Mostrando entradas con la etiqueta raubaria. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta raubaria. Mostrar todas las entradas

XV, D' un sirventes a far ai gran talen,

XV.


D' un sirventes a far ai gran talen,

E farai lo, si dieus me benezia,

Quar tot lo mon vey tornar en nien,

Que negus hom l' us en l' autre no s fia;

Ans si m sirvetz, vos farai ab falsia

Tro que us aya fach lo vostre perden,

Et aissi a gran desconoissemen,

Per que ns dona dieus gran mal quascun dia,

E de tot be frachura e carestia.


De la gleysa vos dic primeiramen

Que y corr engans, e far non o deuria,

Quar cobeitatz la lassa e la pren,

Que per deniers perdonon que que sia;

E prezicon la gens la nueg e 'l dia

Que non aion enveya ni talen

De nulha ren, mas ges elhs non an sen,

E devedon renou e raubaria,

Et elhs fan lo, e d' elhs pren hom la via.


A legistas vey far gran falhimen,

E corr entr' elhs grans bautucx e bauzia,

Quar tot bon dreg fan tornar a nien,

E fan tener de tort la dreyta via,

Et en aissi dampno l' arma e la via;

Per que n' iran trastug a perdemen

Ins en yfern, e sofriran turmen

E greu dolor e peior malautia,

En escurdat, ab fera companhia.


En totz mestiers vey far galiamen

Sol que y corra nulha mercadaria,

Quar messorguier son compran e venden,

E ses mentir negus hom no us vendria;


E gieton dieu e la verge Maria

En messorgas per cobeitat d' argen.

Ailas! caytiu, quo no son conoyssen

Que als deniers donon tal senhoria

Que perdon dieu qu' els ten totz en bailia.


Ar vey lo mon mal e desconoyssen

E senes fe e de tot avol guia,

Quar hom paupres non troba ab manen

Nulh' amistat, si gazanh no y vezia;

E doncx aisselh que ns a formatz e ns cria,

E sofri mort oltra son mandamen,

Faym quascun jorn, e faym dieu de l' argen, 

E per deniers lo meten en oblia,

Et a la fin negus non porta mia.


Ancmais non ayc coratge ni talen

De repentir, mas aras si podia,

Quar quascun jorn propcham del fenimen,

Per que quascus cofessar si deuria,

Quar gran signe en vi antan un dia,

Que ploc terra e sanc verayamen;

Per so degram aver bon pessamen,

E que valgues a son par qui podia,

Et en aissi quascus s' emendaria.


A mon Azaut vai corren e ten via

Mo sirventes, quar es flors de joven,

E sobre totz yssaussa son pretz gen

E sa valor e sa gaya paria,

Et agradans es en tot luec on sia.


Pons de Teza, dieu prec que us benezia, 

Quar a totz etz de belh aculimen,

E quascun jorn creyssetz vostr' onramen, 

Per qu' ieu me suy mes en vostra bailia, 

Quar bona fi fai qui ab bon arbre s lia.


Pons de la Garde.

XLIII, De l' arcivesque mi sap bon

XLIII.


De l' arcivesque mi sap bon

Q' ieu un sirventes fasa,

Don ieu dirai, dieus m' o perdon

Donei de mala casa;

De nul mal no si lassa

Que puesca far,

Ni tem duptar

En ren q' a dieu desplasa,

Qu' en totz fatz o traspassa,

Per que plus fols par que s' avi' amansa.


El ha los set peccatz mortals

Per q' om ten mala via;

Aucir no tem ne perjurs fals,

E viu de raubaria;

Ergueilh et avaria

A 'l renegatz,

Et es proatz

De falsa garentia;

Lo seten no diria,

Qar es tan laitz m' en lais per cortesia.


Anc non vi tan fals coronat

Nuls hom qi tenges terra,

Q' el no tem far tort ni peccat,

E mescla tot l' an gerra,

E 'ls sieus baissa en terra,

E 'ls pren soven

Per son fol sen,

E 'ls enclaus e 'ls enserra;

Veiatz del fals com erra,

Que per aver veda e solv e soterra.


Jonqera aucis per aver

Dinz la maison escura,

Qe anc nuls homs no i poig saber

Nuilh' autra forfachura;

El non a de dieu cura,

Per qe mescre

La ferma fe

Q' es en sant' escritura:

Ben er mal' aventura,

S' el legatz ve, si no 'l crema o no 'l mura.


Cill d' Arll' estavan a legor,

Ses trebailh e ses nausa,

Tro qe 'l agron lo fals pastor;

Ben es fols, qar el ausa

Penr' aissi la lur causa,

Ni far perdon

Del dan qe fon;

Veias ses fera causa,

Jamais non auran pausa,

Si no 'l meton tot viu de sot la lausa.


Bertrand d' Alamanon.

Què vol Hitler ?

¿Què vol Hitler?  ¿ Qué quiere Hitler?  El estrecho vínculo entre el nazismo y el nacionalismo catalán Es bien sabido, gracias entre otr...