Mostrando entradas con la etiqueta sapchatz. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta sapchatz. Mostrar todas las entradas

Rambaud d' Orange. Assatz sai d' amor ben parlar

Rambaud d' Orange.


Assatz sai d' amor ben parlar

Ad ops dels autres amadors;

Mas al mieu pro, que m' es plus car,

Non sai ren dire ni comtar,

Qu'a mi non val bes ni lauzors

Ni los mals ditz ni motz avars; 

Mas ar sui vas amor aitaus,

Fis e bos e francs et liaus.


Per qu' ensenharai ad amar

Los autres bos domneiadors,

E, si 'n crezon mon ensenhar, 

Far lor ai d' amor conquistar

Tot aitan quan volran de cors;

E, si' ogan pendut o ars

Qui no m' en creira, quar bon laus

N' auran selhs qu'en tenran las claus.


Si voletz domnas gazanhar,

Quan querretz que us fassan honors, 

Si us fan avol respos avar,

Vos las prenetz a menassar;

E, si vos fan respos peiors,

Datz lor del ponh per mieg las nars;

E si son bravas, siatz braus:

Ab gran mal, n' auretz gran repaus.


Enquaras vos vuelh mais mostrar 

Ab que conquerretz las melhors:

Ab mals ditz et ab lag cantar

Que fassatz tuyt, et ab vanar,

E que honretz las sordeiors, 

Per lor anctas las levetz pars,

E que gardetz vostres ostaus

Que non semblon gleisas ni naus.


Ab aisso n' auretz pro, so m par; 

Mas ieu m tenrai d' autras colors,

Per so quar no m' a grat d' amar, 

Que jamais no m vuelh castiar

Que s' eron totas mas serors; 

Per so lor serai fis e cars,

Humils e simples e leiaus,

Dous, amoros, fis e coraus.


Mas d' aisso us sapchatz ben gardar,

Que so qu' ieu farai er folhors;

Non fassatz ver, que nescis par;

Mas so qu' ieu ensenh tenetz car,

Si non voletz sofrir dolors,

Ab penas et ab loncs plorars;

Qu' aissi lor for' envers e maus,

Si mais m' agrades lor ostaus... 


Mas be 'l sabra, mos Belhs Jocglars, 

Qu' ilh val tant, e m' es tan coraus,

Que ja de lieys no m venra maus.


E mon vers tenra, qu' era 'l paus

A Rodes, don son naturaus.

XI, Peire Vidal, pois far m' aven tenson,

XI.


Peire Vidal, pois far m' aven tenson,

No us sia greu, si us deman per cabal

Per cal razon avetz sen tan venal

En mains afars que no us tornon a pron,

Et en trobar avetz saber e sen;

E qui ja viels en aital loc aten,

Et en joven n' es atressi passatz,

Meins a de ben que si ja no fos natz.


Blacatz, non tenc ges votre chan per bon,

Car anc partis plaich tan descominal;

Qu' ieu ai bon sen e fin e natural

En totz afars, per que m par ben qui m son;

Et ai m' amor messa e mon joven

En la melhor et en la plus valen;

Non vuoill perdre los guizardos ni 'ls gratz,

E qui s recre es vilans e malvatz.


Peire Vidal, ja la vostra razon

Non vuoill aver ab mi dons que tan val;

Qu' ieu ill vuoill servir a totz jorns per engal,

E d' ela m platz que m fassa guizardon;

Et a vos lais lo lonc atendemen

Senes jauzir, qu' ieu vuoill lo jauzimen;

Car loncs atens senes joi, so sapchatz,

Es jois perdutz, qu' anc uns non fon cobratz.


Blacatz, ges ieu no sui d' aital faisson

Cum vos autres, a cui d' amor non cal;

Gran jornada vuoill far per bon ostal,

E lonc servir per recebre gent don;

Non es fis drutz cel que s camja soven

Ni bona domna cella qui l' o cossen;

Non es amors, ans es engans proatz,

S' uoi enqueretz, e deman o laissatz.


    Blacas et Pierre Vidal.

VII, Perdigons, vostre sen digatz;

VII.


Perdigons, vostre sen digatz;

Que us par de dos maritz gelos?

L' us a moiller qu' es bella e pros,

Franca, cortesa e chausida,

E l' autres laida e marrida,

Villana e d' avol respos;

Chascuns es gardaire d' amdos:

E pos tant fols mestiers lor platz,

Ni aital es lor voluntatz,

Quals en deu esser meins blasmatz?


Gaucelm Faidit, ben voill sapchatz

Que de domna ab bellas faissos

Don tot lo mons es enveios,

Qui l' a pres de si aizida,

Non fai ges tan gran faillida,

Si 'l la garda e n' es cobeitos,

Com l' autres desaventuros

Qu' es tant de totz mals aips cargatz,

Qu' en gardar no 'l forsa beutatz

Ni res mas laidesa e cors fatz.


Perdigons, en fol razonatz;

E com ausetz anc dire vos

Q' om tenga so qu' es bel rescos,

Ni q' om gart domna eissernida,

Bella, de valor complida?


Doncs no la garda sos sens bos?

Mas la laida ab ditz enoios

Deu gardar lo maritz senatz,

Per q' om no veia sas foudatz

Ni com el es mal moilleratz.


Gaucelm, entr' els nescis agratz

Gent cubert blasme vergoignos;

Pero mal conseillatz l' espos,

Quan disetz qu' aia tal vida

Que gart sa mala escarida,

Ni fassa d' un malastre dos;

Miels a de gardar ochaizos

Bella domna on es grans beutatz,

Don par q' om sia enamoratz,

E deu n' esser meins encolpatz.


Perdigons, on plus en parlatz

Plus desmentetz vostras chansos,

Que gelosia es fols ressos,

Don totz lo mons brai' e crida

Q' om gart domna issernida,

Et es laitz blasmes entre nos;

Mas l' autre gardars es razos,

Ses gelosia e ses peccatz,

Q' om resconda so qu' es malvatz,

E mostre so dont es honratz.


Gaucelm, s' avol aver gardatz, 

D' avol thezaur etz poderos;

E no m par ges sens cabalos,

Qui pretz perd ni joi oblida

Per malvaisa causa aunida;

Mas qui per bel aver joios

Faill ni 'l trembla sens a sazos,

D' amor par qu' en sia forsatz;

E si d' aisso us meraveillatz,

Be m meravil si vos amatz.


Totz temps duraria ill tensos,

Perdigons, per qu' ieu voill e m platz

Qu' el Dalfin sia 'l plaitz pauzatz,

Qu' el jutje e la cort en patz.


Gaucelm, tant es vera ill razos

Qu' ieu defen, et el tan senatz,

Que, s' en lui es lo plaitz pauzatz,

Voill que per lui sia jutjatz.

Gaucelm Faidit et Perdigon.


Perdigons.

Perdigo. Perdigon.

Què vol Hitler ?

¿Què vol Hitler?  ¿ Qué quiere Hitler?  El estrecho vínculo entre el nazismo y el nacionalismo catalán Es bien sabido, gracias entre otr...