Mostrando entradas con la etiqueta yegües. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta yegües. Mostrar todas las entradas

Lexique roman; Echo - Eira

Echo, s. m., lat. echo, écho.

Echo, so es la votz que retendis en las vals cant hom crida sus per lo pueg. V. et Vert., fol. 23.

(chap. Eco, aixó es la veu que ressone a les valls cuan hom cride desde dal del puch.)

Écho, c'est la voix qui retentit dans les vallées quand on crie au-dessus par la montagne.

CAT. ESP. (chap.) Eco. PORT. Ecco. IT. Eco (N. E. como Umberto).

Edi, s. m., lat. haedus, petit bouc, bouquet.

Edi o cabrit pel ha plus lonc et rude que anhel.

(chap. Chotet o cabrit té lo pel mes llarg y basto que lo cordé.)

Eluc. de las propr., fol. 250. 

Bouquet ou chevreau a le poil plus long et rude qu'agneau.


Edifici, s. m., lat. aedificium, édifice, bâtisse.

Nostre trebalh del edifici que avem fach.

(chap. Nostre treball del edifissi que ham fet.)

Tit. de 1434, Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 242. 

Notre travail de l'édifice que nous avons fait. 

Fig. Chai edificis de vertuz. Trad. de Bède, fol. 15.

(chap. Cau lo edifissi de virtuts.)

L'édifice des vertus tombe.

- Machine de guerre.

El reis Henrics si fes metre dels edificis en aquella part on saub qu'el murs era rotz. V. de Bertrand de Born.

Le roi Henri fit mettre des machines de guerre en cette partie où il sut que le mur était rompu. 

CAT. Edifici. (N. E. - ¿Cómo se dice en catalán edificio? - Edifici – Ya sé que es difícil, pero ¿cómo se dice?

ESP. PORT. Edificio. IT. Edifizio. (chap. Edifissi, edifissis.)

2. Edificament, s. m., édifice, bâtisse.

Mesuri las tors hautas e 'ls edificamentz.

(chap. Yo medixco les torres altes y los edificamens, edifissis, edificassions.)

P. de Corbiac: El nom de. Var. 

Je mesure les hautes tours et les édifices. 

ANC. FR. Sus un malvez fondement 

N'est fet bon édefiement. 

Godefroi de Paris, Chr. métr., p. 114. 

PORT. IT. Edificamento.

3. Edificatio, Hedificatio, s. f., lat. aedificatio, édification, bâtisse, construction.

La festa de la edificatio d'aquesta glicia.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 36. 

La fête de l'édification de cette église. 

En que fo figurada la edificatio del temple.

Eluc. de las propr., fol. 160. 

En quoi fut figurée la construction du temple.

- Fig. Edification, bon exemple.

Vos est hedifications de Dieu... per so que la glieyza recepia hedificatio.

Trad. de l'Ép. de S. Paul aux Corinthiens. 

Vous êtes bâtisse de Dieu... afin que l'église reçoive édification.

A la honor de Dieu et a la hedificatio de lur pruesme.

A follas paraulas de mala hedificatio.

V. et Vert., fol. 82 et 104. 

A l'honneur de Dieu et à l'édification de leur prochain.

A folles paroles de mauvaise édification. 

CAT. Edificació. ESP. Edificación. PORT. Edificação. IT. Edificazione. (chap. Edificassió, edificassions)

4. Edificar, Hedificar, v., lat. aedificare, bâtir, édifier.

Vos edifiques, so es bastitz una maison en la terra d'aquela heretat.

Trad. du Code de Justinien, fol. 6.

Vous édifiâtes, c'est-à-dire bâtîtes une maison en la terre de cet héritage.

Lo temple que ton senhor payre avia en cor de edificar.

Hist. abr. de la Bible, fol. 41.

Le temple que ton seigneur père avait en pensée d'édifier.

Hedificar lo monastier. Philomena.

(chap. Edificá lo monasteri.)

Édifier le monastère.

Dels test dels uous lors cazas edifico. Eluc. de las propr., fol. 156. 

(chap. Ells edifiquen les seues cases de les clasques dels ous.)

Ils bâtissent leurs cases des coquilles des oeufs. 

Fig. Cel que prophetisa hedifica la gleyza.

Trad. de l'Ép. de S. Paul aux Corinthiens. 

Celui qui prophétise édifie l'église. 

Part. prés. Auzels cantans et nis edificans.

Eluc. de las propr., fol. 123.

Oiseaux chantants et bâtissant nids.

CAT. ESP. PORT. Edificar. IT. Edificare. (chap. edificá: edifico, edifiques, edifique, edifiquem o edificam, edifiquéu o edificáu, edifiquen; edificat, edificats, edificada, edificades.)

5. Edifiar, v., édifier, construire, bâtir.

Al mostier de Verdelai que el avia edifiat.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 97. 

Au monastère de Verdelai qu'il avait construit.

- Fig. Édifier, exciter à la vertu par ses exemples, par ses discours. Scientia efla, charitaz edifia... Cant edifia sainta gleisa per lo merite de sa vida.

Trad. de Bède, fol. 35 et 79.

La science enfle, la charité édifie... Quand il édifie la sainte église par le mérite de sa conduite. 

ANC. FR. Seient édifiet li mur de Jérusalem

Anc. tr. du Miserere, Bibl. cott. 

Sur tous les lieux plaisans et agréables, 

Édifiés de manoirs convenables.

Eustache Deschamps, p. 13.

6. Rehedification, s. f., lat. reaedificationem, réédification.

Per la construction et rehedification de, etc. A la rehedification et conservation. Tit. de 1468. DOAT, t. XCV, fol. 193.

Pour la construction et réédification, de, etc.. 

A la réédification et conservation. 

CAT. Reedificació. ESP. Reedificación. PORT. Reedificação. (chap. Reedificassió, reedificassions.)

IT. Riedificazione.

7. Reddificar, v., lat. reaedificare, réédifier, rebâtir.

Fera abatre e demolir sans jamais reddificar.

Chronique des Albigeois, col. 102. 

Fera abattre et démolir sans jamais rebâtir. 

ANC. FR. Ceux de dedans, en grand diligence, les rédifioient de bois.

Monstrelet, t. I, fol. 129. 

CAT. Redificar, reedificar. ESP. PORT. Reedificar. IT. Riedificare. (chap. reedificá, se conjugue com edificá.)


Editio, s. f., lat. editio, édition. 

Comparet las o las ajustet ab las autras editios.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 25.

Il les compara ou les accorda avec les autres éditions.

CAT. Edició. ESP. Edición. PORT. Edição. IT. Edizione. 

(chap. edissió, edissions.)


Edra, s. f., lat. hedera, lierre. 

Bagas d'edra hi metretz... 

En un fust d'edra vert e gros 

... faretz far un cros.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Vous y mettrez des baies de lierre.

Dans un bois de lierre vert et gros... vous ferez faire un creux.

Edra pren nom de herere qui vol dire gafar, quar si rapa et gafa.

Eluc. de las propr., fol. 206.

Edra (lierre) prend nom de haerere qui veut dire mordre, car il s'attache et mord.

CAT. Hedra. ESP. Yedra (hiedra). PORT. Hera. IT. Edera. (chap. hedra, hedrera.)


Efimeron, s. m., lat. ephemeron, éphimeron, sorte de poisson. 

Aquel peyssho de mar, nomnat efimeron, aquel jorn mor el qual naysh.

(chap. Aquell peix de mar anomenat efimeron, mor lo día que naix; 

per naixó se diu aixina, perque es efímero, que no dure gens.)

Eluc. de las propr., fol. 88.

Ce poisson de mer, nommé éphimeron, meurt le même jour auquel il naît.

2. Efimer, Effimer, adj., lat. ephemerus, éphémère, de peu de durée.

La prumiera especia de febre es dita effimera... Efimera es talment dita, quar efimeron, don ve aquest nom, vol dire simple.

Eluc. de las propr., fol. 87 et 88.

La première espèce de fièvre est dite éphémère... Elle est ainsi dite éphémère, parce que efimeron, dont vient ce nom, veut dire simple. 

ESP. Efímero. PORT. Efemero. IT. Effimero.

3. Femelh, adj., éphémère.

Quar ilh son voutis e menor, 

Femelh et ab mens de vigor.

Brev. d'amor, fol. 41.

Car ils sont inconstants et moindres, éphémères et avec moins de vigueur.


Efrun, Enfrun, adj., triste, morose, refrogné, avide.

Per tolre flac cor et efrun. 

R. Vidal de Bezaudun: En aquel temps.

Pour enlever coeur faible et triste.

Enfrus e glotz iest e lagz.

Le Moine de Montaudon: Gasc pec. 

Tu es refrogné et glouton et laid. 

ANC. FR. Vilains enfrums fel et estous.

Roman du Renart, t. IV, p. 19. 

Moult est richesce enfrume et gloute.

Roman de la Rose, v. 10905. 

Dex, qui nos forma uns et uns, 

Ou il est or fel et enfruns 

Au povre, ou il est ses vengerres.

Helinand, Vers sur la Mort.

2. Ufruna, s. f., déplaisir, mauvaise grâce, mécontentement.

Non ac bon chavaler... 

Que no aia sa part ses nulha ufruna. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 103. 

Il n'y eut bon chevalier... qui n'ait sa part sans nul mécontentement.

3. Efrunamens, adv., avidement, gloutonnement.

Segon que hom manja plus efrunamens en tant es majors lo peccat.

V. et Vert., fol. 21.

Selon que l'on mange plus gloutonnement d'autant est plus grand le péché.


Egruvir, v., gémir, soupirer. 

Esgardans el cel, egruvi.

(chap. Mirán al sel, suspire; v. suspirá.) 

Trad. du nouv. Test., S. Marc, ch. 7. 

Regardant au ciel, il soupira.


Egua, Ega, s. f., lat. equa, cavale, jument.

Mul e mulas foron pueis creadas d'aze e d'egua.

(chap. Los mulos y mules van sé después creats de ruc, ase, burro y de yegua; ase : acémila y varians; ruc : rucio; lo apellit Mulet abunde a Calaseit, pero lo mes burro es Carlos Rallo Badet.)

Liv. de Sydrac, fol. 28.

Mulets et mules furent ensuite créés d'âne et de jument.

Si tu fas montar a ton caval ma ega.

(chap. literal: Si tú fas montá a ton caball ma yegua; ma : la meua.)

Trad. du Code de Justinien, fol. 55. 

Si tu fais saillir ma jument par ton cheval.

ANC. FR. Loua les jumens ou eques... pour piquer ou batre son mil ou blé. Lett. de rém., 1408. Carpentier, t. II, col. 235.

On lit dans le Roman du comte de Poitiers, v. 209:

Quant est montés sor s'aigue mor.

Ce qui signifie cavale moresque.

CAT. Egua. ESP. Yegua. PORT. Egoa. (chap. Yegua, yegües.)

2. Egatier, s. m., lat. equarius, gardeur de juments.

O pastor, o vaquier,

Egatier, o porquier

E d'autres noms que i a.

G. Riquier: Pus Dieu m'a.

Ou pâtre, ou vacher, ou gardeur de juments, ou porcher et d'autres noms qu'il y a.

ANC. CAT. Eguater. ESP. Yegüero. PORT. Egoariço. (chap. yegüé, yegües, yegüera, yegüeres.)


Egypani, s. m., égipan.

Cimbols et autres estrumens sonats per egypanis et satiris.

Eluc. de las propr., fol. 174.

Cymbales et autres instruments touchés par égipans et satyres.

(ESP. Egipán, ser fabuloso, mitad cabra, mitad hombre.)


Eira, s. f., lat. area, aire à battre le blé.

E 'l desme de t' eira. Trad. de Bède, fol. 46.

Et la dîme de ton aire.

CAT. ESP. Era. PORT. Eira. IT. Aia. (chap. era, eres de batre.)

batre

JORNADA NOVENA. NOVELA DÉSSIMA.

JORNADA NOVENA. NOVELA DÉSSIMA.

Don Gianni, a instansies de compare Pietro, fa un encantamén pera convertí a la seua dona en una yegua; y cuan va a apegáli la coa, compare Pietro, dién que no volíe cap coa, fa malbé tot lo encantamén.


Don Gianni, a instansies de compare Pietro, fa un encantamén pera convertí a la seua dona en una yegua; y cuan va a apegáli la coa, compare Pietro, dién que no volíe cap coa, fa malbé tot lo encantamén.

Esta historia contada per la reina va fé murmurá a les mosses y enríuressen als mossos; pero después de callá, Dioneo va escomensá a parlá aixina:

Gallardes siñores; entre mols blancs coloms afegix mes bellesa un negre corv que u faríe un cisne imponén, y aixina entre mols sabuts algunes vegades un menos sabio es no sol un aumén de esplendó y hermosura pera la seua madurés, sino tamé chalera.
Per naixó, sén totes vatres discretíssimes y moderades, yo, que mes be fach auló de baubo, fen la vostra virtut mes brillán en lo meu defecte, mes tos ha de agradá que si en mes gran valor an aquella faiguera oscurís: y per consiguién, mes libertat ting que tindre en mostrám tal com soc, y mes passienmen té que sé per vatres patit que u hauríe de sé si yo fora mes sabut, contán alló que tos contaré. Tos narraré, pos, una historia no mol llarga en la que compendréu cuán convé observá les coses imposades per aquells que algo per arte de magia fan y cuán un fallet cometut espentole tot lo fet per lo encantadó.

L´añ passat va ñabé a Barletta un mossen de nom don Gianni de Barolo, com lo conegut vi; este, com teníe una iglesia pobre, pera sustentás va escomensá a portá mercansía en una yegua per les fires de Apulia o Puglia, conegut vi tamé, y a comprá y a vendre.
Y caminán aixina va fé amistat en un que se díe Pietro de Tresanti, que aquell mateix ofissi fée en un burro seu, y en siñal de cariño y de amistat, no lo cridabe a la manera apulense sino compare Pietro; y sempre que arribabe a Barletta lo portabe a la seua iglesia y allí lo albergabe y com podíe lo honrabe. Compare Pietro, sén pobríssim y tenín una barraqueta a Tresanti, justeta per an ell y pera la seua jove y hermosa dona y pera lo seu burro, sempre que don Gianni apareixíe per Tresanti, sel emportabe cap a casa y com podíe, en reconeiximén del honor que dell ressibíe a Barletta, lo honrabe.
Pero en lo assunto del albergue, com no teníe lo compare Pietro mes que una marfegueta a la que dormíe en la seua hermosa dona, honrál no podíe com vullguere; aixina que a un corralet a la vora del burro se gitabe la yegua de don Gianni, y ell teníe que gitás damún de la palla. La dona, sabén lo honor que lo mossen li fée al seu home a Barletta, moltes vegades habíe volgut, cuan lo mossen veníe, anássen a dormí en una veína seua que teníe per nom Zita Carapresa del jues Leo, pera que lo mossen en lo seu home dormigueren a la márfega, y lay habíe dit moltes vegades al mossen, pero ell may habíe volgut; y entre tantes vegades una li va di: - comare Gemmata, no te preocupos o amoinos per mí, que estic be, perque cuan vull an esta yegua la convertixgo en una hermosa mossa y me estic en ella, y después, cuan vull, la torno a convertí en yegua; y per naixó no me separaré della.

La jove se va extrañá y su va creure, y lay va di al home, afegín: - Si es tan íntim teu com dius, ¿per qué no fas que te enseño lo encantamén pera que pugues convertím a mí en yegua y fén los teus negossis en un burro y una yegua guañarem lo doble? Y cuan tornem a casa me podríes convertí en la dona que soc.
Compare Pietro, que ere mes curtet que lo día de San Tomás, se va creure este assunto y va seguí lo seu consell: y lo milló que va pugué va escomensá a solissitá de don Gianni que li enseñare alló.
Don Gianni va intentá tráurel de aquella tontería, pero no podén, va di:

- Be, ya que u voléu, demá mos eixecarem, com acostumem, abáns del alba, y tos amostraré cóm se fa; es verdat que lo mes difíssil de este assunto es apegá la coa, com vorás. Lo compare Pietro y la comare Gemmata, casi sense pegá l´ull aquella nit, en tan dessich esperaben la matinada que en cuan va apuntá la alba se van alsá y van cridá a don Gianni; este, eixecánse en camisa, va vindre a la alcobeta del compare Pietro y va di: - No ña al món dingú per qui yo faría aixó mes que per vatros, y per naixó, ya que u voléu, u faré; es verdat que teníu que fé lo que yo tos diga si voléu que ixque be. Ells van di que faríen lo que ell los diguere, per lo que don Gianni, prenén un cresol, lay va ficá a la ma al compare Pietro y li va di:

- Mira be lo que fach yo, y enrecórdaten be de lo que yo diga; y guárdat, si no vols espentoláu tot, de di cap paraula de lo que séntigues o veigues; y demánali a Deu que la coa se apego be. Lo compare Pietro, aguantán lo cresolet, va di que aixina u faríe. Después, don Gianni va fé que se despullare com sa mare la va portá al món la comare Gemmata, y la va fé ficás en les mans y los peus an terra de la manera que se aguanten les yegües, diénli tamé que no diguere ni una paraula passare lo que passare; y escomensán a tocáli la cara en les mans y lo cap, va di:
- Que este sigue bon cap de yegua.

Y tocánli los cabells, va di: - Que estos pels siguen bona crin de yegua.

Y después tocánli los brassos va di:

- Que estos siguen bones potes y bons cascos de yegua.

Después, tocánli les mamelles y trobánles redonetes y dures, despertánse aquell que no habíe sigut cridat y eixecánse o trempánse, va di:
- Y siguen estos bona pitralera de yegua.

Y lo mateix va fé en la esquena y en lo ventre y en lo llom y en les cuixes y en les cames; y al remat, no quedánli mes que la coa, eixecánse la camisa y agarrán lo apero en lo que plantabe homens y rápidamen embutínlo al solc pera nalló fet, va di:
- Y que esta sigue bona coa de yegua.

Lo compare Pietro, que atentamen hasta entonses habíe mirat totes les coses, veén esta radera y no pareixénli be, va di:

- ¡Uep, don Gianni, no vull que tingue coa, no vull que tingue coa!
Habíe ya lo humit radical que fa brotá a totes les plantes sobrevingut cuan don Gianni, retiránlo, va di:

- ¡Ay!, compare Pietro, ¿qué has fet?, ¿no te hay dit que no digueres cap paraula per res que veigueres o sentigueres? La yegua estabe a pun de fés, pero parlán u has espentolat tot, y ya no ña manera de reféu may mes.

Lo compare Pietro va di:

- Ya está be: no volía yo eixa coa. ¿Per qué no me díeu a mí: «Fícalay tú»? Y ademés lay apegábeu massa cacha.

Va di don Gianni:

- Perque tú no hagueres sabut la primera vegada apegála tan be com yo.
La jove, sentín estes paraules, eixecánse y ficánse de peu, de bona fe li va di al seu home:


- ¡Bah!, qué animal que eres, ¿per qué has espentolat los teus assuntos y los meus?, ¿cuántes yegües has vist sense coa? Be sap Deu que eres pobre, pero siríe just que u sigueres mol mes.


No ñabén, pos, ya cap manera de pugué fé de la jove una yegua per les paraules que habíe dit lo compare Pietro, ella dolguda y melancólica se va torná a vestí y lo compare Pietro en lo seu burret, com acostumabe, sen va aná a fé lo seu antic ofissi; y juns en don Gianni sen van aná cap a la fira de Bitonto, y may mes li va demaná un favor com este.

Cuán sen van enriure en esta historia, milló entesa per les dones de lo que Dioneo se pensáe, que su penso ara qui se estigue enrién lligín aixó. Pero habén acabat la historia y escomensán ya lo sol a templás, y véen la reina que lo final del seu gobern habíe arribat, ficánse de peu y traénse la corona, lay va ficá a Pánfilo al cap, que sol ell en tal honor faltabe de sé honrat; y sonrién va di:


- Siñó meu, gran cárrega te quede, com es tindre que enmendá les meues faltes y les dels atres que lo trono han ocupat que ara tú ocupes, sén lo radé; que Deu te dono la grassia, com me la ha prestat a mí fénte rey.

Pánfilo, alegremen ressibit este honor, va contestá:

- La vostra virtut y dels meus atres súbdits fará que siga alabat com u han sigut los demés.

Y segóns la costum dels seus predecessós, habén disposat les coses oportunes en lo mayordomo, a les siñores que esperaben se va girá y va di:

- Enamorades siñores, la discressió de Emilia, que ha sigut la nostra reina este día, pera doná algún descans a les vostres forses tos va doná la llibertat de parlá sobre lo que mes tos agradare; per lo que, están ya reposades, penso torná a la ley acostumada, y per naixó vull que demá cadaú penso en discurrí sobre aixó:
sobre qui liberal o magníficamen haigue obrat en assuntos de amor o datra cosa.


Sense cap duda als vostres ánims ben disposats mourá a obrá valerosamen, pera que la nostra vida, que no pot sé mes que curta en lo cos mortal, se perpetúo en la loable fama; lo que tots los que no sol servixen a la pancha (com u fan los animals) tenen no sol que dessichá, sino buscá y ficá en obra en tot lo empeño.


Lo tema va agradá a la alegre compañía, que en llissensia del nou rey, eixecánse, als acostumats entreteniméns se va entregá, cadaú segóns alló que mes li agradare; y aixina van fé hasta la hora de sopá. Servits diligenmen en orden, después de acabá la sena se van eixecá pera ballá les danses acotumades, y cantán mes de mil cansonetes mes entretingudes de paraules que consumades en lo cantá, li va maná lo rey a Neifile que ne cantare una en lo seu nom; en veu clara y alegre, va escomensá aixina:

Yo soc mol joveneta, y de bon grado

m´alegro y canto a la estassió florida

grassies al Amor y al pensá extasiat.

Vach per los verds prats contemplán

les flos blanques, gualdes y encarnades,

les roses sobre espines eixecades,

los lliris, y los vach relassionán

en la cara de aquell que me mane

y com me vol estaré sempre rendida

sense tindre mes dessich quel seu agrado.

Y cuan alguna trobo per la meua vía

que me recorde massa an ell,

yo la agarro y la beso y li parlo dell,

y tal que soc, aixina la meua alma

li óbrigo sansera y li conto la meua porfía;

después, en les demés cusida,

dels meus rossos cabells es tocat.

Y eixe plaé que sol doná la flo

a la mirada, lo mateix a mí me done,

com si veiguere a la propia persona

que me ha inflamat en lo seu suave amor,

pero al que arribe a causám la seua auló

la meua paraula no asserte a donáli vida

y en suspiros sirá divulgat.

los que, al meu pit al eixecás,

no són, com a les atres dames, graves

sino que ixen calentets y suaves

y dabán del meu amor van a manifestás;

qui, al sentíls, ve a presentás

aon estic, cuan penso conmoguda:

«¡No me apenos y víne pronte a la meua voreta!».

Mol va sé per lo rey y per totes les siñores alabada la cansoneta de Neifile; después, com ya habíe passat part de la nit, los va maná lo rey a tots que sen anigueren a descansá.

ACABE LA NOVENA JORNADA.

Què vol Hitler ?

¿Què vol Hitler?  ¿ Qué quiere Hitler?  El estrecho vínculo entre el nazismo y el nacionalismo catalán Es bien sabido, gracias entre otr...