Prueba de que el romance valenciano es autóctono y no traído por catalanes es por el uso de arabismos desconocidos al norte del Ebro como "barragà", tela de lana o piel de camello para abrigo.
* Llibre de la Cort del Justicia de Valencia, 1280
Aquest volum recull els registres del Justícia de València, institució clau del municipi com a jutge ordinari civil i criminal en primera instància, des de 1280-1282. Aquest oficial local hagué de dur uns registres sobre la seua activitat, que recollien una documentació molt diversa, des de processos criminals, fins a embargaments per deutes i vendes de penyores.
Idioma: català - No podéu sé mes borinots ni sabocs, valencià !
Any ed.: 2008
Enquadernació: rústica
Format: 19 x 27 cm.
Pàgines: 366 pp.
Col·lecció: Fonts Històriques Valencianes, 38a
ISBN: 978-84-370-7280-7
Matèria: història
Submatèries: història medieval
Des de la creació del càrrec en 1245, el Justícia de València fou una institució clau del municipi, com a jutge ordinari civil i criminal en primera instància. Aquest oficial local hagué de dur uns registres sobre la seua activitat, uns llibres que recollien una documentació molt diversa, des de processos criminals amb declaracions de testimonis i sentències, fins a embargaments per deutes i vendes de penyores. La sèrie de llibres, que degué començar amb la creació del càrrec, només es conserva des de 1280, probablement per les pèrdues ocasionades per l'incendi de la l'arxiu de la ciutat en 1307. Aquest volum recull els documents compresos entre 1280-1282. Amb tot, els llibres corresponents al segle XIII constitueixen una font documental extraordinària, que permet acostar-se a la vida quotidiana i a la llengua de les primeres generacions de pobladors de la ciutat i dels seus voltants, provinents de Catalunya i d'Aragó.
Desde la creación del cargo en 1245, el Justicia de València fue una institución clave del municipio, como juez ordinario civil y criminal en primera instancia. Este oficial local debió llevar unos registros sobre su actividad, unos libros que recogían una documentación muy diversa, desde procesos criminales con declaraciones de testigos y sentencias, hasta embargos por deudas y ventas de prendas. La serie de libros, que debió de empezar con la creación del cargo, sólo se conserva desde 1280, probablemente por las pérdidas ocasionadas por el incendio del archivo de la ciudad en 1307. Este volumen recoge los documentos comprendidos entre 1280-1282. Con todo, los libros correspondientes al siglo XIII constituyen una fuente documental extraordinaria, que permito acercarse a la vida cotidiana y a la lengua de las primeras generaciones de pobladores de la ciudad y de sus alrededores, provenientes de Cataluña y de Aragón.