Mostrando entradas con la etiqueta Pere lo Ceremoniós. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Pere lo Ceremoniós. Mostrar todas las entradas

Lo llibre dels poetas. Segle XIV.

SEGLE XIV. 

Bellviure, Pau de. - Fraderich de Sicilia. - Mallol, Llorens. 
- March, Arnau. - March, Jaume. - March, Pere.
(
los tres valencianos; Pere March fue el padre de Ausiàs March)
- Miquel, Bernat.
- Muntaner, Ramon. (
conocida crónica) - Prades Daude de.
- Pere l' Ceremoniós. (
rey de Aragón, Pedro IV; lo ceremoniós)
- Pons, Huch III, Compte d'Ampurias.
- Queralt, Pere de.
- Turmeda, Anselm.
PAU DE BELLVIURE. Per fembra fo Salamó enganat lo rey Daviu e Samsó exament lo payre Adam ne trencá 'l manament Aristotil ne fou com encantat e Virgili fon perdut per la tor e sen Johan perdé lo cap per llor e Ipocras morí per llur barat donchs si havem per dones follejat no smayar tenir tal companyía. FRADERICH DE SICILIA. (Al compte de Ampurias.) Ges per guerra nom chal aver consir ne non es dreiz de mos amis mi planga ch' a mon secors vei mos parens venir, é de m' onor chascuns s' esforza en s' langua perch' el meu nom maior cors pel mon aia. E se neguns par che de mi s' estraia no l' en blasme qu' en menta faiz apert ch' onor e prez mos lingnages en pert. Pero el reson dels Catalans auzir e d'Aragon puig far part Alamagna; e so ch' enpres mon paire gent fenir: del regn' aver crei che per dreiz me tangna, e se per ço de mal faire m'assaia ninguns parens, car li crescha onor gaia, bem porra far dampnage á deschubert, ch' en altre sol non dormi ni 'm despert. Poble, va dir a chui chausir so plaia che dels Latins lor singnoria m'apaia; per que aurai lor e il me per sert; mas mei parens mi van un pauc cubert.
LLORENZ MALLOL. 

Molt devetz dompnam suy presentatz 
á vos preyau que 'm disetz clarament 
qui son aycels qui 'us han dat entenen 
qui heu aya dit qu'en suy de vos amats 
car nuyll temps no dixi tal follor 
ne dins mon cap nos poch may presumir 
dir negun mal de vos ne consentir 
res que tornás a vostra desonor. 

E tant no 'us dich que vostra senyoria 
me vullye ausir ne ver per scusat 
d'on visch molt trist e quoax desesperat 
imaginant en la trob gran falsia 
que lausangiers alevar m'an volgut 
per metre mal entre nos e devis 
d'on prey á Deus ab cor veray e fis 
si 'u diguí may qu'en res El non m'ajut. 

Si 'u diguí may, que ja Deus no 'm perdó 
degus peccats qu' aya fets venials 
ne ay tampoch los que seran mortals 
ans en infern criéu penetensa 'm do 
tal que nuyll temps no 'n calgue haver sper 
d' exir de lay on auray marriments 
ans xascun jorn me doblen los turments 
tant que l' ausir perda é lo veser. 

Si 'u diguí may, qu'ab vos dampna ver aya 
hon mis lo cor lo primer jorn que 'us viu, 
no trob mercés ans me fassats l'esquiu 
havent plaser de tot mal que ieu haya, 
e si mon cors en vos preyar se mou 
qu'ab respost brau mostratz que 'm pesatz poch 
si que mon torn com á un bel badoch 
en tant mal punt que no faza mon prou. 

Si 'u diguí may, que si 'n cort de senyors 
per alguns fayts may de res aclamar 
que degus dels no 'm vullyen scoltar 
ne dir perque fan aleys mes clamors, 
ans del auzir se donen tal afayn 
que lo callar me donen per respost 
e tant no crit qu' á me degú s'acost 
ans diguen tuyt que me 'n vaya malgoayn. 

Si 'u diguí may, que si pux á vellesa 
tant dolent torn e tant croy e revés 
que per mos fayts desgrat de tota res 
haya tots temps ab gran colp de pobresa 
e per destret aya viure tot sols 
preyant á Deu que 'm tragué d' aycest mon 
e si no 'u fay no sie nuyt ni jorn 
que puscha aver sinó mals é grans dols. 


Si 'u diguí may, que si jugar me prench 
á degun joch de taules ne d' eschachs 
que a tant com juch mon sauber sie flachs 
e mala sort no 's parte de mon rench, 
á fi que 'ls daus trench tots ab lo coltell 
renegant Dieus e los sants atresí 
tant que 'l vaguer me prengue el matí 
me veyeu tuit sus alt en lo costell. 

Si 'u diguí may, que si nuyll temps viatge 
fas vultra mar ab mercadés ensemps 
que per me sols se mogue tant mal temps 
que tuyt pensém morir a mort salvatge 
que 'ls colps de mar nos donen tal esmay 
que 'l govern trench e 'ls arbres de hu en hu 
é l'endemá me trobie qualcú 
sus en mon trast mor de por e de glay. 

Si 'u diguí may, que si n'alguna part 
ieu m'esdevench entre mos enamichs 
que sobre me se mostren tan enichs 
que no 'm laixon fins qu'astruch sia e fart 
de ferir me la squena e lo cap 
tant crusellment que no 'm romangue sanch 
dins lo meu cors ans me sallon pel flanch 
tots los budels tant que de mort no scap. 

Si 'u diguí may, que si james notari 
sui ne cosech auctoritat reall 
que ell primer faze per mon seu mall 
un testament fals ab un inventari, 
d'hon sia pres axí soptosament 
que davant tuyt me posen sus al coll 
l'encartament e del sayt lo pus foll 
m'azot tan laig que muyra de present. 

Si 'u diguí may, que si cort d'algun rey 
seguesch ne vuyll aver fama he renom 
jo prech á Deus que no sie null hom 
que 'm vullye be ne salt de mon servey 
ans tots ensemps me vayen difamant 
trasen escarn de me com d'un sclau 
tant que ab bastons me giten del palau 
ferint mon cors e tots temps ahucant. 

Si 'u diguí may, que si poch ma ventura 
ieu me fau clerchs de cant misa de cert 
que 'l benifet que á mi será ofert 
haya á tenirlo ab simonia pura 
ez á far mals sia induytz 
que de present sia hirrigulars 
e 'l payre Sant man sien mors starts 
A Escornalbou on reta l'esperitz. 

Si 'u diguí may, que si nuyl temps m'acort 
d'aver moleyr ne conseguir ne puch 
jo prech á Deus que haja 'l cors malastruch 
o reu e vil ab sguart fer e tort 
ab leja faz e ragullosa veu 
ab lo nas lonch e que 'l pude l'alé 
e brava tant que no li gos dir re 
ne sonar mot tant me tengue sots peu. 

Si 'u diguí may, que 'l jorn qu'iray á casa 
no y puscha anar sino sols e ben luyn 
e si falcó se leve de mon puyn 
ja mes no torn per grans hauch é que faza 
es jeu cercant lay amont es avayll 
maleynt Deu encares tots los sans 
venguen molts lops que 's menjen tots los cans 
si que me 'n torn ab gran febra y rugayll. 


Si 'u diguí may, que si lay en ivern 
vau per camí cuitat per alguns fets 
que prech á Deu que 'm luyn del camí drets 
e 'm faza anar en loch brau e stern 
e com seray en aycest mal partit 
venga la nits e que 'l cel s'anuvol 
ab trons e lamps e tal terra tremol 
que 'm trobe mor é 'l rocí startit. 

Si 'u diguí may, que si 'm fau james frayre 
presicador, vullyes carmalita 
que ges ne trob monestí o cenobita 
on sostenir me vullyen poch ne gayre 
ans meys amichs fassen de me tal clam 
dizen qu'eu faz males arts e conjurs 
perque jutgats si afar mos acurs 
ans carçre scur on muyra de fam. 

TORNADA. 

Mon rich thesaur juntes mans vos reclam 
que no creyats males veus ni tafurs 
pus que vesetz qu'en suy leyals e purs 
en voluntat qui sus totes vos am. 


ALTRA OBRA D'EST POETA. 

Sobre 'l pus alt de tots los cims d' un arbre. (7 estrofas.) 


ARNAU MARCH. 

PARLE LO SENY. 

Presumptuós cors plé de vanitats 
inflats d'ergull sens neguna raysó 
com no t' coneys vols hoir tots temps no 
axi 't morrás seguint tes voluntats 
que feres tu si may te sdevenía 
d'esser amat d'alguna qui 't plagués 
que res ab mal tristor dol e faunía 
tan á llur vol e per no res conqués. 

PARLE LO COR. ........

PARLE LO SENY. 

Cor malastruch membret com axí 't pres 
en temps passat per lo voler seguir 
pren tot lo guany cos tristor e desir 
mal e treball qui t' ha molt fort sotmes 
dolent mesquí com est d'aytal crehença 
cuydes guanyar amant en tant alt loch 
pren los mitjans actiu á ma entendença 
dels grans estats fugirás com de foch. 


PARLE LO COR. 

Ay las mesquí be veig quan valgut poch 
mos greus treballs passats fins al jorn d' huy 
seny mes heu say que fortuna 'm defuy 
qui 'm pot valer si contra leys no 'm moch. ...
E si algun temps complia m'esperança 
bon sperar mes val viure en gran bonança 
un pauch que molt comunament passan. 

TORNADA DEL SENY. 

Si penses cor l'ergull com baxará 
per qui ne quant d' aqueys e d'altres mans 
sens lur estat enveya no 't fará 
havent morir cruelment per vils mans. 

TORNADA DEL COR. 

O tart o leu cascú sab que morrá 
e seguint tu no 'n soy pas restaurans 
si morts son cells la lur fama viurá 
perqué mes bo soferir tals afans. 
-------

Un novell fruyt eixit de la rebaça 
d'eternitat, humanal carn vestit, 
lo fill de Deu nat per aquesta nit 
s'es demostrat en la temporal plaça, 
peregrinant nostre camí passible, 
lo cors huma seguint la Deitat, 
perque 'l Satan ne fos mils enganat 
lo Salvador s'es fet á tots visible. 

ENDREÇA. 

Lo Sperit Sant prech que mon cor encena 
de gran ardor; tots temps puxca servir 
l'infant qu' es nat e puis volgué morir 
per nostre amor rement l' infernal pena. 

ALTRAS OBRAS D'EST POETA. 

Qui porá dir lo misteri tant alt. 

Y en lo poemet de Torroella: Tant mon voler, etc, 
figura com de est poeta una cobla que comensa aixís: 

Tot hom se guart de mí 
de si anant treva pus no tindria 
ne pau ne bona fi...... 
-----
JAUME MARCH.
(
autor del diccionari de rims,
http://www.rialc.unina.it/inc-|.march.htm http://www.rialc.unina.it/95.1.htm
http://www.rialc.unina.it/95.6.htm https://web.archive.org/web/20060828132316/http://proxy.cwe.es/folch/poesia/jmarch.htm) Quant heu cussir en los fets mundanals totes les gents vey regir per fortuna segons lo cors del sol e de la luna les planetes fan obres divinals fassen lur prou o lur dan a vegades axí que 'l mon es pertit per jornades mas Deu no vol l' arma sia sotmesa forcivolment aytal astre seguir ans la rahó pot e deu ben regir lo cors d'hon han entre si gran comptesa. Pero be 'm par obra descominals quant heu remir causa per sí cascuna e vey gran be haver persona struna e d'hom gentil e bo sofrir grans mals axi que 'l be vey amar per casades sens merit gran los vels ben debades e gran honor no seguint gentilesa e sino fos com dins mon cor malbir quatre mones mellor avenir hagre del tot la mia arma malmesa.
Donchs cars amichs qu' entenets bes e mals afigurats la cara de fortuna e no 'us girets si tots las vesets bruna de vostre sen per treball ne per als que chascun jorn hores hi son nombrades que may no 'u vis en be totes passades ges per ayçó non oblidets prohesa ans vullats vos en tot be captenir e los amichs amar e car tenir e en servir Deu non hajats peresa. TORNADA. Deus en cuy es tota virtuts compresa es ha formats los als els fay rogir pot si li play astre mal convertir e tot afan tornar en gran bonesa. TORNADA. Columba pros supliquém la nantesa de Deu que 'ns guart d'errar e de fallir volent nos aut en lo cel acullir que 's guany sens fi e complida riquesa. ALTRAS OBRAS D'EST POETA. I. Ab lo cor trist envirollat d' esmay. II. Dèu é rahó ha mos cinch senys forçats. III. Si á Deus plagués que m' hagués format bell.
______
(Se añade Cobles de Fortuna de la web anterior; los dos textos no son iguales. Empieza ) COBLES DE FORTUNA Quan eu cossir en los fets mundanals, (Quant heu en el anterior) totes les gents vei regir per Fortuna, (vey, fortuna) segons lo cors del sol e de la lluna. (luna) Les planetes fan obres divinals, fasent llur prou o llur dan a vegades, (fassen, lur, ) així que el món és partit per jornades. (axí, 'l mon, es, pertit) Mas Déu no vol l'arma sia sotmesa (Deu) forcívolment a aital astre seguir, (forcivolment aytal) ans la Raó pot e deu ben regir (rahó) lo cors d'on han entre si gran contesa. (hon, comptesa)
Però bé em par obra descominals, (Pero, be 'm)
quan en remir causa per si cascuna (quant, heu, sí) e vei gran bé haver persona estruna (vey, be, struna) e dom gentil e bo sofrir grans mals; (d'hom) així que el bévei anar per cassades: (axi, 'l be vey, amar, casades) sens mèrit gran los ve lo bé endebades (merit, vels, ben debades) e gran honor no seguint gentilesa; e, si no fos com dins mon cor m'albir (e sino, malbir) - que altre món és mellor per a venir -, (no está en el otro, pone “quatre mones mellor avenir”) hagra del tot la mia arma malmesa. (hagre)
Doncs, cars amic que entenets béns e mals, (amichs, qu', bes) afigurats la cara de Fortuna (fortuna) e no us girets, si tos la vesets bruna, ('us girets si, tots las) de vostre sen per treball ne per àls, (als) que xascun jorn hores hi són nombrades, (chascun) que mai non vis en bé totes passades. (may, 'u, be) Ges per aiçò non oblidats proesa, (ayçó, oblidets, prohesa) ans vullats-vos en tot bé captenir (vullats vos, be) e los amics amar e car tenir, (amichs) e-z en servir Déu non hajats peresa. (e en, Deu) Déus, en qui és tota virtut compresa (Tornada. Aquí cambia mucho, consultar el texto anterior) e-z ha formats los cels e els fai vogir, pot, si li plai, astre mal convertir e tot afan tornar en gran bonesa. Columba pros, supliquem la nautesa de Déu que ens guard d'errar e de fallir, volent-nos aut en lo cel acollir que és gauig sens fi e complida riquesa.
-----
PERE MARCH. Al punt com naix comence de morir e morint creix e creixent mor tot dia cun pauch moent no cessa de far via ne per menjar, ne jasser, ne dormir, tro per edat mor e descreix amassa tan qu'axi vay al terme ordenat ab dol, ab guaig, ab mal, ab sanitat mas pus avant dell terme null hom passa.
Trop es cert fayt que no podem guaudir
á la greu mort e que no y val megtía força ne giny, ricat e senyoría e trop incert lo jorn que deu venir. Com quant ne hon que tot ernés trespassa e no y te prou castell mur ne fossat e tan leu pren lo vici col cenat car tots som uns e forjats d'una massa. Be sabem tots que ych havem d'exir o tart o breu e que no y val mestria breu es tot cert qui pensar ho sabria mas lo foll hom no sen done cossir que renyren sa carn bella e grassa e' l front polit e lo cors ben tallat ha tot lo cor á lo seu aplicat als fayts del mon que per null temps no 's lassa.
Si le volém un petit sovenir com son tots fayts d'avol merchandiria e 'l zutze loch hon la mayre 'ns tenia e la viltat de que 'ns hac anoyrir e nexent nos roman la mare lassa, e nos plorám de fort anxietat, entram al mon ple de gran falsedat c' ades alçiu e adés nos abrassa. O vell podrit e que porás tu dir qui 't veus nafrat tot jorn de malaltía missatge cert es que la mort t' envia e tu no 'l vols entendre ne hoyr. Mas com á porch qui jats en la gran bassa de fanch pudent tu 't bolques en peccat di sen tractan fassent molt mal barat ab lo cor falç e la ma trop escassa.
De cor pregon deuriem advertir en l'estat d'hom qui tot jorn se cambia que 'l rich es baix é 'l baix pren manantia, é 'l fort es flach, é 'l flach sab enfortir, é 'l jove sa dolor breument la passa é mort ten leu col vell despoderat é 'l vell mesquí fay lehó de son gat é pense pauch en la mort qui' l manassa.
Deu sab perqué lexa mal hom regir o foll o pech é los bons calumpnia que tal es bo com no te gran batllía que 's fer e mal si 'u pot aconseguir. E tal humil quant es monje de Grassa qu'es ergullós quant ha gran dignitat é tal regir una granda ciutat fora millor á porquer de Terrassa.
Qui be volguès á Deu en grat servir ez en est mon passar ab alegría tot son voler a Deu lexar deuria e no pas Dieu á son vol convertir, car Dieu sab mills á qui tany colp de massa per acabar á qui tenir plagat per esprovar o fer sa voluntat de çó del seu e que 's rehó que 's fassa. TORNADA. Del Payre Sant ay aussit quant trespassa d'aycest exill al juhí destinat que: «diz er fos eu un bover stat» qu'onor d'est mon á peccat embarassa. ENDREÇA. Heu Peyres March pregui Dieu qu'el ny plassa donarme cor e voler esforçat qu'es ab plasser pendra la adversitat e sens ergull lo be que breument passa. ALTRA OBRA D'EST POETA. Jo 'm maravell com no 's veu qui ulls ha. (7 estr., torn. y endr.)
BERNAT MIQUEL. A Deu primer qui es causa causant, tot comprenent e per si incomprensible, genolls fincats estich laors donant com ha format rey tan inconnesible sobrepujant tots los que son mortals, de seny, saber, poder e valor tanta, e de virtuts que dites son morals que sols pensar l' enteniment m'espanta.
Lo sceptre os veig en má dreta portar en l' altre part lo pom d'or qui denota lo mon subdit á vos sens contrestar ab rahó gran car virtut no 's desnota de vos un punt avent les cardinals honor amant com honor amativa segons descriu esser menys principals lo Philosof e per vos les deriva.
…...
ENDREÇA. De cor e cors, de boca e voler á vos suplic ma culpa gran remetra vostre virtut si mon pobre saber no ha suplit en la part pus estreta.
___

MUNTANER. I. En nom daycell ver Deus qui feu lo cel el thro, En so de genentul faray un bell sermó, A honor é á laus del casal Daragó: E per tal que axi sia la salutació, Diga cascú, sil platz, que la Verge nos perdó, Seny é enteniment quen façam nostre pro Per est mon é per laltre, e que á salvació Vengan trestuyt li compte, vescompte é baró Qui en est bo passatge de Serdenya habandó Metre si e sa terra e sa provessió, E segran laut enfant Nanfos, ques guanfanó E de tota Espanya creximent e crezó. De llevant á ponent, mig jorn, septentrió, Tremblara tota gent qui en sa gepció De sos payres valents reys En Jaymes ja no zo. E vull sapiats cascú, que aquest es lo lleó Que Sibella nos ditz, que ab senyal de bastó Abatria largull de mant alta mayzó, Que jes hor non diray, que be mentendon pro. II. E aras vull que sapiats lo meu entendiment, Que trestuyt li presich estant tant solament En tres causes que eu vos diray verament. La primera es la persona qui presicha la gent; La secunda del poble qui lau be é lentent; La terça es la raysó qui del sermó dexent. Adonchs de la primera vos dich, que follament Puje altre en trebuna, que sap certanament Dir e pro e en contra á tot son moviment, E que sapia salvar lo seu proposament. La secunda del poble, que sens marmurament Lo deuon escoltar cascuns molt bellament, Queu sapia retre á son millorament; Que en estes pauch valria tot son presicament, Que lavangeli ditz, ques pert la sement Quis gita entre peyres e espines e xament. A la terça vos dich, que deu fer fundament Al proposit que parla ses tot veyarament. Perqueu fundaray mon presich e breument En aquest bo viatge quens es á tuyt plazent. III. Adonchs, señor infant, com á vostre vasayll, E entendrets ma raysó, que assats de trebayll Hay vist en aquest mon, pus que nul de mon tayll, E per ço en la mar vullats pendre mirayll De li vostre secor, qui feron mant assayll, Que trezol no metats en leustol, e satayll Vos vendrán vostres feyts, que esberch ne capmayll Nous estaran davant, sal XX que lalmirall Galees faça fer lleugeres com á ventayll, En axils ballesters yran com á fibayll: Nols falrá de llurs armes, ans fors com á batayll Los trobarets als ops, quasi com prest, aprayll, Que tot quant les davant tira, que res non fayll, Fos en la vostra gent, Senyor, no hi ha mes cayll, Que trestuyt son de un cor, e nul non sen barayll. E axi es la veritat quel valent dun christayll No preu lals del mon mag del fi corayll Quen Serdenya se pesca, es apres del matayll Vos puscon far senyor, si que ab un sogayll Vos ameno davant tuyt selvazent eguayll. IV. Per ço ay comensat en lo feyt de la mar, Car la mar vol tenir cel qui vol aquistar Lo regne de Serdenya, e si ho fay trembrar, E ara trestuyt lo mon: e sens ço nos pot far, Sens menar la gent fresca per ferir e per dar E jamay ab trezols freschs no pot hom anar, Notxer ne ballester quels fayts san aparar, Ne proher ne remer ayço no cal provar, Quel ballester en taula juguen á tot llevar, Que per mar ne per terra nols pot res contrastar: E sobre aquest partit yo poria alegrar (1) perque, senyor infant, si Jesu Christ vos guar, Tota la vostra gent tenets en alt encar, (1) En l'original de Poblet diu allagar seguint apres est vers que hi manca en las impressions. - Mante bone reyso de que nom cal parlar. E honor e poder al almirayll donar Vullats, e que nul altre no hi haja comandar, Mas ell apres de vos, e en axi honrrar Vos fará de tots feyts que vullats començar. Cent galees ó pus say que porets menar, Lenys armats, sageties, com no pot albirar.
V. Sinquanta naus, senyor, say que vos menarets, Lenys, terides de bandes, e mas daltres lenyets, Que tots lla, Deus marcé, de vostra gent havets. A donchs lo recullir sia plazent é nets, E que a Port Fangos sien trestuyt alets, Que vengon a jorn cert, e les grans naus farets, Senyor, metre en escala, e apres los panquets, Per ço que nengun dan lenamich, questa guets Nous poguessen donar dany; çous prech queus guardets, Que ab gent falsa mester say que contrastarets, Perque dayço es ops, senyor, queus adonets, Que en les llurs paraules ne en ells nous fiets. E totes les galees pres de terra tindrets, En axi per escala los apareyllarets, Que sion ordonats, e en guarda metrets Uns quatre lenys armats, a cuy senyal darets Que feson aytant lleu, e puys ya no duptets, Que dan vos pusca dar home que no amets, Ans en guarda de Deus gint vos recullirets, Quius do honor e gaug e tot ço que volrets. VI. E sencarus sopley la reyal magestat, Quen cascuna galea que sion hordonat Dos notxers e prohers, qui, sens tot barat, Penson de li cavayll, que sol un oblidat No sia, que sos ops nols sia be donat; Car la gent tarasana tro que sion usat De si han pro afar, ans sion be pensat Cascuns en son daver, axils sia mandat, E axi yran tuyt freschs e repausat. E tuyt li cavayller sion acostumat, Que llay hon son cavayll yrat sia mudat Ab tota sa companya, per tal ques aviat Fosson en llur cavayll tuyt molt guint arreat, E si als sen fazia, seria vanitat, Quel passatje es breus, don alegre pagat Ira ab tot li seu, e sin era lunyat, Iria li lo cor que tot fos mal menat, E no estia mut qui vol esser lanzat; Qui son cavayll se lluna pot se tenir per fat, Quen lloch pora fallir don será menyspreat. VII. E per vostra alteza hordonarets, senyor, Que li almugaten e laltre cap major De lalmugaveria, qui son del mon la flor, Vajeen en las galees, e dets companys ab llor De cascú, e li autre yran ab gran bandor, Examen en les naus hon lo fasson honor. La vianda sordone, que segons sa valor Najon assats trestuyt, axil gran, col menor: E sen cascun vexell haja ordonador De totes estes causes que donen á salbor. E sen cascuna nau feyts metre per teror Tres ballesters de torn, e quins vos mal simplor. E trebuchs, manganells, ayço prech non demor, Exades, palafangues, ab mil bon llaurador, Vos, Senyor, menarets, e cent tapiador, Carpenter e ferrer, qui no temon calor; (carpintero; no fuster) E puys Dieu mijanzant, nous cal haver pahor, Que viles ne castells, ciutats, casals ne tor Que nos renda a vos, si donchs ab gran dolor No volion morir e perdre llur honor. VIII. E quant ayço, senyor, será feyt e complit, En nom del Payre el Fill e el Sant Esperit, E de sa dolça mayre, que prech nous oblit, E de trestuyt li sant, ab joy e ab delit Vos tengon en sa guarda e sa má, com es dit, Quel bon rey de Mallorques vos fara tal combit, Que trestuyt vos diran, que res no hi ha fallit. E sen apres, senyor, qual se vulla ne crit A la illa sent Pere, ab fe, e llarch, e trit Refrescats li cavayll, si eron afeblit, E se entretant lestol sera amanuit De passar en Serdenya trestuyt, gran e petit. Ay qui cell jorn veyrá de joy sera complit, Que tans coms e vescoms e vervasor exit Axi gent arreat, qui de cor son plavit Servir laut Senyor infant, qui es mol benesit, De tot á res quil ve, el pus exarnit Qui hanch fos, ni hanch mays nul hom vac marit E darmes say, quel mon non es tan sa delit.
_____
DAUDE DE PRADES. Daude de Prades non s'oblida pus que sens e cor lenenvida que no fassa un bon solats per si e per cells a qui platz que dels altres non he gran cura et si dats per bona ventura á far romans gay e cortés mentre quan bes mos talans es.
…...
Segons se qu' avia promes mos romans de tot complit es pero si negus ni havia mais ne saubes e mils dizia ia non pense que 'm anugés ni mal d'avege lin portés mas tals ni ha que 's fan pliers que non volen haver mestiers mas de maldir e de blasmar lo que no sauben esmendar e no enten d'on neix que s' es, PERE LO CEREMONIÓS. Mon car fill, per Sent Anthoni! vos juram quets mal consellat, con laxats tal matrimoni en que 'us dan un bon regnat, e que n'hajats altre fermat, en infern ab lo dimoni. Sia en breu qui 'us n'ha enganat!
…...
qui ben crex son patrimoni es n'est mont per tuyt presat. Axi ho dits Apolloni largament en un dictat, on ho á ben declarat; e li fa gran testimoni Alexandre, en veritat, no volg esser mullerat. ¡Pel valent de Sant Celoni! ¿Quen prodrés tal heretat?
...
(A son fill En Marti, dienli com y de quina manera los joves de la illa de Sicila (Sicilia) devian en avant armarse cavallers.) Vetlan el lit suy nun pençer casat de dar consell als cavallers quis fan, de quis faran cavallers d'ara avant et en qual loch los será pus legat. E dich primer que la Cavallaría rebre deu hom de son Senyor si y es, o de valent cavaller en apres o de qui cap de son linatge sia. Lo loch me par que sia pus degut nobla ciutat o vila grosse e gran (Vilagrassa) o 'ls enamichs valentment garreian tenent el puny lança el bras escut, On esgleya en gran devota sia. e si 'u fa axi, no será ja représ per cavallers ne per null hom entés quin nobles fayts met(-)se pensá tot dia, D'amor no chant axi com far solía (1) car me vey trop en anys avant empés, duptant que'm fos en mal per alcumspres perque men call, que pus non chantaría. ALTRA OBRA D'EST POETA. A vos me don senyora de valor al present jorn per vostra gran honor, etc.

(1) Los cants d'amor
nos son desconeguts: mes no hi ha dupte de que
han existit, tota vegada qu'ell mateix en aquest vers ho aferma. --------- PONS HUCH III, COMPTE D'AMPURIAS. (Resposta á Frederich de Sicilia.) A l'onrat rei Frederic trez vai dir
q' a noble cor nos taing poder sofragna,
Peire comte; e pusc li ben plevir che dels parenz ch' aten de vas Espagna secors o gan non creia ch' a lui vaia, mas en estiu fasa cont chels aia, e dels amics; e tegna li oil ubert ch' els acoilla pales e cubert. Ne nos cuig ges ch' el seus parenz desir ch' el perda tan ch' el regne no il remagna; n'el bais d'onor per Franzeis enrechir: ch' en laisaran lo plan e la montagna. Confundal Deus é lor orgil decaia: pero lo rei e Cicilian traia onrat del faitz; che 'l poublat el edesrt (desert) defendon ben da chosion apert. Del gioven rei me plaz can non sesmaia per paraulas, sol qa bona fin traia so ch' el paire chonquis á lei de sert e si 'l reten, tenremlen per espert. PERE DE QUERALT. Sens pus tardar me ve de vos partir na falza amor puscha vey la falsía de vostre cors fals plé de tritxaria qui tot lo mòn vol en color tenir d'hon eu maldich lo jorn lo punt e l'hora qu'ieu a vos mon cors abandonat richa d'engan, paubre de leyaltat soltz et al tot pus amarga que tora. TORNADA. Al Dieu d'amor supley ab reverença qu' en breu de temps siatz pus freturans de servidors que vos non sotz bastans e no trobets qui 'us aport benvolença.
------
ANSELM TURMEDA. (mallorquín; después se nombró ‘Abd Allāh b. ‘Abd Allāh, al-Taryuman, al-Mayurqī, al-Muhtadī. al convertirse al Islam.
“En Telm, Telmo” según https://dbe.rah.es/biografias/4201/anselm-turmeda
) En nom de Deu omnipotent vull començar mon parlament, qui apendrer vol nudriment, aquest seguesca. Primerament quant serás batejat; creurás que la Divinitat es un esser en trinitat de las personas. Y que Jesu-Christ fill de Deu viu es Deu ver Deu, fill de Daviu: aço es ver, y així ho diu la Santa Scriptura.
Dels articles, o tu fill meu,
creurás lo que la Iglesia creu; e si no lo seny teu, la fe hi basta. Aquest llibre jo he dictat, perçó que si es demanat d'algun fet sies informat de la resposta. Y no l'he dictat en llatí, perque lo vell, e lo fadrí, l' estranger e lo cosí entendrel puguen. Llegidor, precte humilment, si hi veus algun defalliment, que per tu, be y llealment esmenat sia. Y si vols saber mon nom fra Anselm me apella hom, y Turmeda sobre nom tots m'ajustan. Açó fon fet lo mes d'Abril temps de primavera gentil, noranta set, tres cents y mil (1397) llavors corrien. Prech á Deu Omnipotent que nos ha criat de nient, (E car fó vengut de nient) que lo nostre habit ament en paradis sia. Amen. (Estilo muy parecido al de Ramon Lull en alguno de sus poemas.
Fragmento de lo dictat de Ramon:
A honor del Sanct Spirit

Començá e finí son escrit,
RAMON, en vinent de Paris;
El comana a
Sanct Loys,
E al noble
rey d' Aragó
Jacme
, en l' encarnació
De Christ
M.CC.XC nòu. 1299)

que nos ha criat de nient,” Ramon Lull: “E car fó vengut de nient” etc.

Què vol Hitler ?

¿Què vol Hitler?  ¿ Qué quiere Hitler?  El estrecho vínculo entre el nazismo y el nacionalismo catalán Es bien sabido, gracias entre otr...