanch segons que en altres confessions dix havia dit faeren la pascha dels jueus del pa alis ella dita Blanquina e son marit Jacme de Casafranca e En Joan de Sanct-Jordi e sa muller e En Lois Bosch e Balthesar Bosch germans de la muller del dit Sanct-Jordi nomenada Angelina la qual pascha dels jueus dix faeren manjant pa alis per vuyt dies que durava dita pascha dels jueus e ades manjaven peix ades ous e que tots manjaven pa alis e no manjaven pa levat en tots los dits vuyt jorns e que ella dita rea criminosa e la muller del dit Sanct-Jordi compraven aynes noves per fer dita pascha ço es olles plats scudelles e altres aynes e que les compraven per que nos servissen de les aynes en que seren (s' eren) servits entre any e havian servit al pa levat e que faeren dita pascha en lo temps que los jueus faeren dita pascha alli en Monblanch e que durant dita pascha no fayen faena abans folgaven e les dites Blanquina Casafranca e Angelina Sanct-Jordi sestaven (s' estaven) en casa e los dits Sanct-Jordi e Casafranca se anaven a passejar e que lo dit Casafrancha monstra a la dita muller sua de dir una matinada del psaltiri pero que ella no la deya tots jorns e que ella ohia dies al dit son marit Jacme de Casafranca una matinada del psaltiri e que noy deya Gloria Patri.

E mes dix e confessa ara derrerament en sa captura com ella dita rea criminosa e son marit Jacme de Casafranca Joan Sanct-Jordi e sa muller tots per heretges condemnats tots fayen lo dejuni judaich de Quipur del mes de setembre per aquell dia dita delata criminosa diu que stigue en casa del dit Sanct-Jordi e al vespre sen ana ab son marit Jacme de Casafranca a sopar a sa casa. E mes trobam en dit proces per quant algunes persones pregaven la dita Blanquina rea criminosa que ella volgues pregar a son marit essent thesorer que volgues soltar alguns christians de natura que staven presos ella deya "lexaulos star que goys son purguen sos peccats" monstrant ira e mala voluntat als christians de natura les quals coses o la maior part de aquelles per dita rea e criminosa dites e confessades son per semblant adverades e deposades per gran numero de testimonis los quals per evitar duplicatio e prolixitat (N. E. pos menos mal) no sic fa memoria de ells pus per ses confessions ella dita rea criminosa ha largament dit e danunciat segons en son proces mes diffusament sta continuat al qual en tot e per tot nos refferim. Vistes totes les dites altres coses en lo dit proces contengudes e les que veure e mirar se devian oides les dites parts en quant dir e allegar han volgut fins que es stat renunciat e conclos en la dita causa e assignat a sententia segons que a maior cautela com ja desobre es dit als presents dia loch e hora los assignam haguda nostra delliberatio e madur consell ab persones de scientia e bona conscientia tenint nostre Senyor Deu Jesu-Christ davant los ulls de la nostra pensa de la qual tots los justs e drets judicis proceeixen trobam que devem pronunciar sententiar e declarar axi com ab tenor de la present nostra difinitiva sententia pronunciam sententiam e declaram la dita Blanquina Casafranca rea criminosa esserse transferida e transpassada als ritus e cerimonies dels jueus e ley de Moyses e esser vertadera heretica e apostata de la nostra Sancta fe catholica christiana e domatista de les cerimonies judaiques de la ley de Moyses impenident ficta e simuladament confessant e fautora e incobridora de heretges per les quals coses e rahons del temps que commette los dits crims de heretgia e apostasia haver stada e esser de present de anathema e scomonicatio (excomunicatio) maior ligada e illaqueada e que devem declarar segons que ab tenor de la present nostra diffinitiva sentencia declaram tots los bens de la dita Blanquina Casafranca del temps que los dits crims de heretgia e apostasia comette e perpetra haver stats e esser de present confiscats a la cambra e fisch del Rey nostre Senyor. E per quant la pena dels heretges no solament se exten a aquells mes encara en detestacio del dit crim a la sua posteritat e generatio per tant ab lo dit consell declaram tots los descendents de la dita Blanquina Casafranca fins al primer grau inclusive esser privats de tots officis e beneficis axi ecclesiastichs com seculars per esser inabils perpetuament per obtenir altres de nou. E per que la Sancta mare Esglesia no te altra cosa que contra la dita Blanquina Casafranca heretica dommatista apostata impenident incobridora e fautora de heretges fictament e simulada convertida puga ni dega fer sino desemparar aquella e remettrela a la justitia e braç secular perque li done segons sos demerits deguda punitio e castich. Per tant (todo junto) ab tenor de la present nostra diffinitiva sententia remettem la dita Blanquina Casafranca heretica apostata dommatista e scomunicada damunt dita al molt magnifich misser Francesch Franch (: Francisco Franco; un twittero de Falset, historiador, usa este nombre y añade B. : Bahamonde) doctor en cascun dret la Real Cancellaria per lo Rey nostre Senyor en lo present Principat de Catalunya que açi present es lo qual requerim tant quant de dret podem e devem e no en altra manera que rebe la dita Blanquina Casafranca per nos desemparada e remesa en son for e juy al qual pregam molt affectadament se haja ab aquella ab tota clemencia e pietat e modere la pena deves (devers : contra) ella citra mortem et sanguinis effusionem et membrorum mutilationem. E axi ho pronunciam sententiam e declaram per aquests scrits e per ells. - Franciscus Pays de Sotomayor. - Jacobus Fiella Vicarius.

Lata et promulgata fuit dicta preinserta sententia per dictos reverendos dominos inquisitorem et vicarium generalem predictum et per dictum venerabilem et discretum Joannem Maya notarium dictae sanctae inquisitionis lecta et publicata alta et intelligibili voce in dicta regia platea civitatis Barcinonae die lunae intitulata vicesima tertia mensis junii anno predicto millesimo quingentesimo quinto praesentibus ibidem et audientibus dictis venerabili promotore fiscali dictae Sanctae inquisitionis et dicta Blanquina uxore dicti Jacobi de Casafranca quondam heretici Barcinonae rea delata presentibus etiam pro testibus reverendis domino Antonio Codo canonico Barcinonae judice bonorum dictae Sanctae inquisitionis et fratribus Petro Alzina provinciali Petro Joanne Pahull Garci de Moros Petro Gual de ordine predicatorum Guillelmo Tolza provinciali Joanne Mir et Baldiri de ordine beatae Mariae de Monte Carmelo e Gabriele Montmany de ordine beatae Mariae de Mercede... Roma et... Romitta de ordine beati Francisci in sacra theologia magistris et venerabilibus Hieronymo Bru et Andrea Canet ordinis predicatorum et venerabile Joanne de Cardona deauratore et Guillelmo Laurador notario Petro de Ledestua Petro de Sancto-Stephano et Joanne de Castro nuntiis dictae Sancte inquisitionis et aliis quampluribus tam ecclesiasticiis quam secularibus personis in numero copioso.

Sententia canonicae purgationis Angelinae uxoris Joannis Vilella mercatoris.

Sententia canonicae purgationis Angelinae uxoris Joannis Vilella mercatoris.

Nos Petrus Pariente inquisitor etc. Judex prefatus attentis contentis in presenti processu et aliis in jure et justitia consistentibus et premaxime attendentes quod ex resultantibus in presenti processu legittime nobis constat dictam Angelinam uxorem dicti Joannis Vilella mercatoris Barchinone captam et coram nobis de criminibus heresis delatam fore fuisse et esse de fide catholica suspectam ac de dictis criminibus heresis de quibus fuit impetita et delata remansisse et remanere infamatam. Pro tanto et alias habito super his maturo atque digesto consilio pronunciamus sententiamus et declaramus eandem Angelinam uxorem dicti Joannis Vilella fore fuisse et esse de fide catholica suspectam. Et ut taliter suspectam teneri ad se canonice purgandum super dicta suspectione prout tenore huius nostre sentencie eidem ut sicut suspecte et de dictis criminibus infamate canonicam purgacionem indicimus assignantes eidem ad se canonice purgandum terminum quindecim dierum infra quem terminum dicta Angelina teneatur se canonice purgare manu septem virorum catholicorum qui vitam mores et conversaciones dicte Angelinae agnoverint per spacium decem annorum antequam inquisitio intraverit in civitate Barchinone cominantes eidem Angeline ut si infra dictum terminum non se purgaverit modo et forma supradictis aut si defecerit in se purgando quod procedemus contra eam prout juris fuerit et rationis videlicet quod habebitur pro convicta et pro confesa de dictis criminibus de quibus superius fuit impetita et alias canonice punietur. - P. inquisitor.

Lata fuit supradicta sententia per eundem reverendum dominum inquisitorem in dicto Regio palacio maiori pro tribunali sedente presentibus dictis procuratore fiscali Sanctae Inquisitionis ex una et Francisco Vilella procuratore dicte Angeline ree delate partibus ex alia dicta die martis XXIII mensis madii anno prescripto MCCCCXCVII quam dictus procurator fiscalis acceptavit requirendo de publico instrumento dictus vero Franciscus Vilella procurator petiit copiam de eadem que illico fuit sibi tradita. Testes etc.

Denuo vero quasi actu continno (continuo ?) prefatus reverendus

dominus inquisitor una mecum notario et testibus infrascriptis ac dicto Francisco Vilella procuratore dicte Angeline descendit ad carceres sancte inquisicionis ubi dicta Angelina rea et delata capta detinebatur et ibidem in presencia omnium predictorum idem reverendus dominus inquisitor notificavit dicte Angeline ree predictam sentenciam et omnia in ea contenta.

Et dicta Angelina delata eandem sententiam in presencia dicti su¡ procuratoris acceptavit. Testes etc.

Adveniente autem die sexta predicti mensis madii et anno quo supra comparuit dictus Franciscus Vilella procurator dicte Angeline ree et obtulit quandam cedulam cuius tenor talis est.

Jesus. Reverendus Pater hec pars Angeline Vilella offert Paternitati vestra compurgatores septem scilicet:

La illustre sennora dona Helisabeth de Cabrera comptesa (comtesa o comtessa, de comite, comitissa, sin p; condesa) de Prades.

La sennora Margarida Cabrera.

La sennora Helisabeth de Cabrera muller de mossenyer Dionis Miquel.

Mestre Berenguer Lentes.

Mestre Miquel Mont-Leo. (Monleón; Montlleó y variantes)

Mossenyer Anthoni Peyrona vicari de Sant Cugat. (Sancto Cucufato)

Lo sennor En Pere Peyrona germa del sobredit.

Qua quidem cedula sic presentata dictus reverendus dominus inquisitor concessa copia de eadem dicto procuratore fiscali assignavit illi ad dicendum et allegandum quare huius testes sive conpurgatores admitti non debeant alias etc.

Nuper vero die veneris vicessima sexta mensis madii et anno quo supra coram prefato reverendo domino inquisitore comparuit dictus honorabilis Martinus Ximenez procurator fiscalis et obtulit quandam papiri cedulam sub huiusmodi tenore.

Pro parte Angeline Vilella offeruntur conpurgatores inter quos est magister Lentes qui ut reverentia vestra bene novit admittendus non est quare est clarissi-
(Las páginas saltan o faltan. Falta la 126. La 127 la he encontrado más adelante y la pongo en su orden:)
(127:)

cia Sancte inquisicionis ac pro tribunali sedentibus comparuit dicta Angelina rea et delata que satisfaciendo assignationi sibi facte ad se canonice purgandum humiliter suplicavit se admitti ad purgandum et se purgando nominavit presentavit et produxit in testes personaliter ibidem constitutos illustrem domnam Helisabeth de Cabrera comittissam de Cardona et reverendum magistrum Berengarium Lentes in sacra theologia magistrum et magnificam domnam Margaritam de Cabrera et magnificam dominam Isabelem de Cabrera uxorem magnifici domni Dionisi Miquel et magnificum magistrum Michaelem Mont-Leo in medicina magistrum et venerabilem Anthonium Peyro presbiterum vicarium Sancti Cucufatis (Sant Cugat) Barchinone et honorabilem Petrum Peyro familiarem magnifici domini Guardiola jurisperiti omnes pro tunc habitantes Barchinonae petens humiliter dictos testes admitti et recipi.

Et dicti reverendi domini inquisitor et vicarius Gerunde admiserunt dictam Angelinam Vilella ad se purgandum et etiam admiserunt testes per illam desuper nominatos presentatos et productos. Et incontinenti de mandato dictorum dominorum inquisitoris et vicarii generalis dicta Angelina Vilella juravit in manibus et posse dicti domini inquisitoris ad dominum Deum et eius Sancta quatuor evangelia manibus illius flexis genibus reverenter tacta quod dicet et deponet omnimodam veritatem quam sciat in et de his de quibus interrogabitur.

Et illico dicti reverendi domini inquisitor et vicarius generalis interrogarunt dictam Angelinam Vilella in et (continúa la página 128)
super contentis in deposicionibus testium contra eam per procuratorem fiscalem productorum hoc videlicet modo quod de mandato suarum reverendarum paternitatum per notarium Sancte inquisicionis fuerunt lecte dicte Angeline (la A parece tener una tilde) delate in presencia omnium dictorum testium seu conpurgatorum deposiciones predicte contra dictam Angelinam per procuratorem fiscalem producte suppresi et tactis nominibus et cognominibus testium et aliis circunstantiis consuetis. Et virtute dicti juramenti interrogarunt dictam Angelinam ream et delatam si ipsa dixit fecit aut credidit illa que in dictis testium deposicionibus continetur vel aliqua eorum. Que quidem Angelina dixit et respondit se nunquam talia dixisse fecisse nec commisisse nec aliquid quod sit contra nostram Sanctam fidem catholicam offerens se presta et parata abjurare omnem hereticam pravitatem et signanter illam speciem heresis de qua fuit acusata et que continetur in dictis testium deposicionibus et alia facere que fuerint juris et racionis.

Quibus peractis incontinenti prefati reverendi domini inquisitor et vicarius generalis processerunt ad exhaminandos testes per dictam Angelinam nominatos productos et presentatos in modum qui sequitur receptis tamen prius debitis in forma solita juramentis a dictis testibus et a quorumlibet illorum de veritate dicenda etc.

Et primo interrogarunt dictam illustrem domnam Helisabeth de Cabrera comittissam de Cardona et illa testis si coneix a la dita Angelina muller del dit Juan Vilella o de quin temps la coneix. Et dixit et respondit

(falta la 129)

(130:)

may li ha vist fer cosa de mala christiana.

Subsequenter vero die quinta (pone quintta, la doble t es imprescindible, vamos) mensis junii et anno quo supra XC septimo coram prefatis reverendis dominis Petro Pariente inquisitore et Petro Buada decretorum doctore canonico et vicario generali Reverendissimi dicti Episcopi Barchinone in palacio regio judicium tenentibus et pro tribunali sedentibus comparuit dictus venerabilis Martinus Ximenez promotor fiscalis Sancte inquisitionis qui instanter peciit et requisivit dictam Angelinam Vilella remediis quibus decet compelli ad abjurandum omnem hereticam pravitatem et signanter speciem heresis de qua fuit inculpata et alias providere super provisis ut juris fuerit et rationis.

Insuper ex alia parte comparuit dicta Angelina qui obtulit se presto et paratam facere abjuracionem et alia complere que sibi fuerint per dictos reverendos dominos inquisitorem et vicarium generalem injuncta.

Et dicti reverendi domini inquisitor et vicarius generalis auditis predictis mandarunt dicte Angeline quatenus faceret et prestaret abjuracionem sub forma inferius descripta et incontinenti dicta Angelina ut filia obediencie abjuravit sub modo et forma sequentibus juramento solempni mediante.

Yo Angelina muller den Juan Vilella constituyda personalment devant vosaltres sennors pare inquisidor de la heretica y apostatica pravedat et vicari general jur per aquests sancts quatre evangelis denant mi posats e per les mies propies mans tocats que crech atorch e confes de bon cor et de paraula la Sancta fe catholica que la Sancta mare Sglesia de Roma confesa guarda e preyca e per aço abjuro revoco e abnech tota e qualsevol specie de heregia y apostasia que contra la Sancta fe catholica sia en special y expressament aquella specie de heregia de la qual yo pecadora so stada sospitosa e infamada et acusada que feya y servava las cerimonias y rittus judaychs e de la ley de los jueus e de Moyses tenint e servant los dits rittus e cerimonias judaycas los quals rittus e cerimonias judaycas yo nom recort yo haver fet dit ne servat vist ne oyt que algu las servas ne alguna de las ditas cerimonias o rittus judaychs e en cas que las agues fet dites ne servades ni hagues vist ne oyt que algu o alguns les servassen aquelles hauria fetes dites e servades o vistes servar en tal edad que no tinch algun recort o memoria de les quals coses si en alguna manera yo he errat e per ma culpa so cayguda en la dita sospita e infamia yo me penit de bon cor e de bona voluntad e confes e affirmo esser mal fet e mal dit e servat e les dites cerimonies e rittus y erroneas e malditas e crech e affirmo tots los articles de la Sancta fe catholica e senaladament aquells los quals los jueus e les sues cerimonies neguen contra los quals yo so inculpada confessant nostre Sennor Deu Jhesu-Christ esser concebut per obra del Sancto Spiritu e esser nat de la gloriosissima Verge Maria e esser verdader Deu e home lo qual per redempcio de mi pecadora e de tota natura humana ha pres mort y passio e aquel esser devallat als inferns et al tercer dia esser resucitat e esser sen puyat als cels e seu (se sienta en castellano, ergo tiene culo. El Dios padre no engendrado, ni creado, etc, no se tiene que sentar, ni tiene culo ni necesita un trono) a la dreta part del pare de on vendra a judicar los vius e los morts creent en lo Sant Spirit et en la Sancta Mare Ecclesia catholica confessant un baptisme en remisio de los peccadors e promet de aqui a denant no fer dir ne servar les dites cerimonies o rittus judaychs ne cometre de ffet ni de paraula cosa alguna que sia contra la Sancta fe catholica de Jhesu-Christ e la sua Sancta ley evangelica abans tenint e servant aquella vull morir et viure en la dita Sancta fe catholica e Sancta ley evangelica e no tan solament tendre e complire axi com desus es dit mes encara promet que no instruyre ne mostrare a persona alguna cosa que sea contra la Sancta fe catholica e si sentire e sabre que algu sea caygut en la dita specie de heretgia y apostasia o en altra qual se vulle lo mes pres (prest) que puga a vos pare inquisidor o al jutge ordinari o als successors vostres en dit offici de Sancta inquisicio de la heretica y apostatica pravedad o denunciare e manifestare e per semblant jur e promet que qualsevulla penitencia o penitencias que per vostra reverenda paternitat me seran imposadas las cumplire e aquellas en tot o en part no recusare de cumplir salvo si per licencia o consentiment de V. R. P. o de successors vostres o de altres havent poder de les coses sobredites me seran comutades axi Deu me ajut e aquests quatre Sancts evangelis. E si cas sera que contre les coses desus dites per mi jurades e abjurades o alguna de aquelles lo qual Deu no no man (no mo man: no m' ho mano, mani) yo dire fare servare o venre en qualsevol manera vull consent em plau que sia aguda per relapsa als (a les) quals penes de relapsa segons que per dret stan ordenades y statuydes hara per llavos e llavos per ara me oblich e sotsmet tota ora e quant del contrari en forma que lo dret requer constas.

Requirens fieri publicum instrumentum.

Qua siquidem abjuracione facta per dictam Angelinam Vilella modo et forma supra scriptis incontinenti dictus procurator fiscalis peciit (: petiit : pedir) et requisivit (: requerir) de predictis omnibus et singulis publicum confeci instrumentum ac etiam requisivit in huiusmodi causa diffinitive pronunciari.

Et nihilominus dicta Angelina Vilella peciit et suplicavit in dicta causa per suas R. P. sententiam ferri (fieri ?) et pro se declarari et pronunciari.

Et dicti Reverendi domini inquisitor et vicarius generalis instantibus et suplicantibus dictis procuratore fiscale et Angelina Vilella suam in scriptis protulerunt sententiam quam ibidem alta et inteligibili voce coram testibus infrascriptis et aliis multum notabilibus personis ibidem congregatis legi et publicari mandarunt per me Bernardum Texedor presbiterum urgellensis diocesis apostolica auctoritate notarium publicum ac Sacre officii Sancte inquisicionis notarium et scribam cuius quidem sentencie tenor sub panditur verbis.

Nos Petrus Pariente in Sacra theologia licenciatus inquisitor heretice et apostatice pravitatis in civitatibus et diocesibus Barchinone Terracone Vici Gerunde et Elne a Sancta Sede apostolica creatus et deputatus et Petrus Buada decretorum doctor canonicus et vicarius generalis pro Reverendissimo in Christo patre et domno domino Episcopo Barchinone. Attendentes quod visis et consideratis diligenter meritis processus per nos facti contra te Angelinam uxorem Joannis Vilella civitatis Barchinone coram nobis delatam de heretica pravitate reperimus te tales cerimonias et ritus judeorum comisisse et servasse que te reddunt leviter suspectam heresi propterque talem re merito nos habentes te fecimus at leviter suspectam de predicta labe eandem heresim abjurare. Verum ne predicta super quibus fuisti acusata et denunciata coram nobis remaneant inpunita et ut eficiaris caucioni in futurum de peritorum consilio habentes pre occulis solum Deum et irrefragabilem Sancte fidei catholice veritatem sacrosanctis evangeliis coram nobis positis ut de vultu Dei judicium nostrum procedat et occuli nostri videant equitatem sedentes pro tribunali more judicum recte judicantium te dictam Angelinam in nostri presencia personaliter constitutam per modum qui sequitur condempnamus sentenciamus seus pocius penitenciamus scilicet ut nunquam de cetero scienter cerimonias et ritus de quibus coram nobis es delata comittas teneas nec observes alias tanquam relapsa nunc pro tunc haberis injunctionem specialis penitencie tibi per nos inponendam nobis insequentibus reservando et sich pronunciamus sentenciamus et declaramus in his et cum his scriptis. - Petrus inquisitor. - Petrus Buada vicarius.

Lata et promulgata fuit supradicta sentencia per prefatos dominos inquisitorem et vicarium generalem et per me Bernardum Texedor notarium lecta et publicata de ipsorum mandato presentibus dictis Martino Ximenez procuratore fiscale et Angelina Vilella die quinta mensis junii anno millesimo CCCCXC septimo (1497).

Quibus quidem peractis predicta Angelina Vilella humiliter per R. P. suas suplicavit se a carceribus Sancte inquisicionis liberari et alia fieri que fuerint juris et racionis.

Qui quidem Reverendi domini inquisitor et vicarius generalis visis omnibus et singulis supradictis mandarunt dictam Angelinam Vilella a dictis carceribus Sancte inquisicionis liberari et solvi et ipsam a dictis carceribus habuerunt pro soluta et liberata restituendo illam sue pristine libertati juxta seriem sentencie (1: Huius sententiam scripsit Joannes de Vilava notarius et de officio huius Sanctae inquisitionis.).

(N. E. En algunos textos que en teoría escribió Pere Miquel Carbonell se notan diferencias de estilo que habría que investigar, cotejando estos textos de Manuel de Bofarull y su equipo, siglo XIX, con los originales que estén en el archivo, de finales del siglo XV.)


Daçi
avant he delliberat yo dit Pere Michel Carbonell Archiver de la magestat del Rey nostre Senyor continuar en lo present libre les coses ques subseguiran es faran en lo offici de la dita Sancta inquisitio axi de les persones heretges reconciliades e condemnades
 a carcer perpetual e ab confiscatio de tots llurs bens com de les altres persones heretges condemnades en persones e ab confiscatio de tots llurs bens e liurades al braç secular com encara de franqueses de catius e catives de dites persones heretges e de algunes altres coses de dita inquisitio axi en vulgar com en lati de mot a mot segons les dara a mi dit Archiver de manament dels reverends pares inquisidors de la heretica pravitat lo venerable e discret mossenyer Bernat Texidor prevere del bisbat de Urgell natural de la vila de Sanahuja e per auctoritat apostolical notari publich e del secret e del sacrat (c : g : sagrat) offici de dita Sancta inquisitio notari e scriva. E per ço a lahor e gloria de nostre Senyor Deu e de la Sacratissima Verge mare sua yo dit Archiver de mera voluntat e devotio (que) tench a la Sancta inquisitio continuare e scriure aquelles de la mia propria ma no mudant ne levant ne affegint hi res ut sequitur.

De servis et captivis manumissis et franchis propter crimina hereticalia suorum dominorum et sunt sequentes.

Die quinta mensis decembris anno a nativitate Domini MCCCCLXXXXII (1492). Martinus niger qui fuit servus Bernardi Campells reconciliati fuit manumissus et a servitute liberatus propter crimina hereticalia dicti B. Campells.

Die XI januarii anni M. quingentesimi fuit manu missa et liberata a servitute Beatrix nigra quae erat serva Joannis Coll canonici Gerundensis quae jam prius fuerat serva Joannis Bonanat mercatoris Barcinone heretici.

Die XVII octobris anno predicto MD (1500) fuerunt traditi libertati Martinus niger Magdalena nigra et Sicilia fusca sive lora qui fuerunt servi Francisci Requesens Barcinonae gremio Sanctae matris Ecclesiae reconciliati.

Die quinta mensis februari anno MDI (1501) fuit sententialiter pro liberta declarata Magdalena nigra que fuit serva Joannis Fortia Barcinonae heretici et etiam Margarita filia dictae Magdalenae nata post crimen comissum per dictum Fortia.

Nomina reconciliatorum et condemnatorum diocesis Urgellensis.

Die XV Augusti anno a nativitate Domini MCCCCLXXXX (1490) fuerunt reconciliati sequentes incolae civitatis Balagarii in dicta civitate Balagarii.

Baltasar de Casaldaguila de la vila de Pons. (: Ponts : Pontibus)

Joan Seguerra calçater e (como calzados Segarra)

Clara sa muller.

Pere Salabert.

Joan Stanyol. (Com lo protagonista de la catedral del mar)

Joan de Res.

Clara dels Valls.

Sperança de Pallas. (: Pallás, Pallars)

Catherina vidua muller que fonch de Pedro Coll quondam.

Margarita muller de Joan Spanyol. (Arriba Stanyol)

Joan Claverol.

Margarita muller de Gabriel Sant-Just.

Aldonça Avarca. (Abarca, ver p. ej Sancho Abarca, Aragón)

Leonor de Res.

Margarita Riers.

Gabriel de Sancta-Romana.

Joan Davella. (: d' Abella)

Marta vidua muller que fou den Pancol.

Francina filia de Joan de Empories.

Angelina muller de Joan Çatorra. (ipsa torra, turri, turre, torre &c.)

Violant muller de Gabriel de Sancta-Romana.

Sperança muller de Francesch Foix.

Pau de Naves.

Marti Baro.

Beatriu muller de Pere de Empories.

Miquel de Foix.

Blanquina muller de Jacme de Casafranca.

Eulalia muller de Pau Ciscar.

Isabel Beneta alias Avarca.

Joan dez Valls botiguer.

Pau de Res botiguer.

Gracia Claverola muller de Joan Claverol.

Pau Siscar.

Pedro Dampories.

Jacme de Casafranca.

Gabriel Sauri.

Franci Foix.

Aldonça muller de Joan de Res.

Aldonça muller den Manuel de Res quondam.

Gabriel Çatorre alias Barbastri.

Bonanat Maya.

Sperança muller de Andreu Lonch.

Joana Salavert muller de Joan Salavert.

Joan Çatorre alias Barbastri.

Francina Tarrega vidua muller que fou den Antoni Tarrega quondam.


Die XVI Augusti anno a nativitate Domini MCCCLXXXX abjuravit tanquam leviter suspectus Joannes Valls corredor habitator de Balaguer.

Die XV dictorum mensis et anni abjuravit tanquam vehementissime suspectus Franciscus Stanyol habitator de Balaguer.

Die lune X mensis junii anno a nativitate Domini MCCCCLXXXXIII apud civitatem Balagarii fuerunt condemnati absentes et defuncti sequentes et eorum statuae traditae curiae saeculari.


Fugitius de Balaguer.


Gaspar Benedit maior de dies.

Gracia Çatorra.

Gaspar Benedit menor.

Joana Via-Camp.

Joan Benedit.

Francesquina de Foix.

Isabel Benedit vidua mare de Gaspar Benedit menor.

Misser Galceran Balthesar.

Brianda Benet.

Guerau de Cervello. (Cervelló)

Miata de Monros. (Mont ros, Montrós, Monrós, Monroch, monte rubeo, monte royo, Monroyo, Mont roig, etc.)


Defuncts de Balaguer.


Angelina quondam muller que fonch de mestre Sauri metge.

Blanquina quondam mare de Joan Falconer.

Guerau Cervello quondam.

Gaspar de Naves quondam.

Clara quondam muller que fou den Gabriel Çatorra.

Pau Coll quondam.

Na Paulina quondam.


Die VII decembris anno a nativitate Domini MCCCCLXXXXII in foro civitatis Ilerdae fuerunt condemnatae in personis et traditae curiae seculari sequentes.

Violant muller de Joan Dabella (d' Abella, Apilia) de Balaguer.

Marquesa Maya muller de Bonanat Maya de Balaguer.


A XVI de juny del any de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXXXXVII fuerunt pro hereticis reconciliati in civitate Barcinone sequentes et carceri perpetuo condemnati.

Ramon Mercader de Gerona.

Pau Ponç (que va a paupóns o paupontes) ferroveller.

Joannes Ballester pinctor.

Gaspar de Mur. (1: A sentencia huius Gasparis de Mur - Muro - procurator fiscalis appellavit et postea fuit condamnatus.)

Constancia (1: Fuit jam alias reconciliata haec Constancia.)
muller del dit Gaspar de Mur.

Blanquina Tolosa.

Isabel Montalbana. (de Montalbán, Montisalbis y variantes, también Montblanch, Montblanc, Monblanc)

A IIII doctobre (d' octobre, octubre) any MCCCCLXXXXVII fuerunt pro hereticis condemnati omnes et singuli infrascripti absentes et in statuis traditi brachio seculari in civitate Barcinonae.

Steve Canto fill den Lorenç Canto.

Euphrosina sa muller.

Euphrosina muller den Gaspar Vilanova filla den Joan Conques maior de dies.

Salvador Badia texidor fill den Aduard Badia.

Joan Çarriera paller.

Pere Portugues que stava a casa de Lois Ripoll paller.

Pere Bosch seder.

Berenguer Bosch fill den Jacme Bosch quondam.

Brigida muller del dit Berenguer Bosch.

Elionor alias Francina filla den Benet Falco de Gerona muller de Gabriel Benet de Barcelona.

Isabell filla de mossenyer Bernat de Ferreres quondam prevere.

Joana muller den Jacme Arguens tintorer filla den Vilella quondam germana den Vilella mercader de Barcelona.

Baltasar Bosch.

Clara muller den Antoni Gual germa den Vilella.

Florença filla de dita Clara muller den Jacme Falco de Gerona.

La muller den Pallas germana de dit Vilella.

Joan Francesch Crexells mercader.

Pere Pujol que stava al Call.

Francina Viladecans germana de la muller de Joan Trinxer lo vell.

Francoya filla de la dita Viladecans.

Agnes que primer fou muller den Benet Mo quondam.

Joan Balla que stava a la Trinitat.

Gabriel Funes Çabater e

Antonia sa muller.

Gaspar Davinyo fill den Gaspar Davinyo.

Violant muller den Guillem Fabra e

Elionor e - Clara filles sues.

Isabell Abella filla den Francesch Abella del Canys muller den Gaspar Vinyes coraler.

Violant Garridella vidua que era e ara es muller den Joan Bertran heretge.

Guimerana costurera vidua. (de Guimera, Guimerá, Guimerà)

Euphrosyna muller den Jacme Bonanat.

Blanquina filia de la dita Euphrosina.

Elionor muller den Gaspar Costa.

Elionor muller den Nicolau Labia filla den Ramon Vidal.

Aldonça muller den Raphel Libia.

Blanca filla de Na Falcona Roca de Gerona.

Florença muller den Pere Libia.

En Linas juponer.

Blanquina sa muller e

Pere Linas son fill e

Isabel germana de dita Blanquina muller del dit Linas juponer que stavan a la cantonada dels speciers que va a Sanct just.

Clara Pi muller den Joan Pi.

Filla sua muller den Pau Rosell.

Pere Ferrer que stava al carrer Ample.

Aldonça mare del dit Pere Ferrer.

Paula muller den Nicolau Sanxo.

Florença Cartellana vidua.

Francesch Benet vanover e

Francina sa muller e

Ursula filla llur muller den Alfonso Dies cavaller musich.

Clara Bosca que era muller den Libia.

Violant muller den Pere Benet que fon senyor de certes galeres.

Isabel Aldonça Pi neboda den Joan Pi.


A XIII de deembre any MCCCCLXXXXVII en Barcelona foren reconciliats los seguents e a carcer perpetual condemnats.

Bernat de Ferreres corredor de orella.

Eulalia muller sua e

Clara donzella filla lur.

Francina muller den Marti Benedit notari e procurador dels miserables. (1: Postea haec Francina fuit condemnata.)

Clara muller den Miquel Amich coraler.

Elionor Olivera que fou muller den Pau Oliver quondam.

Joana muller que fou den Pere Ferrer quondam.

Celestina muller que fou den Viçent Malendri de Sanct Boy.


Die XI mensis decembris anno predicto MCCCCXCVII Gabriel Ballester per sententiam fuit a carceribus liberatus tanquam innocens. Tamen procurator fiscalis appellavit ab huiusmodi sententia et postea fuit reconciliatus et carceri perpetuo condemnatus.

Die quinta octobris anno a nativitate Domini M quingentesimo fuit absoluta memoria et fama magistri Joannis de Ribes-altes quondam licet hic continuetur.

Die secunda maii anno a nativitate Domini MCCCCLXXXXIX in civitate Barcinonae.

Jacobus Castanyer Barcinonae fuit absolutus sed publice abjuravit.

Euphrosina Pometa que fuit de Siges (Sitges) fuit absoluta sed abjuravit.

In predicta civitate eadem die et anno proxime dicto fuerunt reconciliati et carceri perpetuo condemnati sequentes.

Manuel de Puigmija notarius.

Francina ejus uxor et

Florentia eorum filia sed istius bona non fuerunt confiscata quia erat tenerae aetatis.


Barcinone.

Constancia Trullos uxor Jacobi Trullos.

Isabel filia Michaelis Sener domicella.

Jamnina quae fuit uxor Petri Camprodo.

Elionor uxor Michaelis Valls.

Clara uxor Petri Oliver notarii.

Joannes Salvador filius Francisci Salvador.

Elionor filia Benedicti de Ferreres quondam Barcinonae habitatrix nunc Gerunde in domo Philippe Çarriera.

Sperança uxor Petri Joannis de Lobera olim capitanei Castri Sanaugiae diocesis Urgellensis.


Eadem die

Francina uxor Martini Benedit gremio Sanctae matris Ecclesiae reconciliata fuit tradita curiae et brachio saeculari et fuit combusta.

Eadem die.

Beatrix Sener quondam Barcinone uxor Michaelis Sener quondam fuit reconciliata in figura sive in statua.

Eadem die fuerunt condemnati defuncti sequentes.

Antonius Mayans pater uxoris Jacobi de Casafranca.

Violans ejus uxor mater dicte uxoris Jacobi de Casafranca.

Joannes Mayans frater dicti Antonii Mayans.

(1: Haec Isabel bis fuit condemnata.) Isabel uxor Dalmatii Ferrer Barcinone mater uxoris Joannis Ferrarii Dala Perpiniani.

Bernardus de Ferreres presbyter.

Blanquina alias Blanca uxor Francisci Benet quondam Barcinone.

Alduncia Monfort uxor Jacobi Monfort quondam locumtenentis thesaurarii Cataloniae.

Francina uxor Joannis Ballester quondam gremio Sanctae matris ecclesiae reconciliata soror Jacobi Taranan quondam jurisperiti.

Die quinta mensis octobris anno praedicto MCCCCLXXXXIX.

Lodovicus Palou fuit absolutus tanquam innocens.

Die XVIII mensis septembris anno a nativitate Domini M quingentesimo.

Luissa Çatrilles - Violant Cardona - Elionor Cabrera. (Ab his duabus sive a sententia illata apellavit Fiscus.) - Brianda Ribes-altes fuerunt absolutae simpliciter.

(1: Postea fuit reconciliatus et carceri perpetuo condempnatus.) Mestre Raphel Cavaller - Guillelmus Nicolau (ab histo apellavit Fiscus) fuerunt absoluti cum penitentia.

Beatrix alias Maria de Alarcon - Bernardus Alcover - Serena Alcovera - ab jurament tanquam leviter suspecti.

Magdalena Prats de Figueres.

Alfonso Baron - Franci Requesens droguer - Marti Benedit notari - Catharina muller den Pau Falco quondam (2: De hac appellavit fiscus.) - Jacme Tuxones - Euphrosyna Morachs de Solsona - Barcinonae foren reconciliats et carceri perpetuo condempnati.

Constança Marqueta quondam - Melchior Çavall quondam - Isabel sa muller - Blanquina quondam muller den Bernat Dala - Joan Salvat quondam - Misser Jacmo Taravan quondam olim Regens Cancellariam domini Regis in Cathalonia haeresiarca. Foren condempnats com a defuncts en ses statues.

Violant Stadella alias Tristanya. - Elionor Graciana fuerunt reconsiliatae et condempnatae in suis personis.

Die veneris XVIIII mensis marcii anno a nativitate Domini M quingentesimo primo in civitate Tarracona fuerunt condemnati mortui et absentes qui sequuntur.


Mortui.

Gabriel March quondam mercader de Falcet.

Gracia Lunella quondam de Tarragona mare de Na Blanquina muller den Manuel Ribelles calçater de Tarragona.

Absentes fugitivi.

Francesch Ribelles - Blanca sa muller - Na Salvada sa sogra de Falçet.

Isabel e - Violant filles den Gabriel March de Falçet.

Galceran Çaportella de la vila de Muntblanch.

Antoni Calatajut sabater - Isabel sa muller e - Maria mare del dit Antoni de Cambrils.

Tecla muller den Miquel Muntfort filla den Gabriel Funes de Riudolms.

Joan Alexandre fill de la vidua Alexandre pro heretica condemnada.

En Linas Sartre e - sa muller - Lo filastre (fillastre : hijastro) de dit Linas - Francina muller den Gabriel Garriga - Lois Tolosa germa de Gabriel Tolosa - Blanquina muller del dit Lois Tolosa - Beatriu muller den Guillem Alenya de Muntblanch (Montblanc, Montblanch). Tarraconae.

Violant muller den Lois Ribelles germa de mossenyer Lois Garriga prevere de Tarragona.

La Sogra de mestre Antoni de Calatayut sabater de Cambrils.


Die dominica prima mensis augusti anno a nativitate Domini MDI in Tarracone civitate fuerunt reconciliati gremio Sanctae Ecclesiae et carceri perpetuo condemnati.

Guillelmus Nicolai textor velorum (1) - Catharina Falcona vidua uxor Petri Falco quondam - Angelina Tuxones uxor Jacobi Tuxones reconciliati Barcinonae.

In prefata civitate Tarraconae fuit absoluta eodem die simpliciter Blanquina Dorla uxor Martini Dorla quondam de Barcinona et die lune XX mensis decembris anno MDI in predicta civitate fuerunt reconciliati et carceri perpetuo condemnati.

(2) Gabriel Ballester mercator civitatis Barcinone.

(1) Fuerunt jam alias reconciliati.

(2) Fuerat prius absolutus.

Frater Thomas Remirez (Ramírez, de Ramiro, Ranimiro) monachus monasterii Populeti (Poblet) - Blanquina Roia (: roya : roja) vidua villae de Valls campi Tarraconae (1: Fuerunt jam alias reconciliati.)
- Francina Fanera vidua villae de Falcet diocesis Tarraconae - Elionor uxor Joannis Gomis villae
Montis-albi (Montblanch, Montblanc).

(2: Christiana de natura.) Gabriela Joanna Goltara vidua de Sarria diocesis Barcinonae habitatrix Tarraconae.

Eadem die et loco in Tarracona fuerunt condemnati sequentes pro hereticis mortuis et eorum statuae sive figurae curiae seculari traditae.

Paulus Falco quondam pellarius Barcinonae.

Gondisalvus de Sanctos quondam - Michael Vidal Scriba Regius. Barcinonae.

Lodovicus de Ala quondam mercator Gerundae.

Eadem die et loco fuerunt condemnati tanquam heretici et eorum statuae sive figurae curiae seculari relictae absentes sequentes omnes incolae Barcinonae.

Joannes Sever filius Bonanati Sever quondam.

Bonanatus Sever filius Michaelis Sever quondam.

Dalmatius Benet et

Francina eius uxor.

En Castello Mallorqui.

Petrus Bosch et Constancia eius uxor.

En Çacam mercader et uxor ipsius Çacam.

Franciscus Huguet et Uxor ipsius.

Petrus Soler et Uxor ejus.

Maria filia Francisci dez Pla.

Maria ancilla Benedicti de Ferreres mercatoris quondam.

Elionor uxor Francisci de Calataiut. (antes Calatajut, Calatayud)

Joanna Torrosella alias Libiana.

Brigida uxor Berengarii Bosch.

Dionysia Benedicta uxor Dionysii Benedicti.

Philippa uxor den Falco de Gerona soror Francinae uxoris Gabrielis Benedicti.

Eadem die et loco scilicet in Tarracona XX decembris DI fuerunt condemnati in personas et traditi curie saeculari tanquam heretici sequentes.

(1) Frater Manuel Galceran monachus monasterii Populeti hereticus famosissimus. (1: Iste dicebat quod erat XXXXVII anni quod receperat habitum et ipse erat sexagenarius et ultra fuit insignis hereticus.)

Catharina uxor Joannis Ferrer curritoris Barcinonae.


Die XXI septembris anno a nativitate Domini M quingentesimo secundo in Barcinona fuerunt reconciliati et carceri perpetuo condemnati sequentes.

(1) Joannes Nicolaus de Muntblanch.

Franciscus Bertran procurator et germanus camerarii de Reus et episcopi de Tuir.

Francina uxor Joannis Martini de Vall moll diocesis Tarraconensis.

(2) Lodovicus Morato alias Gordiola et - Clara ejus uxor villae de Muntblanch - Blanquina uxor Manuelis Ribelles - Andreas Colom et - Blanquina eius uxor - Franciscus Vilagut et - Beatrix eius uxor.

Raimundus Scales Barcinonae.

Joannes Castello Barcinonae fuit penitentiatus cum gramaylleta sive Sant-Benito.

Joannes Ferrer curritor auris civitatis Barcinonae fuit in persona condemnatus et traditus curiae seculari et iste fuit repertus retayllatus (retallat: recortado) sive circuncisos (circunciso).


Eadem die scilicet XXI septembris anno a nativitate Domini MDII in Barcinona fuerunt condemnati in statuis loco suarum personarum.

(1) (2) Fuerant jam alias reconciliati.


Lodovicus Benet absens a civitate Gerundae.

Raimundus Vilagut quondam et

Celestina eius uxor quondam civitatis Tarraconae.

Bernardus Roig maior dierum - Beatrix eius uxor quondam - Bernardus Roig minor dierum quondam villae de Vallibus diocesis Tarraconae.

Petrus Ximeno et - Elionor eius uxor defuncti de Villa-rodona diocesis Barcinonae.

Gaspar de Mur defunctus civitatis Barcinonae qui obiit in carceribus Sancte inquisitionis et jam fuerat prius reconciliatus.

Die XXX et ultima decembris anno praedicto a nativitate Domini MDII in civitate Barcinona fuerunt reconciliatae et carceri perpetuo condemnatae.

Alduncia Cerquosa vidua quae fuit Guillelmi Cerquos quondam argentarii Barcinonae.

Violant Avinyona vidua quae fuit uxor Raphaelis de Avinyo.

Francina Fabra uxor Joannis Fabra-Pertusa.

Eadem die abjuravit propter verba hereticalia prolata in ludendo et alias Bernardus Cunill Bajulus civitatis Elnae.

Die III februarii anno a nativitate Domini MD tercio in Barcinona fuerunt reconciliati et carceri perpetuo condemnati.

Joannes Navarro curritor Gerundae.

Violans Bages uxor Joannis Duran.

Eadem die Jacobus Benet mercator Gerundae fuit condemnatus in persona et brachio seculari personaliter traditus eo quia defecit in canonica purgatione sibi injuncta.

Die... dicti mensis februarii anno predicto MDIII in civitate Barcinona abjuravit Petrus de Sentillana habitator Barcinonae quia duxit duas uxores simul vivas.

Die XXVIIII mensis junii eiusdem anni MDIII in civitate Barcinona abjuravit Michael Bosch de Argiles diocesis helenensis quia protulit verba hereticalia ludendo et alias.

Secunda die julii eiusdem anni MDIII in civitate Barcinona abjuravit Petrus Ubach mercator Barcinonae quia duxerat duas uxores simul viventes unam Rhodi aliam Barcinonae.

Die X mensis augusti anno predicto MDIII in civitate Barcinona fuit reconciliatus et carceri perpetuo condemnatus.

Galcerandus Colomer pellerius Barcinonae.

Fuit condemnatus in absencia Petrus Prats Montis-Albi qui se fecit agarenum sive maphometicum.

Fuerunt condemnati etiam sequentes defuncti.

Magister Laurentius Badoz quondam medicus - Stephanus Valls quondam pellarius - Bernardus Dala quondam mercator. Barcinonae.

Die tertia mensis decembris anno predicto MDIII in sede Barcinonae fuerunt reconciliati sequentes.

Michael Valls botiguerius - Sorores Bartholomeva Rabacera - Euphrosyna uxor Bartholomei Pinos - Catharina Siurana - Raphaela

Çabuda. Barcinonae.

Joanna uxor Michaelis Cervera Çabaterii - Angelina Alamany - Violant Aymerica (Aymerich, com Aymerich Despuig : Americo Vespucio). Barcinonae.

Narcissa Sunyent - Clara Castanyera. Barcinonae. Hieronym Benet Sarria alias Grau pictor Perpiniani. Elionor uxor magistri Joannis organistae Gerundae.

Die sexta mensis decembris anno predicto MDIII in platea Regia Barcinonae fuerun (fuerunt) condemnati in personis et bracio (brachio : brazo : braç) ac curiae seculari traditi sequentes heretici.

Omnes civitatis Barcinonae.

Blanquina Sarriana heresiarcha. (Sarria, Sarriá, Sarrià)

Mandina Boscha heresiarcha. (Bosch; apellido muy conocido en Alemania)

Oliva Barona heresiarcha. (Baro, Baró)

Isabel Valls heresiarcha.

Michaela Pou.

Clara Xerquano heresiarcha.

Joannes Palau heresiarcha.

Elionor uxor dicti Joannis Palau heresiarcha.

Hieronymus Rosas heresiarcha.

Elionor uxor dicti Hieronymi Rosas.

Die XII mensis Julii anno a nativitate Domini MDIIII (1: Record com lo Inquisidor novament arribat açi en Barcelona en lo mes de juliol del any MD e quatre ha nom Franciscus Pays de Sotomaior.)
in platea Regia civitatis Barcinonae fuerunt gremio Sanctae matris Ecclesiae reconciliatae per reverendos domnos Petrum episcopum Barcinonae et fratrem Joannem Enguera in sacra theologia magistrum ordinis predicatorum inquisitorem omnes sequentes.

Bartholomeus Dauder droguer.

Franciscus Ribelles pellerius.

Andreas Amoros pellerius.

Barcinonae.

Joannes Roger draperius (draper; trapero).

Bartholomeus Ribesaltes tapinerius.

Griselda uxor quae fuit Francisci Far.

Joanna uxor quae fuit Joannis Sartre.

Coloma uxor praedicti Francisci Ribelles.

Isabel Sala.


Et dicta die XII julii anno MDIIII in ipsa eadem platea regia Barcinonae per dictos reverendos domnos Episcopum et Inquisitorem fuerunt condemnati in personis et brachio seculari traditi sequentes.

Barcinonae.

Isabell uxor quae fuit Bartholomei Sartre quondam libraterii.

Raphael Dauder droguerius.

Beatrix uxor dicti Raphaelis Dauder.

Dalmacius Cirera Pellerius et

Francina uxor Joannis Tuxones textoris lini.

Eadem die scilicet XII julii anno predicto MDIIII in dicta platea Regia Barcinonae prefatus reverendus magister Joannes Enguera inquisitor et magnificus Jacobus Fiella decretorum doctor canonicus et decanus Sedis Barcinonae Vicarius generalis in actibus Sanctae Inquisitionis pro reverendo domno Episcopo Gerundae condemnarunt in statuis defunctos infrascriptos mandantes eorum ossa exhumari et comburi.

Civitatis Gerundae.

Asbert Benet mercader et Francina sa muller.

Die secunda octobris anno predicto MDIIII in civitate Barcinona in Regia platea fuerunt reconciliatae et carceri perpetuo condemnatae personae infrascriptae per reverendos domnos fratrem Joannem Enguera in sacra theologia magistrum et Franciscum Pays de Sotomaior inquisitores etc. et Bartholomeum Salavert utriusque juris doctorem canonicum Barcinonae et vicarium generalem in actibus Sanctae Inquisitionis pro reverendo domno Episcopo Barcinonae.

Barcinonae.

Violant Coll muller den Antoni Coll quondam mercader.

Catharina muller den Pere Dauder quondam.

Elionor muller den Pere Ribes quondam.

Eadem die fuerunt condemnati in statuis defuncti sequentes.

Narcis Mo... alias Miquel.

Raphaela uxor Petri Truyllols quondam.

Joannes Gil peller.

Margarita uxor Joannis Crexells quondam.

Eulalia uxor Raphaelis Bages quondam.

Bernat Cabut quondam.

Bernat Miquel alias Mo quondam.

Beatriu uxor Francisci Sartre quondam Solsonae.

Barthomeu Sartre quondam librater.

Aldonça muller den Pere Rosas quondam.

Violant muller den Galceran Çaportella quondam.

Clara muller den Raphel Dauder.

Pere Dauder corredor.

Barcinone defuncti et mortui.

Agusti Bonanat Amoros.

Franci Far.

Marquesa uxor Jacobi de Vilacans (Viladecans) quondam.

Pere Sarria quondam.

Violant que fonc muller de Guillem Costa.

Agosti Amoros quondam.

Item Perotus Valls botiguerius fuit penitentiatus cum mitra in catafali et in schalis in portis ecclesiarum eo quia venit ad carceres cum schala et loquebatur cum Isabele Valls eius matre heretica et dabat sive mittebat scripturas ad carceres docendo captos quod deberent negare et quod confiteri.

De la Synagoga en Valencia feta per mals christians alias heretges de styrpe judeorum.

E per quant a mi dit Archiver del Senyor Rey semble cosa saludable e pertinent als christians bons e devots a la Sancta Inquisitio ques comença de fer en aquesta ciutat de Barcelona en lany Mil CCCCLXXXVII e encara ara en aquest any de Mil cinccents e quattre se continua es continuara tench sperança en Deu e en la Sacratissima Verge Maria mare sua tant e tant longament fins a tant que tota la cugula canyota e mala

(página 160 del pdf muy borrosa, * delante de algunas palabras ilegibles)

herba que son los heretges sia de la *bona terra que son los feels christians del tot contrita *arrabassada e cremada que en aquest libre que sera per mi recondit en lo Real Archiu de Barcelona hon son scrites les gestes antigues e per avant hi seran scrites les gestes noves dels Reys de Arago e Comtes de Barcelona e de molts altres dignes de memoria yo pos e continuo un capitol contengut en una letra que lo fiscal de la Sancta Inquisitio de Valentia (o Valencia) ha feta al fiscal de la Sancta Inquisitio de Barcelona per aquell a mi dit Archiver communicat e donat transumpt vertader e provat ab son original lo qual capitol es del tenor seguent en lengua castellana. E es fundada sobre la Synagoga en Valentia feta per mals christians alias heretges de styrpe judeorum.

(N. E. No se actualiza la ortografía. La gramática de Nebrija estaba aún reciente, 8 años atrás)
Capitulo de una lettra del fiscal de la inquisition de Valentia fecha al fiscal de la inquisition de Barcelona sobrel caso que se fallo en casa de Miquel Vives converso de Valencia viernes en la noche a XX de marzo anno de 1500.

Jesus en Valentia a XXIII de marzo anno de 1500.

Razon es Sennor hermano que a vos primero que a ninguno se scriva el caso inauditu y abhominable que por misterio y voluntad divina a intercession del bienaventurado padre prior de Sancta Cruz de gloriosa memoria havemos hallado en esta ciudat y es este que en este Sancto Officio teniamos vestigio como en una casa de un converso desta ciudat llamado Miquel Vives todos los sabados se encendian gran multitud de candelas y lumbres y havia mas de medio anyo sabiamos lo continuavan. E sus reverencias visto esto aunque havia information que de los sabados a otros dias hazian grande differencia en los guardar proveyeron que se procediesse a caption de los de la casa y que un viernes a la noche fuessemos por los fallar con el furto en la mano e assy por estar el aguazil doliente y viejo el hermano Martin Ximenes y Joan Perez e yo que con los Sennores Inquisidores (la n es u) solos specialmente el caso sabiamos y otros dos que nos acompanyavan despues de anochecido que vimos de una parte la luminaria fuemos dissimuladamente a la puerta de la casa por ver si estava abierta y hallamosla cerrada y passamos adelante e ovimos los tres nuestro consejo que hariamos e acordamos que uno fuesse a llamar a la puerta de la casa por si abririan diziendo que trahia una lettra para el Sennor de la casa y que si abrian la puerta se entrasse dentro y que nosotros llegariamos luego alli a las bueltas y fue assy fecho pero los de la casa nunca quisieron abrir sino que primero el que dezia levava la carta dixiesse quien era de manera que Martin Ximenes y Joan Perez y yo estavamos muy confusos no sabiendo que deviamos fazer por que los inquisidores nos havian mandado lo hiciessemos sin scandalo ninguno. Nosotros visto que los de la casa si lo dexavamos podian haver sentimiento de nosotros e que nunca mas los tomariamos de aquella manera encomendandonos a nostro Sennor y al beneventurado padre prior delliberamos de dar con la puerta en tierra si pudiessemos y sobir de salto y sperar qualquiera afruenta que viniesse y assy fue fecho que todos los cinco que eramos nos juntamos y comensamos en plentar y apretar con la puerta de tal manera que aunque la puerta era en grande manera fuerte las fuerzas nostras con el fervor de Dios tanto crecieron que dimos con las puertas en suelo y se quebraron por lo mas fuerte y assi entramos la casa e luego un hombre de bien y yo nos amparamos de la puerta de la casa y Joan Perez y Martin Ximenes tomaron una candela que fallamos entrada de la dicha casa y subieron con mucha prissa en lo mas alto de la casa donde creyamos que el acto estava e hallaron la puerta de una camera donde el negocio estava cerrada y con ayuda de Dios e zelo de la fe augmentaronse las fuerzas y dieron con la dicha puerta en tierra y entrados dentro hallaron en la dicha camara la qual estava muy bien ataviada las cosas siguientes. Primeramente tres lamparas grandes encendidas. Item en medio de la camera colgado un candelero o candil de laton en que ardian ocho mechas con aceyte. Item a la una parte de la dicha camera estava una mesa cuberta con una alcatifa muy rica y a los quatro cantones de la mesa y en medio de una parte y otra seys candelas de cera a forma de velas. Las primeras dos eran de cera blanca las otras dos de cera verda e las otras dos de cera colorada. Item a la parte principal de la mesa estavan tres grahones y en el primero estava una biblia uberta en el segundo estava el talmut e en el tercero estava una caxeta mediana de huesso muy rica donde estava la tora cubierta de brocado y de otras muchas joyas. Item estavan en la mesma tabla unos nueve o dies libros pequenyos en que en cada uno dellos estavan scriptas diversas orationes judaycas y la forma de las cerimonias y los tiempos en que se han de dezir y hazer. Item junto con la tora estava una scalera de seys grahones colorada y muy bien labrada que denotava y monstrava que alli se predicava aquella vieja ley. Item havia encima de la dita mesa una capsa de largaria de quattro palmos llena de velas de cera dellas blancas dellas verdes dellas coloradas. Item havia mas en un rincon de la dita camara una tenaja o jarra pequenya que podia tener fasta dos aroves de azeyte en fin que por no ser mas prolixo hos fago saber que se fallaron todos los apparejos que una Synagoga en tiempo de la prosperidat de la ley vieja podia tener. Yo y mi compañero mientre esto se faszia y veya deffendimos la puerta no dexando sallir ni entrar a nadye aunque todos los que estavan dentro quisieran y tentaron si pudieran sallirse y yrse y assy el hermano Martin Ximenez y Joan Perez dexando uno arriba en la camara que mas verdaderamente (pone veadaderamente) Synagoga se puede dezir para que la guardasse baxaron baxo y prendieron al dicho Miquel Vives senyor de la casa que estava a mi costado porfiando por sallirse y a su muger que es de las mas gentiles desta ciudat y fallamos menos a la madre de dicho Vives e no la podiamos fallar ni el fijo ni la nuera no querian dezir donde estava y assy tomamos una mochacha de casa y con temores que le fizimos dixonos donde estava que era en un studio que la puerta no parescia sino un armario la qual no queriendo abrir con un madero grande rompimos la puerta y ella se deffendia con una tranca a la fin que le entramos y la prendimos y allamosle entre las faldas cinco cocas (tortas) de pan alis e assy posimos seys personas de la casa dentro de una camara y embiamos por los senyores inquisidores los quales luego vinieron y aquella noche vino mucha gente por ver todo esto. Ardieron las lamparas fasta otro dia a medio dia y quedose todo como estava apparejado en la dicha camara porque la gente lo viesse. El sabbado siguiente que fue XXI de marzo vinieron a la dicha casa por ver aquel caso detestable tanta multitud de gente que no solamente en la casa no podiades entrar mas aun en el barrio no os podiades acostar ni llegar de manera que huvo muy poca gente en esta ciudat que no lo fuesse a ver en tanto que sus reverencias mandaron cerrar la puerta desta casa con ladrillo o rejola assy por que a cada hora la multitud de la gente que venia echava la puerta en suelo como aun porque fallandose alli tanta gente juncta teniamos temor se levantasse o siguiesse alboroto de pueblo contra esta gente y aun falto muy poco e passo gran peligro que no se seguio etc. Del Real de Valencia a XXIII de março 1500.

Die XXVIII mensis octobris anno a nativitate Domini MD quarto per reverendos domnos Franciscum Pays de Sotomaior inquisitorem et Bartholomeum de Salavert vicarium generalem Reverendi domni Episcopi Barcinonae in platea Regia Barcinonae fuit gremio Sancte matris Ecclesiae reconsiliata

Elionor uxor Gabrielis Lunes pellerii Barcinonae.

Elionor uxor Bartholomei Ribesaltes tapinerii Barcinonae fuit ibidem condemnata pro heretica et brachio seculari tradita et combusta.

Die XVII mensis januarii anno a nativitate Domini M quingentesimo quinto in dicta platea Regia Barcinonae reverendi domini Petrus episcopus Barcinonae magister Joannes Enguera et Franciscus Pays de Sotomajor inquisitores reconsiliarunt et condemnaverunt tanquam hereticos sequentes.

Joannes Valls peyellerius (pellerius) - Elionor eius uxor - Yolans Alanyana quae uxor fuit Lodovici Alanya - Euphrosina uxor Joannis Malarts. Isti fuerunt reconsiliati bis.

Jacobus de Casafranca Locumtenens Thesaurarii Principatus Cataloniae.

Dalmatius de Tholosa presbyter canonicus et praepositus Sedis Ilerdae qui prius degradatus per reverendum dominum Guillelmum Serra (1) Episcopum Hypponensem fuerunt condemnati et brachio seculari traditi et combusti.
(1) Hic G. Serra est frater ordinis Sancti Francisci vulgo nuncupati bisbe de gratia qui hunc titulum episcopatus nullatenus assumpsit.

Die XXIIII januarii anno predicto M quingentesimo quinto fuerunt traditae triremibus nobilis Raimundi de Cardona personae infrascriptae quae fuerant positae in carceribus perpetuis et dicti carceres perpetui fuerunt illis commutati in dictis triremibus et sunt sequentes.

Joannes Navarro de Gerona.

Alfonso Barron de Figueres.

Hieronym Benet alias Sarria pintor de Perpenya.

Franci Vilagut de Tarragona.

Lois Morato de Montblanch.

De Barcelona.

Bartholomeus Ribes tapinerius.

Bartholomeus Deuder.

Franciscus (pone Francissus) Requasens. (Requesens)

Galceran Colomer.

Guillem Nicolau.

Gabriel Ballester.

Jacme Tuxones.

Joan Roger.

Michael Valls.

Pere Dala.

Ramon Scales.

Joan Valls.

Franci Ribelles.

Joan Nicolau de Muntblanch ara habitant en la ciutat de Barcelona.

Die prima mensis martii anno predicto millesimo quingentesimo quinto.

Franciscus Franch utriusque juris doctor regens Regiam Cancellariam Principatus Cataloniae fuit publice penitenciatus eo quia cum sententia per dictum reverendum Franciscum Pays de Sotomajor fuit declaratus ipsum fuisse perjurum fautorem et defensorem illicitum Jacobi de Casafranca heretici excedendo metas et fines officii advocati prestando consilium et auxilium ut quidam testis deponens contra dictum Casafranca retrocederet et eius depositionem revocaret.

Die XXIII junii anno predicto M quingentesimo quinto in dicta platea Regia Barcinonae fuerunt reconciliati gremio Sanctae matris Ecclesiae et carceri perpetuo condemnati per reverendum Franciscum Pays de Sotomajor inquisitorem et Jacobum Fiella utriusque juris doctorem decanum et canonicum Barcinonae vicariumque generalem pro reverendissimo domino Henrico de Cardona electo Barcinone (1) et etiam vicarium pro reverendisimo domino Archiepiscopo Tarraconae infrascripti et sequentes.

Violant muller de mestre Guillem Pedralbes metge de Tarragona.

De Barcelona.

Mestre Guillem Macip metge.

Mandina muller de Pere Casasaja quondam.

Brigida muller den Pere Domenech quondam.

Eulalia muller den Guillem Duran quondam.

Marquesa muller de Baltasar Vilagut scriva de manament.

Beneta muller de Gaspar Mir heretge.

Eadem die et in eadem platea fuerunt condemnati et brachio seculari traditi personaliter infrascripti per dictum reverendum dominum Franciscum Pays de Sotomajor inquisitorem et reverendum magistrum Gasparem de Puteo in sacra theologia magistrum Archidiaconum Vallensem et canonicum Ecclesiae Barcinonae vicarium in hiis causis pro dicto Reverendisimo domino electo Barcinonae.

(1) Hoc anno hic Henricus de Cardona adeptus est possessionem huius episcopatus Barcinonae.

Barcinonae.

Clara uxor Bonanati Bernich coralerii.

Blanqua uxor Martini Baro mercatoris que olim fuit uxor magistri Petri Çalom quondam medici.

Gaspar Mir peyerius.

Blanqua uxor Jacobi de Casafranca quondam heretici.

Francina uxor Francisci Rossell quondam.

Die VI julii anno predicte M quingentesimo quinto in Sede Barcinonae.

Violans uxor Sigismundi de Barbarano filia Jacobi de Casafranca heretici fecit penitentiam publicam tanquam perjura et impediens officium Sanctae inquisitionis.

Jatsia fins aci no sien stades continuades en lo present libre sino dues sententies una folio XXIX... scrita de ma mia contra sis persones seguents Joana Labiana vidua Marquesa muller de Pau Badia Catharina muller de Galceran Bertran germanes Gabriel Rabacer sartre Isabel muller den Franci Pallares reconciliat Aldonça muller den Gabriel Comte. Altra folio XXXXIII... est que sentencia canonicae purgationis contra Angelinam uxorem Joannis Vilella mercatoris scrita de ma de I scriptor del offici de aquesta Sancta Inquisitio appellat Joan de Vilava. Empero yo Pere Michael Carbonell Archiver del Rey nostre Senyor per clarificar los enteniments de alguns mals creents e dubitants que tantes culpes errors e heretgies se sien seguides e comeses per persones reputades e tengudes per christianes e bones e per fer millor dictat e acquirir merit de nostre Senyor Deu e expandir los tants opprobris e injuries fetes contra nostre Senyor Deu Jesu-Christ e la Sacratissima Verge Maria mare sua a tots los devots christians qui volran legir en lo present libre tals errors e abhominations he delliberat scriure algunes sententies en lo present libre totes de ma mia e de mot a mot axi com son stades donades e publicades e scrites en llurs originals processus dels quals de manament del pare reverend inquisidor de la heretica pravitat Franci Pays de Sotomayor son stades tretes e communicades a mi dit Archiver e son del tenor seguent.

(Continúa la sentencia contra Jacme de Casafranca)

Què vol Hitler ?

¿Què vol Hitler?  ¿ Qué quiere Hitler?  El estrecho vínculo entre el nazismo y el nacionalismo catalán Es bien sabido, gracias entre otr...