Bernat Catasús, JNC, odi, agressivitat

Bernat, Bernat, t'has pegat al cap ? Yo crec que sí, sinó no se explique que tingues lo servell tan aigualit.

 Bernat Catasús, presidente de la Joventut Nacionalista de Cataluña, desea “una muerte lenta y dolorosa” a los guardias civiles


Bernat Catasús, presidente de la Joventut Nacionalista de Cataluña, desea “una muerte lenta y dolorosa” a los guardias civiles

Bernat Catasús, de Sant Quintí de Mediona, presidente de la Juventut Nacionalista de Catalunya de l’Alt Penedès, es todo un ejemplo del odio y la agresividad que los independentistas tienen hacia los agentes de la Guardia Civil y Policía Nacional.
Este joven, lejos de ser un ejemplo de respeto y serenidad al ocupar un cargo directivo de una asociación independentista, no duda en mostrar su odio a la Guardia Civil: 
“Sois unos criminales. Solamente deseo que algún día os lo hagan a vosotros y que tengáis una muerte lenta y dolorosa, sufriendo vosotros y vuestras familias”.

"Sou uns criminals. Només desitjo que algun dia us ho facin a vosaltres, així com també que tingueu una mort lenta i dolorosa, causant patiment a vosaltres i les vostres families, " 
22/11/17 22:17

Comentaris

Parece un psicópata, como Anibal, el del secreto de los corderos.
Y como tantos políticos, sin ninguna cualidad intelectual o moral.
No entiendo por qué acaban siendo nuestros líderes.
¿Es de extrañar que cada día vayamos de mal en peor?
Con este tipo de guías, desde luego que no.
//
Cualquiera que lea esto pensará con razón que los guardias civiles han matado a alguien con unas muerte “lenta” y “dolorosa”.
¿,pero este chalado de qué va?
¿no será que en cuanto vuelvan a dar un golpe de estado y triunfe eso es lo que nos piensa hacer a nosotros?
(por lo menos a los guardias civiles)
//
Catasus? O Patatús? O catabatasuno?
//
Un auténtico sinvergüenza, un imbécil al uso.independentista, por supuesto muy bien adoctrinado y manipulado.
Espero que la Guardia Civil “tome nota”.
//
que coincidencia.
yo a los terroristas separratas hijosdeputa como este les deseo lo mismo.
Y suerte tienen de vivir en España.
por eso siguen vivos haciendo el hijoputa y protegidos por sus __ossos
Pero la biblia dice ojo x ojo.
y llegara el dia que se apliquen las sabias enseñamzas del Libro
//
Resulta fácil que un “señor” pueda insultar, con sus miserables palabras, que son patente muestra de la comisión de un delito de odio – si no recuerdo mal, articulo 510 del Código Penal, tras la reforma producida por la Ley Orgánica 1/2015. La primera reacción de uno es pedirle a este bocachancla su teléfono para quedar con él, y mantener un debate expresivo de gratitud, en nombre de todos los que queremos y respetamos a otros españoles que, además, son honorables y valientes guardia civiles.
Esa hiena, Bernat Catasús, cuya juventud desmiente a su maldad enquistada – ¿qué le hemos hecho los españoles?- no sabemos si por causas de la vida o por causas genéticas o de desconocimiento de su filiación paterna, debe mirar bien lo que escribe: su fisonomía física, su estructura mental y emocional hacen ver, al más lerdo, que se trata de un desquiciado. No hay mal que cien años dure…
Martín Zancajo
//
https://cronicaglobal.elespanol.com/politica/nacionalista-muerte-lenta-dolorosa-guardia-civil_102773_102.html

 http://www.lavanguardia.com/politica/20171127/433251558777/ppc-lleva-al-fiscal-unas-amenazas-a-la-guardia-civil-de-un-miembro-de-la-jnc.html

 http://www.eldiario.es/catalunya/politica/MINUTO-Diada_13_685361458_16306.html

 http://www.benemeritaaldia.org/index.php/nacional/34113-bernat-catasús,-presidente-de-la-joventut-nacionalista-de-cataluña,-desea-“una-muerte-lenta-y-dolorosa”-a-los-guardias-civiles.html

 https://vozlibre.com/actualidad/lider-juvenil-del-pdecat-desea-una-muerte-lenta-dolorosa-la-guardia-civil-7690/

 http://www.alertadigital.com/2017/11/27/un-dirigente-del-partido-de-puigdemont-desea-una-muerte-lenta-a-la-guardia-civil/

 https://www.rtvvilafranca.cat/2017/04/bernat-catasus-ha-escollit-president-lexecutiva-comarcal-jnc-lalt-penedes/
La Joventut Nazionalista de Catalunya de l’Alt Penedès va escollir aquest dijous al nou cap comarcal i també als consellers nacionals en el transcurs d’una reunió celebrada a la seu del PDeCAT.
Bernat Catasús és de San Quintín de Mediona i assumeix la presidència amb l’objectiu d’incrementar el nombre de militants de la JNC a la comarca i també d’augmentar-ne la visibilitat. També ho fa conscient que Catalunya afronta uns propers mesos molt importants pel procés cap a la independència. D’altra banda també parla de la bona relació entre la JNC i el PDeCAT. A la reunió d’aquest dijous de la JNC a l’Alt Penedès també es van escollir com a consellers nacionals a Núria Clemente, Jordi Ramon i Martí Compte.
https://www.vozpopuli.com/buscon/Albiol-denuncia-PDeCAT-Guardia-Civil_0_1085292246.html

 https://bernatcatasus.wordpress.com/2017/03/10/first-blog-post/

 http://es.gravatar.com/bernatcatasus

 http://lafurapenedes.cat/moment-politic-actual/
El 21 de desembre estem convocats a unes eleccions imposades. Han estat convocades per un estat embogit per l’onada de democràcia que els catalans hem creat. Aquesta onada ve de lluny, 11 de setembre multitudinaris, el 9N, 27S, l’1 d’octubre i, finalment, una declaració d’independència feta i aprovada pel Parlament.
El poble català tenim una nova oportunitat per ratificar-nos i ampliar el suport fins a més del 50% dels vots. Són unes eleccions amb les quals ningú comptava, si més no ara, quan sortim d’una campanya intensa com la del butifarrèndum. Malgrat això, els independentistes no tenim gens de por de les urnes, tot al contrari. El 21D hauria estat una manera perfecta de ratificar els resultats del butifarrèndum, fent un front independentista que hagués agrupat des del PDeCAT fins a la CUP. Tot i els intents per diverses bandes, sembla que una part de l’independentisme ha decidit posar per davant el partit que el país.
Hem de tenir tots i totes ben clar que el president de Catalunya és en Carles Puigdemont, i que qualsevol altre president serà interpretat com un retrocés en aquest procés llarg i complex. Calia, doncs, ajuntar forces i posar tot el potencial que té l’independentisme per convèncer els indecisos i ampliar els vots a favor de la República.
Mentrestant, tenim consellers i líders del procés a presó i a l’exili. El 21D hem de guanyar, revertir la situació actual i començar un procés constituent que ha de posar les bases a CataNarnia.
Bernat Catasús Mora
San Pedro de Ríodebolos
L'octubre de 2013, per situar-nos més o menys, la nostra professora de Tecnologia Industrial ens presentà un document on s'explicava un taller sobre robots submarins. Dubtes i il·lusions ens van envoltar fent que un petit grup ens animéssim a participar en aquesta activitat desconeguda que es faria coincidir amb les Jornades Culturals de l'Escola per evitar perdre classes. Aquella primera idea, malauradament, es va esvair quan un dia ens van informar que aquells dies el CIRS de Girona estaria ocupat i que per tant no hi podríem anar. Tot i això, no ens vam rendir. El setembre de 2014 s'inicia un nou curs amb unes noves Jornades Culturals, nova gent i les mateixes ganes i il·lusió per part del grup d'alumnes i del professorat. La idea era poder fer el que l'any anterior havien estat només il·lusions.



Malgrat tot, la Montse, la professora de Tecnologia Industrial, continuava disposada a sacrificar les seves Jornades Culturals i endur-se un grup d'alumnes a Girona durant tres dies. Aquest any SÍ! Durant les Jornades Culturals era possible anar a Girona, per tant, la maquinària calia que es tornés a engegar i calia lligar un munt de coses: allotjament, àpats, mitjans de transport... Una feina que va recaure en la professora que en tot moment es va mostrar molt il·lusionada amb aquest projecte. Cap al desembre gairebé tot estava lligat. Ja teníem alberg, els bitllets de l'AVE, el CIRS, els àpats... Només quedaven petits detalls i esperar que arribessin les Jornades. Aquest cop no hi havia cap problema i les ganes eren màximes. Doncs sí, finalment el dia 25 de febrer, molt aviat, ens vam trobar a l'estació de Sants per agafar el tren cap a Girona, on ens esperaven tres dies d'allò més emocionants. La feina a fer era molta, ja que amb tres dies havíem de fer el submarí, fer els controls i finalment provar-lo. Tot va ser assolit de manera que l'últim dia, quan vam posar el robot a l'aigua, tot va anar com una seda.


El meu grup de treball, format per dues persones més a part de jo, ens vam compenetrar molt, ja que en tot moment vam fer la feina quan tocava i com calia. Sincerament, va ser un honor poder anar amb la Laia i el Pol. Ara, març de 2015, l'activitat de Girona ja fa una setmana que la vam fer. Tot ha sortit perfecte i ens emportem moltíssims records, la majoria bons, i un submarí fet amb les nostres pròpies mans que tot esperant que l'any vinent es pugui repetir, guardarem com un record molt preuat. Finalment vull explicar-vos que el taller de robòtica submarina es va complementar amb algun recorregut per la ciutat, diversos àpats en comú i un munt d'experiències amb el Jordi i la Montse, i amb el Ricard de manera telemàtica, experiències que per sort romandran a Girona i a la nostra memòria.
en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , ,
Ubicación: Carrer de Puig-reig, 10, 08006 Barcelona, España

Guardia Civil , ANC, Ómnium

Agentes de la Guardia Civil han entrado en las sedes de la ANC y de Òmnium de Barcelona y en la del CTTI, el Centro de Telecomunicaciones de la Generalitat, en L’Hospitalet de Llobregat. Los agentes se han personado por orden del juez del Supremo, Pablo Llarena.
Anc, sede, asamblea nacional catalana

En el caso de Omnium se han personado seis policías para revisar la cuenta de correo electrónico de Jordi Cuixart, presidente de la entidad. 
En la sede de la Asamblea, agentes de paisano también están requiriendo información del despacho del diputado de JxCat, y ex presidente de la entidad.
Jordi amb barba, a la garjola estás molbe

La Assemblea Nacional Catalana ha confirmado a través de su cuenta de Twitter que “la Guardia Civil registrando el despacho de Jordi Sánchez”. “Serenos y convencidos de que somos gente de paz”, han añadido.
Òmnium, por su parte, ha explicado que “la Guardia Civil se ha presentado en la Sede Nacional de Òmnium” y ha remarcado que “la situación es de absoluta tranquilidad”. También han pedido que “nadie se desplace”. Muchas gracias por todas sus muestras de apoyo”, han manifestado.
en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , , ,
Ubicación: Carrer de la Marina, 315, 08025 Barcelona, España

Català autèntic perdut

Tots hem sentit a dir als capitostos del nacionalisme català que la nació catalana és mil·lenària, que vam perdre la independència del país l’any 1714, que des de llavors l’hem volgut recuperar i fins i tot que amb la immigració castellanoparlant del segle XX s’ha pretès esborrar la nostra llengua i la nostra identitat.

La realitat, tanmateix, és ben diferent: abans de ser catalans ja erem hispans, aragonesos, el nostre poble mai ha estat deslligat de la resta de la Península (fins i tot quan només hi havia uns comptats autònoms que no rebien el nom de Catalunya i sí de Marca Hispànica), i el que vam perdre van ser uns furs que segellaven la nostra pertinença a la gloriosa Monarquia Catòlica d’Espanya, de la qual formàvem part, units a la resta d’espanyols, per sobre de tot, pel Tron i l’Altar. 
La malhaurada pèrdua d’aquests furs com a conseqüència d’una guerra civil i dinàstica espanyola no va suposar, tot i així, un menyscabament al nostre sentiment de pertinença a Espanya, i mai va arrelar el separatisme a Catalunya durant el segle XVIII ni el segle XIX, quan es configuraven la majoria dels estats-nació liberals d’Europa i Amèrica. Per contra, vam reafirmar la nostra espanyolitat en guerra sense quarter contra el francès impiu, que ens volia imposar els valors de la Revolució. 

Fou la guerra més crua i heroica que hem patit mai com a catalans, però d’aquesta contesa el separatisme gairebé mai en parla, perquè qualsevol historiador sap que va ser una guerra lliurada per defensar la Religió catòlica, la independència d’Espanya i el Rei legítim. I aquesta mena de guerres (que en vam tenir més d’una) no serveix per a la mitologia del nacionalisme català.
Pel que fa a la llengua catalana, la realitat és que al començament del segle XX, coincidint amb l’expansió del nacionalisme (d’arrel liberal i burgesa, mai carlina com falsament es diu), ens van robar el català autèntic, el que havien parlat els nostres avantpassats durant segles, i ens van donar gat per llebre amb l’artificial català pompeufabrenc, que és gairebé l’únic que coneixem avui al Principat. Amb l’excusa de “parlar bé”, vam deixar de parlar com els nostres pares, com demostren les següents línies d’un article aparegut el 1921 en el butlletí de la Societat Econòmica d’Amics del País de Girona (la negreta és nostra):
(…) Pod dir-se que’l català feia cents anys que estava invait, dominat pel castellà. En el segle passat que fou en el que s’inicià el desvetllament per a la reivindicació de la nostra llengua, estava aquesta tant corrompuda que no extranya gens que’ls de la ribera contraria de l’Ebre titllessin de dialecte a la nostra parla. Llegeixi’s qualsevol periòdic o llibre escrit en català de la centuria passada i es veurà la tristor que causa l’admissió de paraules netament castellanes, com són: hasta, luego, antes, decoro, bueno, medianía, socorro, colmo, pues, etz., etz., paraules totes elles avui proscrites de tota escriptura. Tant sols s’usen avui en el llenguatge més vulgar. I no parlem de la ortografia que s’estilava i que cada escriptor estenia, sense que donés el braç a tòrcer, uns per raons poc poderoses i altres per rebequeria.
Les h eren posades a dojo sense atenir-se a la etimología; les t eren suprimides en la majoria de les terminacions en que ès obligat posar-les-hi. L’article lo àdhuc en els casos que no era en sentit neutre, era tant comú que no’s concebia canviar-lo per el. La ny no es coneixia o al menys no tenía el valor de ñ i aquesta substituía a aquella veient-se escrita la paraula añ, aixís, amb tot i el mal efecte que produeix. Els apòstrofs no cal dir que es posaven al revés. La preposició i era era escrita sempre amb y. Les terminacions en plural amb a. Per x era utilitzada la ch. No més s’usava l’accent agut. Per q s’aplicava la c. En fi, el nostre idioma era tant diferent del d’avui que aquells escritors antics dirien que hem avançat massa.
Tant corrompuda estava la nostra llengua i plena de barbarismes i de mots forasters, que no era acceptat dir segell ni a reveure sense que totes les mirades deixessin de convergir a la persona que les hagués pronunciades com eixides d’algú titllat de ceva. I per sort aquesta ceva s’ha anat extenent poc a poc i avui ja no fa riure a ningú. (…)
És a dir, a més de canviar l’article lo (que no era dialectal, sinò que l’utilitzava tothom a Catalunya), ens van treure els castellanismes i ens van imposar gal·licismes foranis. Per fer-nos una idea de com parlaven realment els nostres avantpassats, podem llegir aquest opuscle de 1833: Conversa entre un pagés y lo Sr. Rector sobre indulgencias y butllas. Els tradicionalistes, com a regionalistes i amants de la nostra terra, sempre vam defensar l’ús i coneixement del català, i un dels primers pensadors carlins, el frare Magí Ferrer, ja va fer un diccionari català-castellà l’any 1836 (molt abans que el liberal esquerrà Valentí Almirall inventés l’anomenat catalanisme polític). Un altre exemple n’és el mallorquí mossèn Antoni Maria Alcover, tradicionalista integrista i enemic del separatisme, qui el 1900 va començar el famós diccionari català-valencià-balear. Desafortunadament, però, els carlins vam caure també en la trampa “purificadora”, com mostra, per exemple, el fet que algunes de les capçaleres més populars de la nostra premsa, com Lo Crit d’Espanya(1889-1892) o Lo Mestre Titas (1897-1900), reapareguessin, anys després, com El Crit d’Espanya (1920-1921) i El Mestre Titas (1910-1911).
Lo crit d'Espanya

Veient com vam deixar que ens canviessin la nostra llengua per una altra suposadament “més pura”, però menys nostra, encara ens sorprèn el blaverisme i l’oposició de tants valencians, balears i aragonesos orientals —que lògicament no volen deixar de parlar lo chapurriau— a una artificial unitat de la llengua?
Els puristes podran estar satisfets havent-nos llegat expresions franceses com a reveure, mentre que hem perdut les salutacions genuïnament catalanes com Déu vos guard! Casualitat o part del pla de secularització i descristianització del nostre poble? No en va, els carlins sempre hem considerat els liberals com el que són, successors dels traidors afrancesats, amics dels invasors contra els qui fa dos segles vam lluitar a mort els catalans i tots els espanyols per la nostra Tradició.
en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , ,
Ubicación: Campus Sescelades, Carretera de Valls, s/n, 43007 Tarragona, España

Cavall fort , franquisme

Cavall Fort va néixer el desembre de 1961, fruit de l’esforç d’un grup de persones amb la preocupació de què els infants poguessin aprendre a llegir i a escriure en català. Aquesta preocupació va marcar el format i el contingut de la revista infantil Cavall Fort.
Cavall fort , franquisme

La iniciativa va ser possible gràcies el suport dels bisbats de Vic, Girona i Solsona, que hi van donar cobertura per impulsar una publicació en català.
Cavall Fort de seguida va arrelar en famílies catalanes especialment cristianes.
El tiratge inicial de Cavall Fort era de 10.000 exemplars, que es va ampliar tot seguit, i es podia difondre únicament per mitjà de subscripció. 
A partir del número 17 (abril de 1963) es va augmentar el tiratge i es va ampliar el format (20,5 x 28,5 cm).
Si no recordem malament, a l’any 61 encara existia el franquisme no? és que hem estudiat l’ESO.
///
Yo hay estudiat EGB y ESO, bachillerat, FP II y carrera de filología inglesa.

//

Doncs sí. Nosaltres rebíem Cavall Fort a casa, i Tretzevents i en Patufet. Els dibuixos d’en Madorell em semblaven una meravella. ¡Quants records!
en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , , , , ,
Ubicación: Solsona, Lérida, España

Himno Tabarnia








en No hay comentarios:
Etiquetas: , , ,
Ubicación: Tarragona, España

Enllassos

Webs que enllássen en esta :

 Blogspot.com

 https://somatemps.me/2018/01/23/torrent-el-president-del-parlament-racista-y-genocida/

 http://fasrixo.blogspot.com/2018/09/best-adsense-alternative-for-any-type.html
colaboro en casaferras
kweichow moutai (licor chino)
en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , , , ,
Ubicación: Tarragona, España

Saltiró , llar d'infants , Omnium, escola en català

Espai Omnium , cultural 😂

Com está lo teléfono, crideu a preguntá per Roger unes deu persones. A la número onze, dieu :
Hola, sòc Roger, ha preguntat algú per mí ? 

Saltiró , llar d'infants , Omnium, escola en català

Jordi de Omnium, qué be que estás a la garjola. Te falte compañía de Óscar Adamuz, franjolí de Gramanet de Besos 😂


Help Catalonia , save Europe, Spain steals us, España ens roba, Spanien klaut uns, España nos roba


en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , , , , , , , , ,
Ubicación: Carrer d'Enric Prat de la Riba, 234, 08901 L'Hospitalet de Llobregat, Barcelona, España

Charnegos indepes

Fico este post que acabo de lligí. Me pareix una magnífica explicassió a bona part de lo que passe a Cataluña. Igual passe en andalusos com en gen de Aragó y atres racóns de España.


De pare andalús y mare extremeña, son pare descarregae camións a Mercabarna en turnos de dotse hores y sa mare llimpiabe aon podíe. Lo mes gran de tres germáns, no va acabá la FPI y se avergoñíx dels seus orígens. Creu que cambianse de nom y nassionalidat (no pot) podrá amagá lo seu passat. Se creu que pot escupiñá a la cara a datres que com sons pares van vindre o venen a buscás la vida a Cataluña. Es un pringat en problemes de autoestima, pero ell encara no u sap, ha dixat que uns atres li inculcaren que ere de baixa casta, al mateix tems que despertaben en ell desichos de pertenénsia a algo que lo fará gran y lo permitirá aná en lo cap ben alt. Com li falte pedigrí per a pugué parlá de superioridat de rassa, l'han convensut de que la superioridat está a la cultura y llengua catalanes, que suposadamén ell ha adquirit y que lo fa milló que aquells arguellats y roñosos masovés del sur, com sons pares.

Hasta fa poc ben just parlabe be lo catalá, mes be catañol, pero uns añs de inmersió lingüística y los micháns de comunicassió han fet milagres, y ara lo parle fluidamén, depurán paraules que se pareixen al castellá per unes atres diferentes, barco vaixell, alcalde batlle, ha conseguit que pareixque catalá vell, de varies generassións. 
Pero seguix sentinse inferió als seus compañs, los apellits lo delaten, no es un catalá vell, aixina que té que demostrau, té que guañás lo dret a perteneixe a la tribu. 
Sap que es un manat, un llepaculs , está ansiós per contentá als compañs indepes , demostrals que ell tamé es digne, per lo que dessidix sé mes papista que lo papa, va dabán a les manifestassións, cride mes que ningú, insulte inclús a sons cusins y tíos cridanlos españols de merda, faches, extrangés, y consevol atra tontada en chulería, creme banderes españoles, trau la llengua sentat al costat dels seus amos cataláns esperán que li passon la má pel llom (espala en lo cas de Dani Vives de Fondespala) en señal de aprobassió y agraimén. Lo resultat justifique los mijáns.
En algúns matisos diferéns en cada cas, este es lo retrato robot de mols charnegos que apoyen lo procés. Lo que no saben es que los seus amos los utilisen perque saben que no los ixen los números, saben que nessessiten apoyo de tersés, los dels vuit apellits (cognome en italiá o catalá cognom) cataláns ni ne son prous ni tots están al mateix barco. Los ideólogos del procés toleren temporalmén a mestissos, charnegos, gen de sang bruta, a los que utilisen com caen de cañó. Lo que tampoc saben es que tenen planejat desfés de ells en cuan conseguixquen la independénsia. Los seus amos los tirarán a la cuneta com un juguet (no joguina) chafat en cuan ya no los nessessiton. Una proba de aixó es per ejemple la poca alarma que ha provocat la fuga de empreses, no tenen temó de pedre la faena perque saben que cuan arribo lo momén sol tindrán que enseñá lo seu carnet en pedigrí (Pelegrí no), y segóns lo carnet los colocarán.
Les empreses que se negon sirán casrigades y ñan moltes formes de feu,inspecsións de treball, retrás en permisos, etc. 
Tampoc es de extrañá que , encara dissimulán en algún diputat marroquí, negre o charneguillo útil com Rufián, la inmensa mayoría dels alts cárrecs dels partits independentistes y empreses afins tenen apellits y noms cataláns, o que sonen a catalá, com Torrent, nom que ve del latín, Roger, Rogelio en castellá, Roger Rabbit, Roger Moore.

Estos son los 20 apellits mes comúns a Cataluña:

García
Martínez
López
Sánchez
Rodríguez
Fernández
Pérez
González
Gómez
Ruíz
Martín
Jiménez
Moreno
Hernández
Muñoz
Díaz
Romero
Navarro
Torres
Álvarez… 

Mireu estos apellits. Hay constatat que ningún de ells figure a cap dels apellits de consellés de la Generalidat desde 1978 hasta 2018, 40 añs. Ni cuan lo gobern tripartito de Montilla, aon se haguere pugut colá algún sossialista de origen dudós com lo mateix Montilla.


Este fenómeno es algo mol extral al món ocsidental, inclús a datres paísos. Com es possible que los gobernáns de un país no compartixquen los apellits de les persones a les que gobernen, ni una vegada per casualidat ?
Sol hay trobat un país aon passo aixó, la Sudáfrica del Apartheid.
Es mol simple. Per a votá tots som bons, pero per a que te trion, no. 
Tenín los puestos de direcsió y poder podrán después ejecutá lo verdadé plan, la llimpiesa étnica de Cataluña. Dit aixina sone mol mal, pero no tos alarmeu, la llimpiesa no se faríe a cams de extermini, simplemén te dixaríen sense faena per a que ten vaigues tú solet después de malvendre lo que tingueres. Tampoc u faríen de golpe, u faríen poc a poc, perque encara mos nessessiten, pero cada vegada menos, y total, per a fregá escales y tallá lo césped algú se té que quedá, no? (Veigau a USA qué passe en los esquenes bañades).
Per a dirigí bangs, consells de administrassió de empreses, conselleríes, etc, ya se encarregaben ells de triá a dit a quí sí y quí no. Hasta van fe llistes per al referéndum y van vore quí va votá y quí no.

Penseu en aixó y si coneixeu an algún charnego indepe pregunteuli:

Cuan Cataluña sigue independén, quí los impedirá feu ?




_____________
Pongo aquí este post que acabo de leer. Me parece una magnífica explicación a buena parte de lo que sucede en Cataluña...
-------------------------------------------------------------------------------
De padre andaluz y madre extremeña, su padre descargaba camiones en Mercabarna en turnos de 12 horas y su madre fregaba suelos donde podía, él, el mayor de tres hermanos no llegó a terminar la FP1 y se avergüenza de sus orígenes, cree que cambiándose de nombre y de nacionalidad podrá esconder su pasado al tiempo que se ve auto legitimado para escupir en la cara a otros que como sus padres vienen aquí a buscarse la vida. 

Es un pringado con problemas de autoestima, pero él aun no lo sabe, ha dejado que otros le inculcaran que era de baja casta al tiempo que despertaban en él deseos de pertenencia a algo que le haga grande y le permita caminar con la cabeza alta. 
Ante la falta de pedigrí para poder hablar de superioridad de la raza, le han convencido que la superioridad está en la cultura, la cultura catalana que supuestamente él ha adquirido y que le hace mejor que esos mugrientos pueblerinos del sur...como sus padres. 

Hasta hace poco apenas si hablaba bien el catalán, más bien “catañol”, pero unos años de inmersión lingüística y los medios de comunicación han obrado milagros, y ahora lo habla fluidamente y tras depurar palabras que se asemejan al castellano por otras diferentes (Barco-Vaixell, Alcalde-Batlle, etc.), ha logrado que parezca catalán de varias generaciones. Pero sigue sintiéndose inferior a sus compañeros, los apellidos le delatan, no es un catalán a la antigua usanza, así que debe demostrarlo, debe ganarse el derecho a pertenecer a la tribu, porque en el fondo sabe que es un “mandao”, un lameculos paniaguado, está ansioso por contentar a sus compañeros “indepes”, de demostrarles que él también es digno, por lo que decide ser más papista que el papa, va delante en las manifestaciones, grita más que nadie, insulta incluso a sus primos y tíos llamándoles españoles de mierda, fachas y extranjeros o cualquier otra sandez altisonante , quema banderas españolas y saca la lengua sentado al lado de sus amos catalanes esperando que le pasen la mano por el lomo en señal de aprobación y agradecimiento tras ello......el fin justifica los medios. 
Con algunos matices diferentes en cada caso, este es el retrato robot de muchos charnegos que apoyan el Proces. Lo que no saben es que sus amos les utilizan porque saben que no tienen los números, saben que necesitan apoyo de terceros por que los de los 8 apellidos catalanes ni son suficientes ni están todos por la labor, así que muy a su pesar,los ideólogos del Proces toleran temporalmente a mestizos, charnegos o gente de "sangre sucia", a los que utilizan de carne de cañón. Lo que tampoco saben es que tienen planeado deshacerse de ellos en cuanto alcancen la independencia. 
 Sus amos les tirarán a la cuneta cual juguete roto en cuanto ya no le necesiten. Prueba de esto es por ejemplo la poca alarma suscitada por la fuga de empresas, no temen perder sus empleos porque saben que cuando llegue el momento solo tendrán que mostrar su carnet de pedigrí, y en función de él serán más rápidamente colocados Las empresas que se nieguen serán castigadas y hay muchas formas de hacerlo, inspecciones de trabajo, retraso en permisos, etc. Tampoco es de extrañar que pese a disimular con algún diputado marroquí, o algún charneguillo útil como Rufián, la inmensa mayoría de los altos cargos de los partidos tengan todos los apellidos catalanes (en los partidos indepes me refiero) estos son los 20 apellidos más comunes en Cataluña: 

Observad estos 20 apellidos. He constatado que ninguno de ellos figura en ninguno de los pellidos de ningún consejero de la Generalitat desde 1978 hasta 2018 (40 años), ni siquiera en el lapso de gobierno del tripartito de Montilla, donde se podía haber colado algún socialista de origen dudoso como el mismo Montilla. 

Este fenómeno es algo inaudito en el mundo occidental e incluso en otros países. Cómo es posible que los gobernantes de un país no compartan los apellidos de las personas a quienes gobiernan....ni siquiera una vez por casualidad??? 

Solo he encontrado un país donde se diera este fenómeno: La Sudáfrica del apartheid. Y es que es muy simple, para votar todos somos buenos, pero para ser elegidos no. 
Solo copando los puestos de dirección y acotando el poder podrían después ejecutar su verdadero plan: la limpieza étnica de Cataluña. Dicho así suena muy mal, pero no os alarmeis, la limpieza no iba a hacerse en campos de exterminio, simplemente te iban a dejar sin trabajo para que te fueras tu solito tras malvender lo que tuvieses. 
Tampoco lo iban a hacer de golpe, sino paulatinamente, ya que nos siguen necesitando, pero poco a poco menos, y total, para fregar suelos y cortarles el césped alguno se tendría que quedar no? 

Para dirigir bancos, consejos de administración de empresas, consellerias, etc. ya se encargaban ellos de elegir a dedo quien sí y quién no. Pensad en esto y si conocéis a algún charnego “indepe” preguntadle, cuando Cataluña sea independiente, quien les impedirá llevar esto que describo a cabo?

en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , ,
Ubicación: Barcelona, España
Suscribirse a: Entradas (Atom)

Què vol Hitler ?

¿Què vol Hitler?  ¿ Qué quiere Hitler?  El estrecho vínculo entre el nazismo y el nacionalismo catalán Es bien sabido, gracias entre otr...