Mostrando entradas con la etiqueta puix. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta puix. Mostrar todas las entradas

A 20 de Maig me donaren una de Vm. de 25 de Abril, y ab ella tota merçe.

Carta que escribió el canónigo de Tortosa Jayme Miró al canónigo de Toledo D.
J. B. Pérez, obispo que después fue de Segorbe (a: Existe original en un tom. fol. de actas y noticias de los SS. de España, que recogió el dicho Señor Pérez, y se guarda en el archivo de la catedral de Segorbe.). 

A 20 de Maig me donaren una de Vm. de 25 de Abril, y ab ella tota merçe. 

Y puyx es Vm. natural de Valencia, li respondre en nostra llengua, puix lo entendra molt be. 

Per tenir yo en carrech la llibreria de esta iglesia per lo capitol de ella, fuy forçat comunicar la de Vm. á estos senyors estant justats per altres negocis, y tots uniformes foren molt contents yo serquas totes les claricies se poguessen haber, y veure axi en la llibreria como en lo archiu, y en les constitucions de esta iglesia, y donas á Vm. relacio del que si trobaria ab tot lo compliment necessari. Y axi serquant en dita llibreria, he trobat en un llibre de lliçons molt antich la vida del glorios Sant Ruph, la qual envie à Vm. de la manera la he trobada scrita en llati, encara que en alguns llochs hi ha alguns periodos no corresponen a la sentencia he intelligencia del que va dient; pero per no llevar y affegir hi mes del quex havia la tramet de ma mia scrita ab la present, como dalt dich. Rebré a merce me avise de la rebuda della. 

Tambe so entrat en lo archiu de dita iglesia per veure si se trobarien alguns actes antichs ans que los moros entrassen en Spaña, y no si ha trobat cosa alguna, salvo la conquista feu D. Ramon Berenguer, compte de Barcelona, qui conquista a Tortosa, y trague los moros della en lo any 1148: y conquistada feu venir de França de un monestir estaba en la ribera del Rojne a un Gaufrido qui era abat de dit monestir de canonges reglars del orde de Sant Agosti pera esser bisbe de Tortosa, e axi en lo any 1151 lo Archebisbe de Tarragona lo consagra en presencia de altres bisbes y de dit D. Ramon Berenguer, compte de Barcelona, y li dona dit compte a dit Gaufrido y sos successors los delmes y primicies, y designa los llimits del bisbat. 

Y apres dit Gaufrido envia a Roma sa electio y consecratio pera obtenir confirmatio de Adriano quarto, qui tunc presidia en la sede romana; y axi dit Adriano lo confirma ab sa bulla, dada en Benavent 6 cal. Aprilis (a: El original dice XIII cal. Aprilis) anno Incarnationis Domini de 1155 pontificatus anno secundo. E dit Gaufrido poch apres de haber rebut dita confirmatio que fonch en lo any 1158 feu una constitucio que comença: Auctoritate apostolicâ roborati, la qual per esser llarga no insertare sino solament lo essencial della pera alguna claricia del que Vm. me demana. Y diu desta manera: Statuimus e firmamus Nos et sequaces nostros in praefactâ ecclesiâ unanimiter, concorditer et canonicè vivere sub regula Sancti Augustini, et juxta consuetudines ecclesiae Sancti Ruphi, licet sint ibi aliqua singularia quae in Dertusensi ecclesiâ juxta dignitatem suam et loci proprietatem rationabiliter poterunt dispensari. Y tinch per molt averiguat dit Gaufrido porta la historia de la vida de S. Ruph de alla del modo la he trobada, y va ab la present. Y asso es lo que fins al present he pogut trobar. Si altra cosa se descubrira, yo avisare a Vm. Y si en altra cosa hi haura per assi en que yo me puga emplear al servey de Vm. rebre a molt contento mo mane, per que ho fare, com per les obres veura. Y nostre Sr. guarde y prospere a Vm. per molts anys como se desija. Tortosa a 3 de Juny 1591. = Lo canonge Jaume Miró. = En el sobrescrito dice así: A mestre Joan Baptista Periz canonge de la santa iglesia de Toledo. = Toledo. 


Versión castellana de la carta anterior. 

A 20 de Mayo me entregaron una carta de Vm. de 25 de Abril, en la cual recibí merced. Y pues es Vm. natural de Valencia, le responderé en nuestro idioma que lo entenderá bien. 

Por tenerme encargada el cabildo de esta iglesia su librería, me vi obligado a dar cuenta de la de Vm. a estos señores, hallándose congregados para otros negocios, los quales con mucha satisfacción suya acordaron que buscase yo quanto pueda aclarar 

este punto, examinando los documentos de la librería y del archivo y las constituciones de esta iglesia, para dar a Vm. razón cumplida de quanto se encuentre. Escudriñando pues la librería, he hallado en un leccionario muy antiguo la vida del glorioso S. Rufo, que envío a Vm. tal cual ha venido a mis manos escrita en latín, aunque en algunos lugares hay períodos cuyo sentido no corresponde al contexto; mas por no añadir ni quitar, la remito adjunta como he dicho, copiada de mi mano. Estimaré a Vm. me avise su recibo. 

He entrado también en el archivo de la iglesia a ver si daría con algunas actas antiguas anteriores a la entrada de los moros en España, y nada hallo sino la conquista hecha por D. Ramón Berenguer, conde de Barcelona, que ganó a Tortosa y lanzó de ella a los moros el año 1148, y conquistada hizo venir de Francia de un monasterio de canónigos reglares, de la orden de San Agustín, que estaba a las orillas del Ródano, a su abad Gaufrido para que fuese obispo de Tortosa: al qual consagró el arzobispo de Tarragona el año 1151 a presencia de otros obispos y del dicho D. Ramón Berenguer, conde de Barcelona, el cual dio a Gaufrido y a sus sucesores los diezmos y primicias, y señaló los límites del obispado. Hecho esto, envió a Roma Gaufrido su elección y consagración para que la confirmase Adriano IV, que ocupaba entonces la silla romana, como en efecto la confirmó en su bula expedida en Benevento VI cal. Aprilis anno Incarnationis Domini 1155 pontificatus anno secundo. 

Poco tiempo después de haber recibido Gaufrido esta confirmación, esto es, en el año 1158 hizo una constitución que empieza: Auctoritate apostolicâ roborati, que no inserto toda entera por ser larga; sólo notaré lo esencial de ella para aclarar lo que Vm. me pregunta. Dice así.... 

Y tengo por muy cierto que dicho Gaufrido trajo de allá la historia de la vida de San Rufo, tal cual la he encontrado y acompaño con esta. Y es quanto hasta ahora he podido encontrar. Sí más descubriere, avisaré a Vm. Y si hay por aquí otra cosa en que pueda yo emplearme en su obsequio de Vm. tendré a gran satisfacción que me mande, pues lo haré como lo acreditarán las obras. Y nuestro Señor guarde y prospere a Vm. por muchos años como se desea. Tortosa a 3 de Junio de 1591. = El canónigo Jayme Miró. = El sobrescrito dice: Al maestro Juan Bautista Pérez, canónigo de la santa iglesia de Toledo. 

Vicente Gómez, lengua valenciana

En 1609, a pesar d'haver estudiat en Tarragona, el catedràtic Vicente Gómez tenia clar que escrivia en Llengua Valenciana.

"Historias del Idioma Valenciano", p. 146

Fiestas, y Sermones Redondillas por el mismo, en lengua Valenciana.

Lluys la raho ho demostra, que puix Valencia se honrà de ser vostra mare, y nostra, yo tambe qual Valencià vos lloe en la festa vostra. Y que ab llengua Valenciana vostres llaors comence est dia la propria raho ho demana, que es esta la llengua mia, y en vos la llengua mes plana. Que si ab versos elegans honraruos (honrarvos) Valencia vol, entre versos Castellans, per elegants qualseuol (qualsevol) tindra als nostres Valencians.

Lluys la raho ho demostra, que puix Valencia se honrà de ser vostra mare, y nostra, yo tambe qual Valencià vos lloe en la festa vostra. Y que ab llengua Valenciana vostres llaors comence est dia la propria raho ho demana, que es esta la llengua mia, y en vos la llengua mes plana. Que si ab versos elegans honraruos (honrarvos) Valencia vol, entre versos Castellans, per elegants qualseuol (qualsevol) tindra als nostres Valencians.

1462:

Als molt reverends e pare en Christ egregis nobles e magnifichs senyors diputats e concell residents en Barchinona.
Molt reverends e pares en Christ egregis nobles e magnifichs senyors. Be cert sotz (occitano; sou; sois) certificats de les novitats e insults qui en aquesta terra se fan per los pagesos e homens de remença los quals son molt innormes car dimarts a XXVII del present mes de abril los dits pagesos en nombre de XX en XXV son anats a la casa de mossen Berenguer Barutell senyor de la baronia de Bestraca e li son entrats en la casa prenent lo dit mossen Barutell matent li una cadena per lo coll stacant lo aqui axi com un presoner dins la sua casa mateixa fahents li molts anugs e no volents se atentar de ferli tals vexacions li son entrats en la cambra hora que la senyora sa muller no era levada fahents en la dita cambra molts arramiments (arrimaments) contra ella de ballestes parades e altres diverses armes e la faheren exir de la cambra ella e tots sos infants. E apres li han portats tots los bens que tenia en la casa axi robes de vestir com moble de casa que portar sen han pogut de que es stada molt cruel cosa e squiva. E so certa per dit de ells mateixos faran semblant novitat a mi e altres circumvehins e per la molta enveya (envidia; enveja) que ells han de pendre aquesta força que yo tinch per retraures e fer sa forts axi com sia clau del plan (plano, llano; pla) de la montanya. E per tant com so dona viuda (no siempre escriben vidua) no he modo de guardarme de semblants inconvenients e per (falta aço, so he) deliberat scriure a vosaltres pregant vos me vullau donar aquell concell e ajuda que de vosaltras sper car fins aci jom tenia altrament segura fins ara que la Senyora Reyna ma trames a dir per lo veguer e fisch de Camprodon menantme que yo nom empatxas de neguns malificis que los dits homens de remença hajan fets a Sant Pau si en altres parts ans de aquells me inhabeix (inhibeix; inhibe) que nom puga coneixer ni contra los vassalls meus ni altres. E de totes aquestes poreu esser pus largament informats per lo portador qui es En Miquel Merques de Besalu lo era aci present al qual donats (occitano; doneu, donéu; dad) fe e creença en tot lo que de part mia vos dira. E so presta mossenyors a la ordinacio vostra. Scrita a Castellfolit a XXVIII de abril. - Mossenyors qui a vosaltres me coman Beatriu de Cruilles.

Junto con la carta que precede, iba también la que sigue.

A la molt honorable la Senyora a Castellfolit sia dada.
A la molt honorable senyora. Yo Francesch de Verntallat vos prech que torneu les penyores En Hualguer de Sangles de aqui diumenge per tot lo dia e de aço me fereu gran plaer com mossen Barutell prech vos que no vos haja fer anugs. Feta a XXVII de abril. - Francesch de Verntallat.

humor en valensiá. Che, ¿no saps qué m'ha passat?

humor en valensiá, che, mege, tirant fum, puix, conta, lleig, gros, vell, qué tinc, raó


Che, ¿no saps qué m'ha passat? Vinc del mege i estic tirant fum.

Puix conta, conta.

Li he dit que em trobava lleig, gros i vell. Li pregunte: 
¿qué tinc? Che i m'ha contestat: lo que vosté té és raó.

¡Recordons! ¡Cóm està el pati!

che, mege, tirant fum, puix, conta, lleig, gros, vell, qué tinc, raó

En chapurriau:

Chaic, ¿saps qué m'ha passat? Ving del meche y estic que trac fum.

Pos conta, conta.

Li hay dit que me trobaba feo, gort y agüelo. Li pregunto: 
¿qué ting?
Chay, y 
m'ha contestat: lo que vosté té es raó.

¡Recollons! ¡Cóm está lo pati!


// Expressions valensianes: (Vore tamé lo TRATAT DE ADAGES, Y REFRANYS VALENCIANS, CARLOS ROS

¡YE!: Hola.

AU: Adiós.


MONE / NEMON: Vámonos.


MECAGUEN LA FIGA TA TIA: Discrepo de su opinión, estoy bastante en desacuerdo / Saludo a un conocido que hace tiempo que no se ven.


MECAGUEN LA MARE QUE LA PARIT AL FILL DE PUTA IXE: Discrepo con su punto de vista, y/o con la acción (muchas veces relacionada con la conducción) que acaba de realizar.


VES A FER LA MÀ: Vete a cagar.


IEEE FILL DE PUTA, A ON VAS?: Saludo a un conocido.


NEM A FER-SE’N UNA: Vamos a tomar una cervecita o varias.


¡CHÉ!, SERÀ PER DINERS, COLLONS / CHÉ, AIXÓ HO PAGUE YO: Te/os invito.


A RAS DE FIGA: Minifalda.


RINCHOPARRÚS: Falda aún más pequeña que la minifalda.


PER COLLONS: Necesariamente, por necesidad, inexorablemente.


VES I GITA’T: No digas tonterías.


PORTAR UNA BONA CASTANYA: Llevar una buena borrachera.


MESINFOT: No me importa demasiado / Me es indiferente.

MENINFOTS: Gente a la que generalmente no le importan temas importantes / Utilizado para describir a los valencianos que no defiende su cultura y su idioma propios.

AMOLLAR: Soltar donde se pueda, dejar caer.


FIGAMOLLA: Llorona, de escaso espíritu.


PANFIGOL: Persona tranquila. Equivalente masculino de figamolla.


SUMBALI: Echar a correr / pegarle a alguien.


MOLT LLUNT: Muy lejos.


A FER LA MÀ: Aún más lejos.


AGUSAES, QUE AGONÍA QUE DONES!: No acaba de caerme bien usted / Se está poniendo usted pesado.


T’AGÜELA QUAN PIXA FA CLOTET?: Ya vale con el cachondeo, gracias.


PIXES ALT I FAS CLOTET: Alto de miras / Pagado de sí mismo.


LA FIGA TA TIA ROSSEGA QUICOS: Deja de bromear, burlarte de mí o de hacer el tonto.


TINC EL PIU ENCÉS EN FLAMES: Me alegro de volver a verla, señorita / Cariño, esta noche vamos a tener relaciones / ¿Tendría usted inconveniente en practicar sexo conmigo?


TIRA MÉS UN PEL DE FIGA QUE UNA MAROMA DE BARCO: Se dice de hombres que hacen cosas que no harían si estuvieran solteros.


FARDACHO / SARVACHO: Bicho grande.


VALENCIANOTA: Mujer que le gusta todo lo relacionado con Valencia.


AMARRA EL PONI / AGARRA-LI EL MORRO A LA BURRA: Tranquilízate, por favor.


VAIG COM CAGALLÓ PER SÉQUIA: Ir sin rumbo fijo / Moverse al albur de las circunstancias.


ALÇA EL RABO, PERDIGOT: Espabílate.


SI T’ARREE UNA NYESPLA VORÀS: Si te pego una leche, verás (Amenaza).


AGARRA’T QUE VE (CURVA): Se va a liar parda.


AÇÒ ES MEL DE ROMER: Que es muy bueno-bonito.


A CAGAR A L’HORT: Vete, fuera de aquí / Agradecería que te alejases.


AMAGUEU-SE LES CARTERES: Llegada de alguien inesperado / Recibimiento que se dispensa a un íntimo amigo.


ME CAGUEN (DEU/ DÉNIA/ DEN / LA FIGUERETA / L’HÒSTIA): Expresión de múltiples aplicaciones según estado de ánimo.


LA MARE QUE VA…: Exclamación que denota sorpresa.


CAP DE SURO: Cabezón, tonto, bobalicón, de pocas luces.


LA FIGA EM FA PALMES: Guapo, me gustas.

HI HA MÉS DIES QUE LLONGANISES: Aún queda tiempo.


VAS A LA MAR I NO TROBES AIGUA: Despistado.


CHÉ! VES I TOCA’T EL COLLONS: Haga el favor de no molestar.


ANIMAL DE SÈQUIA: Bruto, de escasa sensibilidad.


COM SI CAGARES, PERÒ PA CA DINS: Eso es una tontería / Imposible.


CHÉ, DE VERES, COM SI MENJARES PERES I LES CAGARES SENCERES: De verdad de la buena.


AIXÒ ES BUFAR EN CALDO GELAT: No tiene usted nada que hacer en el asunto / Carece de sentido persistir en el intento.


TAPEROT: Tonto.


ME CAGUE EN LA MARE QUE'M VA PARIR: ¡Caramba! ¡Cáspita!


AH! REDEU: Madre mía.


CHÉ QUE BÒ: Me gusta / Exquisito.


AÇÒ? AÇÒ? AÇÒ ES MASSA, TU: ¡Qué barbaridad!


TÚ NI TENS VERGONYA NI LA CONEIXES: Carece usted de la más elemental educación.


¡CHÉ, VES I TIRA A FER LA MÀ!: Aléjese que se está poniendo impertinente / No creo nada de lo que me está explicando.


NI CHICHA NI LLIMONÀ: No servir para nada o para poca cosa.


TINDRÁ POCA ESPENTA: No tener iniciativa.


TOT PER L’AIRE: ¡¡Caracoles!! / ¡¡Caramba!!


TIRALI: Continúe usted.


JUGA, JUGA I VORÀS…: Aplicable a multitud de situaciones, suele terminar con “L’hòstia que t’emportes”. Si arriesgas mucho puedes acabar mal.


COLLONS: Testículos. Generalmente se usa para todo, al comenzar o terminar la frase puede variar el significado de la misma.


MENGES MÉS QUE EL TIO SANGONERA (QUE VA MORIR DE UNA FARTERA): Come usted mucho y podría sufrir problemas de salud por ello.


¡A MANTA! : En cantidad…


BORINOT: Torpe, bruto.


AU CACAU: Hasta luego.


SI TE PEGUE UNA BORINÀ TE REVENTE COM UNA MAGRANA: ¿Puede usted dejar de molestarme? / Si persiste en su actitud me veré obligado a tomar medidas.


MA QUEEE ERES… MA QUEEEE T’AGRÀ…: Hay que ver, hay que ver…


HA PEGAT UN ESCLAFLIT: Ha explotado.


FUIG DEL MIG, HOSTIAAAA: Apártate por favor…


QUINA FOTRACÀ: Caramba, cuanta cantidad.


CHÉ VA, CHÉ: Venga, va.


NO TOCAR PILOTA: Estar fuera del juego, fuera del asunto.


LLUNT: lejos.


MOLT LLUNT: muy lejos.


A FER LA MÀ: muy muy lejos.


ME VAIG A CAGAR EN EL REPOMPÓ DE LA FIGA DE TA MARE: Me cago en ti y en tu madre.


AUSAES, AGONÍA QUE DONES!: Das asco.


AÇÓ ES CANELLA EN RAMA: Que es muy bueno-bonito


A VORÀS!!: Ahora sí que vas a ver lo que es bueno.


BUTONI: hombre del saco.


ORELLUT: como denominamos a los de Castellón.


MIG OUET: como nos denominan los de Castellón.


BUFÓ: payaso.


SER DE CANYA VERDA: no tener mucha idea.


CAMIONÀ: gran cantidad de algo.


CEBAGOLÓS: avaricioso.


N’HI HA QUE FER-HO / ÉS LO QUE NI HA: Hay que hacerlo obligatoriamente.


AÇÓ ES UNA CASA PUTES SENSE AMO: Esto es un descontrol.


QUINA MELSA: persona que carece de chispa.


FADRÍ / FRAROT / MACHUCHO: solterón.


TE PEGARE UNA PATA ALS OUS QUE TE VAIG A PLENAR LA CARA DE
‘YEMA’: Te voy a pegar como no pares.


TE VAIG A PEGAR UNA ENSALA DE OSTIES QUE VORAS: te voy a pegar como no pares.


SI, I LA FIGA DE TA MARE FA MELONS: Si, y que más.


LA TERRETA: Valencia ciudad, también aplicable a todo el Reino (Comunidad Valenciana).


TOT PER L’AIRE: Ya no aguanto más, se acabó.


PERCULER: toca-pelotas.


LI HA AGARRAT UN PANTAIX: Le ha dado un ataque, sofoco, agotamiento, pájara o similar…


PEIXPILILA: Variante de bujarra.


ES UNA MIQUETA ANGUILERO: Un poco maricón vamos.


IXE ES MES FURÓ Ó FOGÓ: Dícese que le gustan los hombres.


EIXE S’HA ESCAPAT DE BÉTERA: cuando decimos que alguien está loco (Bétera: población de Valencia donde está situado un manicomio).


TRENCAREM PALLETES: romperemos relaciones (profesionales, amistad,…).


RIL: ventosidad, aire, cuesco, pedo.


ROT, ROTAR: Eructo, Eructar.


QUE CADA GOS SE XUPLE EL SEU CAPULLO: cada uno a lo suyo.


MASSA PA LA CARABASSA: demasiado pal body.


LLENYA AL MONO!!: dale y dale.


¡FAS PUDOR!: hueles mal o eres un falso.


ERES COM UNA MOSCA DINS L’ULL: eres un agobio.


CARA COLLONS: Múltiples utilidades.


MALA RIUA DE MERDA T’AGARRE EN UN CARRER SENSE EIXIDA: ojala te veas de mierda hasta el cuello.


¿ANEM A TOMBO?: vamos a dormir?


CHAFACHARCOS: Atontado.


NO EN FOTRÀS TORT: no me pillarás.


CHAFAET: persona un poquito perjudicada.


MILHOMENS: machote.


VES I AMAGAT / CORRE VES I GITAT: no digas tonterías.


TORNALI LA TROMPA AL CHIC: ¡otra vez, pesado!


YE DONES MES GUERRA QUE UN PORC EN UN REGAT: eres un poco cansino

Què vol Hitler ?

¿Què vol Hitler?  ¿ Qué quiere Hitler?  El estrecho vínculo entre el nazismo y el nacionalismo catalán Es bien sabido, gracias entre otr...