Mostrando entradas con la etiqueta mostier. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta mostier. Mostrar todas las entradas

XXIV, Pus mos coratge s' esclarzis

XXIV.


Pus mos coratge s' esclarzis

Per selh joy dont ieu suy jauzens,

E vey qu' amors part e chauzis,

Per qu' ieu n' esper estrenamens,

Ben dey tot mon chant esmerar,

Qu' om re no mi puesca falsar,

Que per pauc es hom desmentitz.


Selh en cui sest' amors cauzis

Joves, cortes e sapiens,

E selh cui refuda delis

E met a totz destruzemens;

Quar qui fin' amor vol blasmar

Elha 'l fai si en folh muzar

Que per art cuida esser peritz.


So son fals jutges raubador,

Fals molheratz e jurador,

Homicidi e lauzengier,

Lengu' a loguat, creba mostier,

Et aissellas putas ardens

Qui son d' autrui maritz cossens; 

Cyst auran guazanh ifernau.

Homicidi e traidor,

Simoniaix, encantador,

Luxurios e renovier

Que vivon d' enoios mestier,

E cill que fan faitilhamens,

E las faitileiras pudens

Seran el fuec arden engau.


Ebriaicx et escogossatz,

Fals preveires e fals abatz,

Falsas reclusas, fals reclus

Lai penaran, dis Marcabrus,

Que tuit li fals y an luec pres,

Car fin' amors o a promes,

Lai er dols dels dezesperatz.


Ay! fin' amors, fons de bontatz,

Quar tot lo mon enlumenatz,

Merce ti clam, lai no m' acus

Em defendas, qu' ieu lai non us,

Qu' en totz luecx me tenh per ton pres,

Per ton lairon en totas res;

Per tu esper estre guidatz.


Mon cor per aquest vers destrenh,

Quar mi plus qu' els autres reprenh,

Que qui autrui vol encolpar

Dregs es que si sacha guardar

Que no sia dels crims techitz

De que lieys encolpa e ditz,

Pueis poira segur castiar.


Pero si er asatz cauzitz

Sel que ben sap dire e 'l ditz,

Que pot si se vol remembrar.


Marcabrus.

XXII, Ira e dolor s' es dins mon cor asseza,

XXII.


Ira e dolor s' es dins mon cor asseza,

Si qu' a per pauc no m' auci demanes,

Quar nos met jos la crotz qu' aviam preza

En la honor d' aisselh qu' en crotz fos mes;

Que crotz ni ley no ns val ni ns guia 

Contra 'ls fels Turcx que dieus maldia, 

Ans es semblans, segon qu' hom pot vezer, 

Qu' a dan de nos los vol dieus mantener.


Al comensar an Cezaria conqueza,

E 'l fort castelh d' Assur per forsa pres.

Ai! senher dieus, e qual via an preza

Tan cavalier, tan sirven, tan borzes

Que dins los murs d' Assur avia?

Ailas! lo regne de Suria

N' a tant perdut que, qui n vol dir lo ver,

Per tos temps mais n' es mermatz de poder.


E no us pessetz que per tan s' en recreza,

Qu' ans a jurat e dich tot a pales

Que ja nulhs hom que en Jezu Crist creza

Non remanra, s' el pot, en est paes;

Enans fara bafomairia

Del mostier de sancta Maria;

E pus son filhs, qu' en degra dol aver,

O vol ni 'l play, ben deu a nos plazer.


Doncx ben es fols qui ab Turcx mov conteza, 

Pus Jezus Crist no lor contrasta res,

Qu' els an vencut e venson, de que m peza, 

Francx e Tartres, Ermenis e Perses,

E sai nos venson quascun dia, 

Quar dieus dorm qui veillar solia, 

E Bafomet obra de son poder,

E fai obrar lo Melicadeser.


Lo papa fa de perdon gran largueza 

Contr' Alamans ab Arles e Frances:

E sai mest nos mostran gran cobeeza,

Quar nostras crotz van per crotz de tornes,

E qui vol camjar romania

Per la guerra de Lombardia,

Nostres legatz, don ieu vos dic per ver

Qu' els vendon dieu e 'l perdon per aver.


Senhors frances, Alexandria

Vos a piegz fag que Lombardia,

Que lai vos an Turcx sobraz de poder,

Pres e vencut, e rendutz per aver.


Le Chevalier du Temple.

Què vol Hitler ?

¿Què vol Hitler?  ¿ Qué quiere Hitler?  El estrecho vínculo entre el nazismo y el nacionalismo catalán Es bien sabido, gracias entre otr...