Estas son las referencias morales de estos personajes. No hace falta decir nada más.
El día en que ETA anuncia el abandono de las armas, Bittori se dirige al cementerio para contarle a la tumba de su marido el Txato, asesinado por los terroristas, que ha decidido volver a la casa donde vivieron. ¿Podrá convivir con quienes la acosaron antes y después del atentado que trastocó su vida y la de su familia? ¿Podrá saber quién fue el encapuchado que un día lluvioso mató a su marido, cuando volvía de su empresa de transportes? Por más que llegue a escondidas, la presencia de Bittori alterará la falsa tranquilidad del pueblo, sobre todo de su vecina Miren, amiga íntima en otro tiempo, y madre de Joxe Mari, un terrorista encarcelado y sospechoso de los peores temores de Bittori. ¿Qué pasó entre esas dos mujeres? ¿Qué ha envenenado la vida de sus hijos y sus maridos tan unidos en el pasado? Con sus desgarros disimulados y sus convicciones inquebrantables, con sus heridas y sus valentías, la historia incandescente de sus vidas antes y después del cráter que fue la muerte del Txato, nos habla de la imposibilidad de olvidar y de la necesidad de perdón en una comunidad rota por el fanatismo político.
Este eBook incluye, además, Patria en el taller, contenido que describe el nacimiento de la novela de Fernando Aramburu.
OBRAS DE MIGUEL DE CERVANTES SAAVEDRA. TOMO PRIMERO
NOVELISTAS ANTERIORES A CERVANTES.
EL ARCHIVO BUENAVENTURA CARLOS ARIBAU DE LA UNIVERSIDAD DE MALAGA (DERECHO, POLÍTICA Y PENSAMIENTO)
OBRAS de Miguel de Cervantes Saavedra - Biblioteca de Autores Españoles, desde la formacion del lenguaje hasta nuestros días, ordenada e ilustrada por Buenaventura Carlos Aribau. (Los seis libros de Galatea - Novelas Ejemplares - Don Quijote... y otras)
1844, oli de Juaquín Espalter Rull (1809-1880), a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.
Buenaventura Carlos Aribau Farriols (Barcelona, 4 de novembre de 1798 - 27 de setembre de 1862) va ser un escriptor, economista,polític, taquígraf i funcionari català. Era fill d'un comerciant. Escrigué textos en castellà, català, llatí i italià. Del llemosí no diuen res a la viquipèdia, no es d'estranyar.
Amb una enorme curiositat intel·lectual, va estudiar retòrica i poètica al Seminari Conciliar. No acabà els estudis d'hidroestàtica, estàtica i física experimental a la Junta de Comerç, a causa de greus problemes familiars. Amb dinou anys, l'any 1815, va ser un dels fundadors de la Societat Filosòfica i va publicar Ensayos poéticos. L'any 1820 va participar de manera entusiàstica a la revolució que va iniciar el Trienni Liberal de Riego. Aleshores va col·laborar amb el Diario Constitucional tot iniciant-se en el periodisme, i també s'inicià en política en esdevenir secretari de la Diputació de Lleida (1823). En aquella època va ingressar a l'Acadèmia de les Bones Lletres (1820) i el 1823 era un dels cofundadors i redactors d'El Europeo, el primer gran projecte català del periodisme romàntic. Bon nom per a un diari català, però s'haguès pogut anomenar l'Europeu.
Escultura d'Aribau feta per Manuel Fuxá i conservada al Museu Víctor Balaguer. En aquest sentit, es considera que va rebre influències de l'escriptor italià romàntic Alessandro Manzoni, qui va fundar la revista Conciliatore. Aribau, a més, va suggerir al seu amic Juan Nicasio Gallego traduir Manzoni al castellà. Aribau també compartí amistat amb l'escriptor i advocat Ramon Muns Serinyà. Resident a Madrid des de 1826 per treballar com a home de confiança a la casa de comerç de Gaspar Remisa Miarons, va escriure a El Corresponsal, diari proteccionista fundat el 1839 pel mateix Remisa i del qual fou director, així com a La Nación, La España, El Tío Vivo, La Tribuna de los Economistas i El Correo Español. En aquestes publicacions va utilitzar, a més del seu nom, els pseudònims «Jacinto Arístides» i «Ubariso». Va fundar la col·lecció Biblioteca de Autores Españoles juntament amb Manuel Rivadeneyra i va preparar-ne algunes obres de Cervantes i los Moratín. A partir del 1837 el seu fervor liberal es va situar a les files del Partit Moderat, però oposant-se sempre a la dretanització que exigia l'ala dels antics carlins: de fet el 1844 era dels que es negava a modificar la Constitució de 1837. Va ser nomenat director general del Tresor el 1847, de la Junta de Duanes i Aranzels el 1850 i de cases de moneda, mines i propietats de l'Estat espanyol el 1852; a més, també va ser secretari de la Intendència de la Casa Reial i Patrimoni el 1857 i bon amic de l'economista Luis María Pastor Rodríguez. Va viure els seus darrers anys en una casa del tercer pis del número 36 de la Rambla dels Caputxins, de Barcelona, on va morir el 27 de setembre de 1862. Fou enterrat al Cementiri del Poblenou; les restes, dipositades en la capella, desaparegueren en l'incendi i profanació de 1936, cosa a agrair a Lluís Companys.
La seva obra poètica en català, tot i la seva escassetat, fou renovadora. El 1833 va aparèixer el poema La pàtria. Trobes (sic) després rebatejat simplement com a La Pàtria i que és àmpliament conegut com a Oda a la Pàtria, publicat al diari El Vapor, considerada com l'obra iniciadora del moviment cultural de la Renaixença.
El poema és un cant d'enyor a la terra de naixement escrita per al seu patró, el banquer Gaspar de Remisa, que com ell també residia a Madrid.
Cal dir que si bé la seva obra literària ha estat àmpliament estudiada, també va publicar en diaris i revistes diversos manuscrits de temàtica econòmica i políticoeconòmica de tendència genuïnament proteccionista que en general han rebut una atenció menor per part dels investigadors.Bona part de la seva obra roman inèdita en forma de manuscrits i esborranys.
Das Oberlandesgericht Schleswig hat den katalanischen Separatisten Carles Puigdemont unter Auflagen aus der Haft entlassen. Das Urteil ist gut begründet und sehr respektabel. Es ist außerdem begrüßenswert, weil es indirekt daran erinnert, dass der Konflikt zwischen denSeparatisten und Spanien im Kern politischer Natur ist. Mit Mitteln der Justiz wird man diesen Konflikt nicht lösen können. Diese Botschaft ist hoffentlich in Madrid angekommen.
Separatisten mit ETA Terrorist und Politiker, Arnaldo Otegi in Barcelona
Die katalanischen Separatisten nun feiern die Entscheidung eines deutschen Gerichtes wie den Freispruch ihres Helden, der in ihren Augen ein politisch Verfolgter ist. Doch daran ist alles falsch. Puigdemont ist weder freigesprochen, noch ist er ein Held und er ist auch kein politisch Verfolgter.
CDR, Sie wollten Balearen Hafen stoppen.
Das Oberlandesgericht Schleswig hielt die Anklage auf "Rebellion", welche die spanische Justiz gegen Puigdemont erhoben hat, für unzulässig; den Vorwurf der Veruntreuung öffentlicher Gelder allerdings hält sie nach ihrem bisherigen Erkenntnisstand für glaubwürdig und fordert nun weitere Unterlagen aus Spanien an. Man wird die Entscheidung abwarten müssen.
Carles Puigdemont - »Es ist Zeit, Politik zu machen«Der ehemalige Präsident Kataloniens fordert eine politische Lösung für die Situation in Spanien. Allerdings nicht mit dem Strafrecht, sondern mit einem politischen Dialog, sagte er.
Für eine politische Beurteilung Puigdemonts muss man allerdings nicht warten. Der Mann ist ein völkischer Populist. Er nimmt es sich heraus zu bestimmen, wer ein guter Katalane ist und wer nicht. Gut ist der Katalane, der für die Abtrennung von Spanien ist, die andern sind schlechte Katalanen. Wenn sie denn überhaupt welche sind. Puigdemonts Projekt steht der europäischen Einigung diametral entgegen – er ist ein Spalter und kein Versöhner.
Puigdemont und die Seinen haben nicht nur die spanische Verfassung gebrochen, sie haben gegen das katalanische Autonomiestatut verstoßen und die Katalanen gegeneinander aufgebracht. Das ist keinZufall, sondern gewollt. Der katalanische Separatismus nach Art von Puigdemont baut auf permanenter Provokation und Verschärfung des Konfliktes. Auch seine Flucht aus Spanien ist Teil einer Eskalationsstrategie.
Nazi Katalonien
Quer durch Europa reisend tat er das, was er in Barcelona auch tat: Sich als Märtyrer eines angeblich unterdrückten Volkes inszenieren. Doch weder ist Puigdemont ein Märtyrer, noch sind die Katalanen ein unterdrücktes Volk.
Was hat Puigdemont denn als Präsident geleistet?
Die spanische Zentralregierung ist oft genug auf die Eskalationsstrategie der Separatisten hereingefallen. Dem Fanatismus von Puigdemont setzt sie nicht politische Fantasie, sondern Starrsinn entgegen.
Nun war es richtig, dass die Regierung in Madrid den Separatisten im Herbst vergangenen Jahres die Grenzen aufzeigte. Keine europäische Regierung könnte es tolerieren, dass die Verfassung so eklatant verletzt wird.
Unabhängigkeit existiert nicht, Eltern
Doch jetzt wäre es an der Zeit, den Konflikt wieder zu politisieren – das heißt: nach den konkreten Dingen zu fragen und nicht nach Hirngespinsten. Man könnte zum Beispiel die Frage stellen, was denn Carles Puigdemont in seiner Zeit als Präsident und nach seiner Absetzung für Katalonien geleistet hat.
Weder hat er einen Arbeitsplatz geschaffen, noch hat er dafür gesorgt, dass die Warteschlangen in den überfüllten Krankenhäusern kleiner werden, und er hat auch keinen Beitrag zur Aufarbeitung verschiedener Korruptionsaffären seiner Vorgänger geleistet. Um es kurz zu sagen:
Er hat nichts getan, was man gutes Regieren nennen könnte.
// Kinder werden indoktriniert gegen Spanien, Spanier und Madrid als Feinde, schlechte Katalaner. Fälschung der Geschichte , und und und //
Actualment és representat políticament per la Candidatura d'Unitat Popular i per Esquerra Republicana, així com per altres partits que no es presenten normalment a les convocatòries electorals com el Partit Socialista d'Alliberament Nacional, Solidaritat Catalana per la Independència, el Moviment de Defensa de la Terra, Endavant, l'organització juvenil catabatasuna Arran, a ran , i les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya.
Quant al terme pancatalanisme pròpiament dit, fou encunyat per José Pijoan y Soteras i aparegué en un article a La Renaixensa el 1899, tingué un primer teoritzador en Alfonso Maseras y Galtés, qui en 1915 publicà Pancatalanisme.Tesis per a servir de fonament a una doctrina i anà adquirint contingut polític progressivament.
Entre els precursors del pancatalanisme al Pays Valencià, trobem a Eduardo Martínez y Ferrando i el text Síntesi del criteri valencianista, però també textos de Miguel Durán y Tortajada o Carlos Salvador y Gimeno, si bé estes idees tindran major difusió des d'Acció Cultural Valenciana, associació de caràcter transversal i origen universitari que no reconeixia a Catalunya o Pays Valencià com a nacions per separat, sinó unides. Ja ja ja !!
A la seua publicació, Acció Valenciana, hi ha textos a favor d'una nacionalitat catalana integrada per estats federats del Pays Valencià, Catalonha , ses Illes Balears i la franja del meu cul, considerant que el poble valencià constituïa una forta personalitat dins d'aquell conjunt, i que esta forta personalitat donava dret a constituir un estat sobirà diferenciat del de Catalunya, anomenat Estat Valencià. Tanmateix, cap d'estes propostes tenia caràcter de ruptura amb la integritat territorial de l'Estat Espanyol, en tant que no hi hagué propostes de caràcter independentista. Ja ja ja, estat sobirà dins d'España !
Archilés y Cardona, Fernando. Una singularitat amarga, Joan Fuster i el relat de la identitat valenciana. Catarroja: afers, 2012, p. 426 .ISBN 978-84-92542-64-2.
Periodisme? Permetin! La vida i els articles d'Eugeni Xammar (2008), biografia de l'il·lustre ametllatà Eugeni Xammar.
El Bibliobús de la Llibertat (2008), amb Miquel Joseph i Mayol i Jaume Ciurana.
Viatge involuntari a la Catalunya impossible (2010)
Honorables. Cartes a la pàtria perduda (2011).
Un bohemi al cabaret del món. Vida de Manuel Fontdevila, un senyor de Granollers (A Contravent, Barcelona, 2013) ISBN 978-84-15720-11-9
Els últims 100 metres : el full de ruta per guanyar la República Catalana (2016)
Muriel Casals i la revolució dels somriures (2016)
Llicenciat en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona (1985), Quim Torra ha treballat durant vint anys a l'empresa privada, durant dos dels quals va treballar a Suïssa, a la central de l'asseguradora Winterthur. S'ha dedicat a l'escriptura i ha creat l'editorial A Contra Vent, des d'on ha començat a desenvolupar una intensa activitat de recuperació de la tradició literària i periodística catalana, especialment de l'època de la Segona República Espanyola i l'exili.
A finals de setembre de 2009, va publicar un article on anunciava que s'havia adherit a Reagrupament i, paral·lelament, continuava formant part del col·lectiu El Matí.
El 8 d'octubre de 2009 va obtenir el premi Carles Rahola d'assaig per la seva obra Viatge involuntari a la Catalunya impossible, en el marc dels Premis Literaris de Girona. En aquest assaig rescata l'obra i la trajectòria de diversos periodistes catalans de l'època de la Segona República Espanyola, entre els quals hi ha Just Cabot, Francisco Madrid, Àngel Ferran, Lluís Capdevila i Manuel Fontdevila.
El febrer de 2011 va substituir Agustí Bassols com a president de l'associació independentista Sobirania i Justíciai el mes següent va ser elegit al consell permanent de l'Assemblea Nacional Catalana. El mateix any va presentar amb l'advocat Jordi Cortada una demanda contra la sentència de l'Estatut al Tribunal Europeu dels Drets Humans, qui va rebutjar-la el 2012.
Va ser nomenat gerent de l'empresa municipal barcelonina Foment de Ciutat Vella l'any 2011, i l'any següent, va ser nomenat director del Born Centre Cultural, on va dirigir el procés de museïtzació de les ruïnes del jaciment del Born que es conserven al sòl de l'antic mercat, que corresponen a la Barcelona de 1716. També era vicepresident d'Òmnium Cultural i el 2015 va ser proclamat president de l'entitat interinament en substitució de Muriel Casals fins que, al desembre del mateix any, l'assemblea de socis va escollir una nova junta directiva encapçalada per Jordi Cuixart Navarro .El 7 de març de 2016 fou nomenat director del Centre d'Estudis de Temes Contemporanis de la Generalitat de Catalunya.
També col·labora en diversos mitjans, com la revista digital Esguard. El maig del 2015 va ser nomenat director de la Revista de Catalunya.
A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017 fou escollit diputat amb la llista de Junts per Catalunya.
Carles Puigdemont designó a Quim Torra como el hombre de paja que ocupará la Presidencia de la Generalitat mientras el líder de Junts per Catalunya explora una rendija jurídica para intentar ser «restituido» en el cargo. El fugado precipitó su rendición después de que el Tribunal Constitucional suspendiera la reforma de la Ley de Presidencia con la que pretendía ser ungido a distancia. El presidente del Parlament, Roger Torrent, inicia hoy una ronda de consultas para postular oficialmente al presidenciable que, previsiblemente, será investido el próximo miércoles, con lo que se evitará la repetición electoral, Cataluña podrá formar Gobierno cinco meses después del 21-D y quedará abierta la puerta al levantamiento del 155.
Ex presidente de Òmnium Cultural e ideólogo del Centro Cultural del Born -el mausoleo de peregrinación secesionista erigido en Barcelona durante el mandato de Xavier Trias-, Torra forma parte del núcleo duro de Puigdemont que públicamente continúa defendiendo la necesidad de investir al ex president a lo largo de la legislatura. De probada radicalidad ideológica, el diputado, que ocupaba el undécimo lugar en la lista de Junts per Catalunya, garantiza prolongar tanto como sea necesario el pulso con el Estado, aunque ello pase por acabar la legislatura abruptamente en un año y volver a convocar unos comicios autonómicos valiéndose de su potestad como futuro presidente de la Generalitat.
Fue el propio Puigdemont quien ayer, en un mensaje difundido a través de sus redes sociales, advirtió de la «provisionalidad» de la etapa que se abrirá una vez Torra haya sido investido. «No podemos hablar de etapa definitiva con la amenaza permanente del 155», manifestó el ex presidente de la Generalitat, obcecado en desarrollarla república catalana autoproclamada el pasado 27 de octubre con el único fin de mantenerse al mando.
El prófugo prometió «desplegar el mandato del 1-O» a través del Consejo de la República, el organismo que presidirá en Berlín y desde el que, presumiblemente, dictará las directrices que deben regir el mandato a su títere. El jefe de filas de Junts per Catalunya garantizó «máxima fidelidad» al resultado de la consulta ilegal que ha acabado con la mayoría de los miembros de su antiguo Gabinete en prisión, prometió un plan de choque para reinstaurar los cargos y órganos suprimidos por el 155 y anunció que continuará defendiendo su «legitimidad» como president «en todas las instancias internacionales».
La designación de Torra supone una derrota sin matices tanto para para el PDeCAT como para ERC. Los neoconvergentes contemplan cómo Puigdemont -que todavía milita en su formación- ha preferido promocionar a un independiente que a un cargo orgánico de la nueva Convergència. El ninguneo ha sido tal que su coordinadora general, Marta Pascal, y su presidenta, Neus Munté, se reunirán hoy con Puigdemont en Berlín, ya con el nombre del candidato hecho público. Los republicanos, por su parte, se toparán con un presidente de la Generalitat abonado a la unilateralidadque desde las filas republicanas se pretende abandonar para evitar aumentar la nómina de dirigentes independentistas encausados. Además, ERC deberá asumir el peso de la gestión ordinaria del Govern, pues la Vicepresidencia y la Consejería de Economía recaerá en Pere Aragonès, mano derecha de Oriol Junqueras en la pasada legislatura y nuevo encargado de mantener a flote la Administración, dado que la experiencia de Torra en la gestión pública es nula.
La elección de Torra está garantizada toda vez que el Tribunal Constitucional decidió autorizar el voto delegado de Puigdemont y Toni Comín, lo que otorga a los independentistas mayoría pese a la abstención de los diputados de la CUP. Junts per Catalunya y ERC sumarán 66 votos frente a los 65 de las fuerzas constitucionalistas, mayoría simple que permitirá ungir a Torra en segunda vuelta, pues para hacerlo en primera hubiera sido necesario alcanzar la mayoría absoluta.
A la espera de escuchar el discurso de investidura del sucesor de Puigdemont, el Gobierno recordó ayer a Torra su «obligación de respetar la ley». «El Ejecutivo siempre ha mantenido que Cataluña necesita un Gobierno legal y efectivo, que se ocupe de los intereses de los ciudadanos y gobierne para todos ellos, no para una mitad», trasladaron fuentes de La Moncloa.
En la misma tesitura reaccionó Ciudadanos y los socialistas. La jefa de filas de la formación naranja en el Parlament, Inés Arrimadas, censuró que el próximo presidente de la Generalitat haya sido designado por el mero hecho de «ser fiel a Puigdemont y al procés» y también reclamó respeto a le legalidad y voluntad de gobernar para todos los catalanes. Casi en idéntico argumentario, PSOE y PSC, recordaron a Torra en un comunicado conjunto «su deber de cumplir con la legalidad estatutaria y constitucional».
incitación al odio
No es difícil pronosticar que las consideraciones del bautizado como «bloque del 155» no merecerán la atención del nuevo presidente de la Generalitat, quien tampoco deberá preocuparse por una posible revuelta entre la masa soberanista por su nombramiento. La ANC, en milimétrica coordinación con Puigdemont, consideró un «error» investir a otro president, pero inmediatamente se postró ante el brazo ejecutor nombrado por su guía. «A pesar de eso, estaremos al lado del candidato Quim Torra siempre que implemente el mandato del 1 de octubre», completó. El desafío continúa.
cagalans, sou uns putos feixistes
