BERNAT FENOLLAR y JOHAN SCRIVÁ.
Cobles de la passiò de Jesu Xristh fetes per Mossen Fenollar é per Mossen Joan Scrivá, cavaller, contemplant en Jesus Crucificat. MOSSEN FENOLLAR. Qui Deu vos contempla | de la creu en l' arbre penjant entre ladres | per nostra salut tancats te los ulls | é lo cor de marbre ab ingratitut si tots temps do plore | d'amor gran vençut pensant quina mort | volguès humil pendre per sols á nosaltres | la vida donar ab cap inclinat | los brassos stendre mostrant nos amar perque 'us desijam | en creu abrassar. MOSSEN JOHAN SCRIVÁ. Recort deu tenir | com d'alta cadira al mon devallant | de carn vos cobrís y com d'aquell poble | mogut ab gran ira que sols elegis rebès la mort vos | qui 'ns dáu paraïs si donchs be contempla | ab pensa devota com vos Deu é hom | morís ab turment lo cor te de ferre | si prest no açota com ver penident la carn pecadora | per tal falliment.
MOSSEN FENOLLAR. Açotes donchs l'hom | car mòlt es loable puix vos per aquell | fos tant açotat qui sou l'ignocent | y aquell lo culpable causant lo pecat perqui 'us son coberts | peus, mans y costat portant sobre 'l cap | d'espines corona senyals en la cara | de colps cent stranys les taques no 's lava | de sanch vostra hona y apres de tants anys repos no 's presenten | los vostres afanys. MOSSEN JOHAN SCRIVÁ. Del cap fins al peus | dolor vos penava passant mòlt afany | los ulls per gran plor y vostres orelles | á qui 'us blasfemava per dar nos tresor oireu ab pena | rompent(-)vos lo cor clavats peus y mans | per nostres grans faltes pudor en lo nas | per tot scupit vinagre en la boca | bufets en les galtes turment infinit passá vostre cos | d'açots tot ferit. MOSSEN FENOLLAR. Ingrat fou lo poble | qui 'us feu tant gran festa quant rey vos entrás | lo dia de Rams tenint(-)vos apres | ab molta requesta estret ab ligams deixant Barrabas | de vos posá clams cridant crucifige | donáus la sentencia Pilat clar dient | les mans jo me 'n lau la qual sostengué | no fent resistençia benigne y suau portant sobre 'ls musclos | la creu hon penjáu. MOSSEN JOHAN SCRIVÁ. O quant desecorda | ab goig sens mesura de robes stranyes | la via cobrir y tólreus ab ira | aquell sens tristura tan digne vestir per sorts declarant | aquí déu venir! O quan desacorden | les flors y spines y creu mòlt feixugue | ab rams mòlt florits! O quan desacorden | sponja y metzines scarns y despits apres de grans festes | honors y convits! MOSSEN FENOLLAR. Plorem, donchs, plorem | puix qual es la vostre dolor tal nos troba | entre les dolors anyell inmolat | per gran culpa nostre vos Rey dels senyors sentís de la mort | les penes majors de tots los amichs | no sols en tal pressa desert vos trobás | mas trayt d'amich aquell qui besant | ab pensa ravessa cruel inimich de vos venda feu | al poble inich. MOSSEN JOHAN SCRIVÁ. Lo sant Spirit | y 'l Pare 'us liuraren á mort inhumana | per gran caritat, y per dines Judas | que tant l' encegaren y 'l poble malvat d'enveja 'us liuraren | al jutge Pilat y á vos liurás vos | complint fill benigne tot quant vostre pare | de vos ordená mas sols per complaure | al poble maligne al cor inhumá Pilat á la creu | sens causa 'us liurá. MOSSEN FENOLLAR. O quant fonch deixeble | inich ab ultratge qui 'l Mestre vené | per un tan baix for! O quan fonch injust | cruel y salvatge qui sols per gran por á mort jutjá 'l Rey | qui nos dé son cor! O trists y perversos | y com no pensaven punits de tal crim | serien tots temps quant per vos matar | axi navegaven á veles é rems que 'us feren de mort | sentir los estrems. MOSSEN JOHAN SCRIVÁ. Dolor es sens par | mirar tal desorde que 'l jutje tant just | lo jutjen injusts: dolor es sens par | que vos que sou orde é guia dels justs sou Rey deppossat | en falsos ajusts: dolor es sens par | mirar que presenten bandeig los vasalls | al Rey tant devot: dolor es sens par | mirar que turmenten ab gran avalot los lechs tant perversos | al gran Sacerdot. MOSSEN FENOLLAR. De vostres dolors | ¿qui veu l' inventari? O quant es cruel | aquesta sens par, com fos arribat | á monticalvari que 'us ves despullar é totes les plagues | de sanch renovar y per que los peus | y mans no bastaren dels claus als forats | en 'l arbre sagrat cruelment ab cordes | aixi 'us stiraren lo cors delicat que tot en les junctes | restá desjunctat. MOSSEN JOHAN SCRIVÁ. Aquell fruyt del arbre | que 'ns pena la vida cullí ab ses mans | lo pare Adam mas ara clavades | per la gran fallida que d'ell reportam en l'arbre de Cedra | les vostres miram lo vostre cors plou | de sanch molta pluja y aquell de la fe | axut fou é buyt gustás vos Ja fel | vinagre y la sutje y aquell lo dols fruyt perque 'l vostre cors | de penas fou cuyt. MOSSEN FENOLLAR. De quanta dolor | sentint amargura la fel é vinagre | per gran set gustás desig gran tenint | humana natura en semblant trespas recebés son mal | remey no scás. O quanta tristor | dins vos se renova sabent que per tots | ay tal vos streny y que no daria | açots com se prova per nostre desdeny lo goig é la vida | que en veureus s' ateny. MOSSEN JOHAN SCRIVÁ. Com vos creás l'hom | del lim de la terra o quant li donás | creantlo perfet! pero ja fou mes | mirant que gran erra que mort y de fet ab tal passiò | per vos fou refet lo jorn que 'l formás | per sola paraula, complint tant bella obra | la fes ab deport mas quant lo rehemes | la creu fon la taula hon fahent vos gran tort d' aquell lo rescat | pagás ab greu mort. MOSSEN FENOLLAR. Donchs ploren los ulls | y 'l cor dur sospire batámnos los pits | anant peus descals y l' ánima nostre | la vostra remire donantvos ençals, segant los pecats | ab molt aspre fals car no 'ns pot james | tant gran mal atenyer que vos ignocent | sentit no l'hajáu per tot vostre cors | qui 'us volguès strenyer de sanch tot brolláu per fer nostre guerra | tant digna de pau. MOSSEN JOHAN SCRIVÁ. De vostres grans penas | no sols fou principi la nit que suas | en l'hort ple de sanch mes ja tingues d' elles | lo jorn precipici que vos senyor franch, cubert nasques tot | de nostre vil sanch com vos ja sabeu | la mort tan indigna present la teniu | si be 'us era luny fon tal certitut | de mort tant maligna un verme que puny que sols lo recort | los ossos desjuny. MOSSEN FENOLLAR. Lo cap é los peus | les mans é los brassos les cames é cuxes | é tot lo cors llas de tanta dolor | caygueren en llassos que part no trobás sino sols la lengua | que sana restás perque Dèus é hom | pèls homens pregasseu dels quals es lo cor | en culpes defunt y la mare trista | vos fill comanasseu en lo darrer punt al vostre dexeble | de tots pus conjunct. MOSSEN JOHAN SCRIVÁ. O proportió | de gran melodía que tanta de gent | axí convertí com vos Dèu morint | per lo qui pería pregás de cor fi ab veu á tant alta | que 'l Pare us oí, als sons dels martells | que 'ls ladres clavaren la vostre veu dolsa | los feu tals acorts que tots los inferns | axí despoblaren dels vius é dels morts que lenguas no basten | en ferne reports. MOSSEN FENOLLAR. En véureus tant just | lo ladre 'us invoca contrit confessant | á vos Deu é hom y l' seu penedir | tant grantment vos toca que no sens renom en sant li mudas | de ladre lo nom. O gran valedor | segura defensa govern, lum é guia | dels bons peregrins de vostre merçé | atenyen compensa aquells trists mesquins que á vos se presenten | perduts llurs camins. MOSSEN JOHAN SCRIVÁ. En temps consemblant | que mort per demerit al mon procurá | Adam lo primer, Adam vos segont | per infinit merit per l' home refer morint destrohís | de mort lo poder y en l' hora que vos | ab causa tant justa tancás lo gran cell | aquell defallint, en la hora mateixa | clavat en la fusta la mort soferint al ladre l'obrís | pus fou penident. MOSSEN FENOLLAR. Donant compliment | á tants grans misteris com vos en la creu | mostrar nos volguès restant ja cansat | per tants improperis que vos sostinguès lo vostre sperit | al Pare retès rompent del infern | les grosses cadenes tragues los Sants pares | del lim tant pregon d'hon tots speram | de vos les strenes que mes riques son la creu abrassám | partint d'aquest mon. MOSSEN JOHAN SCRIVÁ. Remey de tots mals | la vostre creu porta mirar vos ab ladres | la enveja repren per vostres blasfemias | la ira jau morta y gola defen lo gust de la fel | qui tant vos ofent remey de superbia | es vostre mort leja mirant vostres nafres | la carn no seguim en véureus tot nuu | l'avar no cobeja. Perea fugim pus vos diligent | purgau nostre crim. MOSSEN FENOLLAR. Peccat mòlt terrible | qu'en tots se tresplanta fou lo de Adam | rompent vos la fé loable perdó | la Eglesia canta del fruyt que 'ns ne vè pus tal redemptor | haver meresqué d'aquell es la culpa | y vostra la pena lo goig de nosaltres | si be 'ns ne dolém mirant vostre vida | d'afanys tota plena que no 'u mereixém per darnos riquesa | ser pobre en extrem. MOSSEN JOHAN SCRIVÁ. O quanta pobrea | que dins lo pessebre la verge partera 'us | bolcave ab lo vel la pedra mòlt dura | per vostre cap rebre tant freda com gel fou sols lo coxí | de vos rey del çel y en loch del anyell | de tortres oferta la mare tant pobre | al temple doná. O gran pietat | que may cosa certa tingues vos deçá que fins al sepulcre | Josef vos prestá. (de Arimatea) MOSSEN FENOLLAR. Retaula perfet | de la nostra vista sou Vos en la creu | clavat tant estés lo cors tot plegat | é l'anima trista d'amor gran encés pregant per aquells | qui us feren procés mostras vos humil | en tal cars exemple de dar lo perdó | aqui 'us persegueix rehó donchs es gran | quiscú vos contemple posat en perpleix pus sou lo govern | del be qui 'ns nodreix. MOSSEN JOHAN SCRIVÁ. O Deu eternal | ab quanta de furia la mort vos han dada | los falsos juheus e vos no mirant | la vostra injuria ni penes tan greus del fruyt de tal mort | tambe 'ls feu hereus havent perdonat | á qui 'us turmentava d'aquells qui 'us nafraren | las nafres guarint havéu donat vida | al hom qui 'us matava per hom vos morint matas nostre mort | Sathan destruint. MOSSEN FENOLLAR. Donchs plore la terra | qui 's dehia ser santa de Jerusalem | vuy plena d'omey que en mòlta tristor | son goig se decanta puix ab cruel ley ha mort dels grans reys | á vos lo gran rey plorém donchs puix ella | sens tot remey plora nosaltres remuts | plorant nos riem de vostra dolor | que tant nos acora que sols no 'us planyem mes planyer los angels | ab nosaltres vem. MOSSEN JOHAN SCRIVÁ. O quanta dolor, | perque no 'us trencaren les cames é brassos | la mare sentí quant ella pregant | que ja 'us perdonassen apres vostre fi lo colp vos doná | sens tardá Longí nafrat restás vos | é aquella penada tenint la sua ánima | dins vostre cors sant per sobres d'amor | tan fort transportada assi oblidant que 'n loch de la vostre | restava penant. MOSSEN FENOLLAR. Los ulls ja tancats | si par que no 'us miren teniu lo costat | en loch d'ells ubert mostrant nos lo cor | per un tant nos firen en aquest desert de mort les grans fletxes | que colp no se 'n pert tirant á tal mostre | ferim en l' estacha per joya gonyant | lo vostre voler que força ten fort | la nostra amor flacha al be vertader que quant es del mon | nos fa desvoler. MOSSEN JOHAN SCRIVÁ. O vera salut | ó font gloriosa manant del costat | del rey eternal ab dos rius cabdals | passas abundosa per l'ample canal del arbre perfet | gornit de tot mal ab l'un que fou d'ayga | la culpa del acte lavás d'aquell pare | que 'ns feu tot lo dan y ab l' altre de sanch | damnás lo contracte que no sens engan de l'anima nostre | prenial Sathan. MOSSEN FENOLLAR. A nosaltres dolça | á vos mòlt amarga fou la passió | de vostres turments finant vostre viure | lo nostre s'allarga vivint penidents puix ell fou cap | dels sants sacraments car tots com á font | destillen é manen d'aquella gran nafra | que 'l vostre cor fir per merit de qui | les grans culpes sanen del nostre fallir tenint lo recort | de vostre morir. MOSSEN JOHAN SCRIVÁ. O ver pellicá | puix tal ben volença nafrant vostres pits | mostrás senyor just en gran pecat l' hom | clavat per fallença d'aquell vedat gust vos sols desclavás | clavat en lo fust nafrém donchs la carn | que tant nos contrasta puix de vostres nafres | exemple tenim que sols una gota | de vostre sanch basta si bé 'ns penedim lavar nos d'infern | que tant avorrim. MOSSEN FENOLLAR. A vos ha plagut | morint que 's reparen aquelles cadires | qu'infern despobla que may altrament | aquells qui' us mataren no sent inhumá vos haurien mort | volent capitá que d'angells del cel | l'etern Deu e pare cent mil legions | treméteus poguere mas perque la mort | sia nostre repare morir vos plaguè prenent vos lo mal | per darnos lo bè. MOSSEN JOHAN SCRIVÁ. O metge perfet | donant medecina que be responguè | al crim de perjur quant vos reparant | la nostra ruina en l'arbre tan dur lo crim fet en l' arbre | de mort fes segur vençut fou en l' arbre | puix no volgué tembre Adam vostre pena | d'hon restá catiu y en l' arbre vençés | volent aquel rembre de sancha ab un riu que l' home perdut | de mort torna viu. MOSSEN FENOLLAR. Al vostre cors tendre | dolor fou profunda penjar en la creu | en loch tan agrest mas vist qu' en la mare | aquella redunda e mostrau son gest de tots los treballs | major fou aquest pensant que sens vos | restava deserta de Rey e Senyor | e fill natural aquest sol recort | qu'estava cuberta de pena mortal ab nova dolor | vos fou altre pal. MOSSEN JOHAN SCRIVÁ. Encara sentís | dolor infinida pensant que la mare | de vos nostre Deu l'estrem soferia | ab vos dolorida de pena mòlt greu passant tots martiris | al peu de la creu. Rompám donchs ab lagrimes | que 'ls morts se desperten les pedres, la terre | y 'l sol tenebròs del temple lo vel | units se concorden e contra son cors per vostre greu mort | fer plant doloròs. MOSSEN FENOLLAR. Ab goig é tristor | los nostres ulls ploren de vostre molt trista | cruel passió puix vos Deu morint | les forts penes moren d'aquella presó d'hon vos ab tal preu | fes redempció de be tan insigne | memoria eterna tenir deu contrit | lo bon pecador puix brolla tot temps | de vostre cisterna tant grant font senyor que regal mon tot | ab aygue d'amor. MOSSEN JOHAN SCRIVÁ. Mirant vostre vida | que fonc cativeri brollar deuhen fonts | de plor nostres ulls mirant vos ja mort | ab tants improperis per nostres ergulls lo cor se deu rompre | pus dur qu 'ls esculls mirant que la mare | la vostre sanch plega la nostre scampém | sens dar nos spay mirant que la terra | de lagrimes rega vençuda d' esmay lo plor de nosaltres | cessar no deu may. MOSSEN FENOLLAR. Sino pura sanch | no 's pot dir que ploga nafrant vostre cors | de mort ab coltell restant la color | de la carn tant groga rompuda la pell que bell sobre tots | no par sou aquell o trista de mare | qu'en vos contemplava la sua carn verge | per nostre defalt batuda per tot | que loch no hi restava que no fos malalt de sanch e de plagues | cobrant nou smalt. MOSSEN JOHAN SCRIVÁ. Le mare mig morta | los vostres deixebles tant sols la deixaren | fogint del perill la qual de la fe | mirantlos tan febles al mon fou spill per hon cobram lum | de vos son car fill en ella molt sancta | romas la fe sola puix fou de la sglesia | lo mòlt segur pern lo seu creure ferm | fou altre gran mola que 'l rey del infern en trossos partí | levat llur govern. MOSSEN FENOLLAR. O font abundant | de tota bonea qui pot sens dolor | la mare pensar qui participant | de vostre pobrea res no 'us pogue dar quan nuu ab gran fret | vos feu fort penar majorment pensant | lo quant vos podieu usar de riquea | é are 'us defuig per darla nosaltres | rey pobre morieu y aquella d'enuig tant richa y tant trista | que tot be li fuig. MOSSEN JOHAN SCRIVÁ. De nostres pecats | ó quanta esperança nos causa Senyor | lo gest que mostrau lo cap inclinat | es vera semblança que vos perdonáu los mals que morint | en creu reparáu los brassos teniu | uberts que 'ns abraçen las mans foradades | per grans donatius ubert lo costat | per tal quens portassen los morts e los vius amor que d'infern | desliura 'ls catius. MOSSEN FENOLLAR. O ulls vergonyosos | que 'l cel penetraven y sols als dexebles | no daven confort mas goig á la mare | mirant presentaven tant ferm y tant fort e huy la dexáu | ab tal desconort la vista del tot | teniu ja perduda sens causa l' eclipsi | tant fort nos sagueix lo sol per tristor | sa gran claror muda y tant s'enbruneix qu'encare perfet | huy no resplandeix. MOSSEN JOHAN SCRIVÁ. Los vostres vassalls | de sanch una gota al cor no 'us dexaren | Jesus rey humil la qu'es en lo cap | perdereu vos tota sentint dolos mil. Posant vos corona | d'espines tant vil la que' es en nirvis, | arterias, venas, ab pena mòlt gran | perdés per los claus pel cap de la lança | apres de les penes en infinits graus perdent la del cors | rehement los sclaus. MOSSEN FENOLLAR. O mans sacratíssimes | qu'en sols lo toch vostre ab mòlta virtut | curaven malats e no menyspreant | lo poch valer nostre ab mérits tans alts tocaven labrosos | guarint sos defalts e ara ab la creu | cruelment clavades lo cors sostenint | tal paga n'aveu que per cruels mans | axi separades y mortes vos veu que vostres greus nafres | tocar no 'us podeu. MOSSEN JOHAN SCRIVÁ. Los vostres ligams | son causa mòlt vera que som desligats | d'aquell pecat vell per vostre corona | d'espines tant fera plegant al cervell gonyám diadema | del regne pus bell per la sepultura | que 'us feren tant pobre de resussitar | lo gony alcançam per que devallas | al fi de tal obra al fi d'Abraam ab gran alegría | al cel tots pujám. MOSSEN FENOLLAR. O peus gloriosos | que fes penitencia per nostres pecats | descalsos anant espines y pedres | ab gran paciencia y fanchs calcigant cercaven lo mon | exemple donant clavats sus en fust | que no 'ls poden moure del tant que per terra | anaven liberts e tant dins vosaltres | lo clau vem en cloure que som mes que certs restau per dolor | de viura deserts. MOSSEN JOHAN SCRIVÁ. Lo preu del rescat | pagat en sinch pagues compendre no 'l basten | angélichs enginys per quant se compren | en vostres sinch plagues que no 'n pagás menys perque rescatassen | los nostres sinch senys car tots romaniam | catius en penyora d'aquell primer jorn | que Adam pres lancech mas desque lo mon | en creu vos adora del seu ensopech romaném tots are | en gran assoçech. MOSSEN FENOLLAR. Del arbre tant bell | regat de sanch noble les rames ornau | de fruyt, fulles, flors plantat sobre roca | devant tot lo poble per darnos repos cubert de la porpra | de vostre sant cors ab tal standart | donant la batalla lo nostre enemich | roman tot confus e feta del cel | conquesta sens falla nos deu voler pus sino lo fruyt | del vos bon Jesus. MOSSEN JOHAN SCRIVÁ. Senyor donchs inmens | poder invisible d'amor y mercé | un pélech sens fons puix de vostre mort, | ab pena orrible que mes de mil mons bastave per rembre | rehebém tant grans dons perque no podem | de fet tant insigne lo fruyt que tant costa | per nostres pecats así 'us fem lo plor | esser axí digne hon som exellat que 'ns port del cel | lo goig dels salvats. D'aquests dos poetas coneixem algunas altras obras. DE FENOLLAR: I. Quasi libert content de ma ventura. II. Per mitigar l'enuig gran del estiu. III. Un altre Sant Pau no sou vos Monsenyor.
DE SCRIVÁ: I. Passant jo per la encontrada. FENOLLAR, JOAN VIDAL, VERDANXA, VILASPINOSA Y MIQUEL STELA. QUESTIÓ moguda per Mossen Fenollar, prevere, á Mossen Joan Vidal, prevere, á En Verdanxa é á En Vilaspinosa, notaris; la qual questió es disputada per tots e d' aquells sentenciat per Miquel Stela. FENOLLAR. (veure.) Per be que lo mon | en tals fets huy sia no prou favorable | past es singular e vist que d'amor | se parla tot dia de quatre luquets | saber jo volria qual mes la encen | e la fa doblar jo dich que lo veure | que mostra carrera. A tot quant apres | li dona combat Mossen Vidal veig | del grat fa bandera. Verdanxa l' entendre | diu que la prospera e Vilaspinosa | defen voluntat. VIDAL. (GRAT.) Les vostres virtuts | á mi serán guia al que ma edat | ma vol contrestar diré lo que 'm par | seguint vostra via si be ja d'amor | no sent qual solia pero lo bon grat | la fa recurar. Lo grat es d'amor | la vera raçera que seny é saber | te molt subjugat encen lo gran foch | qui tant encarcera lo propri voler | e fáli barrera que no pot cobrar | perdent libertat. VERDANXA. (ENTANIMENT.) Encen lo voler | qui ans no volia en foch gran d'amor | el fa cativar l' entendre sens pus | lo qual no desvia mas mostra camí | per la travessía per hon se recull | delit per amar ue l' entaniment | desplega senyera e hon se promou | d'amor lo debat les flames fa grans | crexent la foguera compren los delits | els mals desbarrera principi mostrant | de gran veritat. VILASPINOSA. (VOLUNTAT.) Sens lenya lo foch | cremar no poria ne menys de voler | amor pot star, aquell te lo be | que 'ls actes seus cria engendra e fa | ab gran cortesía que 'l ho é lo no | per ell se pot dar. (hoc: ho: òc: och: sí en OCcitan) La causa d'amor | voluntat es vera sens ella may res | pogue esser amat encen lo gran foch | ab flama tant fera que may lo ferit | sos actes onera encars que la mor | se veja al costat. FENOLLAR. Les formes gentils | tenir poch valria sinó per lo goig | que ve del mirar en semblant convit | no y ha lepolia nodresca l' amor | ab tal alegría com es fas á fas | son be contemplar per ço les finestres | d'amor son frontera per hon se contemplen | l'amant é l'amat sino fos la vista | suau, falaguera de gests e senyals | portant deventera lo cor no seria | d'amor tan nafrat. VIDAL. Per dir veritat | negar no sabria que 'l veure conmou | lo seny e pensar e ya per aço molt | poch obraria amor si bon alt | ab grat non sortia puix es d'ella escha | e fála cremar lo grat es semblant | de gra de falguera te l' entaniment | tot encativat de la voluntat | lo grat es simera d'amor l' esperit | regala com sera e sab que dich ver | lo quin es pasat. VERDANXA. Ni vista, ni grat, | ni voler faria les flames y fochs | d'amor augmentar sens l' entaniment | qui sols empalia la saba d'amor | guiant sens falsia car fa conegut | lo loch del repar aquell es de tots | aquella caldera á hont se recou | lo sucre stimat dels draps lo pus fi | l'entendre's cors lera sens ell lo voler | ni vol, ni volguera com sia primer | hon grat es causat. VILASPINOSA. Real magestat | qui 'ls senys manaria govern que major | no pot derrocar, principi movent | que 'ls actes mouria aquell sols voler | tals forçes tendria que l'entaniment | reho fa negar voler pren amor | en guerra primera aquell elegint | se dona brebat en tant que lo cor | tramet per cantera e fletxes d'or fi | ab tal bombardera que may del perfum | algun va spantat. FENOLLAR. Amor per los ulls | se cansa é es guia aquells fan lo cor | mes enamorar lavat abillat | sens ulls no veuria la gracia menys | ni la loçania ni 'ls rossos cabells | qui 's fan adorar vejau qui 's ferit | dins en la visera d'objectes semblants | si viu rabiat ençes en amor | en tanta manera que passa d'un salt | lo riu de cullera pel que veu tan bell | tenir abrassat. VIDAL. Lo grat es objecte | y te senyoria que fa lo voler | per si alterar dispon lo pertret | sens ell no rebria lo voler amor | ni 'l informaria lo grat defallint | amer fa cessar les fulles son d'or | d'aquella pomera ….. nodreix augmentant | amor vertadera conservas per grat | quant no s' baratera si grat no teniu | d'amor sou fallat. VERDANXA. L' entendres aquell | lo qual desafia voler e lo grat | els fa concordar perque destroneix | per la fantasía lo be conegut | de hon se cambia (o bon) en lo que desig | la fa transportar d'amor los grans archs | d'aquesta pradera se tallen segurs | e sens feredat per bon lo delit | tant fort se carrera que no resta part | que reste censera del cors del amant | qui sta entuxegat. VILASPINOSA. En la voluntat | amor naxeria perqu' es accident | de noble causar qui cause 'l causat | la causa seria e foch tan ardent | aquell encendria que may amador | sabe desamar aquesta sens pus | l' entendren barrera la lum apagant | de sa claradat lo veura, lo grat | tant fort apodera com escull de mar | qui encalla galera que l' aygue fallint | tot resta negat. FENOLLAR. Deu ha presa carn | faent companyia e 's fa cascun jorn | en pa consegrar sabent nostre cor | mirant cremaria ab flames de foch | ardentment e pia d'amor pus enses | sens may apagar appar donchs que ells | son la padrenyera ab que 's trau d'amor | lo foch apurat y als sants en lo cel | l' esglesia ho advera la causa per que | l' amor persevera es veure present | a Deu humanat. VIDAL. Ni grat de amor | no 's desmalleria ni 's pot l' u del altre | per res apartar estar separats | si dir se poria ab l'altre contrari | amostraria ço es ab desgrat | que no 's pot soldar e grat es lo ferro | d'on hix la filera texint lo drap prim | d'or fi ben tramat amor se n' abriga | e passa á ultrera encesa per grat | triumpha carrera donchs grat es d'amor | lo centre format. VERDANXA. Leal amador | james trobaria delit e remey | qui pot exitar si tot lo restant | justat concorria si amant no tingues | l'objecta que cria per viura content | sens may variar del colp tant mortal | no guarda vanera de hon tot lo cors | roman alterat e qui mes enten | molt menys s'adarrera mes pasa 'ls perills | ab cosa leugera de hon lo voler | es tot inclinat. VILASPINOSA. Los talems d'amor | voluntat pendria sens ella 'ls delits | no 's poden obrar l'objecte es lo fi | de quant empendria tant noble y tant bell | que may lexaria d'entendra lo foch | qu'amor fan bastar aquesta del cel | los actes onera los habits prenent | de gran charitat aquesta feu pont | d'aquella madera hon Deu nostres crims | sens compte remera si mes de cent mons | haguessen pecat. FENOLLAR. Amant Jesu christ | la verge Maria e la Magdalena | e l'apostol tant car, per que 'l vessen viu | com dit los havia exint del sepulcre | ho hont mort jaya devant los seus ulls | se volgué mostrar, car veure l'amat | ab alguna spera renova l'amor | al enamorat donchs poch saber dir | que no va terrera amor per lo veure | mas va cavallera crexent ab los ulls | tots jorns com estat. VIDAL. Amor puix sens grat | gens no duraria ni lo desliber | que 's vol dir amar de la voluntat | portant milloria dels quatre luquets | ans cert falliria lo grat la encen | qui la fa durar axi com del sol | qui la vedriera fa mòlt resplandir | lo raig ya daurat semblantment natura | mòlt noble obrera dispon que lo grat | los senys tots altera del qual naix amor | perint per desgrat. VERDANXA. Lo veure per si | delit no daria car sol es un seny | qui pot presentar e si 'l veure sots | delit compartia lo brut animal | per veure sentria un goig consemblant | mas no 's d' atorgar car l' enteniment | es l'aspirguardera per hont es ferit | l' amant molt sobrat que fa voluntat | la qual es derrera tant tost elegir | pèl grat qui la spera aquest es d'amor | lo ver desbarat. VILASPINOSA. D' amor los grans fets | voluntat clouria per quant dels strems | no 's pot spantar lo foch ensen tal | que 'ls senys corrompria e l' entaniment | del ver torbaria lo be recordant | que 'ls rials fa passar aquesta 's la nau | tant bella, valera que passa lo golf | d' amor fortunat aquesta la por | dels perills rompera ab tals afalechs | que may fou cambrera que clau no donás | de quant te tancat. Conclusió ab elecció de Jutge. FENOLLAR. La terra y lo cel | cascú mostraria que 'ls fan lo viu foch | d'amor flamejar ab lo dit concloch | que pus no y diria sino que prench Jutge | lo qui en taulegía Mestre Corella | veig huy triumphar per quant un voler | ab uns confedera e pot nos honrar | qui molt es honrat puix ha be sentit | d' amor lo que n' era ab noble saber | anant per dressera veurá quel voler | mirant es doblat. Puix altre que vos | del cel en la esfera senyor de saber | no veig tant loat á vos molt soplich | si 'us guard Deu d' ulcera no caygue dels ulls | lo dret per costera puix mostran lo be | per tots desijat. Conclusió ab confirmació de Jutge. VIDAL. Encarrech molt gran | e culpa cauria qui no 's contentas | volent cogitar tal jutge mòlt noble | e qui 'l desdiria elet de ….. clar | qual part prevalria per lo venerable | Mossen Fenollar perque aderint | á tal spillera del molt reverend | per tots nomenat Mestra Corella | de qui molt sertera reebrém claretat | que 'ls actes modera del dupte mogut | per nos tençonat. Per grat vos dansáu | en tan bella era de perles, robins | de or fi brodat seguint lo deport | caseu dellibera donchs grat favorin | qu' la cor sus laçera e sia lo vostre | Vidal comenat. Conclusió ab confirmació de Jutge. VERDANXA. Delit atant grau | james obtindrá qual ara sostinch | pel veure criar del jutge prudent | de molta valia del qual confiant | roman la part mia ab tan gran sfors | no tem no guanyar Virgili vivint | d'aquest aprenguera teolech es gran | doctor laureat qui rega los prats | d'abundant riera e 'ls fa verdejar | con verda junquera d'hon cobren saber | en gran quantitat. L'entendre de vos | es fertil garbera que pot provenir | lo temps destrossat preycant sens par | guiant gran abera d'on l' entaniment | de vos no 's despera puix que jutjareu | ab gran equitat. Conclusió ab confirmació de Jutge. VILASPINOSA. Compren voluntat | tot quant amaria ferides donant | que 'ls muts fa parlar senyora dels senys | e ¿qui 'u negaria? Per ço vull lexar | la nostra porfia al jutge valent | qu'es fenix sens par puix ha vist del cel | la porta tercera hon Deu á sant Pau | tingue arrepat lo foch del voler | veure l' antorxa era e com feu Moyses | en la gavarrera (zarza; garravera, romiguera, etc) que Deu incomprés | mirá figurat. Si Tulli scrivint | á vos coneguera ab tant gran saber | que Deu vos l' ha dat ni prosa, ni rims | james componguera Oyint vostre dir | Misseu no 's perdera y Orfeu de sonar | se fora dexat. Presentació del procés al Jutge. FENOLLAR. Si per spayar | la malenconía de burles e jochs | se pot ben usar quant mes d'aquell dir | que tant causaria goig d' entaniment | á la confrería dels mes avisats | volent solassar ab aquest esguart | qu'ab l'altre no 's fera per un sol deport | havem altercat del riu de saber | puix sou la passera en prosa e rims | jutjau com s'espera reebent lo proces | per tots presentat. Nosaltres som tots | plantats en pastera com l'arbre molt sech | de tot despullat plantant vos y vos | sereu la mutera (plantant vos hi) ah fragant odor | e bella ramera donant just lo pris | a qui 'l ha guanyat. Elecció de Jutge en fallença de Mossen Corella feta per Mossen Fenollar. Semblant la dels Reys | ab gran resplandor me ha peragut | un altre stela estima jo 'n fas | de molta valor per quant resplandeix | ab tanta claror molt mes que de nits | l' ancesa candela. Puig nostre proces | roman no jutjat per molt gran destorb | de Mestre Corella en Jutge jo prench | aquest nomenat Stela per nom | ab tal claredat que clara fará | la nostra querela. ADEREIXSE MOSSEN VIDAL. Puix cert sou de mi | que 'us tinch en amor Mossen Fenollar | e dins vostre tela ligat me teniu | ab tanta calor que molt obligat | de fer vos honor á vos aderesch | sens altre cautela seré molt content | del tant desijat se veja la fi | qui mils en la sella los colps rebatent | haura cavalcat e quasi dormint | m'haveu despertat tenint en oblit | lo que renovella. ADEREIXSE VERDANXA. Qui juga al segur | sens por d' entrenyor al mes millor diu | que res no ressela ma part tant preval | que menys de temor desije la fi | de nostre remor y aixi donals vents | ma sort a la vela perque navegant | per golf trist provat forrada la nau | de pebre y canyella l' estel de Sant Elm | axí 'm te guiat que de tal orneix | sense feredat Stela mirant | de gran maravella. ADEREIXSE VILASPINOSA. Puix la voluntat | la part es millor ne tem yo perill | de quant se revela dels actes humans | mirau qui es Senyor Voler es aquell | qui te tal favor que 'l cel e lo mon | a tots desnuela, l' estel que diéu | yo mir tan honrat que vull aderir | ab voluntat bella puix es hom sabut | e molt avisat veurá del Voler | la gran dignitat quin (gran) poder te | quan ell sa frenella. Presentació del procés al Jutje. MIQUEL STELA. Per mils sentir dels fets la fi sol Deu es just qui fa 'l juhí tan vertader que may no pert del que defer una sentilla aquesta font es la qu' estilla semblant liquor que lo qui gusta sa sabor es recreat e tal sou vos molt avisat Miquel Stela que navegant á rems y vela per la gran mar ab lo saber bastáu jutjar qualsevol fet, y ab crédit tal sou vos elet, per tots loat. Pèl Reverent ser ocupat Mestre Corella, A vos donchs tots Estela bella molt resplandent home d' honor e sentiment essent assí, á vos á vos de fi en fi bon catalá, á vos sens pus de pla en pla, á vos prenim no contre stant. Molts ne tenim qu'en semblant cars no torneu gens lo peu atrás, valencians; mas festejant dels catalans la bona pau seguint lo temps, pus á Deu plau, de tant plaher la germandat volem refer acostumada per tal sguart será loada vostra sentencia. En mostra donchs | de gran benevolencia vos presentam | tots quatre lo procés fiant cascú | per vos será defés tot llur bon dret | ab bona consiencia: reebeulo donchs | per fer mes consequencia en vostre dir | lo qual tots speram ab molt desig | per saciar la fam será dols past | la vostre eloquencia. Sentencia dada per Miquel Stela. Orfeu novell | criat en la gran Creta hon Jonis prench | la gran Hio donzella, al preclar to | del reverend Corella ¿que pot sonar | ma arpa imperfeta? Ma fort dolor | tant es quant mes sacreta per la qual vull | y am sens sperança ma scuresa | si ma rudesa avança la opinió | que teniu de mi feta. Lo mestre gran | de la scient milicia la clara lum | d'esta ciutat tamanya, l'abundant riu | que farta tota Spanya, lo foch ardent | qui encen veramicicia, la tuba gran | que fa ballar justicia si en tal fet | no vol promiciar. yo 'm maravell | de Mossen Fenollar haje cercat | enginy buyt de policia. Do del alt be | me fa legint compendre vostre procés | molt poch ha presentat amor l'ha pres | temor l'ha revisat per la tal art | que sent á molts ofendre crech yo que 'n fa | treball del Sant apendre per ignorar | la causa mes notoria del inmortal | y tant famosa gloria que sens treball | del hom no 's pot encendre. Ero no fou | mes flaca per mirar Leander mort | de la real finestra que ma rehó | ignorant e poch destra per quatre fochs | los tres fer apagar e si que l' hu | qui Deu sempre cremar senta l' amant | res lo plascent grat o lum dels ulls | o cremant voluntat o molt discret | que 's diu entendre clar. Seny natural | al home es bastant meva per declarar | molt prest difinir quant aquests fochs | amor fan alt sortir fahent sentir | á molts delit e pena mas dir aquell | qui romp la fort cadena a mi es greu | esser lo declarant si be diéu | m'haveu vist clarajant pel segon çel | fins la terrestra vena. REPETICIÓ DE MOSSEN FENOLLAR. La planeta gran | de molta flor guarnida que de fenoll | te lo deurat renom fertil de bens | fartant axí tot hom qu'estich duptant | si fos l' arbre de vida diu que Deu vench | ab deitat vestida fentse mortal | en la manta que pres perque mirant | lo mon tot conagués que 'l veure sol | caus es amor complida. REPETICIÓ DE MOSSEN VIDAL. Vida qui viu | en mort tant com en vida es lo Vidal | de virtuts exemplar font elegant | ab tant florit cantar qual entr' ells grechs | Pericles fou sens mida dient que 'l grat | dels senys es vella dida regint aquell | á tot son bell plaher e quant defall | amor se defer tals rehons fa | que tot goig se 'n oblida. REPETICIÓ DE VERDANXA. Virgili bell | criat per les nou muses Verdanxa fas | segons canta lo so melodios | de cant fete cançó que Febo cant | ses forces tench infuses l'entendre diu | qu'en flames may no fuses fa lo voler | mal grat seu augmentar odis cruels | en santa pau tornar monjoya es | de les virtuts recluses. REPETICIÓ DE VILASPINOSA. Al gran enginy | e vent a la fortuna l'espinos leny | empren la tempestat y havent paor | invoca voluntat perque sagur | navech en tal lacuna docte, sabut, | entés ja de la cuna la voluntat | lo port diu que 's d' amor reyna ascellent | regint en gran rigor tant açí baix | quant alt hon es la luna. MIQUEL STELA. Oint yo donchs | de grega eloquencia ornat cascú | ab subtils arguments que poran dir | mos débils sentiments axí sobtats | de tant gran excellencia ajudat crech | per inesperiencia de gran amor | despendre mon cabal mas ans que pas | un tant perillós qual diré sos goygs | quant son vera dolencia. EFECTES DE LA VISTA. De tot amor | la vista es la porta per hon recull | amig, plaer e dol e quant li fall | la cosa ell es mes vol ab fals sper | fa viure vida morta tot aço veu | qui 'l jou d'amor comporta fan lo juy | de falça fantesia que quant mes creix | la cosa que 'l desvia va mes cercant | l' engan ab que 's conforta. EFECTES DEL GRAT. L'encés grat fa | ab goig dexar la vida cercant la mort | fallint ço que desija que sens dolor | que 'l sperit aflija viure no vol | y mort y vida crida, te la salut | en vida dolorida, te la tristor | en molt plaent confort, te soledat | en molt gentil deport, te lo plorar | en gloria cumplida. EFECTES DEL ENTANIMENT.
L' entaniment | quant per amor se gira vol e no vol | concerta y desama plaer y plor | l' apaga e l'inflama amar no vol | e may d'amor se tira lexa y pren | requir, desdiu, consent, fa y desfá, | aferma y dissent lo mal, lo be | ab gust egual sospira.
EFECTES DE LA VOLUNTAT. La voluntat | tant fort uneix l' amant ab lo que vol | que dir sos grans afectes l' enginy pus alt | ab sos mes alts conceptes dir no porá | quin es l' esfors, ne quant. La voluntat | lo bè honest dexant e molt fogint | lo sensual costum encen tal foch | qu'en veure part del lum aquella tinch | per sfera cremant. ALS ENAMORATS. Fogiu amants | fogiu d'amor la pena fogiu son plor | qui te de goig tristura creéu a qui | ni viu ni mort pastura en lo prat vert | ab amarga barena tot es no res | lo mal d'aquesta pena al del absent | qui pren del trist plorar aquell delit | que havia del mirar e quin es mort | vos creu que 'u determena. Que fan aquests | á una trista persona pus al absent | no poden dar salut que val llur grau | de força 'l que perdut per molta amor | e may delit no dona. D'esquiva mort | l' amant tendrá corona fins que present | veurá lo mes amat del pou dels ulls | bevent felicitat font de salut | sens dupta la blasona. Yames lo grat | fou principal naxença ni entaniment | demostra gran amor ni voluntat | cremant ab gran ardor mas del clar ull | comens de conexença. Donchs lo mirar | si 'l conexer comença e res ignot | no pot esser amat la llum dels ulls | tendrá potestat en fer cremar | y causar benvolensa. Sentint mirant | lo grat amor fa casa per ço d'amor | no 's causa primitiva d'hon tallaré | sens altre firmativa son cremant ram | ab ma ropera spasa ab colp semblant | dins voluntat rasa be que amar | sia mes alt ofissi mas puix no es | lo primitiu juissi ab aygue tal | apagant sa cremant brasa. Lo eternal verb | en si carn assumint fent se mortal | ab nos molt habita la glosa diu | e d'est se demostra donchs al mirar | sa gloria sentint a ell entench | á ell ador morint o vera llum | illuminant lo mon si yo de si | l'entendre abandon pobre d'enginy | implor perdó falint. Mirant lo mon | yo am de Deu la essencia mirant lo temps | el gran cel estelat, mirant lo sol | ab tant claredat, (tanta, lo pide el número de sílabas:7) mirant la mar | entenc sa gran potencia, mirant los prats | brodats per excelencia, mirant les gents | diverses de figura, mirant lo foch | volar á sa natura mirant enginys | tinch grat de sa potencia. Vist donchs lo grat | e 'l molt preclar entendre e voluntat | princesa prepotent causat dels ulls | o de altre agent qui deu causat | ab causa fer contendre si may d'amor | algú s'es vist fort pendre e sens mirar | volch consolació no negará | que fos confessió de tot quant ves | no fes per mort compendre. Donchs declarant | ab desig de saber començaré | invocant tota hora Minerva gran | y transparent Aurora Mare de Deu | per sols humil esser vulla guiar | la ploma per lo ver illuminant | la pensa ignorant e dant lo dret | a qui 'l va treballant fassem dels tres | perdre lo voler. Abraam Just | lo primer patriarcha e Moyses | lo fenix inmortal molt entenent | a Deu sempiternal plena d'amor | may fonch llur constant barcha
…... La adorant | en trina unitat l' altre cremant | lo rubrum inflamant que 'n dirá ço | lo gran novel Petrarcha. Mirar l'anyel | inmolar en creu vera per lo repar | dels frágils pecadors lo pellicá | ressucitat per nos l'entaniment | enten que ver Deu era mirant lo rey | ab triunfant bandera lo chaos trist | com volgut despoblar l' entaniment | l'hagué prest adorar dient li Deu | pintor de primavera. Geronim crech | sia lo qui tant diu que si lo mon | a ull jueus no ves fora perill | que l'hom mortal cregues la mort del Crist | ni quant de ell se scriu o centre clar | inmens fill de Deu viu si 'l foch dels ulls | l'entendre illumina fent nos guardar | de l'infernal fusina serva los meus | puix en tu sols confiu. La visió | del mon sant de tabor qui porá dir | son goig incomprensible: qui porá dir | aquell repos visible causa no fos | de tota vera amor lo fill del hom | e primer movedor als tres privats | maná que no 's digués perqué algú | de mort no 'l defenés predestinat | en reparar l'error. En la ciutad | de vicis mal fadada tots quants hi son | entenen Deu que es pero aquell | negun remey los es puig que de Deu | la vista 'ls es levada. O tu scient | si may sera pellada la causa tal | jutjar vulles d' assí la inmortal mort | d'aquell poble mesquí no veure deu | si com dich te causada. Simeon sant | qui dins los cels pastura per molt voler | á Deu, bondat e vida ni entenent | l'essencia complida troba descans | ni may sentí folgura mes quant mirá | la pobre criatura home ver Deu | á quant se humiliave ..... que reposá | mirada sa figura. Axí passant | la fantesia encesa pels cremants fochs | que nostre amor encenen contraris vens | en tant treball la tenen que be no se | hont puixca ser defesa mas de Jesús | mirant la creu stesa vist lo proces | e tot que feya veure en nom d'aquel | que tots be devem creure yo 'm determen | á la part mes compresa. Allo val mes | tanta philosofia que al juhí | dona mes difarencies d' hon regit yo | per ser clares sentencies trobe que l'ull | mes que tots ne daria per ço donant | á ell la milloría dexe lo grat | e no menys voluntat hoch lo subtil | entaniment honrat puix lo mirar | tant me delitaria. TORNADA. Los tres luquets | me fan huy companyia la voluntat | l'entendre e lo grat mas com no puch | mirar lo desijat causa de dol | combat la pensa mia bons trobadors | si mon dir ofenia vostre penser | en gran saber fundat tal es mon vot | qual vos he declarat ho que sab Deu | á tots plaura volia. MOSSEN FENOLLAR LOANT E EMOLOGANT LA SENTENCIA. Tals son los plets | que vencen son optat beneyt aquell | aqui la sort aserta puix que tant be | la stela m'ha portat Josef me fas | en rehebra la oferta tots temps sabent | maleyna qui no hi veu creguí que 'ls ulls | que com á ver dehen per ço 'ls prenguí | vist tant lo poder seu que 'l cor no 's dol | del que los ulls no veuhen. Los ulls fan cert | lo breu ser conegut mirant primer | la bella continença al enfornar | se fa 'l pa jeperut e de tot fet | gran part es qui comença aquell privat | que 'l rey mira sovent mostra en lo cor | que mes amat seria sino mirant | amor seria perdent donchs per mirar | aquella s'encendria. D'aquest pertret | la obra que se 'n fa ab fonament | lo riu no la s' enporta tal es ma part | que si vuy so demá conaxereu | lo perdre no comporta. Donchs ab rehó | l' estel del alba clar ha sobre 'ls ulls | donat la influencia e si los tres | se volen apellar regraciant | yo loe la sentencia. Ni lo meu dir fa consequencia, ni vull vostre benivolencia, gens alterar ans mesquí vos may será Fenollar manar podéu majorment ara perque 'm veu galant carner ofir vos bens y quant puch fer ab voluntat puix resté tan illuminat de la estela que veig de nit sensa candela ab egual tranch segur en pla com en barranch d'entropassada, que tant ma part es reparada per bon juhí que manxes, forçes ni florí cuytar no poden e fins que veen tots temps roden los amadors senyal que 'l veure fa sacors en tal bastida per tal sguart e favorida dels ulls fa força per quant so cert no viu alorça e fets d'amor ans á tals cants ells fa tenor tan concertada que música no pren durada d'hon ella fall així la vista si defall lo foch s'apaga e pur colgat si tant s'amaga que no 'l vejáu sentréu que poch vos scalfáu, aço es provat, lo que no fa quan descolgat á ull se mostra; e pus experiencia demostra tant manifest que non fretura mes d'aquest fer argument e hon que 'l cech é lo absent per sols report puguen d'amor encendre foch que cremará flames per ço no alçará per gran que sia, no 's prenga donchs á felonía lo meu guanyar ni per aquell vullau pensar engan algú car no es or tot lo que lúu, ni ver lo fals aguayts son falsos e grans mals los de la enveja yo prech á Dèu que may lo veja si sobornat yo se lo jutge ni pregat guanyar me fes ans per ventura fora mes d'altri content mas pus ma sort me ve al vent yo done veles pregant á Deu de tals esteles me do la llum perque sovint senta lo fum de bona dita. Nostra amistat | tant bon grat yo excite e tal virtut | es d'ella lo govern que refredar | no 's pot per gran ivern qual es mon cor | la ploma 'us recite sia ques vol | puix vostra amor no perda poch es lo guany | á vosaltres perdent ni per mon dir | cesseu á vantament que goig es meu | cascú n'haja s'esguarda. APELLACIÓ DE VERDANXA ENDRESSADA Á MOSSEN FENOLLAR. Qui creu del tot son adversari sia doctor ó be notari e te prou mal any e per desig d'eixir d'afany te major plet axi m'ha pres en aquest fet que haveu portat. Clamme de mí que so fiat mes que devia puix contra dret veig la part mia anar per terra pel capellá que ha fet la guerra en sana pau mas no 'm porá metre mal dan de huy avant si be veig molt se va scusant que no y sab res mes ell portá lo proces dins en lo bot e ab scusa d'un sol mot que li sab fort greu vol reparar lo greuje seu quant cou lo pebre e donchs fiau en monjo negre ni en domer que m'ha portat com lo corder que va á la mort e ara donas bon deport ab la sentencia la qual no te gens de sistencia ni menys valor e no y valdrá gens lo color de tal safrá, ni cremará com alquitrá vostre luquet mes lo seu foch será desfet no y cal fogir que ans de molt hauréu oyr altre cantar e puix veuréu lo Fenollar e lo fenoll (fonoll; hinojo, Fenollar : Hinojosa) estret, ligat en hun manoll qui 's secará e james pus se plantará en loch que cresca. No 'us penseu jo m'entristesca del fet com va, puix cosa al mon gens nos desfá ma part fundada á caurá haureu esta vegada a poch contorn no 'us cal metre gens en torn ni fer Josep a beure haureu la mar de Julep e vos cantau del nostre mal vos alegrau com fa Na Marta que tots temps canta com es farta, axi 'us ne pren que 'us scusau puix no 's defen la costra scusa car nostres prechs en tal reclusa la bella stela que sobornat e ab cautela ha fet eclipsi e ara diu quod jam scripsit escrit será. La correge exirá de vostre squena car del despes faran smena sense murmur puix haveu fet tal contra fur irreparable fent oblidar la ley loable qui tant vos costa axí n'haveu passat la costa com vos sabeu ab lo stell de Sant Andreu quis fortunal be sabieu vostre cabal bon smersaveu bon capellá axí 'us portaveu encabestrats perdudes son les honestats dels capelans james los besaré les mans puix los conech o be 'm so molt tengut per pech e dessabut yo prech á Deu ell vos ajut com merexéu e com pensau no purgaréu un tal pecat, dexau venir al legat qui 'us pagará; devant ell tot se dirá lo fet com passa penediu vos avans que 's fassa semblant afronte per que voleu tant gran encontre, feu reparar la sentencia us haveu fet dar per semblant via puix sols preval la part qu'es mia. APELLACIÓ. Estel molt clar | hom d'estat e valía vostres amors | habia yo pagar si sou absent | del que pláureus solia gens per axó | ma part que prevalia sentenciant | deviau agreujar. Si 'ls vostres ulls | d'esser absent se dolen y ab descans | dels amichs que be 'us volen contant los mals | que axi con contar se molen de bon conort | vos farem tots servey. La mia part | a qui be vol entendre mòlt clar se veu | per merit de proces per tal assi | no 'm cure pus stendre si be los ulls | 'us poran prou defendre devant aquell | á qui será comes. Perque usant | del que dret acompanya de vos m' apell | y de tal jutjament al molt subtil | joyell de nostra Spanya lo Gay saber | com á mes entenent. VERDANXA APOSTOLS. Apostol donchs | segons la ley ordena vos me otorgáu | y reverencials per deduhir | lo que 'l fur determena ab judicem | lo qual sab com se mena glosa y test | de leys y decretals. D'enginy sobtil | lo qual be clarifique lo qu'es duptós | no sens molta claror mas per sguart | del que be testifique d'assó requir | y ma carta publica per lo recort | del sdevenidor. ESTELA APOSTOLS. A Deu es cert | lo qual prech me confona si vist com puch | no he fet lo juhí y axí m'ajut | com tot temps desijí plaure á molts | mes no y basta persona. A mí no 'm plau | que 'l dret prenga resposta per ço 'us atorch | tant quant me demanáu jutges e temps | tants e tant com vulláu á qui dieu | callar es la resposta. ENDRESSA. Vos qui tras mi | devallareu la costa mos ensepechs | yo 'us prech que be vejáu que á la fi | yo 'm dupte no digáu de ben servir | mal grat es la resposta. FINIS. (Gratia Deo; gracias a Dios que se ha acabado.)
