Mostrando entradas con la etiqueta Catalan. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Catalan. Mostrar todas las entradas

XII, Pus partit an lo cor En Sordel e 'N Bertrans

XII.


Pus partit an lo cor En Sordel e 'N Bertrans

De l' adreg En Blacas, plus me non suy clamans;

Ieu partirai lo cors en mantas terras grans,

Lay un cartier auran Lombartz et Alamans

E Polia e Rossia e Frissa e Braymans;

Trastut vengan en Roma adhorar lo cors sans,

E fassa y tal capela l' emperayre prezans

On pretz sia servitz, joys et solatz e chans.


L' autre cartier auran Franses e Bregonhos,

Savoy' e Vianes, Alvernhas ab Bretos,

E 'l valens Peytavis, car lor platz messios; 

E s' ilh coart Engles y fan confessios,

No son tan malastruc que pueys no 'l trop hom bos;

Qu' el cors sans es pauzatz en loc religios,

E 'l reys cui es Paris gart lo be dels bricos,

Ab sen et ab largueza, qu' en aysi sera bos.


Lo ters cartier auran li valen Castelan,

E vengan l' azorar Gascon e Catalan

Et Aragones, car an fin pretz e prezan;

E si 'l rey de Navarra y ven, sapcha de plan,

Si non es larcx e pros, jes del cors non veiran;

Qu' el bon rey Castelan lo tenra en sa man,

Que donan e meten lo cors sans gardaran,

C' aysi renhet sos auis ab fin pretz sobeyran.


Lo cart cartier aurem nos autri Proensal,

Car si 'l donavam tot, trop no' 'n penria mal;

E metrem l' a San Gili, com en loc cominal:

E vengan Roergas e Tolzas atretal

E silh de Bederres, si volon pretz cabal,

C' ueymay auran li comt patz ab amor coral;

E gardara s cascus per mon vol a son sal,

Car grans cortz mentauguda ses donar res no val.


La testa del cors sans trametray veramen

Lay en Iherusalem, on dieus pres naysemen,

Lay al Saudan del Cayre, sol pren batejamen,

E presenti 'l la testa, may estiers la y defen;

E Gui de Guibelhet, car a fin pretz valen,

Garde be la vertut per la payana gen;

E si 'l rey d' Acre y ven, lays cobeitat d' argen,

E sia larcx e pros, e gart ben lo prezen.


Pus dieus a preza l' arma d' En Blacas francamen, 

Say serviran per luy man cavayer valen.


Pierre Bremon, de Noves.

XVIII, Monges, digatz, segon vostra sciensa,

XVIII.


Monges, digatz, segon vostra sciensa,

Qual valon mais Catalan o Franses,

E met de sai Guascuenha e Proensa

E Limozin, Alvernh' e Vianes,

E de lai met la terra dels dos reis;

E quar sabetz d' els totz lur captenensa,

Vueill que m digatz en quals plus fis pretz es.


Aiso us sai dir, N Albert, senes faillensa,

Qual valon mais ni don ven maier bes;

Sill cui donars e bels manjars agensa,

Qu' amples vestirs porton e bels arnes,

E son ardit e feront demanes,

Sill valon mais, segon ma conoisensa,

Que ill raubador estreg, nesci cortes.


Monges, d' aiso vos aug dir gran erransa,

Que ill nostre son franc e de bel solatz;

Gent acuillens e de gaia semblansa

Los trobaretz e dejus e disnatz;

E per els fo premiers servirs trobatz; 

E podetz ben en Peitau o en Fransa 

Morir de fam, s' en convit vos fiatz.


Per dieu, Albert, mout a gran de triansa

Entr' els Franses e 'ls Peitavis honratz,

Car ill son larc e d' onrada acoindansa,

Et es tost ricx paubr' om, s' es lur privatz;

E ill vostre nut chantaran, si chantatz,

Mas ja per els non empliretz la pansa,

Si estradas o romieus non raubatz.


Monges, manjars ses gabar e ses rire,

Non pot esser fort cortes ni plazens;

E ill nostre sabon tan be far e dire

Per qu' an mais pretz de totas autras gens

Et anc Franses dejus non fo jauzens:

Leu pot esser chascus d' els bos garnire,

Qu' a lurs enfans laisson lur garnimens.


Pauc pot laissar, Albert, al mieu albire,

Apres sa mort nuils hom a sos parens,

Que, quant es vius, de sai non a que frire;

Ans, quan li faill raubars, es totz dolens:

Qu' ieu en conosc de cavaliers cinc cens

Qu' anc un non vi sobre caval assire,

Ans los pren om emblan ab los sirvens.


Albert de Sisteron et le Moine.

och, hoc, oc

 14.6.1461:


Als molt reverends nobles e magnifichs senyors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Lo dia passat senyors molt reverends molt nobles e magnifichs vos scrivim per letra la qual degues rebre entorn les VII ores apres mig jorn e stesement per aquella vos splicam tot lo fet e subseguit fins en aquella ora e com se havia fer lo parlament e comunicacio entre la Illustrissima Senyora Reyna e los de son consell e los tres nostres sobre les diferencies quis dehien esser en nostres respostes als apuntaments en dies passats fets. Ara per aquesta senyors vos certificam com lo dit parlament es stat fet no ab la dita Senyora Reyna mas ab los de son consell per sa ordinacio e los dits nostres tres en lo qual entraren hir a les IIII ores apres mig jorn e stigueren en aquell fins prop les X ores de nit. E los dits consellers de la Senyora Reyna volgueren passar tots los capitols de hu en hu e feren notament en algun dells de algunes coses qui no pensen sien de gran importancia car les paraules mudades lo efecte redunda una mateixa cosa o si en res devia no son coses de gran caler pero qualsevulla que sien com per los dits tres los fos dit que no ere en facultat nostra res variar ne mudar a les dites respostes ne altra fos nostra comissio que demenar de la dita Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio. Huy de mati entorn les V hores havem rebuda una letra ab la qual congoxosament nos scriviu ens encarregau de sollicitar per que de continent dita la missa de la Senyora Reyna essents tots nosaltres e los misatgers de la ciutat ajustats en nostre consell havem tramesos los dits III a la dita Senyora Reyna suplicantla per la dita resposta e no obmetent dir totes aquelles coses que son stades vistes a aço conduhir. La dita Senyora jatsia se reta admirada de tanta cuyta per quant diu li es vista impertinent posant al davant que vosaltres haveu trigat aqui delliberar per spay de VIII jorns e voleu que sa Senyoria vos responga sens temps de delliberacio dient que a nit vespre los dits consellers seus per esser hora tan tarda no li havien poguda fer complida relacio e que ara eren venguts a sa Senyoria per axo pero que no vol sino vuy tot dia tant solament ço es que ades apres dinar sa Senyoria hoira la dita relacio stesament e fara sa bona delliberacio sobre la qual donara tal resposta que vosaltres e nosaltres e tot lo Principat haurem e haura raho de restar molt contents. Aço es stat dit per la dita Senyora Reyna ab cara molt alegra e de bona contentacio de la qual los dits III qui ho han vist e hoit e nosaltres qui ho havem per lur (parece lor) report ne restam be confortats e ab sperança de tot be. Daquiavant senyors en aquesta vesprada la dita Senyora sera sollicitada per reduir loy a memoria e dema la hora assignada no sera gens preterida e en tot siau certs que per nosaltres si fara tanta diligencia que no pensam en res se pogues fer major. Ne volriem preterir (passar) una hora que no fos benifici als afersAb tant molt reverends nobles e magnifichs senyors la Sancta Trinitat vos haja en so guarda. Feta en Vilafrancha a Xllll dies de juny any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio prests los embaixadors vostres.

resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio.



Rey Martín I de Aragón, el humano, Martí I de Aragó.


tomo-i-texto-lxi-hoc-rey-martin-acta-valldoncella

- Senyor plauvos que la successio de vostres regnes e ten es apres obte vostre pervingue a aquell que per justicia deura pervenir e quen sia feta carta publica.
- Et dictus dominus rex respondens dixit: - Hoc.

- Plauvos donchs senyor que la successio de vostres regnes e terres apres obte vostre pervinga a aquell que per justicia deura pervenir e quen sia feta carta publica.
- Qui quidem dominus rex respondens dixit: - Hoc.

hoc

Et hiis dictis
dictus Ferrarius de Gualbis repetens verba per eum jam prolata dixit hec verba vel similia in effectu: Senyor plauvos que la succesio dels dits vostres regnes e terres apres obte vostre pervinga á aquell que per justicia deura pervenir? et dictus dominus rex tunc respondens dixit: Hoc; de quibus omnibus petiit et requisivit dictus Ferrarius publicum fieri instrumentum per me protonotarium et notarium supradictum.

//

Tomo XIV, 14, de la colección de documentos inéditos de la Corona de Aragón, publicados de real orden por Próspero de Bofarull y Mascaró.

//

Creheu ab gran dolor e congoxa recau en nosaltres tal pensament que sentissem la dita Majestat per reparacio de tals prejudicis no voler retornar lo Senyor Princep en la vegueria de Leyda don lo ha tret pero cove saber quen ha esser prestament del och o no

och : oc : òc: hoc, sí en OCcitanolangue d´òclanguedococcitanocsitá
La lengua occitana (lenga) hoy en día comprende varios dialectos, antiguamente se llamaba lengua provenzal, otras veces lemosín. Hoy se la divide en 5 dialectos principales: provenzal, lemosín, languedocgascón y vivaroaupenc – en zona Alpes. Además hay otros dialectos como el aranés y por supuesto, el catalán, que siempre ha sido un dialecto occitano, como lo dicen varios autores: 

Loís Alibèrt, después de publicar Pompeyo Fabra su gramática, "en su gramatica occitana segons los parlars lengadocians", escribe sobre los dialectos del languedoc, "... catalan compres". "... parlars lengadocians, en segond lòc als autres dialèctes occitans, catalan comprés, e d´en darrièr a la lenga anciana..." 

dialectes occitans, catalan compres



Meyer-Lübcke, romanista alemán, en su grammaire des Langues Romanes, 1890, 

https://archive.org/details/grammairedeslang02meyeuoft (traducción al francés)

también afirma que el catalán no es más que un dialecto del provenzal. 

Friedrich Díez, Grammaire des Langues Romaniques, 1874, 

https://archive.org/details/grammatikderroma02meye (alemán original)

escribe que el provenzal se extiende particularmente en Cataluña. P. Aguado Bleye, Historia de España, 1929, dice "la poesía erótica de los trobadores provenzales fue imitada en Cataluña en los siglos XIII y XIV". Esto se demuestra además en varios textos como este, tomo XIV de la colección de archivos inéditos de la Corona de Aragón, publicado por Próspero de Bofarull y Mascaró. En otro tomo se lee al rey Martín I de Aragón, en Valdonzella, antes de morir, decir "hoc", y así lo escribe el protonotario. 
Dante Alighieri divide las lenguas románicas derivadas del latín en tres ramas generales según la afirmación: oc, oil u oïl, sì o sí, en su libro, no acabado, De vulgari eloquentia: 6. Totum vero quod in Europa restat ab istis, tertium tenuit ydioma, licet nunc tripharium videatur: nam alii oc, alii oil, alii  affirmando locuntur, ut puta YspaniFranci et Latini. Esta división aparece en varios puntos del libro).

//

E semblant resposta ha feta aquesta ciutat e lo consell de cent jurats e encara los del sindicat. E derrerament havem scrit als embaxadors una larga letra (pasa a llarga lletra, carta) per la qual los strenyem en virtut del jurament que han prestat fer e exequir lo quels scrivim que la dita letra ligen (lean; llixquen, llixguen; llegeixin) al dit Senyor e a la Senyora Reyna e encara als de son consell e sapiam lo och o lo no del Senyor Rey de nostra demanda e supplicacio a fi que segons la resposta pugam pensar e provehir en lo necessari.

//

Als molt reverend e honorables e savis senyors los diputats de Cathalunya. 
Molt reverend e honorables Senyors. Ahir (ayer) que comptavem onze del present me fon (no: em fos, fou, va esser, va ser) tramesa una letra de vostres grans savieses ab la qual me pregavets (no: em pregaveu; pregavets es claro occitano, como "als presentz" de Pedro II) que vuy que havem XII daquest (d´aquest, no hay apóstrofes ni tildes en textos antiguos) mes jo fos aqui (vemos açi, assi; en la Litera y gran parte de Huesca es astí) per consellar en los negocis en aquella contenguts la qual cosa no es a mi possible car vuy es la jornada per vosaltres assignada es stat carrech daquells qui havian (se encuentra havien y havian, como saviesas y savieses; havien es valencianocarrech de trametrem la letra que al darrer jorn (último día; radé día en chapurriau; derrier jour; giornose haja sperat. Pero (vemos también emperola hon (allá donde) vostres grans savieses son ab tantes notables persones com se diu haveu convocades en vostre consell yo hi fas 
(yo hi fach en chapurriau; jo hi faig; esta hi o hy, hic latín, se encuentra también en castellano y portugués: 
"Estavào 
hy outros de cavallo", 
Crón. de D. Juan I, cap. 56, ap. Sta. Rosa, Supl. al Elucid. / Destos 
auia hy muchos que fazien muchos sones, Libro de Alexandre, copla 1798
poca fretura. Placia nostre Senyor que ab vostre bon treball e daquells queus consellen se do (se dé; se dono; no: es doni) orde que del Senyor Rey se obtinga la desliuransa del Senyor Princep en manera que sia servey del dit Senyor e be avenir del Senyor Princep. E ordonau (ordenad; ordenáu u ordonéu en chapurriau; ordenáume, ordenéume, manáume, manéumede mi molt reverend e honorables senyors lo que plasent vos siaScrita a Cobliure (no pone en, sino a; Colliure) a XII de janer (no gener; giné en chapurriau). - Vostre Berenguer Dolms quins recomana a vosaltres.

//

Lo die (se encuentra dia, jorn y die) de proppassat rebem una vostra letra closa (cerrada, closa, como claustro) e segellada (sellada, sello; se encuentra sagell, sagellada; sigillo, sig+numsots data de VIIII del corrent mes per la qual molt amplament som stats informats de tot lo negoci tocant lo Senyor Rey e lo Senyor Illustre Princep e dels avisaments e preparatoris lo dit fet tocants partida dels quals avisaments en vigor de una altra letra vostra a nos liurada a IIII del dit mes sots data de dos del ja dit corrent mes per nos es stada mesa en (metida, puesta en ejecución) execucio en tremetra (trameter; trametra, trametrenostro embaxador e sindich ab ampla potestat e letra de creença (credencial) a vostras grans reverencies (vostras es occitano, concuerda con reverencias, reverencies es valenciano) segons som certs ja explicada. E es veritat que en vostra letra derrera (radera; darrera; derrier; última; detrás; zaguera, de zaga) es feta mencio quens trametets (ts final: occitano clarísimo) copia de la letra dels embaxadors e es veritat que tal copia no havem vista ne rebuda. 

//

A tota vostra ordinacio prests quis recomanan (recomanen; recomanan occitano) en vostra gracia los consellers e tot lo concell (concejo, consejo, concello, conciello, consell, conçell, etc) de Vich

//

Molt reverend e honorables los senyors diputats del General de Cathalunya. 
Molt reverend e honorables e de grans providencies. Rebuda vostra letra havem gran anug (se encuentra enuig, enug) perque fins aci no es obtenguda la liberacio del Senyor Princep com es desijada e per vosaltres ab summa diligencia degudament tractada instada e supplicada. E per donar compliment en lo quens scrivets de Barchinona a dos del present mes havem de present donat ple e suficient poder al honorable En Francesch Millars de aquesta vila lo qual crehem esser aqui de e per entrevenir per aquesta vila en dita fahena de dita liberacio de dit Senyor Princep tant aqui quant en qualsevulla altra part. E ab tant si negunes coses altres vos son plasents de nos manats (occitano) a tota vostra posta oferint en fer per vosaltres tot lo a nos possible. Supplicants la Trinitat Sancta vos conserve en vostres prospers staments. De Vilafrancha de Conflent a VIII de janer. - Los que en gracia vostra se recomanen consols de Vilafrancha de Conflent.


//

attesa la hora indisposta e perque los actes en la dita letra descrits no havien celeritat speram avuy de bon mayti a aplagar lo consell en lo cual legida aquella vist havem lo gran sforç del Principat e de vosaltres qui representats (occitano; representeu; representáis) aquell.


//

mostrantho per obra dit consell novament ha lohat aprovat e per ferms ha tots vostres procehiments segons fets los havets (occitano) remetentse en aquells sperant en nostre Senyor Deu que son tals que son a honor e gloria sua servey del Senyor Rey e repos e tranquillitat del Principat observacio de les libertats de aquell e ben avenir del Senyor Princep.


Alibert, Alibèrt, occitania

(imagen muy grande, se puede descargar)


llepá

Llepá – llepo, llepes, llepe, llepem o llepam, llepéu o llepáu, llepen – lleparía – si yo te llepara – te lleparé – Cuan erem minuts, Ángel y yo jugáem a “te lleparé”, mos agarráem los brassos y teníem que evitá que
l´atre te llepare. - Ve de un verbo onomatopéyic *lappare, segons Meyer-Lübke REW 4905, en inglés “lap up” : beure a llengüetades.


Traducsió al fransés del original alemán 
Grammatik der romanischen Sprachen:

"Le catalan qui n'est qu'un dialecte provenzal transporté en Espagne au VIII siècle, pénétra de plus en plus vers le Sud pendant la lutte des rois d'Aragon contre les Arabes."

Meyer-Lübke: Grammaire des langues romanes, 1890.



Meyer-Lübke: Grammaire des langues romanes, 1890

Ponsati faces a death sentence if extradited

/ There are no real ministers in Catalonia, only in Madrid. Do not use viquipèdia before writing. What you write is simple manipulation, just the way the independentists do. Take a look at catalan-nationalism-roger-torrent , they knew perfectly what they were about to do /

http://www.thenational.scot/news/16192588.Lawyer_Anwar__Ponsati_faces_a__death_sentence__if_extradited/



Ponsati faces a death sentence if extradited


Former Catalan education minister Clara Ponsati (centre), who is facing extradition to Spain, greets supporters alongside her lawyer Aamer Anwar outside Edinburgh Sheriff Court after she was released on bail in March.


CATALONIA’S former education minister Professor Clara Ponsati is facing “a death sentence” if she is extradited from Scotland to Spain, her solicitor Aamer Anwar has claimed.
Speaking exclusively to The National, Anwar and Prof Ponsati said the forthcoming hearing on the European Arrest Warrant issued by the Spanish courts “will make history” with the latter saying the Spanish Government is out for “vengeance.”
In his strongest statements on the case yet, Anwar pointed out that if extradited, his client could face four years detention without trial and if found guilty, the 61-year-old economics professor at St Andrews University would be jailed for up to 33 years.
He said: “The reality of what we are talking about here is a death sentence. The Spanish Government will not shy away from imposing the maximum sentence.” There is a very real human factor in the case. Prof Ponsati spoke about her colleagues held in Spanish jails. She said: “They are keeping strong and hopeful, but it’s extremely difficult for them because some have very young children and it’s a very brutal situation because not only are they in prison but they are in prison 600 kilometres from home, so there’s all the travel back and forth with the children –it’s really extra aggravation for the families on top of having their men unjustifiably held in prison. Ponsati said her resolve is strengthening because of Spain’s intransigence, saying: “This isn’t about justice, this is vengeance, this is a hijack. I feel there is no way Spain can make the argument that they are a democracy when they are behaving the way they are.” Anwar’s high-powered team of senior lawyers includes Gordon Jackson QC, the Dean of the Faculty of Advocates, and Claire Mitchell QC, recognised for her expertise in human rights law, confirming that the European Convention on Human Rights and the United Nations’ Universal Declaration on Human Rights will be playing a major role in Ponsati’s case.

Anwar said: “Spain stands accused of abusing the European Arrest Warrant. Central to the whole question of the warrant is the issue of human rights. This case will make history because this is a political prosecution and for the first time in Scotland and the UK you will see a foreign government put on trial for its abuse of the process.” Of the European Union countries who have refused to criticise and even outrightly backed Spain, Ponsati said: “All these governments are democratic governments which have signed the charter of human rights. They are all members of the United Nations so they have a duty to uphold human rights. What Spain is doing is a total violation of human rights.” “The Spanish Government is not obeying Spain’s own law. What has happened is not legal according to Spanish law. Spain has reasonable laws, but they are not respecting them when it comes to this case.”

Ponsati said she is heartened by the support from people in Scotland, particularly from St Andrews University, and thinks the tide is turning against the Spanish Government. She said: “People across the world are taking notice. Across the European Union, public opinion is changing as people realise what Spain is doing in this situation, and the way they are managing what is a constitutional crisis as if it was a war situation.” 

Last night the crowdfunding page for Prof Ponsati’s defence had reached nearly £250,000 with a target of £300,000 – you can find it at www.crowdjustice.com/case/makeclararicheryoustupid

Anwar admitted that the target might have to be raised. If Ponsati wins her case, the Spanish Government will almost certainly appeal the judgement all the way to the very expensive UK Supreme Court.


// Comments //


Bob Cotton



30th April 7:28 am


If Ponsati wins her case, the Spanish Government will almost certainly appeal the judgement all the way to the very expensive UK Supreme Court.
Clara Ponsati could not be in a more approachable country to pursue such a circumstance. Had this event occurred somewhere south of here, then sympathy might be, somewhat muted. 
This modern day Spanish Inquisition will not be pleasant.
Brian MacIver30th April 8:47 pm

You plainly do not understand European Arrest warrants.
She cannot WIN, or Lose, her 'case' anywhere but in Spain.

It's a legal matter as to If, the EAW will be enforced, or not.
It is not a "Scottish Matter" but subject to EU agreement at the UK level, nor is it founded on 'sympathy', nor is it an excuse to exhibit Anglophobia "South of Here" or Hispanophobia "Spanish Inquisition".

One day, Independent Scotland will be founded upon a written Constitution, and I hope that our Citizens and our European Neighbours will respect our Constitution. And, not feel the need to demonise us.

As for the crowd funding, I am at a loss why Scots are giving hard earned money to two Millionaires, the accused and her lawyer. The money would be better spent on Funding ScotRef, and let the Catalans who supported her Alleged actions pay for her defence.

Què vol Hitler ?

¿Què vol Hitler?  ¿ Qué quiere Hitler?  El estrecho vínculo entre el nazismo y el nacionalismo catalán Es bien sabido, gracias entre otr...