Mostrando entradas con la etiqueta comensa. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta comensa. Mostrar todas las entradas

Sirventes historiques. (+ Index)

Sirventes historiques.


I.


En aquest guai sonet leugier

Me vuelh en cantan esbaudir,

Quar hom que no s dona alegrier

No sai que puesc esdevenir;

Per qu' ieu me vuelh ab joy tenir

Et ab los pros de Proensa

Qui renhan ab conoissensa

Et ab belha captenensa,

Si qu' om no 'ls en pot escarnir.


De conquerre fin pretz entier

Agra ieu talen e dezir,

Si no m' en falhisson denier

E rendas, don pogues complir

Los fagz qu' ieu volgra mantenir;

Mas pus a dieu non agensa

Qu' ieu puesca far gran valensa,

Gardar me dei de falhensa

Al meins, e d' aiso qu' ai servir.


Quar pretz no demanda ni quier

Ab sels qui volen obezir,

Mas tant quant al poder s' afier,

E que hom se guart de falhir;

Per qu' aisel que trop vol tenir

A molt petit de sciensa,

Quar l' avers non a valensa

Mas quar hom en trai guirensa,

E quar hom s' en pot far grazir.


A l' emperador dreiturier

Frederic vuelh mandar e dir

Que, si mielhs no mante l' empier,

Milan lo cuida conquerir

Ab grans faitz, e fai s' en auzir;

Don vos jur per ma crezensa

Que pauc pretz sa conoissensa

E son sen e sa sabensa,

S' en breu no l' en sap far pentir.


Dona sai ab cors plazentier,

Don negus hom no pot mal dir,

E no tem gap de lauzengier,

E sap los melhors retenir

Ab honrar et ab aculhir;

Tan gen fenis e comensa

So solatz e sa parvensa

Qu' en re non hi fai falhensa,

Et a car nom per encarzir.


Na Johana d' Est agensa

A totz los pros, ses falhensa,

Per qu' ie m vuelh ab los pros tenir.

Bernard de Ventadour.

//

Index:

II, Un sirventes on motz non falh

III, Ges de far sirventes no m tartz,

IV, Pus Ventedorn e Comborn e Segur

V, Un sirventes fatz dels malvatz barons,

VI, D' un sirventes no m qual far longor ganda,

VII, Lo coms m' a mandat e mogut,

VIII, Rassa, mes se son primier

IX, Ges no mi desconort S' ieu ai perdut,

X, Ieu chan, qu' el Reys m' en a preguat

XI, Gent fai nostre reis liouranda,

XII, Pus lo gens terminis floritz

XIII, Greu m' es deisendre carcol,

XIV, Quan vey pels vergiers desplegar

XV, Pus li baron son irat e lor peza

XVI, Al dous nou termini blanc

XVII, S' ieu fos aissi senhers e poderos

XVIII, Miez sirventes vueilh far dels reis amdos,

XIX, Non estarai mon chantar non esparja,

XX, Quan la novella flors par el verjan

XXI, Un sirventes farai novelh, plazen

XXII, Ja nuls hom pres non dira sa razon

XXIII, Del rei d' Arragon consir,

XXIV, Quor qu' om trobes Florentis orgulhos,

XXV, Sendatz vermelhs, endis e ros,

XXVI, Bel m' es cant aug lo resso

XXVII, Ab greu cossire Fau sirventes cozen; Bernard Sicart de Marjevols.

XXVIII, Foilla ni flors ni chautz temps ni freidura

XXIX, En aquell temps qu' el reys mori 'N Anfos

XXX, D' un sirventes faire Es mos pessamenz (Pierre de la Caravane)

XXXI, Quant vei lo temps renovellar, (Bertrand de Born, le fils)

XXXII, Ja de far un nou sirventes

XXXIII, Ja no vuelh do ni esmenda (Bernard de Rovenac)

XXXIV, D' un sirventes m' es grans volontatz preza, (Bernard de Rovenac)

XXXV, Doas coblas farai en aqest son

XXXVI, Seigneiras e cavals armatz

XXXVII, Ja non creirai d' En Gui de Cavaillon

XXXVIII, Estiers mon grat mi fan dir villanatge

XXXIX, Belh m' es quan d' armas aug refrim (Guillaume de Montagnagout)

XL, Guerra e trebalhs e brega m platz, (Boniface de Castellane)

XLI, Gerra mi play quan la vey comensar,

XLII, Peire salvagg', en greu pessar

XLIII, De l' arcivesque mi sap bon

XLIV Ja de chantar nulh temps no serai mutz

XLV, Un sirventes farai ses alegratge,

XLVI, En luec de verjanz floritz

XLVII, Ges no m' es greu s' eu non sui ren prezatz

XLVIII, Mout a que sovinenza

XLIX, Entre dos reis vei mogut et enpres

L, Mout fort me sui d' un chan meravillatz

LI, On hom plus aut es pueiatz,

LII, Comte Karle, ie us vuelh far entenden

LIII, Al bon rey qu' es reys de pretz car,

LIV, Nostre reys qu' es d' onor ses par (Bernard d' Auriac)

LV, Francx reys frances, per cuy son Angevi,

LVI, Ancmais per aital razo

LVII, Tant m' es l' onratz, verays ressos plazens,

Richard de Barbezieux.

Richard de Barbezieux.


I.


Lo nous mes d' abril comensa;

L' auzelh chantador

Chanton, quascus per baudor,

Qu' atendut an en parvensa

Lo pascor;

Mielhs De Dompna, atretal entendensa

Aten de vos ab joy et ab temensa,

Qu' apres los mals qu' ai traitz durs e cozens

M' en venha 'l bes amoros e plazens.


Qu' aissi cum totz l' ans s' agensa

Per fuelh' e per flor,

Val mais lo mons per amor,

Et amors non a valensa

Ni honor,

Mielhs De Dompna, ses vostra mantenensa,

Quar de totz bes estatz gras e semensa,

Et en vos es valors, beutatz e sens,

Mas per amor es plus valors valens.


Tant avetz de conoyssensa,

Per que us fan senhor

Amors, jovens ab honor,

E us portan obediensa

Quascun jor;

Mielhs De Dompna, doncs vulhatz qu' amors vensa 

Vostre dur cor de bella captenensa,

Que ben sabetz que belhs ensenhamens

Es en amor fis e comensamens.


Ar si coven eschazensa

A fin amador,

E prenha en patz la dolor;

Greu er qui ab amor tensa

Que non plor;

Mielhs De Dompna, en aquesta crezensa

Estauc ades e fauc ma penedensa,

Tan que us plassa lo mieus enansamens

De digz ses fagz ab dous esguartz plazens.


Tot atressi cum Durensa

Pert en mar maior

Son nom que longeis non cor,

Eyssamens pert ses falhensa

Sa color,

Mielhs De Dompna, denan vostra prezensa,

Autra beutatz, ses tota retenensa,

Ves la vostra que tant es avinens

Qu' atressi creys cum la luna es creyssens.


Mielhs De Dompna, s' ieu sui say ves Palensa, 

M' arma e mos cors vos reman en tenensa;

E 'l noms d' amia vos er obediens,

Ab que crezatz de sos ensenhamens.

II.


Tug demandon qu' es devengud' amors,

Et ieu a totz dirai ne la vertat:

Tot en aissi cum lo solels d' estat

Que per totz locs mostra sas resplandors

E 'l ser vai s' en colgar, tot eyssamen

O fai amors; e quant a tot sercat,

E non troba ren que sia a son grat,

Torna s' en lai don moc premeiramen.


Quar sens e pretz, largueza e valors,

E tug bon pretz hi eron ajustat

Ab fin' amor per far sa voluntat,

Et era y joys, dompneyars et honors;

Tot atressi cum lo falcx qui dissen

Vas son auzelh quan la sobremontat,

Dissendia ab douz' humilitat

Amors en selhs qu' amavon leyalmen.


Amors o fai, si cum lo bos austors

Que per talan no s mov ni no s desbat,

Enans aten tro qu' om l' aya gitat,

Pueis vol' e pren son auzelh quan l' es sors;

E fin' amors aissi guarda et aten

Jove dompna ab enteira beutat

On tug li ben del mon son assemblat,

E no y falh ges amors, s' aital la pren.


E per aisso vuelh suffrir mas dolors,

Quar per sufrir son manh ric joy donat,

E per sufrir son manh tort esmendat,

E per sufrir vens hom lauzenjadors,

Qu' Ovidis ditz en un libre, e no i men,

Que per sufrir a hom d' amor son grat,

E per sufrir son manht paubre montat;

Doncx sufrirai tro que trop chauzimen.


E doncs, dona, pus que gaugz e valors

S' acordon tug en la vostra beutat,

Quo no y metetz un pauc de pietat

Ab que m fessetz al mieu maltrag secors!

Qu' aissi cum selh qu' el fuec d' ifern s' espren

E mor de set ses joy e ses clardat,

Vos clam merce, quar tem n' aiatz peccat,

Si m' ausizetz, pus res no us mi defen.


Pros comtessa e gaia, ab pretz valen,

Que Canpanes avetz enluminat,

Volgra saupsetz l' amor e l' amistat

Que us port, car lays tan mal mon cor dolen.


Belh Paradis, tug li dotze regnat

Aurion pro de vostr' essenhamen.


III.


Be volria saber d' amor

S' elha ve ni au ni enten,

Que tan l' ai requist francamen

Merce, e de re no m socor;

Estiers no m puesc a sas armas defendre

Mas ab merce, que tan li suy aclis

Que non es joys ni autre paradis

Per qu' ieu camges l' esperar ni l' atendre.


Quar aten hom de bon senhor

Cui serv de bon cor leyalmen

Tan tro que razos li cossen

De far ben a son servidor;

E fin' amors deu ben est sen aprendre

Que s guart qu' adreg sion siey don devis,

Ni qu' il sera francs e leyals e fis,

Si que nuls hom no la 'n puesca reprendre.


Qu' aissi ven bes apres dolor, 

Et apres gran mal jauzimen, 

E rics joys apres marrimen, 

E loncs repaus apres labor, 

E grans merces per sufrir ses contendre, 

Qu' aissi sec hom d' amor los dregz camis; 

E qui la sier de cor e no y guandis, 

Ab tal gienh pot hom ben amor perprendre.


Si cum la tigra el mirador

Que per remirar son cors gen

Oblida s' ira e son turmen,

Aissi quan vey lieys cui azor

Oblit mo mal, e ma dolor n' es mendre,

E ja negus no s' en fassa devis,

Qu' ieu vos dirai per cert qui m' a conquis,

Si o sabetz conoisser ni entendre.


Miels de dona, Miels de valor,

E Miels de tot essenhamen,

E Miels de beutat ab joven

Mesclat ab tan fresca color,

Qu' anc nuls arquiers tan dreg no saup destendre 

Qu' elha plus dreg no m' aya el cor assis

La dolza mort don ieu vuelh estre aucis,

S' ab un esguart d' amor no m vol joy rendre.


M' arma e mon cor volria qu' ilh saubis

E mon captenh: a! qual dolor languis

Leyals amans, quan no fai mas atendre!

Què vol Hitler ?

¿Què vol Hitler?  ¿ Qué quiere Hitler?  El estrecho vínculo entre el nazismo y el nacionalismo catalán Es bien sabido, gracias entre otr...