Mostrando entradas con la etiqueta ochaizo. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta ochaizo. Mostrar todas las entradas

Elias Cairels. Estat ai dos ans Qu' ieu no fi vers ni chanso

Elias Cairels.

Elias Cairels, Carirel, Cayrel


Estat ai dos ans

Qu' ieu no fi vers ni chanso,

Mas era m somo 

Fuelha e flors, e dos chans

Qu'el rossinhol fay, 

Qu' ieu vey say e lay

Quascus auzelhs domneiar 

Ab son par;

E pus tot quant es

S' alegra, ben soi entrepres, 

S' ieu no chant e no m' asolatz;

Pero si m soi alqu' esforsatz.


La fors' es tan grans

Qu' ieu chan, car no m sap bo, 

E vi ja sazo

Que chantar no m' er afans, 

Qu' avia lo cor gay

Mas eras non ay

Nulh joy que m fass' alegrar

Ni chantar;

Pero, s' ieu pogues

Far la meitat de so qu' ieu pes, 

Ieu bayssera las poestatz

Per qu' el segles es desonratz.


Desonors e dans

Creys de malvaiza razo;

Que 'l princ' e 'l baro 

An bayssat pretz e bobans

Don valor dechay, 

E negun non say 

Per que puesca endressar;

Que l' avar

An tan sobrepres

Totz selhs qu' eran larcs e cortes, 

Que, ses colp, los an encaussatz, 

Don quascus deu esser blasmatz.


Blasmes et engans

Es qui porta cor fello,

Ab humil faisso

Et ab amoros semblans

Pero no m' eschay 

Qu' ieu m met' en play

De lieys, cuy soli' amar;

Qu' enganar 

Li 'n vi pus de tres; 

Mas n' ai tal chauzida pres

Que m' a mi e 'lhs autres venjatz

Cuy elha tenia enchantatz.


Chanso, drogomans

Seras mo senhor Como,

E no m' ochaizo

Quar ieu non l' ai vist enans;

Que la gens de say

Dizon que val may

Que negus, pero be m par,

Si parlar 

Vuelh elh, o volgues,

Per qu' el veyras ans de dos mes;

E si ma chansoneta 'l platz, 

A ma dona Ysabelh sia 'l gratz.


Nulhs hom non pot ben chantar

Sens amar;

Pero, s' ieu agues

Gaya domna tal que m plagues,

Ges non suy tan desesperatz

Qu' ieu non ames, si fos amatz.

XXXVII, Ricx hom que greu ditz vertat e leu men,

XXXVII.


Ricx hom que greu ditz vertat e leu men,

E greu vol patz e leu mov ochaizo,

E dona greu e leu vol qu' om li do,

E greu fai be e leu destrui la gen,

E greu es pros e leu es mals als bos,

E greu es francx e leu es orgulhos,

E greu es larcx e leu tol e greu ren,

Deu cazer leu d' aut luec en bas estatge.


De tals en sai que pisson a prezen

Et al beure rescondo s dins maizo;

Et al manjar no queron companho,

Et al talhar queron en mais de cen;

Et a l' ostal son caitiu e renos,

Et a tort far son ric e poderos;

Et al donar son de caitiu prezen,

Et al tolre fortz e de gran coratge.


Malditz es hom qui 'l ben laissa e 'l mal pren;

E 'ls ricx an pres enguan e tracio,

Et an laissat condug e messio;

Et an pres dan e gran destruzimen,

Et an laissat lays e vers e chansos;

Et an pres plaitz, e novas e tensos,

Et an laissat amor e pretz valen;

Et an pres mal voler e far outratge.


Aissi cum son maior an meyns de sen

Ab mais de tort et ab meyns de razo,

Ab mais de dan tener, ab meyns de pro,

Ab mais d' orguelh, ab meyns de cauzimen,

Ab mais de tolre et ab meyns de bels dos,

Ab mais de mals, ab meyns de bels respos,

Ab mais d' enueg, ab meyns d' ensenhamen,

Ab mais d' enguan, ab meyns de bon coratge.


Ara diguatz, senhors, al vostre sen

De dos barons qual a maior razo,

Quan l' un dels dos pot dar e tolre no,

L' autre pot tolr' e dar no pot nien:

Ar diran tug que dars val per un dos,

E veyretz los tolre totas sazos;

A que far doncx van emblan ni tolen,

Pus lo donars a dos tans d' avantatge?


Mos chantars es enueg als enoios

Et als plazens plazers; cui platz razos

Tug li dig son enoios e plazen;

So qu' als us platz als autres es salvatge.


Pierre Cardinal.

XIII, Hueimais no y conosc razo

XIII.


Hueimais no y conosc razo

Ab que nos poscam cobrir,

Si ja dieu volem servir,

Pos tant enquer nostre pro 

Que son dan en volc sufrir; 

Qu' el sepulcre perdem premeiramen, 

Et ar suefre qu' Espanha s vai perden 

Per so quar lai trobavon ochaizo; 

Mas sai sivals no temem mar ni ven: 

Las! cum nos pot plus fort aver somos, 

Si doncx no fos tornatz morir per nos!


De si mezeis nos fes do,

Quan venc nostres tortz deslir;

E fes so sai a grazir,

Quan si ns det per rezemso:

Doncx qui vol viure ab morir 

Er don per dieu sa vid' e la y prezen, 

Qu' el la donet e la rendet moren, 

C' atressi deu hom morir no sap quo. 

Ai! quant mal viu qui non a espaven

Qu' el nostre viures, don em cobeitos, 

Sabem qu' es mals, et aquel morir bos.


Auiatz en qual error so

Las gens, ni que poiran dir,

Qu' el cors qu' om no pot gandir

De mort, per aver que y do,

Vol quecx gardar e blandir;

E de l' arma non a nulh espaven

Qu' om pot gardar de mort e de turmen: 

Pens quecx de cor s' ieu dig vertat o no, 

E pueys aura d' anar melhor talen;

E ja no y gart paubreira nuls hom pros,

Sol que comens, que dieus es piatos.


Cor sivals pot aver pro,

D' aitan pot quecx s' en garnir,

Que l' als pot dieus totz complir

E nostre reys d' Arago;

Qu' ieu no cre saubes falhir

A nulh que y an' ab bon cor e valen,

Tan pauc vezem que falh' a l' autra gen;

Non deu ges far a dieu peiurazo,

Qu' elh l' onrara, si 'lh li fai onramen;

Qu' ogan si s vol n' er coronatz sa jos,

O sus el cel; l' us no ilh falh d' aquestz dos.


E non pretz folha razo

Lo reys castellas, ni s vir

Per perdre, ans deu grazir

A dieu, qu' elh mostr' e 'l somo

Qu' en lui se vol enantir,

Et autr' esfortz ses dieu torn a nien;

C' aissi valra son ric pretz per un cen,

Si acuelh dieu hueimais per companho,

Qu' elh no vol re mas reconoyssemen:

Sol que vas dieu non sia ergulhos,

Mout er sos pretz onratz e cabalos.


Vida e pretz, qu' om ve de folha gen,

On plus aut son, cazon leugeiramen:

Bastiscam doncx en ferma peazo

El pretz que i s ten, quan l' autre van cazen; 

Que totz sos pretz, sos gaugz e sos laus fos 

En pessar fort, tant a dieus fait per nos.


Bels Azimans, dieus vezem que us aten,

Qu' en aissi us vol gazanhar francamen,

Qu' onrat vos te tant que a mi sap bo;

No 'l fassatz doncx camjar son bon talen,

Ans camjatz vos; que mais val per un dos

Qu' om s' afranha ans que fortz caia jos.


Folquet de Marseille.

Què vol Hitler ?

¿Què vol Hitler?  ¿ Qué quiere Hitler?  El estrecho vínculo entre el nazismo y el nacionalismo catalán Es bien sabido, gracias entre otr...