Doctrina Pueril. 50-100

CAP. 50. De la Cincogesma que es dit Pentagosta. (Pentecostés, penta)

EN lany ha un jorn que hom apella Pentagosta, so es a dir Cinquagesma, e en aquell dia lo Sant Esperit devallá sobre nostra dona e sobre los apòstols e inluminálos de sciencia de lenguatges diverses e confortálos de la gracia e de la benediccio de Deu.

2. En aquell dia fo ten gran goig en nostra dona e en los apòstols, que per abundancia de gran alegre e de gran goig fo comensat lo comensament que los Apòstols comensaren a preycar laveniment e la passio del Fill de Deu; e per la gracia e benediccio que agren en aquel dia sescamparen per lo mon e convertiren lo mon a via salutable.

3. Enaxí com lo ferre qui es escalfat en lo foch ten fortment que dintra e defores es tot afogat e ple de foch, enaxí nostra dona e los Apòstols aquell dia con devallá del cel lo Sant Esperit fo sobre ells en semblansa de flama de foch, e foren tots enflamats en frevor e en devocio e en caritat e en goig.

4. Con los Apòstols foren enaxí enbeguts e aflamats de la gracia del Sant Esperit, adonchs anaren preycar los Evangelis, los quals no podíen preycar dentrò que lo Sant Esperit devallá sobre ells, qui los inluminá e los anemorá, con poguessen e sabessen e volguessen preycar la fe de Deu.

5. Per la gran devocio e per lo gran atalentament qui era en los apòstols a convertir lo mon, e per la mort e passio que sosteníen per amor del Fill de Deu, fayen miracles e convertiren los homens a via de salut.

6. Lunyat ses, fill, de nosaltres aquell jorn, con lo Sant Esperit devallá sobre sos dexebles; e per assò, fill, es quax morta devocio e caritat a preycar e a convertir los errats infeels, e venguda es la temor de la mort, en la qual eren los Apòstols ans quel Sant Esperit devallás sobre ells.

7. Exalsat es lumanal enteniment en los homens per custumes e per escriptures, e requestes son per los infeels rahons e probacions necessaries, a mostrar veritat de la fe catholica; e request es a nosaltres con per gran caritat e frevor treballem en apendre diverses lenguatges per aver doctrina necessaria, pus que no som dignes de fer miracles; la qual indignitat avem per defalliment de caritat e frevor, e per la temor que avem en sostenir trebays e mort per amor de Deu.

CAP. 51. De la assumcio de nostra dona.

LONGAMENT fo, fill, desijada nostra dona en lo celestial regne, qui ab ella cové, per son fill e per los ángels e per tots sants de gloria: e gran fo lo desirer que nostra dona navia aút longament. Mas per so que los

Apòstols e los dexebles que anaven per lo mon preycar la santa fe catholica fossen pus forts e pus devots a sostenir trebays per Jhesu Christ per la vertut e per la santetat de nostra dona, per assò plach a nostro Senyor Jhesu Christ que ella estagués lonch temps en aquest mon, aprés que ell sen pujá en los cels.

2. On, con plach a nostro Senyor Deus que nostra dona trespassás daquest segle en laltre, al dia de la mort, adoncs fo feta professó del cel trò en terra, en la qual fo nostro Senyor Jhesu Christ e foren tots los ángels e arcángels e tots los sants de paradís, e ab cants de molt gran dousor e ab molts grans honraments pujaren nostra dona en lo cel subirá, en la gloria de nostro Senyor Deu.

3. Con nostra dona remembrá la miseria daquest mon, de la qual exida era, e viu son fill devant sí estar e qui la pujava al celestial Pare, e viu son fill senyor de tots los sants de gloria, e viu que tots la loaven e honraven son fill, e tuyt eren ajustats per ella honrar e loar, si nostra dona fo gojosa ni alegre nou cal parlar, ni si es negú qui ho vulla aesmar, no porá tot lo goig que nostra dona hac, cogitar ne pensar.

4. Sobre la luna e lo sol e les esteles fo exalsada e pujada, fill, nostra dona: on, aytant con fo alt e excellent e honrat son pujament, covenc esser son alegrament e son goig. On con son honrament sia inestimable, ¡qui pogués dir ne escriure ne significar ne aesmar lo gran goig que hac la Regina del cel con fo en gloria!

5. En los cels ha .ij. corones qui son majors e pus nobles que totes les altres qui son en los sants de gloria: la una es de nostre Senyor Jhesu Christ, e laltra es de nostra dona Sancta María. On, con son fill hac coronada nostra dona, e nostra dona viu son fill coronat tan noblament e viu la nobilitat de la corona on son fill la hac coronada, lo goig de nostra dona fo egual a la corona. On, con sia ten gran la gloria dels sants de paradís, veges con gran fo lo goig de nostra dona.

6. Amable fill, si lo dous divinal e humanal esguardament ab lo qual Jhesu Christ esguarda en lo cel nostra dona com a mare e com a regina del cel e de la terra dona goig e dousor a nostra dona, pensar pots, fill, que yo defall a recomtar e escriure aquell goig ten gran e ten gloriós. On, con lo goig de nostra dona Sancta María verge gloriosa ¡beneyta sia

ella! sia ten gran e ten maravellós, prechte, fill, que nostra dona sia goig e esperansa e desig e amor de ta anima sobre totes coses.

7. A tes cuytes e a tes oracions, ages membransa de nostra dona: e tot aytant con pusques, honra lo fill de nostra dona, si vols honrar e alegrar nostra dona; car lo major honrament que hom pot fer a nostra dona, es que hom honre e servesque son gloriós fill Deu Jhesu Christ.

¶ De les .vij. Vertuts qui son carreres de salvacio.

CAP. 52. De Fe.

FE catholica es creure veres coses invisibles e covinents a crestiana religió. On, per fe aperceb hom, fill, so que es veritat, sens que rahó no demostre per necessitat aquelles coses de que hom ha creensa.

2. Enaxí com lum qui illumina tots ulls corporals a veer les coses corporals, enaxí per lum de gracia veus so que creus del celestial Deu de gloria e de les sues obres. E car lum denteniment no puría abastar a entendre tot so qui es a home necessari creure de Deu e de les sues obres, per assò Deus illumina per lum de gracia la anima del home a creure les coses invisibles.

3. Amable fill, per lum de fe sexalsa lenteniment a entendre; car enaxí com lo lum va devant per demostrar les carreres, enaxí fe va devant al enteniment. On, si tu vols aver subtil enteniment, no sies increable, e criu, (incrédulo, y cree) per so que pusca ton enteniment pujar ten alt que entena so que la fe illumina.

4. Enaxí com hom guanya mèrit per amar Deu e son proysme e per tenir justicia de sí meteix o daltre o per fer bones obres, enaxí Deus ha donada fe a home per so que guany mèrit per a creure les coses que no enten; car enaxí com deus aver grat si hom te presta sens fermansa e sens penyora e que non fasses carta, mas que hom sen confiy en ta paraula, enaxí si creus de Deu e de ses obres so que no entens, has grat de Deu de so que creus, e per lo grat has lo mèrit, e per lo mèrit la gloria. On, per assò que Deus age occasio de donar gloria, ha donada fe als homens.

5. Fill, jueus e sarrays, eretges e idolátrics no han fe ne la volen aver: on, enfre tots no han tant de lum a creure Deu ne ses obres com has tu tot sol, si creus en los .xiiij. articles dels quals avem ja parlat. On, con per defalliment de fe sien perduts e per fe pusquen aver salvacio, remembra e entín con cara cosa es fe e con gran do dona nostro Senyor Deus a aquells a qui dona fe. On, con fe sia ten gran do e tan car e ten noble, per assò la fe que Deus ta donada té car, e per nulles coses no la gits de ton coratge.

6. Deus ha donades a home .ij. mans per so que una má ajut a laltra; e Deus ha donats a home .ij. lums, lum de fe e lum denteniment: don si hom no pot aver lum denteniment, aja lum de fe e crea so que no pot entendre. On, aquest lum de fe es necessari majorment als lauradors e als manestrals e als homens qui no han exalsat enteniment, e per aquest lum sajuden de les errors e de les temptacions, contra los demonis qui volen a home fer descreure les coses que enteniment no pot entendre.

7. Fe sobrepuja, en est mon, enteniment, car més pot hom per fe amar Deu que per enteniment membrar Deu, e fe creu Deu sens mijá, e enteniment no pot pujar a Deu sens demostracio daltres coses, e fe con va a enteniment en un temps fa so que lenteniment enten en altre temps; e per fe entendrás en laltre segle, con hi serás, so que ara noy pots entendre; e enaxí com veritat no pot esser vensuda per nulla cosa, enaxí la fe que has, si la ames, no porá esser vensuda.

8. Los malvats crestians qui reneguen e descreen Deu con se fan jueus e sarrayns, no daríen los ulls de lur cap per neguns diners; mas per felonía o per paor de mort o per esser rich-homens giten lur fe de lur anima qui

roman en tenebres e no pot senes fe veer Deu.

CAP. 53. De Esperansa.

ESPERANSA es so en que está nostra salvacio: la qual esperansa ha Deus donada a home per so que per fer bones obres aja esperansa en la justicia de Deu; e si hom fa peccats ne falliments, que hom nage contricio e que aja esperansa en la misericordia de Deu.

2. Amable fill, avent hom esperansa, per la justicia e per la misericordia de Deu temen los homens fallir; car si per esperar justicia e misericordia han esperansa en aver gloria los homens qui fan bones obres e quis peneden de lurs peccats, per fer males obres e per no aver contricio de cor son contraris a la justicia e misericordia de Deu; per la qual contrarietat son dignes de esser en foch infernal perdurable.

3. Per so car est mon fill e est fill de ta mare, aprés la mia mort e la mort de ta mare esperes aver los nostros bens temporals. On, si tu has esperansa en la celestial gloria, a creure te cové que sies fill de pare celestial, esperital Deu de gloria, e a tembre te cové la sua ira, e a obeyr als seus manaments est sotsmés, car per contraries obres not cal aver esperansa en los celestials bens.

4. Gran injuria faríes, fill, a la justicia de Deu si feyes bones obres e quet desesperasses de Deu; e gran injuria fas a la misericordia de Deu si per nulls peccats que fasses te desesperes de la misericordia de Deu. On, per assò car esperansa per fer ben te sia rahó desperar be e que esperansa te fassa esperar perdó, e dones guarda e veges con bona cosa es esperansa.

5. Deus ha ordonat que a sostentar lo cors, hom menuch e beua, e Deus ha donada esperansa ab la qual hom regonega a Deu e ques confiy més en Deu que en sí metex ne en altra cosa; car enaxí com les viandes sostenen lo cors, enaxí esperansa quis confía en lo poder de Deu es rahó per que Deus ajuda hom en ses cuytes e en ses necessitats e en les altres coses ab les quals null hom nos pot ajudar, mas Deus.

6. Molt hom mengería qui no manuga per so car no ha que menjar; e molt hom guarría (sanaría; guarir) e viuría si avía que menjar: e car tot hom pusca aver esperansa, si mor en foch perdurable no es colpa de esperansa ne de Deu, qui soffer que tot hom pusca pendre de esperansa aytanta con na mester.

7. Si lome en lo qual tu, fill, te confíes encarregues molt fortment per so car has en ell esperansa quet ajut, ¡quant més encarregues Deu, si en ell te confíes! Car si per esperansa hom no encarregava pus fortment Deu que altra cosa, seguir sia que Deus no agués major justicia, poder, saviea, caritat e misericordia que hom; e si no ho avía, hom sería Deu.

8. Remembra, fill, en la encarnacio e en la gran passio de nostro Senyor Jhesu Christ, e entín con en gran deute ta posat que ages esperansa; car si Deus per tu, sensa que nol ne pregaves ne tu no ho merexíes, ses encarnat e ha sostenguda mort, ¡quant tu, doncs, deus aver gran esperansa en la justicia, misericordia, poder, saviea, caritat, e en totes les vertuts de Deu!

CAP. 54. De Caritat.

CARITAT es amar Deu e son proysme, la qual aleuja los greus treballs els perills qui venen per amor: e caritat enfortex e montiplica (multiplica; en más textos de Ramon Lull se encuentra montiplicar y derivados, por ejemplo en las obras rimadas) noblea de coratge contra los enemics de amor e de valor.

2. Amable fill, caritat dona plaer dels bens e dels mals que hom sosté per amor, e caritat exalsa la volentat a voler grans coses e nobles, e exalsa lenteniment a entendre grans coses e altes, e caritat ajusta home a Deu, e caritat fa donar a Deu grans dons amables, e fa perdonar a Deu grans colpes e grans falliments, e caritat fa hom consolar de grans dans, e fa los homens pobres richs de coratge.

3. No puría dir, fill, la noblitat qui es en caritat; e per assò consey te que ages caritat en cor, per so que ages Deu, lo qual no entra en coratge dome sens caritat: e on més de caritat aurás en ton cor, més hi aurás Deu; e con pusques aver aytanta de caritat con te vulles, si molt vols aver de Deu en ton cor, ajes en ta anima molta caritat.

4. Aquest mon es loch on hom pot ajustar e multiplicar caritat e amor; e on més de caritat e damor aurás en est mon, més de gloria aurás en laltre segle: ¿e sabs per que? per so car per major caritat est més amat de Deu que per menor, e la volentat e la caritat de Deu ha en custuma que dona major gloria a aquells qui més son amats per ell e qui més lan amat en est mon.

5. Vera caritat es, fill, amar Deu per so car es bo; e falsa amor es si hom ama més Deu per so que do a hom paradís o aquests bens temporals, que per la sua bonea; e falsa amor es amar nulla cosa sens Deu. On, com assò sia enaxí, doncs, ans que tu ams nulla cosa, ama Deu; e sots la amor que has a Deu, ama tot so que amarás; e sobre la amor que has a Deu, no sobrepugs ton voler a amar nulla cosa.

6. En tot so que amarás ajes entencio a amar Deu; car si no ho fas, en nulla res que ams no aurás caritat; e si caritat no has, desamat serás de Deu; e tots aquells qui son desamats de Deu son en la sua ira, la qual ira los turmenta en foch perdurable. On, con tu pusques aver caritat, amable fill, no vulles esser en la ira ele Deu.
7. Ama so que vol lo voler de Deu; e si vols aver caritat, no ages inpaciencia de nulla cosa volguda per la volentat de Deu. Ama, fill, tots aquells que Deus ama, e ama tots aquells qui amen Deu, e desama so que es desamat de Deu e per aquells qui amen Deu; e enans que ams ne desams nulla cosa, cogita si aquella cosa es amada o desamada per Deu e per aquells que Deu ama ne qui amen Deu.

8. Molt hom, per la paor que ha de son cors o de restitucio o dalgunes altres coses, no gosa amar Deu: adoncs ama per so que sies amat de Deu, car null dampnatge no pren qui es amat per Deu; e no es nulla riquesa ne nulla utilitat qui fassa a comparar ab la benuyransa qui es en los homens qui son amats per Deu.

9. Fill, caritat, si la saps aver, te tendrá alegre ton coratge totes les vegades que oyrás parlar damor ni de so que ames; e tota hora que vourás so que ames, serás alegre e aurás ne plaer; e caritat te defendrá de ira, marriment e desesperanses, qui son coses qui son a homens grans treballs e grans passions.

10. Enaxí com si ulls no has, nulles coses no pots veer, enaxí sens caritat no pots aver nulla vertut ni null agradable pler. On més amarás, més porás entendre; e on més entendrás, major amor pots aver. On, si no vols molt amar, adoncs no vols molt entendre; e si no vols molt entendre, adoncs no vols molt amar; e si desames molt amar e molt entendre, adoncs par que pusques desijar que no amasses ni entesésses. On, recordet si daríes per nulles coses ton voler que no volguesses res ne ton enteniment que nulles coses entesésses; e si tu ta volentat ni ton enteniment donaves per alguna cosa, tu daríes tu metex e vulríes més aquella cosa que esser en esser; e si res no eres, ¿qual cosa poríes aver ne posseyr?

11. Molt hom ha mantell que no sen sap adossar: molt hom ha cavall qui no sap cavalcar, e molt hom ha astor (azor) qui nol sap emprar: doncs aesmat si has volentat e sabs amar, car mayor cosa es volentat qui sab amar que no son les coses damunt dites.

12. Aesmet, fill, con molt pèrt volentat que tots temps vol e null temps no ha so que desija e tots temps ha so que desama; e poguera aver tot so que amara tots temps. Aesma con greu passio dona enteniment e volentat, con entén que la volentat volrá tots temps so que no aurá, e aurá tots temps so que desama, e ha perdut Deu que tots temps volgre e agra (volguere e haguere : haguera). On sapies, fill, que aytal enteniment turmenta la volentat dels infernats, per so car en est mon no han ahuda amor a Deu.

CAP. 55. De Justicia.

JUSTICIA es retre a cascú so qui es son dret. On con Deus, fill, tage donat e tu has presa tanta de misericordia de Deu, justa cosa es que tu no toles (tolgues : verbo tolre, toldre : tolere : quitar) a Deu tu metex ni els bens quet ha donats; car si tu no serveys Deu ab tu metex e ab so que has, tu tols a Deu so qui es séu.

2. Tot poder e saber e tota dretura es en Deu, e lo seu voler vol justicia e ahira injuria e torts; e per assò es temable la justicia de Deu, car per injuria hom nos pot defendre al poder de Deu, ne per injuria hom no pot celar a la saviea de Deu los falliments que hom fa contra justicia, ne per injuria hom no pot pacificar ni refrenar la ira de Deu.

3. Amable es la justicia de Deu, car es tot bo: on si tu ames Deu, amar te cové la sua justicia; e si ahires la justicia de Deu, ahires Deu qui es sa justicia metexa, e est ahirat per Deu e per tots los sants de gloria e per tots los malvats dinfern. On com assò sia enaxí, doncs, si tu ames la justicia de Deu, no ages en ira so que la justicia de Deu fa de tu metex, car tu est séu, ne no ages en ira so que fa dels bens quet ha comenats, car anans foren seus que teus.

4. Si la justicia divina ponex (punir : castigar) ton cors e ponex tu en tos bens e tu la ames, mayor amor li has que no has si la justicia de Deu amaves per so car ponex ton enamich en sa persona e en sos bens; e on més ames Deu en sa justicia, més ames misericordia qui es Deu; e aytant com la misericordia de Deu més es per tu amada, aytant més es perdonada ta colpa e ton falliment.

5. ¡Ah, fill, e con gran falliment es, en aquest mon, no esser amador de la justicia de Deu! car si en laltre segle los dampnats qui tots temps estarán en foch perdurable pudíen amar sol una hora la justicia de Deu, per tots temps auríen gloria; mas per so car no son en loch que la justicia de Deu puguen amar, per assò han pena que null temps no aurá fi. On, com aquest mon sia loch on pots amar la divinal justicia, ama, fill, de tota ta anima aytant con pusques la justicia divina.

6. Temable es la justicia de Deu, con sia cosa que a tots los peccadors misericordia no perdona; car si a tuyt perdonava, mayor sería que la justicia, qui negun no dampnaría. On, si tu no tems la justicia de Deu, est daquells a qui misericordia no perdona; e si vols esser daquells a qui perdona, tem la divinal justicia.

7. Si tu beneeys la justicia de Deu con te dona alcuna passio, tu beneyrás la justicia ab la boca e ab la pensa; mas la justicia te beneyrá a la celestial gloria que tots temps dura; e si tu beneeys Deu en sa justicia con te fa alcun be justament, ¿per que la maleeys con justament te ponex? E saps, fill, en qual temps maleeys Deu en sa justicia? adonchs con ta volentat ha impaciencia contra so que fa la divina justicia.

8. Justicia e sciencia se covénen; e qui jutge sens saber, es enaxí com lome orb qui va per tenebres. On, si tu vols usar dreturerament, atempra ton voler enfre ton remembrament e ton entendre; car per massa voler es torbat lenteniment a entendre; per lo qual torbament se cové ab ignorancia, quis descové ab justicia.

9. ¿Sabs, fill, per que es donat jutge als homens qui pledegen? per so car pot aver pus atemprada volentat enfre membrar e entendre

en so que deu jutjar, que los homens qui pledegen; car tant vol aver cascú so que demana e que defén, que son massa voler corrump son enteniment. On si tu est jutge, guardat que no corrumpes ton enteniment per pendre serviy; ni si vols jutjar a dret, no corrumpes al jutge son enteniment per dons ne per prechs, e comana ton fet a la justicia, per so que la justicia te coman a la misericordia de Deu.

CAP. 56. De Prudencia.

PRUDENCIA es obra vertuosa qui ama be e esquiva mal, e es obra dentelligencia qui sab detriar enfre be e mal. On per aytal vertut han, fill, los homens manera certa a fer bones obres e a cessar mal.

2. Prudencia es eléger mayor be o menor mal; e prudencia es concordar temps e loch, quantitat e calitat; e prudencia es dessimular per conservar secrets, e prudencia es ajustar con los altres escampen, e prudencia es escampar con los altres no han que despendre, e prudencia es aver aquest segle e laltre; e la contraria cosa de prudencia es so qui es contrari de les coses demunt dites.

3. Amable fill, ages prudencia, per so que no sies enganat e per so que no engans; car enganar e esser enganat nos covénen ab prudencia; empero esser enganat e prudencia se covénen con si mescla paciencia e perdó.

4. Prudencia está enfre saviea e sciencia; car per la saviea es amadora del be e ha en oy lo mal, e per la sciencia sab so qui es be e so qui es mal; e per assò prudencia ajusta saviea, e sciencia e saviea componen prudencia, e prudencia no es sens saviea e sciencia.

5. ¿Sabrás me dir, fill, qual es mayor be, o esser amat de Deu o esser amat per esser senyor de diners, castells, ciutats, regnats? Si saps respondre e ames la responsio, ames e sabs prudencia: si saps respondre e ames més diners, castells, ciutats, regnats que Deu, has sciencia sens prudencia: ¿e saps per que? per so car concordes lo contrari de saviea, qui es contrari a prudencia, ab saviea: e si assò no era enaxí, seguir sía que diners, castells, ciutats, regnats e les altres coses temporals valguessen més que Deu.

6. Lo foll ab sa ira perseguex saviea, quis concorda ab pau: on si lo foll ab sa ira te gita de pau, e fa tu semblant a sí metex, demante

¿que has feta prudencia, qui defén lo savi pacient ab fort e ab ferm coratge contra stulticia, ira, treball, quis covénen ab torbada volentat e en abcegada intelligencia?

7. Cautela e maestría se covénen ab prudencia, en mercadería e en les altres arts mecaniques, ab que noy sia falcía ne engan, qui son contraris a prudencia. On si tu, fill, est amador de prudencia, ages saviea e sciencia per la qual vulles e sapies concordar prudencia ab cautela e maestría, sens falsía ne engan.

8. Saber enganar e desamar engan, es amar prudencia, qui sap e desama engan, e sab e ama caritat e justicia. On, sil sabater e mercader ab la pell morta sab aver prudencia e guanyar riquees temporals, ¿sabrás tu, fill, ab la pell viva guanyar vida celestial, per fer vertut de la mort qui ve per necessitat, so es a dir, que sapies e vulles murir per donar gloria e laor de ton Deu?

CAP. 57. De Fortitudo.

FORTITUDO es forsa de coratge qui esforsa los poders de la anima spirituals: e fortitudo es enfortiment danima per lo qual es vivificada forsa temporal: e fortitudo es nobilitat e segurtat de coratge.

2. Amable fill, si vols esser forts contra la batalla de ta carn e del mon e del diable, ajes fortitudo en ton coratge; car fortitudo es ten noble vertut, que tota batalla vens e apodera; e en neguna cosa qui sia vensuda ne apoderada espiritualment no está fortitudo.

3. Lanima ab sa vertut enfortex la forsa corporal, e ab los objets que pren enfortex ses potencies: car con la anima remembra e entén e ama Deu, adoncs es forts contra peccats e malvats pensaments; e en remembrar e entendre la bonea, granea, eternitat, poder, saviea, amor e les altres vertuts de Deu, adoncs per los objets que pren de Deu es ten fortificat son remembrament e son enteniment e son voler, que malvat remembrament, enteniment e voler no ha poder contra la nobilitat de son coratge.

4. ¿Sabs, fill, qual cosa es objet danima?

representacio feta dalcuna cosa a son remembrar e entendre e voler. On, enaxí com color es objet als ulls corporals con los ulls veen colors, e enaxí com dolsor es objet al gustar e odor al odorar e veu al oyr e sentir al palpar e tots aquests objets son corporals, enaxí anima ha objets spirituals, los quals pren, remembrant e entenent, amant o ayrant.

5. Enaxí com color blava o vert fortifiquen la vista corporal en veer, e color vermeya enfortex coratge dom, enaxí membrar e entendre e amar Deu e son poder e les altres vertuts qui a Deu se covénen e membrar e

entendre e amar fe, speransa, caritat, justicia, prudencia, trempansa e les altres vertuts quis covénen a hom, enfortexen a lanima ses forces e sos poders; per lo qual enfortiment noblitat de coratge está en forsa.

6. Ben saps tu, fill, que unes viandes donen major forsa al cors que altres; e per assò pots saber que lanima per membrar e entendre e amar més unes coses que altres pot esser pus forts contra peccats e vicis que per membrar e entendre e amar altres coses: car enaxí com les pus nobles viandes donen mayor forsa al cors, enaxí los pus nobles remembraments, cogitaments e volers donen mayor forsa a lanima.

7. ¿Saps, fill, en ques pren nobilitat de membrar, entendre e amar? en molt membrar, entrndre e amar nobles coses e grans e de gran noblitat. On, si tu vols aver forsa de coratge, sapies molt membrar, entendre e amar nobles coses; car molt coratge es vensut e senclina a malvestat e engan, per membrar, entendre e amar vils coses, e per poch membrar, entendre e amar nobles coses.

8. Amable fill, si est flach per paor de mort, cogita que a morir has; e si alcun delit te vol a sí sotsmetre, sapies que dell ten ujarás; e si per trebay te lexes de Deu a servir, imagina lo trebay infernal; e si per pobretat te vols enclinar a nulla malvestat, desija aver pobretat desperit, qui es riquea de coratge; e si belles faysons de la fembra te volen enclinar a luxuria, aesma e imagina la sutzetat que hix dome e de fembra. E si tu aytals cogitacions e aytals imaginacions has, tu serás forts contra los vicis qui son desagradables a Deu.

CAP. 58. De Trempansa. (Tempransa; templanza)

TREMPANSA es refrenada volentat estant entre (se lee enfre varias veces) dos estrems contraris en quantitat. On si tu, fill, vols aver tempransa, a montiplicar te cové lo menor e enclinar lo mayor, e que puges tant lo menor al mayor e devalls lo mayor al menor, dentrò que fasses egual vertut.

2. Molt membrar e entendre fan atemprada volentat; e molt membrar e voler e poch entendre mortifiquen lenteniment e exalsen fe e creensa. On si tu vols, per atemprada volentat, entendre, fé egual lo voler, amant o ahirant al membrar e al entendre.

3. Ans que sies sadoll de menjar e de boure, ama, fill, tempransa; car amar trempansa con no pots menjar ne boure, no es tan covinent temps a amar tempransa com es con has talent de menjar e de boure; car en lo temps en que hom pot usar de trempansa, no la deu hom menys amar que en lo temps en lo qual trempansa demostra mils sa vertut.

4. Mayor plaer dona trempansa a la anima que menjar ni boure al cors: e los homens qui han trempansa son pus sans e pus delitoses e

viuen més e son pus richs que los homens quis sancfonen menjant e bevent. On si tu, fill, sabs fer comparacio enfre bo e mellor o enfre mal e pijor, colpable est si no has trempansa.

5. Per menjar e per boure aurás pleer en lo temps de menjar e de boure; e per trop menjar e boure aurás treball e passio e malautía per la qual serás ocasionat a murir; e si has trempansa, en menjant e no menjant e en bevent e no bevent, aurás pleer e benenansa.

6. Amable fill, los horneas pobres no han ten gran passio per endurar, com han los homens richs per massa menjar, ne los homens pobres no poden aver tant de mèrit per trempansa com los homs richs: on, com assò sia enaxí, doncs no vulles esser rich per so que molt manuchs, e no vulles esser pobre per so que ages trempansa.

7. Enaxí com lo cors requer trempansa per so que nol afrevolesques trop per poch menjar ne nol corrompes per massa menjar, enaxí ta riquea e ta calitat e ta edat requer trempansa en ton vestir, en ton parlar, en ton dormir, en ton despendre e en totes les altres coses quit son mester, a loar e a servir nostro Senyor Deu.

CAP. 59. De Salvacio.

SALVACIO, fill, es benuyransa de sant o de santa eleta per nostro Senyor Deu en gloria que no ha fi, a la qual salvacio son en est mon les .vij. vertuts davant dites lum per lo qual los sants homens e les santes fembres veem anar per les carreres per les quals hom va a eleta carrera de benuyransa.

2. Gran cosa e noble son, fill, les .vij. vertuts damunt dites; mas mellor cosa sens comparacio es salvacio: ¿e saps per que? per so con les vertuts son creatures, e salvacio es veer Deu, qui es salvacio dels Sants, en so que en ell son salvats e benuyrats e glorificats. On, com assò sia enaxí, doncs no ten solament abasta a salvacio dome vertut creada, ans hi es vertut increada.

3. No es null home, per molt de be que fassa, que meresque aver salvacio; mas Deus dona salvacio a aquells qui han vertut e santetat contra vicis e malvestats; e aquell qui per sa vertut cuyda esser digne de salvacio, nes menys digne quel peccador qui per sa colpa cuyda esser digne de dampnacio.

4. Tant es, fill, alta cosa e noble salvacio, quel Fill de Deu per salvar home volch esser home, e nasch e sostench grans treballs e angoxosa mort, en quant era home. On, con nostro Senyor Jhesu Christ hac tant a fer e a sostenir per so que donás pus perfetament a home salvacio, ¿qui es que per vertut que age pusca abastar a salvacio?

5. ¡Ah, fill, e tant home ha dampnacio, qui cuyda esser digne de salvacio! ¿e saps per que? per so car acomparen ses obres a les obres de Deu, qui son mayors que tot quant hom pot fer per Deu: e més dona Deus a sol una anima con li dona salvacio, que no puríen donar a Deu totes quantes creatures son.

6. Ipocresía e salvacio son contraries pus fortment en aquells qui per lurs obres ten solament cuyden merexer salvacio, que en los peccadors qui per lurs peccats se tenen per indignes de salvacio: e assò es per so car per les obres que hom fa nos pot salvar, e la openio que hom ha que per elles ten solament sia salvat, es a hom occassio de dampnacio; e la indignitat quel peccador conex en sí metex, se concorda ab la misericordia de Deu.

7. Amable fill, mayor es la volentat de Deu que la tua, e per assò cové que Deus am pus fortment la tua salvacio que no fas tu: on per assò la volentat sua se cové ab lo poder séu, qui pot donar a quis vol salvacio:
e car ton voler no age poder que do a tu ne a altre salvacio, si Deus no amava més la tua salvacio que tu metex, sería menor en voler que en poder: e assò no es ver.

8. Deus ta donada franca volentat per so que sies amador de salvacio e que desams dampnacio: e en axí com Deus ha donat a ton cors tots los membres quis pertanyen a cors dome e ha dada a la anima totes les potencies que a anima se covénen, enaxí ha Deus donat a ton franch voler tot so qui pertany a desirar salvacio e airar dampnacio, per so que desires a reebre salvacio tant solament per los dons de Deu.

¶ Dels .vij. Peccats mortals.

CAP. 60. De Glutunía.

GLUTUNÍA es destrempat desig en menjar e en boure, menjant e bevent mes que nos cové: e aquest vici fa als homens desijar vida, per so que pusquen menjar e boure, e falos duptar mort, fam e set en servir Deu, qui fa viure home per so que sia servit per home, sostinent hom trebays, perills, fam, set e encara mort, si mester hi es, per la sua amor.

2. On, con glotonía fassa, fill, desviar home de la rahó per la qual Deus la creat, per assò es glotonía peccat mortal; e car hom segons cors natural vol menjar e boure cascun jorn, per assò lo contrari de glutunía pot a home esser cascun jorn occasio de salvacio: lo qual contrari es trempansa, abstinencia, continencia e les altres vertuts quis covénen contra peccats de glutunía.

3. Amable fill, dementra que los infants son pochs e hom los acustuma a menjar sovin pa untat e ast e les altres coses, sacustumen los infants a esser laminers; e con son grans esdevenen glots (goluts : golosos) e manuguen tant e beuen, ques sancfonen e pequen per massa menjar e per massa boure, per lo qual son dignes daver fam e set en foch e en aygua bullent que null temps no aurán fi.

4. Per glotonía fan los homens déu de lur ventre e de les coses que desigen menjar e boure: car enaxí com lo desig de la anima deu esser en cogitar tot jorn que hom pusque servir, amar, loar e honrar Deu, enaxí per glotonía ha hom desig tot jorn con pusque esser sadoll e que hom pusque aver les viandes en les quals sadelita menjant e bevent.

5. Anch no veíst, fill, ten malvat senyor com es lo vici de glotonía; car tot jorn trebaya home e fa a home sostenir sovin molts treballs en cercar les viandes; e con hom es sadoll que no pot més menjar, fa a hom desijar con pogués més menjar: e per massa menjar fa hom indigistio e esser malaut e trist, e fa hom esser pobre, e dinat e en dejú trebaya home; e per assò, guardat aytant con pusques que no sies serf (servu; siervo) de ton ventre.

6. Si has temptacio de glotonía, recurri a trempansa e abstinencia, continencia e prudencia; car trempansa te dará sanitat, bastament e mesura; abstinencia te dará usament de rahó, e dar ta consciencia e seny; car con hom sabsté, adonchs entén e ama rahó e ha consciencia; e continencia te dará, fill, sadollament de volentat, e prudencia te fará guanyar en la temptacio mèrit per lo qual serás agradable a Deu. On com assò sia enaxí, adoncs aesma e pensa quals dons son pus nobles e mellors: o los dons donats per les vertuts damunt dites o lo sancfoniment e lo sadollament que glotonía dona.

7. ¿Sabs, fill, quant est temptat per glotonía? adoncs con has assats menjat e begut, e puys desiges alcuna cosa menjar e boure en que atrops alcun delit: ¿e sabs per que est vensut per glotonía? per so car membres los delits que atrobes menjant e bevent, e oblides los perills qui vénen per massa menjar e per massa boure: ¿e saps per que trempansa, abstinencia, continencia, prudencia not ajuden? per so car no has fortitudo contra la temptacio ne no has membransa de les vertuts damunt dites, qui son agradables a Deu.

8. Custuma es de bon guerrer que membra son enamich ans que sia ab ell en la batalla: ¿e sabs per que? per so que sia aparellat de combatre e no sia sobtat. Donchs tu, fill, ans que sies sadoll, membra ton enamich, so es, glotonía: ¿e saps per que? per so que not sancfones e que no sies catiu e sotsmès de glotonía, qui ha tants sotsmeses, los quals fa esser

en la ira de Deu.

CAP. 61. De Lutxuria.

LUTXURIA es desig no sadollable, contrariós a orde de matrimoni. On aytal desig es ahirable a Deu, qui ha fet orde de matrimoni: car totes aquelles coses son contra la volentat de Deu, qui son contra so que ell ha ordonat e fet.

2. Tant es malvat peccat lutxuria, que no mor per vellea: car als homens vells lutxuriosos defall lo cors a esser lutxuriosos per vellea, e la volentat conserva lutxuria; e tant es lutxuria viscós vici e arraygat en home, que sens oracio e devocio e sens afliccio de cors, hom nol pot gitar de sa imaginacio ne de son desirer.

3. Amable fill, lutxuria ensutza lanima en son remembrar, entendre e voler; car tant sutza cosa e tan leja es so que li fa membrar, entendre e amar, que no gos nomnar ne escriure: e lutxuria ensutza lo cors daquella cosa la qual no gos dir. On, con lutxuria aya tanta de sutzetat en esser nomenada sa obra, ¡quant més es gran la sutzetat que ha en sí metexa!

4. Lo mellor remey que hom pusca aver de mal senyor o de mala terra, es que hom li fuge; e lo mellor que hom pusca aver contra lutxuria, es que hom fuge a avinentea de peccar e de imaginar los delits de lutxuria, e oblidar, e membrar altres coses qui no sien semblants a lutxuria.

5. En continent que ta imaginacio imagina los delits que hom ha per luxuria, imagina, fill, la sutzetat qui es en home e en fembra per luxuria: ¿e sabs per quet man assò imaginar sobtosament? per so que pusques gitar e enclinar ta imaginacio en altra cosa per la qual pusques oblidar lutxuria, e que en ton remembrament no pusque arraygar; car con en lo remembrament lutxuria met rayls per molt esser membrada, per aquell arraygament met rails en la volentat per la qual es desirada.

6. Pintar e acalorar ses faysons e ornar sos vestiments son senyals qui signifiquen luxuria. On, sils senyals de la mort son espaventables, ¡quant més ho son los senyals de lutxuria, qui es mort danima! per la qual mort danima lome lutxuriós mor perdurablement, sustinent pena qui no ha fi.

7. Luxuria e gelosía se covenen; e gelosía e escarn e trebay e mort de tots dies se covénen; e lutxuria no dona tots jorns ne totes hores del dia delit, e per assò luxuria e dampnatge se covénen. On, con assò sia enaxí, si tu, fill, vols fugir a trebay e a la mort que hom sosté per gelosía, fug e no sies sotsmés a lutxuria.

8. Aytant com los homens han més de seyn e de rahó, aytant temen e fugen als majors perills. On, con luxuria sia tan mal senyor, veges, fill, los homens e les fembres religioses en quina obediencia se meten, e veges con fugen a lutxuria, per so car son amadors de castedat e verginitat, qui son vertuts per les quals son agradables a Deu.

CAP. 62. De Avaricia.

AVARICIA es ajustar coses qui son a hom superflues e son necessaries als pobres; les quals coses per insadollable voler son vedades als pobres, qui han fam, set, fret, nuedat, malautía, tristicia e mort.

2. Amable fill, avar ajusta diners en sa caxa, e possessions en la terra on está, e gita de sí caritat, esperansa, larguea, justicia e les altres vertuts; e per assò ajusta los vicis en son coratge qui son contraris a les vertuts damunt dites.

3. Pus prop es a ta carn la camisa que la gonella, e pus prop es a tos ossos la carn que la camisa: e per assò pots entendre, fill, que hom pot pus acostar a sí metex e a so que hom es, esperansa, caritat, justicia, larguea e les altres vertuts, que diners, possessions ne les altres riquees qui no son semblants en natura ab home. E car hom per esser cóbou e

avar lunya de sí les vertuts qui son agradables a Deu e acosta e met en sí metex los vicis qui son ahirables a Deu, doncs si savi est, lunyat

avaricia de ta anima, per so que no sies en la ira de Deu.

4. Cobea nos diversifica per diners, pa, carn, draps, cavalls e les altres coses semblants a aquestes; car per quescuna daquestes coses pot hom esser cóbou, si non usa segons ques cové. On, com assò sia enaxí, donchs, per donar diners, cavalls, vestedures e per ajustar a sí lonrament que deu esser donat a Deu, pot hom esser cóbou e avar de honrament e de fama e de valor: car enaxí com los homens richs son cóbous per so car no volen donar a aquells a qui deuríen donar, enaxí son cóbous con volen aver la honor e la valor que hom deu conexer a son creador e a son senyor.

5. Amable fill, no sies cóbou, car hom cóbou tots temps es freturós, car sa volentat no pot sadollar; ne no ages tanta de larguea que ages a esser cóbou e a tolre a altre so que Deus li ha donat: e tinte per pagat de so que Deus ta donat, car no saps quant ten irás ne quant vendrá la mort; ne so que has el mon no porás portar en laltre segle, car en aquest mon ho aurás a jaquir.

6. No es null hom en aquest mon, qui tant desig aver riquees com home cóbou, ne no es null hom en tot lo mon qui sia ten pobre com es hom qui ha cobea; (codicia; cobdicia) car tot hom qui no ha cobea, ha alcuna cosa; e si no ho ha, almenys ha compliment en sa anima, en so ques té per pagat con res no ha; mas hom cóbou (codicioso; codiciós) no ha res, ans es servu e catiu dassò que desija aver.

7. Si a molta carn sajusten molts vérmens (cucs; gusanos), a home avar sajusta molt hom envejós e molts malsdeidors enamichs: ¿e saps per que? per so car han mester les riquees que posseex, de les quals no fa utilitat a sí metex ne a altre. On, com assò sia enaxí, doncs segur sies, fill, que molt avar ne mor anans per ses riquees; car o laucíen sos enamics o lauciu Deus, per so que ses riquees, les quals ell ha creades, fassen alcun fruyt.

8. Avaricia fa oblidar Deu e leyaltat, e fa remembrar traició e engan; e avaricia fa trebayar lo cors e anar duna terra en altra e de un loch en altre; e avaricia fa trebayar la anima en son remembrar e en son entendre e en son voler; e per assò qui no es de la natura de sa anima ne qui ha ses necessitats, no li pot ajudar, e la fa venir en la malediccio

de Deu.

CAP. 63. De Accidia.

ACCIDIA es tristicia danima agreujada de be de son proysme. On sapies, fill, que aquest vici significa pus fortment senyal de dampnacio que negun altre vici, e per son contrari es mils significada salvacio que per neguna altra vertut.

2. Fill, no ages accidia, car peccat es contrari a so que Deus fa; car si Deus dona a alcun home, fa a home aver despagament del be que Deus dona; e si Deus ponex en aquest mon alcun home, accidia fa hom irar con Deus nol ponex pus fortment.

3. Accidia té tots jorns irats e despagats sos sotsmeses; e per assò, fill, esquiva e ages en oy sa senyoría, e sies amador de be e not placia mal: car si ames be, alegre serás con lo be que amarás, vourás e entendrás; e si desames mal, aurás pietat e tembrás la justicia de Deu.

4. Per accidia son los homens tots jorns en mala volentat, e mala volentat es passio de la anima, e la passio de la anima mortifica lo cors, e per la mortificacio del cors son los homens malauts e moren enans. On com aquets dans venguen tots, fill, per accidia, si est amador de tos dans, ages accidia.

5. Si Deus fos accidiós, no agra creat lo mon, ne agra presa carn en nostra dona Sancta María verge gloriosa, ne agra presa passio per reembre lumanal linatge; e tot quant es, tot ho destruiría. On si tu, fill, has accidia, dones tu amaríes Deu si avía accidia, car un semblant ne vol altre; e si Deu amaves per esser accidiós, desamarlíes per so car not tol so que ta donat, e amarlíes sit destruía. On con tot assò sen seguís, doncs pensar pots con greu cosa es aver accidia.

6. Semblant es al diable qui ha accidia, car lo diable ha accidia de tot lo be que membra e entén, e ha tristicia con lo mal no es mayor; e per assò sesforsa aytant con pot a minvar lo be e a muntiplicar lo mal; e en aquesta obra aytal ha passio e colpa, per la qual colpa muntiplica pena e turment a sí metex, del qual muntiplicament ha ira e tristicia; e per assò en totes maneres ha trebay, malediccio e pena.

7. Si has accidia, serás malparler, car accidia te fará dir mal, e mentider serás; dengan, traició e falsetat luny no serás; en perill serás de tos enamichs, e per accidia ajudat ne defés no serás.

8. ¡Ah, fill, e tant hom es en peccat per accidia, qui noy cuyda esser!, e per assò enfre los altres mals qui vénen per accidia, es que nos demostre en hom, e per assò accidia es pus perillós peccat que altre; car daquell dan on hom menys se pot guardar, ha hom anans dampnacio que daquells qui son a home manifestats.

9. Accidia hac lo demoni, del be que Deus doná en paradís terrenal a nostre pare Adam e a nostra mare Eva, e per assò consellá que menjassen del fruyt per lo qual foren Adam e Eva en la ira de Deu.

CAP. 64. De Superbia.

ERGULL es openió e atalentament de coratge que so qui es vil sia noble e assò qui es noble sia vil: e ergull es so qui es contrari a humilitat qui está en nobilitat de coratge qui senclina a les coses menys nobles, per so que los do més de nobilitats.

2. Sapies, fill, que ergull fug a egualitat e encalsa soliditat e singularitat, e no atroba par ne egual, e humilitat encalsa tots jorns son semblant. On, con lo Rey de gloria sia singular e no age par ne egual en nobilitat, si fos cosa que fer se pogués, hom ergullós se fera Deu.

3. Tot so qui es creat ha departit Deus en .iij. estaments, so es a saber, en mayor, egual e menor: e ergull es contrari a cascú daquests

.iij., car hom ergullós es contrari a mayor, en so que volría esser sobre mayor e vol aminvar so que ha mayoría sobre ell; e hom ergullós es contrari a egual, en so que vol esser mayor e que son egual li sia dejús per menoritat; e hom ergullós es contra menor, en so que no vol que sia mayor, e fa so per quel fassa menor que no es. On, com assò sia enaxí, doncs hom ergullós es contrari a so que Deus ha creat.

4. Per ergull volgren esser los demonis semblants a Deu, e volgren e desijaren que fossen mayors que Deu: on per assò Deus enderrocá los demonis en abís infernal, qui es lo pus jusá loch qui sia, e aquell on ha més de mal e de pena; e per assò Deus ¡beneyt sia ell! ha creat home e vol que hom per humilitat pug en la gloria de la qual son cahuts los demonis.

5. Sapies, fill, que los homens ergullosos no pugerán en paradís, car si pujar hi deguessen, non agra Deus gitats los demonis: on, si tu ames més aver companyía per tots temps dels demonis en foch perdurable e desames la companyía de Deu e dels ángels en gloria qui no ha fi, sies ergullós.

6. En aquest mon homens ergullosos seguexen la manera dels demonis, que agren con foren creats ángels; car hom pobre ergullós desija esser egual al rich en riquea e en honrament; e com es pujat a aquella riquea e a aquell honrament, menysprea aquell qui li es egual, e vol esser sobre ell en nobilitat e en riquea, e desija esser egual a altre home qui li es desús en riquea e en honrament; e enaxí no está en als, mas en voler pujar e en menysprear son egual: e per assò aytals homens son semblants als demonis, qui menysprearen los ángels benignes, en so que volgren esser semblants a Deu.

7. Amable fill, si est ergullós e est sabater, tu volrás esser draper; e con serás draper, volrás esser burguès; e con serás burguès, tu volrás esser cavaller, e de cavaller volrás pujar a comte, e de comte a rey, e de rey a emperador; e si més pudíes muntar, més vulríes muntar. On, tota aquesta volentat te sofferría Deus e noy faríes peccat, ab que no fosses ergullós ne aguesses en menyspreament aquells qui sien a tu dejús ne desús ne eguals en riquea e en nobilitat.

8. No ten solament hom ergullós ha ergull en pujar sí metex e en devallar altres, que enans ho es en sos infants; car lo sabater vol maridar sa filla e muyerar son fill ab pus nobla que sí metex, e assò ferá lo draper, e axí de tots los altres graus damunt dits; e per assò son fets matrimonis descovinentment, e per la desegualtat son menyspreats los marits per lurs muyers, e les mullers per lurs marits: e per so que grans axouars pusquen esser donats, son fets molts peccats; e per descovinent ajustament es molt pare desonrat e molta mare desonrada, e ha gran contrast enfre marit e muller.

9. En home ergullós no es caritat ne pietat, ne no ha neguna vertut; e per rich, honrat e apoderat ne per bella persona que aya, no es agradable a null hom, ne ell no ha pleer en null hom. On con ergull sia rahó a tant de mal en est mon e a tanta de pena en laltre segle, sapies, fill, que poch sab de cambis qui per ergull gita humilitat de son coratge.

10. Amable fill, con mirerás tes faysons e cogiterás en tes riquees e en aver honrament, sit vé temptacio de ergull, encontinent remembra e entín de que est engenrat, ne per qual loch est nat, ne qual fo la vestedura en que nasquist; e remembra, fill, que has en ton ventre, dejús ta gonella, ne que es so que ix de tu per lo nas e per la boca e per los altres lochs; e no ages en oblit los vérmens qui rourán tos costats e tes faysons ne la terra de sots la qual serás mes. E si tu, fill, has en memoria totes aquestes coses per so que no sies ergullós, tu serás humil, agradable a les gents e a Deu.

CAP. 65. De Enveja.

ENVEJA es voler altruys bens sens meritoria possessio. On, daquest vici te guarda, fill, aytant com pusques, per so que no meresques esser posseít per los demonis en foch perdurable.

2. Envejar altruys bens es peccat mortal, per lo qual anima envejosa mor en la ira de Deu; la qual ira fa viure la anima envejosa en mort de pena qui no ha fi, en la qual mort la mesquina danima desija so que null temps no aurá.

3. Enaxí com per les paraules ha hom conexensa de so que la anima vol e entén, enaxí per enveja e per los altres peccats ha hom conexensa en est mon de les infernals penes: car enaxí com hom envejós desija so que no ha, e no fa so per que ho aya sens dan de son proysme, enaxí los dampnats infernats tots temps envejarán la celestial gloria dels benuyrats de gloria, e no ferán per que agen gloria; mas volríen que Deus tolgués als sants la gloria e que la donás a ells, qui no la merexen.

4. Segons cors natural e segons que recomten los philosofs, forma es demostracio de materia: on, enaxí com la materia se demostra per la forma, enaxí segons les calitats dels peccats mortals se demostra la infinida pena; e per assò Deus ha ordonat que aquells qui usen de peccat coneguen en lur peccat la pena quils está aparellada per aquell peccat.

5. Enveja es contra caritat, esperansa, justicia e contra les altres vertuts. On, con hom meresque aver los bens temporals per esser amador de vertuts, si per envejar hom podía aver los bens temporals, seguir sía que per aver vertuts hom no degués posseir so que Deus ha sotsmès a serviy dome: on, con dassò sia lo contrari, doncs hom envejós no es digne que sia posseidor de null be, a significar que los dampnats no han neguna benuyransa.

6. Lome envejós no ret gracies a Deu: e si era altre Deu, a aquell creuria, si li donave so que enveja, e renegaría Deu quil ha creat: on, per assò los homens envejosos son inpaciens e desamen Deu con los tol alcuns bens; e si los dona bens temporals, amen lo més per so quels dona, que per la noblea e bonea que Deus ha en sí metex.

7. Envejós tol e no dona, e destrúu e auciu e no perdona; e hom envejós no está sens tristicia, ancia, falsetat e engan, e pus prop es a traició que altre home. On, con enveja age, fill, tant de mal en sí, no sies envejós, si vols esser en la benuyransa celestial ab los ángels e ab Deu.

CAP. 66. De Ira.

IRA es torbament de pensa qui destúu la conveniencia de voler e de intelligencia: e car Deus ha donat a home enteniment per so que lentena e li ha donada volentat per so que lam, cové que la ira qui destrúu lordonament que Deus ha posat en la anima sia peccat, per lo qual peccat hom cau en la ira de Deu.

2. Fill, no sies sotsmès a ira ne li obeesques con est mogut a ira; car ira abcega los ulls del enteniment e fa a hom ahirar so que deuría amar, e ira fa los homens parlar com a folls e fa los metre en perill de perdre aquest mon e laltre.

3. Hom irat no guarda bon comensament nel mijá ne la fi: so que fa, tot ho fa a aventura; e con ha morts homens e dites paraules vilanes e ha fet alcun altre falliment, con la ira li es passada, apenes li membra so que ha fet, e de so que ha fet se penet. On per assò, fill, guardat que no fasses neguna cosa dementra que est irat.

4. Rahó demostra que null hom irat no fassa ne dege fer nulla cosa; car si so que fa es mal, si irat no era, no faría tant de mal: e si assò que fa es be, si irat no era, mils ho faría que no fa. On enaxí com hom orat fa a ligar, per so que no git peres (tire piedras), enaxí hom irat faría a ligar, per so que no faés nulla re.

5. Dome fals se pot hom guardar, mas dome irat ¿qui sen pot guardar? con sia cosa que un hom irat fassa homens irats. On com assò sia enaxí, si tu, fill, te vols guardar dome irat, gita (expulsa, saca) ira de ton coratge e combat ira ab paciencia, abstinencia, esperansa, caritat, justicia e fortitudo; car ab aytals armes se pot hom defendre a ira e a sos valedors.

6. Home qui dorm desperta hom tocant e cridant: on con tu, fill, serás irat, adoncs tocarás ton coratge per so ques despert a aver abstinencia, paciencia, justicia e caritat. On pus fort serás irat, pus aparellat serás a aver gran abstinencia, paciencia e caritat: e on mayor vertut aurás en ton coratge, pus noble coratge aurás e pus agradable serás a nostro Senyor Deu.

CAP. 67. De Dampnacio.

DAMPNACIO es perdre la celestial gloria perdurable e esser sotsmès a sostenir penes infernals qui no han fi. On per los .vij. peccats damunt dits sapies, fill, que han los homens dampnacio.

2. Amable fill, nostro Senyor Deus ha creat home per so que aja salvacio; e con hom se sotsmet a peccat e es desobedient a Deu, adoncs six (s'ix : se ix : se sale : es surt) hom de la rahó per que Deus ha creat home; e car Deus es just, ponex home en infernals trebays.

3. Deus dampna quis vol; mas son voler no vol dampnar null home sens rahó: ¿e sabs per que? per so car rahó e justicia se covénen; e car volentat de Deu e la justicia de Deu sien una cosa metexa, per assò nostro Senyor Deus no dampna null home senes colpa dome.

4. ¿Saps, fill, per que null hom no merex gloria per vertuós que sia?
per so car Deus es gloria, lo qual Deus es mayor sens tota comparacio que no es hom per sí metex ne per nulla vertut o vertuts que aya. On com assò sia enaxí, doncs significat es que tot hom peccador merex infernal pena: ¿e saps per que? per so car perdre Deu es infernal pena;
e null hom peccador no merex a veer Deu; car si los homens justs per moltes vertuts que agen no merexen a veer Deu, ¡quant menys los homens peccadors e injusts!

5. En ta anima pots sentir franca volentat, la qual Deus ha donada a ton coratge per so que pusques fer be o mal, e que per fer be Deus aja rahó quet do salvacio, e per lo mal sies occasionat a dampnacio. Mas car salvacio es pus noble cosa que ta volentat ne quels bens que tu pots voler ne pots fer per tu metex, sens la gracia de Deu no pots aver salvacio. E car la tua volentat ha poder de voler e de fer mal, per assó tu per tu metex e tot altre hom per sí metex pot eléger dampnacio sens ajuda de Deu.

¶ De les .iij. Ligs. (leys)

CAP. 68. De Ley de natura.

LEY natural es manament intelligible, per raonable discrecio entès, per esser obedient a Deu. On en aquesta ley, fill, foren los patriarques els prophetes del temps de Adam entrò a Moyse.

2. Aytal ley es significada al humanal enteniment per les obres que fan los elements, les plantes, les besties, les aus, los homens e totes altres creatures; car en tot so que fan segon cors natural, es donada significansa com deja hom usar de rahó e con sia obedient a Deu e com fassa so per que venga a la fi per que es creat.

3. Amable fill, ley natural es honrar son senyor, son mayor, son benfactor, e amar son proysme; e ley natural es que hom vulla assò per son proysme que hom vol per sí metex, e ahirar en son proysme so que hom ahira en sí metex; e ley natural es esser amador de be e esquivar mal.

4. Naturalment en sa generacio e en la corrupcio quels elements fan, son los uns elements obedients als altres; e les plantes els arbres, segons lo temps en que son, porten fulles e flors e fruyts, e les unes besties fan reverencia a les altres. On tot assò es, fill, significansa que hom segons cors de natura deu esser obedient a Deu e a son senyor terrenal, e tot hom deu seguir la natura de son enteniment. On, en aquesta ley foren los philosofs qui compilaren la sciencia de Filosofia.

5. Ley natural es aytant a dir com natural ordinacio. On, con Deus aya creat tot quant es, a demostrar sa gran vertut e son gran poder e a esser amat e conegut e servit e obeít per home, per assò ordonadament segons cors natural totes creatures signifiquen e demostren Deu a la humanal intelligencia; mas tots los homens peccadors sixen del orde de ley natural e son amadors de les vanitats daquest mon, e per assò no reeben la significansa que les creatures donen de nostro senyor Deu, e per assò son desobedients a Deu e a natura.

6. Natural cosa es que hom ab los ulls corporals vege lo cel e les esteles, la mar e les terres e les altres coses, e ab les oreyes oya les veus els sons, e ab lo nas odor les odors, e axí dels altres senys corporals: e natural cosa es que la anima ab la imagenativa prenga tot so que prenen los seyns corporals e que ho do al humanal enteniment, en la potencia qui es en lo front el còs, e que lenteniment se leu a ensús sobre la phantasía, a entendre so que li es offert, de la noblea e la granea de Deu, e que la volentat am e obeesca a Deu.

CAP. 69. De Ley vella.

LEY vella es estabiliment escrit, manat e donat per Deu a Moysen. On, tant covinent cosa e tant raonable es, fill, obeyr als manaments de Deu, que no tant solament hi hac mester ley natural, ans covenc que nostre Senyor Deus parlás ab Moyse e que li donás ley escrita, per so que lonrament fos pus fort e que hom fos pus obligat e encarregat al manament de Deu.

2. Moyse fo profeta, qui es aytant a dir com hom spiritat e illuminat desperit de Deu; per la qual spiracio e illuminacio hac conexensa de les coses presents e passades e esdevenidores sobre la apreensibilitat del humanal enteniment. On a aquest home doná Deus ley, a mont Sinay, en la qual son escrits los .x. manaments, segons que ya avem recomtat.

3. Sapies, fill, que Moyse fo jueu e fo senyor e regedor del poble delsrael, qui eren jueus; e tant fo Moyse home de santa vida, que nostro Senyor Deus se demostrá a ell e parlá ab ell, e reveláli en qual manera avía creat lo mon e con avía Adam e Eva meses en paradís terrenal, e con Adam fo desobedient a Deu, e con Noe fo en la arca, e con fo lo delobi: e totes altres coses reveláli Deus a Moyse, segons quens recomta en lo primer libre de la ley vella.

4. En aquell temps trach Moyse per gracia de Deu lo poble delsrael del poder de Farahó e de la terra de Egipte, e manál al desert, on vivíen de la gracia de Deu. En aquell poble hac molt sant home qui fo profeta e amich de Deu, e durá aquella ley dentrò al aveniment del Fill de Deu nostro Senyor Jhesu Christ, qui doná ley nova a refermar la ley vella; la qual ley nova son los Evangelis que ous cantar en Sancta Esgleya.

5. En la ley vella avía molts destabliments e moltes custumes qui significaven la ley nova; e car los jueus qui ara son, cuyden tenir e seguir aquells establiments e no entenen so que signifiquen, per assò son en errors e son contraris a la ley nova.

6. La ley vella fo per so que fos comensament e fonament de la nova, e la ley nova fo per so que fos lo fruyt el compliment de la vella: e assò es, fill, de totes coses, segons ley natural: car so qui es primer, cové esser fondament, e so qui es en aprés, es lo fruyt el compliment.

7. Aquells jueus qui son del temps de Jhesu Christ en sá, cuyden tenir la ley vella, la qual no tenen mas per lo seny de la letra; e son contraris en openio a la significansa que la vella fa de la nova e aquella concordansa qui es enfre endues les leys; e car son en error e car tractaren la passio del Fill de Deu, per assò los ha Deus punits a esser servos de totes gents, e son los pus avilats e los pus volpeys homens qui sien.

8. Nulls homens no son de pus ávols fets quels jueus, ne no han Reys ne prínceps los quals han totes gents; e per la servitut en que son, no poden tenir la ley vella nels establiments daquella; e enaxí con en lo comensament Deus los honrá sobre tots los altres pobles, enaxí per la colpa e per la viltat en que son, mayor que altres pobles, los té pus deshonrats la justicia de Deu.

CAP. 70. De la Ley nova.

NOVA ley es de gracia de Deu, fundada sobre ley natural e sobre ley vella escrita; el fondament mayor de la ley nova es lajustament el ligament del Fill de Deu e de la natura humana, presa de nostra dona Sancta María verge gloriosa.

2. Amable fill, Jhesu Christ nasch en lo mon per donar lig nova, la qual doná sostinent mort e passio per nosaltres peccadors; car enaxí con Deus dona la lig vella a Moyse per escriptura, axí Jhesu Christ doná lig per passio e per mort, encarregant son poble quel dega obeir, amar, tembre e servir.

3. Forts son los manaments qui son, fill, donats en la lig vella, car Deus los ha manats; mas per so car en la lig nova Jhesu Christ qui es Deu e home ha tant encarregat son poble a ell a servir que nes volgut murir, per assò son pus colpables aquells qui trenquen los establiments de la lig nova, que aquells quils trencaven en la lig vella, ans que fos la lig nova.

4. Fill, la lig nova está en los .vij. sagraments de Sancta Esgleya, los quals tavem ja recomtats e los quals son ordonats en Sancta Esgleya per la vertut que nostro Senyor Jhesu Christ doná a Sent Pere apòstol.

5. Sent Matheu e Sent Johan apòstols e Sent March e Sent Luch (San Mateo, san Marcos, san Lucas y san Juan) qui foren dexebles de Jhesu Christ, son .iiij. evangelistes qui han escrita la ley nova, so son los .iiij. evangelis que ous, fill, legir en Sancta Esgleya.

6. En aquells .iiij. evangelistes son escrites les paraules que nostro Senyor Jhesu Christ dix con era en est mon: en aquell libre son les obres els miracles que Jhesu Christ feya e les benuyranses que prometía; els manaments que feya als seus dexebles y son escrits; e la doctrina quels doná pots atrobar en aquell libre.

7. ¿Saps, fill, per que la lig nova es compliment de la vella lig? per so car més de fe pots aver en creure la lig nova, per rahó de la Trinitat e de la encarnacio que sy (s'hi) especifica pus fortment, que en creure la lig vella: e si entens la lig nova e la lig vella, mayor enteniment aurás en entendre la lig nova que la lig vella. On, con per mayor fe ages mayor

mèrit e per mayor entelligencia pusques aver mayor caritat, per assò la lig nova sobrepuja la vella.

8. Guardat, fill, con jurerás los .iiij. evangelis que not perjurs a scient; car si ho fas, tots benifets qui son estats promeses per la lig nova renuncías, e a tots los establiments e als manaments de la lig nova est desobedient, per la qual desobediencia serás desagradable a Deu.

CAP. 71. De Mafumet. (Mahoma, Mohammad)

MAFUMET fo un home galiador qui feu un libre apellat Alcorá, (Alcorán, Corán) lo qual dix Mafumet que fo lig donada de Deu al poble dels sarrayns, dels quals sarrayns fo Mafumet comensament.

2. Mafumet fo duna vila apellada Tripe, qui es a .x. jornades de Meca; a la qual Meca fan los sarrayns enaxí reverencia com los crestians fan al Sant Sepulcre de Jerusalem.

3. Tripe e Meca e tota aquella provincia era, fill, plena de gents qui creíen en ydoles e qui adoraven lo sol e la luna e les besties e les aus, e no avíen conexensa de Deu ne no avíen Rey, e eren gents de poca discrecio e ab poch denteniment.

4. En aquell temps sesdevench que Mafumet era mercader e anava ab mercadería en Jerusalem: e en la carrera prés de Jerusalem estava un fals crestiá qui avía nom Micolau, e era resclús e sabía molt de la lig vella e de la nova; e aquí adoctriná Mafumet con se levás Rey e senyor de la vila de Tripe.

5. Sapies, fill, que la doctrina quel fals resclús mostrá a Mafumet fou moltes auctoritats de la lig vella e de la nova, per loguer quen hac; e Mafumet anassen en un pug (puig : podium : pueyo, pui, alto : puch) prop Tripe e estechi (estuvo; hi estech, hi va estar) .xl. jorns, a significansa de la corentena que Jhesu Christ fou al desert e que Moyse fou en lo mont de Sinay.

6. Con Mafumet devallá del mont, adoncs sen aná en la vila de Tripe, e fenyés propheta, e dix que Deus lo trametía al poble daquella ciutat, e promés los que en parays auríen paría de fembres e menjaríen mantega (de gorrino o jalufo?) e mel, e bouríen vi e aygua e let, e que auríen bells palaus daur e dargent e de peres precioses, e que auríen aytals vestiments com se volríen; e moltes daltres benananses los promès, per

so quel creeguessen; e gitaves en terra e torsía ses mans e los ulls quax endemoniat, e puys deya que Sent Gabriel li venía, qui li aportava paraules de Deu, les quals son en lo libre qui es apellat Alcorá, e que per la gran sentetat de Sent Gabriel (santidad de san) e de les paraules nos podía sostenir, e per assò gitaves en terra, e era custuma que hom lo cubría, e con avía estat axí una hora, ell se levava e deya so que avía pensat.

7. Les gents, qui eren pegues e que no avíen creensa que aprés la mort fossen res, aquells qui oíen so que Mafumet los prometía de paraules, que ressucitaríen, avíen pler de so que Mafumet los deya, e convertíense les gents totes a ell; e les gents de Meca nos volgren convertir a la secta de Mafumet trò hi aná ab grans gents, e pres Meca per forsa, e tot hom qui nos faés sarrayn, avía a morir; e axí Mafumet fo senyor daquella terra.

8. Mafumet fo home molt lutxuriós e hac .viij. mullers, e hac paría ab moltes daltres fembres, e doná la secta molt ampla; e per la amplea que doná a les gents, agren creensa en ell e en ses paraules, e aprés sa mort seguiren sa secta.

9. Refredá devocio e caritat en lo poble dels crestians qui eren en la terra doltramar; e un sarrayn qui avía nom Abubecre succesor de Mafumet, qui feu escriure lAlcorá en belles paraules dictades a .vij. trobadors, vench en la terra de Egipte e de Jerusalem e conqués tota aquella terra: e puys daltres reys sarrayns conqueriren Barbaría (Berbería) e Espanya qui era de crestians. (Este libro se escribe en torno a 1300)

10. Tant son vils e sutzes cells fets que feu Mafumet, e tant se descovénen ses paraules e sos fets a sentetat de vida e de propheta, que mayorment aquells sarrayns qui saben molt e han soptil engin e qui han elevat enteniment, no creen que Mafumet sia propheta; e per assò han fet establiment los sarrayns que null hom no gos mostrar logica ne natures enfre ells, per so que no agen subtil enteniment, per lo qual sien en openio que Mafumet no sia propheta.

11. Amable fill, aytals sarrayns qui han soptil enteniment e qui no creen que Mafumet sia propheta, seríen leygers a convertir a la fe catholica, si era qui la fe los mostrás els preycás, e qui amás tant la honor de Jhesu Christ e qui membrás tant la passio sua, que no duptás a sostenir los trebays que hom ha per apendre lur lenguatge, ne temés lo perill de la

mort; e per lo convertiment que hom faría en aquells per vertut de martiri, e car ells son ja en openio que Mafumet no es missatge de Deu, los altres sarrayns convertir síen, si veyen que los mayors savis lurs se faessen crestians.

12. Sapies, fill, que los Apòstols convertiren tot lo mon ab preycacio e ab escampament de lagremes e de sanch e ab molts trebays e ab greus morts; e la terra quels sarrayns ténen, ells la convertiren; e per assò Jhesu Christ dona per la creu significansa, e estenent sos brassos, que venguen los benuyrats savis qui son en lo poble dels crestians, remembrar la sua santa passio, e que abrassará aquells, si ells preyquen als sarrayns e als infeels.

13. Amable fill, si al Deu de gloria playa e a aquells quin son ten be logats e tant honrats e encarregats, rahó e hora sería que retornás la frevor (fervor) e la devocio qui esser solía en convertir e endressar los errats, per so que no fossen infernats e que aguessen gloria e que en ells fos amat e conegut e servit e obeit Deus.

CAP. 72. De Gentils.

GENTILS son gents sens lig e qui no han conexensa de Deu: on, per la ignoransa que han de Deu, e car segons cors de natura tot hom deu aver conexensa de son creador, per assò los gentils, jatsía que no coneguen Deu, al menys fan alcuna honor a alcunes creatures, a significansa que alcuna cosa sia pus noble que ells.

2. Amable fill, per la ignorancia quels gentils han de Deu, son en diverses errors e openions e per assò son diverses pobles: los uns adoren ydoles e los altres adoren lo sol e la luna e les esteles, e los altres adoren les besties e les aus, e los altres adoren los elements, e quescuns han diverses maneres dels altres en so que creen.

3. Mogels, tartres, bulgras (bulgars: búlgaros), ongres dUngría (húngaros de Hungría) la menor, comans, nestorins, rosogs, genovins e molts daltres son gentils, e son homens qui no han lig; e enaxí com flom (flumen : flum : riu : río) daygua qui per custuma va enjús e no fa mas decórrer en la mar, enaxí tots aquells decorren e no cessen de perdre Deu e de anar en foch perdurable; e apenes es negú qui sia lur procurador ne quils ajut a demostrar via perdurable.

4. Grecs son crestians; mas pequen contra la sancta Trinitat de nostro Senyor, en so que dien quel Sant Esperit no ix mas del Pare tant solament. On, aquests han moltes de bones custumes, e per so con son ten prop a la fe catholica, seríen leugers a enduir a la Esgleya romana, si era qui apresés lur lenguatge e lur letra e que agués tanta de devocio que no duptás a pendre mort per honrar Deu, e que anás preycar enfre ells la excellent vertut quel Fill divinal ha, en donar processio al Sant Sperit.

5. ¡Ah, fill! ¿e per que son duptats trebays ne per que son temudes morts per honrar lo Sant Esperit en aquells quil desonren, en quant menyspreen la excellent vertut qui es en ell, per so car ix del Fill de Deu, ne per donar ten gran honor a Deu lo Pare qui engenra ten gloriós Fill, del qual ix ten gloriosa persona com es lo Sant Sperit? ¿Per que son duptades riquees a jaquir, ne benuyranses ne muller ne fills ne encare regnats?

6. Con lo Sant Spirit isque del Fill de Deu, qui per salvarnos sencarná e murí en la creu en quant la humana natura, ¿qui dupta a murir per honrar lo Fill de Deu en preycar als grecs que lo Sant Esperit qui es ten noble ix dell? e qui aytal mort dupta a pendre ¿on es lo grat que ha al Fill de Deu?

7. Sant Esperit es Deu qui espira los benuyrats a gloria qui no ha fi. On, qui aytal Deu sabía honrar segons que damunt es dit, en los locs e en les terres e en les cogitacions on es deshonrat, pensa, fill, con gran sería la benuyransa a la qual sería espirat per lo Sant Esperit.

¶ De les .vij. Arts.

CAP. 73. De Gramatica, Logica, Retorica.

ART es ordonament e establiment de conèxer la fi daquella cosa de la qual hom vol aver conexensa. Gramatica es dretament parlar e escriure, e per assò es eleta a esser cumú lenguatge a les gents qui per lunyetat de terres e de participacio son desvariables en lur lenguatge.

2. Fill, si vols apendre gramatica, .iij. coses te covénen a saber: costruccio, declinacio e vocables. On, aquestes .iij. coses aprín en aquest libre, lo qual sia trelladat en latí; car per so car lo saps en romans, sabrás ans fer la costruccio en est libre que en altre; e car aquest libre tracta de moltes coses diverses, apendrás molts vocables a declinar e a saber.

3. Con aurás apresa gramatica en est libre, enaprés aprinla en lo Libre de Definicions e de Questions, per so que anans ages les altres sciencies. Si en nulla art ne sciencia vols entrar, primerament te cové a passar per esta art de gramatica, qui es portal per lo qual hom ha a passar, a saber les altres sciencies.

4. Logica es demostracio de veres coses e de falses, per la qual hom sap parlar dretament e sufismadament: e logica es art per la qual sasubtila e sexalsa lumanal enteniment.

5. Amable fill, per logica sabrás conexer los genres, les especies, les differencies e los accidents qui son apellats los .v. universals; e per aquesta conexensa sabrás devallar de les coses generals a les especials, e de les especials sabrás pujar ton enteniment a les coses generals.

6. Per logica sabrás comensar e sostenir e concloir so que dirás, e per logica te guardarás que hom not pusca decebre per sufismades (sofismas) paraules, e per logica serás suptil en totes les altres sciencies.

7. Totes quantes coses son creades van, fill, per .x. coses, so es a saber, substancia, quantitat, relacio, calitat, accio, passio, situs, habitus, tempus, locus: e daquestes .x. coses son los .x. predicaments, dels quals aurás conexensa per logica; per la qual conexensa sabrás aver sciencia, si ab los .x. predicaments sabs concordar e compondre los .v. universals damuntdits; car per la composicio de la una diccio ab altra, aurás la significacio que demanes.

8. Enans que aprenes logica en latí, la apren en romans, ab les rimes qui son aprés aquest libre: ¿e sabs per que? per so car anans la sabrás en latí e mils la entendrás.

9. Retorica es parlar bellament e ordonadament, per la qual son agradablement ordonades paraules e per la qual hom es exoít moltes de vegades.

10. Retorica mostra con hom dega parlar ne quals paraules dega dir primeres ne quals en la fi e en lo mig: e per retorica les paraules qui son longues semblen breus.

11. Si tu, fill, vols parlar per retorica, dona bells eximplis de belles coses al comensament de tes paraules; e la mellor materia de tes paraules sia a la fi, per so que leys (leixar, leix : deixar, deix : dejar, dejes) atalentament de oír en lo coratge daquells quit oirán.

12. Temps, loch, veritat, estament, quantitat de temps covinent, necessitat e les altres coses semblants a aquestes, se covénen ab retorica. On si tu, fill, vols parlar per retorica, totes estes coses demunt dites cové que concords ab tes paraules, per tal que sies agradable a les gents e a Deu.

CAP. 74. De Geometría, Arismetica, Musica, Estronomía.

GEOMETRÍA es doctrina de formes immovables montiplicades en nombre en humana pensa. On si tu, fill, ab lo quadrangle qui es en lestrolabi (astrolabio) fas una mesura en lalta paret, de tos ulls trò als teus peus, el peu de la paret en que síes lunyes aytant com ha de tos peus a tos ulls, adoncs has la primera mesura de geometría.

2. En aprés cové que fasses una altra mesura sobre la primera, e veges en qual loch del quadrangle vendrá la dressera: en aprés lunyet de la torra .ij. tants, e veges on te vendrá la linya del quadrangle, e fé (fés : haz) una altra mesura: enaxí tu porás doblar tes mesures; e sía lespay qui es enfre tu e la torra pla, enaxí que los teus peus sien eguals al peu de la torra en dressera.

3. Per esta art ha hom conexensa de laltea e de la lunyaria dels alts munts; e per les mesures que la humana pensa pot muntiplicar imaginalment, ha hom conexensa de la granea de Deu qui es mayor que tot lo mon.

4. Arismetica es, fill, montiplicar sumes en suma, e molts en suma, e diverses un en molts. En aquesta art es que hom muntiplic un nombre par ab altre, e un senar ab altre, per so que sia par; car lo nombre qui es par se pot mils muntiplicar quel senar.

5. Aquesta art es per so que hom sapia mils retenir lo nombre en la memoria e en la vista corporal; car natura es de la memoria que anans oblida moltes coses que una, e per assó (se encuentra assò y assó: açó, esto, incluso eso) son fetes les sumes, so es a saber:

.x .xx. xxx. C. M. MM. C.Mª.; e con aquestes sumes no poden bastar a esser escrites, giret a les xifres e a les figures del algurisme e de la alba, qui pus leugerament son vistes e enteses.

6. Musica es art per la qual avem doctrina en cantar e a tocar esturments dretament e tost (rápido) e espau, alsant e baxant e egualant los punts e les veus, en tal manera que sien concordants veus e sons. On aquesta art es, fill, atrobada per so que cantant e ab esturments hom sia loador de Deu; e aquesta art tenen los clergues qui canten en lesgleya per loar Deu; e contra los comensaments desta art son los juglars qui canten e sonen esturments denant los prínceps per la vanitat mundana.

7. Estrolomía es demostrativa sciencia per la qual hom ha conexensa que los corses celestials han senyoría e operacio sobre los corsos terrenals, a demostrar que la vertut qui es en los corses celestials vé de Deu, qui es sobirá als cels e a tot quant es. (sobirá, como el Pallars, alto, de arriba)

8. Sapies, fill, que aquesta es sciencia qui corre per les proprietats dels .xij. signes (Zodiaco) e de les .vij. (7) planetes, segons ques concorden es contrasten en calor, sequetat, fredor e humiditat: car segons assò, han operacio en los corsos terrenals. Mas car Deus, qui es subirá sobre tota creatura e vertut, apodera tots poders, veda moltes vegades als corsos celestials que no obren en los terrenals segons lur vertut; e per assò defall aquesta sciencia e nos seguex so en obra quis deuría seguir segons demostracio de art.

9. Amable fill, not consell que aprenes esta art, car de gran maltret es, e leu se pot errar; e perillosa es, per so car los homens quen saben mayorment nusen mal, e per lo poder dels corses celestials menys conexen e menyspreen lo poder e la bonea de Deu: ne not consell, fill, que aprenes geometría ne arismetica, car arts son qui requeren tota la humana pensa, per la qual no pot hom ten be amar ne contemplar Deu.

CAP. 75. De la sciencia de Teología.

TEOLOGÍA es sciencia en parlar de Deu. On aquesta sciencia de Theología sapies, fill, que es pus noble sciencia que totes les altres; e car aquesta sciencia mayorment sia conservada e amada per los homens religiosos, per assò son tant honrables.

2. Aquesta sciencia es, fill, en .iij. maneres: la primera es con hom ha conexensa de Deu; la segona es con hom ha conexensa de les obres de Deu; la tersa es con hom ha conexensa dassò que pusca amar a Deu e fugir als trebays infinits.

3. Amable fill, los clergues son establits en lo mon per so que aprenen Theología e que la mostren als homens, per tal que sien amadós de Deu e ques sapien guardar de peccat. On, per assò los clergues qui amen més altra sciencia que Theología, no seguexen los comensaments per los quals son clergues.

4. Teología en quant es fundada per fe, está en les paraules dels sants homens qui han escrites e dites paraules de Deu e de les sues obres: les quals paraules hom deu creure, per tal que aya en memoria e en amor Deu e ses obres.

5. Per so car Deus ha donada natura e proprietats a les creatures qui son, que naturalment lo signifiquen el demostren al humanal enteniment, per assò Teología se cové a la Philosofía, qui es sciencia natural qui per necessaries rahons demostra Deu e ses obres, per tal que si hom vol exalsar son enteniment a Deu per Philosofía, que ho pusca fer.

6. Fe e rahó se covénen en la sciencia de Teología, per so que si fe defall, que hom sajut ab rahons necessaries; e si rahó defall al humanal enteniment, que hom sajut ab fe, creent so de Deu que lenteniment no pot entendre.

7. Aristotil e Plato e los altres filosofs qui volíen aver conexensa de Deu sens fe no pogren, fill, pujar tant alt lur enteniment que poguessen aver declaradament conexensa de Deu ne de ses obres ne de so per que hom va a Deu; e assò fo per so car no volíen creure ne aver fe en aquelles coses per les quals lumanal enteniment per lum de fe sexalsa a entendre a Deu.

CAP. 76. De la sciencia de Dret.

DRET es departit en dues parts, so es a saber, dret canonich e dret civil; e per assò dret canonich es dret divinal, e dret civil es dret terrenal: e dret de custuma es, qui pertany a la usansa dels prínceps, per so que mantenguen justicia.

2. Enaxí com als clergues es donat dret canonich per so que pusquen la regla seguir per la qual son en uffici de clerecía, enaxí als prínceps es donat dret civil per so que seguesquen la regla per la qual son establits e exalsats sobre los altres homens.

3. Sapies, fill, que una altra manera hi ha de dret, lo qual es atrobat per cessar mayor mal; però aquest dret aytal nos cové ab lo dret divinal, per so car contè en sí algun falliment: on aquest dret es contrari enfre la teorica e la practica, e assò es per la malicia de les gents a sobrar al mayor mal e per consentir al menor mal: on, per aquest dret es hom escusat al senyor terrenal, e no es desencolpat al Senyor celestial.

4. Quarta manera de dret es en lo dret canonic, lo qual se descové en la teorica e en la practica; car alcuna cosa es dret en la teorica, e son contrari es dret en la practica: e per assò los clergues jutgen una cosa segons la teorica e altra segons practica.

5. Amable fill, si vols apendre dret, les .iiij. maneres demuntdites te cové a apendre, si be vols usar en estament seglar; car lo dret terrenal te cové concordar ab lo dret celestial; e segons que lo dret ha diversificament en sí metex, te covendrá a jutjar.

6. Dret canonic está, fill, en decret e en decretals, qui son dits de sants e regla e ordonament de Santa Esgleya e de sos sagraments; e dret civil está en senyor natural e en ley e en custumes: per les quals custumes not cal apendre de dret, con sia cosa que no sien obligats a dret.

7. Not do de consell, fill, que aprenes dret civil, car pocs son aquells que ben vege usar; e per assò es perill apendre tal sciencia, on quax tots aquells qui la aprenen nusen mal: en per so not desconsey quen aprenes, car gran mercè naurás, si ben vols usar.

8. Si tu, fill, aprens dret per so que fasses tort, tu ames tort e vols saber dret; e si ab lo patrimoni de Sancta Esgleya aprens dret civil, en fas tort al dret canonic; e si tu aprens dret per mantenir los pobres qui no han que donen als avocats, meravellosament serás agradable a les gents e a Deu.

CAP. 77. De la sciencia de Natures.

NATURA es comensament dalcuna cosa e es occassio de esser cosa natural: e per assò sapies, fill, que los comensaments de natura son cinch: lo primer es la ordial materia; lo segon es los quatre elements simples, e aquest se departex en tres parts, les quals tu no est de edat que entendre ho poguesses: ters comensament es los quatre elements composts sensibles: quart es en los corsos engenrats per natura, los quals son en tres genres, vegetables, animals e metals: cinquè es en les coses corrumpudes innaturals, axí com pudridura, fems, suor, rovell, mort e les altres semblants a aquestes.

2. Amable fill, lo primer comensament es la primera materia, a la qual se cové mills lo nom de natura, per so car es pus general que negun dels altres comensaments; e a los altres comensaments se cové, segons esguardament de especialitat, mils nom natural quel primer comensament.

3. La primera materia hom, fill, no pot veer ne tocar ne sentir, ¿e sabs per que? per so car es corporalitat natural confusa e mesclada, sens que no es cors avent forma; e en ella son colocats tots los corsos corporals elementats avent forma.

4. Enaxí com la anima el cors del home mort son de natura humana, sens que no son home, enaxí la primera materia es de natura corporal, sens que no es cors.

5. Primera materia ha apetit a conservar los genres e les species e los individuus, e natura hal desig con sos particulars agen les proprietats que lur covénen: e per assò lo segon comensament componse en ella, so es a saber, que lo foch e laer e la terra se componen, e laygua e laer e la terra se componen: e daquestes .ij. composicions componense tots ensems en lo ters comensament, en lo qual sengenra lo quart.

6. Enaxí com la primera materia es invisible, per so car es lo comensament primer el segon invisible, enaxí la segona materia es sensible, per so car es del ters e del quart e quint comensament, qui son sensibles; e enaxí com la primera materia es en potencia en general a totes formes, enaxí la segona es en especial potencia a totes formes naturals sensibles, segons diversitat de genres e despecies.

7. Sapies, fill, que per la contrarietat quels quatre elements fan en lo quart comensament, es lo quint comensament en lo qual se corromp natura; e per assò, so qui es en lo quint comensament es fora natura: mas car lo primer comensament desige conservacio de sos genres e de ses especies e de sos individuus, per assò torna en sí metex so qui es en lo quint comensament; e con lo primer comensament ho ha resebut e cada element es tornat a son simple, adoncs lo primer comensament per manera de generacio ho dona al segon, e lo segon al ters, e lo ters al quart, e lo quart ho gita de sí per manera de corrupcio. E axí lo moviment en cors natural es roda qui no cessa per manera de generacio e corrupcio; lo qual moviment es en la segona materia, qui es sensible.

8. So per que lo foch e los altres elements se componen en lo quart comensament, es per so car cascú element en quant es simple desige aver cors per sí metex simple; e car la materia, sens forma e conjunccio qui sia enfre ella e la forma, no pot esser cors, per assò desige forma e conjunccio; e car negun element no la puscha atrobar en lo ters ne en lo quart ne en lo quint comensament, per assò los elements se componen en lo segon comensament sens contrarietat, e puys passen contrariosament en los altres comensaments, segons que damunt es dit.

9. Si los quatre elements avíen, fill, en lo segon comensament so a ques mouen ne so que desigen, nos mouríen als altres comensaments en los quals se contrariegen; e si violentment e forsada y eren moguts, no sería lur moviment natural.

10. Si laygua es cors simple en sa regio, lo foch qui es sobre laer no pot reebre secor de la terra dejús laygua, la qual aygua es jús laer; ne si del foch simple es feta part simple, qui es cors passant per la regio e la esfera de laygua que sia simple e sia cors continuu, será pus fort la part del foch contra laygua que tota laygua contra la part del foch.

11. ¿Veus tu, fill, les bombulles de laygua qui pugen a ensús? aquelles signifiquen que los uns elements simples passarán per los altres; car sil foch simple desija a passar per laygua simple, compondrás ab laer quis cové ab laygua, e per lo mijá passará per ella; e assò metex se seguex dels altres elements.

12. Per les rahons damuntdites son, fill, significades diverses openions, si los elements simples sien cors o no sien cors en lo segon comensament; mas certa cosa es que ensems son cors composts en lo ters e en lo quart e el quint comensament, e passen los uns als altres per manera de mijá: car sil foch vol passar per laygua, metrás en lo mig e metrá aprés sí laer quis cové ab aygua, e passará part laygua pendre secor de la terra quis cové al foch e a laygua; e per aquesta manera componense e mesclense los uns ab los altres.

13. Moltes son les raons quet puría dir, fill, de natura; mas car breument te parle e alcuns vocables escurs te a dir que not pusch esplanar, per assò te diré breument la entencio quels philosofs avíen en lurs libres, e puys parlarem dals.

14. En lo libre de Metafisica entén lo philosof a manifestar totes les coses qui son comunes a les altres sciencies, e tracta de les primeres coses a quis cové esser, so es, les sustancies spirituals, manifestant lur orde e lur

natura e lur esser; e assò fa per so que pusque venir atrobar primera substancia espiritual e terrenal infinida, complida, qui sia primera causa e fi de totes coses, a la qual e per la qual totes coses sien endressades, e aquest es Deu.

15. En lo libre de Phisica entén lo philosof a determenar en general les natures e les proprietats de totes les coses naturals, a donar universal conexensa de totes, e per assò encerca un moviment eternal regular e primer movable e primer movent e mogut, e esser un movedor immovable qui mou tot so qui es movable.

16. En lo libre del Cel e del Mon, cerca en general les natures e les proprietats dels cels, e encerca los moviments e enquer dels quatre elements don lo mon qui es dejús la luna es compost; e assò encerca per provar que lo mon es un tan solament.

17. En lo libre de Generacio e corrupcio enserca com pusca determenar la natura e les proprietats de les coses qui son engenrables e corrumpables, e enserca com los uns elements son agents e los altres pacients; e per assò entén a manifestar la natura dels elements qui componen los corsos elementats, per la conexensa dada dels corsos composts.

18. En lo libre Meteorum parla de les pluges, neus, vents, trons, lamps, e de terratremol, e de les esteles, cometes e dels altres senyals semblants a aquests.

19. En lo libre de Anima racional parla de la substancia danima e de la esperitualítat e incorrupcio, e de sos poders e com endressa lo cors e compren los objects, e parla con es different a les altres animes inracionals; e assò fa per saber la natura de la anima racional.

20. En lo libre de dormir e vetlar parla de la natura e de la proprietat per la qual los animals dormen e vetlen.

21. En lo libre de sintent e sentit parla per qual manera hom sent ab los cinch senys corporals, ne per qual manera son sensibles les coses corporals als cinch senys corporals.

22. En los libres dels Animals parla de les proprietats e dels genres e especies e differencies que han per natura; e assò metex enserca en lo libre de les Plantes e les erbes. On tot assò ensercaren, fill, los filosofs, per so que aguessen conexensa de Deu.

CAP. 78. De la sciencia de Medicina.

MEDICINA es sciencia de conjúnyer so qui es natural a conservar natura e a retornarla en so que esser solía en lo cors animat. On aquesta sciencia ha, fill, .iij. comensaments: lo primer es natural; segon es innatural; ters es contra natura.

2. Lo primer comensament se departex en .vij. parts: elements, compleccions, humors, membres, vertuts, operacions, sperit. Lo segon comensament es departit en .vj. parts: alenar, exercitar, so es trebayar e reposar, menjar e boure, durmir e vetlar, umplir e buidar, so es, que a vegades manuc e beva hom molt, e a vegades poch: la derrera es dels accidents de anima, so es goig e tristicia. Lo ters comensament es departit en .iij. parts: malautía, occasio de malautía e accident.

3. Cascuna destes parts damuntdites se departex en moltes parts, e de totes ensemps es composta la sciencia de medicina. E car nos, fill, volem breument manifestar esta sciencia, per assò deim alcunes coses dels primers comensaments, al pus breu que podem.

4. Sapies, fill, quel cors humanal es compost dels quatre elements; e segons que es fet atemprament de lurs proprietats, es lo cors sà, e per destrempament es malaut: e per assò los metges artificialment vivifiquen los uns elements e mortifiquen los altres, per tal que sia feta en ells atrempada vertut per la qual age hom sanitat.

5. Les compleccions son quatre, so es a saber, colera, sanch, fleuma, malenconía. La colera es del foch, la sanch del aer, la fleuma de laygua, la malenconía es de la terra. La colera es calda per lo foch e es seca per la terra; la sanch es humida per laer e es calda per lo foch; la fleuma es freda per laygua e es humida per laer; la malenconía es seca per la terra e es freda per laygua: on, con aquestes compleccions son desordonades, adoncs los metges obren con les pusquen ordonar: on, per lo desordonament daquelles es hom malaut.

6. Fill, en quescun home son les quatre compleccions damunt dites: mas cascun hom es jutjat a una compleccio més que altra; e per assò los uns homens son colèrics e los altres son sanguinis e los altres fleumàtics e los altres malencòlics.

7. En .ij. maneres es feta concordansa destes .iiij. compleccions: la primera es con la compleccio de la qual es hom pus fortment que de laltra, es conservada e fortificada, per so que tenga ordonades dejús sí, per sa vertut, les altres compleccions qui la servexen. La segona manera es con la compleccio qui senyoreja ten fortment que destruu les altres, es aminvada e mortificada per sos contraris; e per assò fan, fill, los metges .ij. cures: la una con curen e sanen la malautía per semblants coses en natura; laltra es con curen per coses contraries.

8. Con cura se fa per semblants coses, adoncs cové que los graus menors sien semblants a la compleccio qui es massa forts en sa vertut,
e en sos graus mayors li sien contraris; e con la cura se fa per contraries, adoncs cové que los graus menors sien primer contra los .ij. graus majors: e aquesta cura fan, fill, los metges ab les erbes e ab les sements, e ordonen los .iiij. graus qui son en les coses medicinals.

9. Amable fill, .ij. son los mesclaments: la un es de les .iiij. humors, lo qual es fet en lo cors humanal; laltre es de les coses qui son fora del cors mesclades; e los metges mesclen aquelles per tal ques mesclen en lo cors per vivificar la compleccio qui ha mester ajuda, per bevenda o per enguent o empastre o letouari, e per mortificar aquella qui es massa en sa forsa.

10. Membres son los locs del cors per los quals son mesclades les humors: on cascú membre, segons que es divers del altre, ha mester diversa cura; e per assò cové quels metges agen conexensa de la differencia e de les calitats dels membres, per so que en cascú sapien obrar segons ques cové.

11. Vertut es, fill, per totes les altres parts, e quescuna part ajustantse ab altra ha vertut operativa per los mesclaments, per lesperit e per les operacions; e per assò les vertuts de les erbes se mesclen les unes ab les altres, e romanen les substancies destinctes les unes de les altres.

12. Operacions naturals son so que cada element obra per sa natura e per la natura del altre ab lo qual es compost e mesclat; e per assò los metges seguexen artificialment la obra natural axí com poden: e aytant com la obra de alcuns metges es mils semblant a la obra natural que la obra dels altres, son los uns metges mellors quels altres.

13. Lesperit vidal es, fill, lo mijá per lo qual la potencia vegetable e la sensitiva e resonal sajusten, e la anima conserva la natura ab sos poders, e rebent la vegetable la vertut de les coses elementades: on, per assò los metges ordonen lo cors ab medicines, per tal quel esperit sia ordonat per tots los membres, los quals sien ordonat esturment a lesperit, qui es conjunccio del cors e de la anima.

14. Sens alenar nos poríen atrempar ne mesclar les compleccions, car en continent destruería luna laltra; mas per alèn que gita en vapor defora lo cors so qui es massa calt o fret o omit o sec, e tira e aporta defora e met en lo cors so qui es mester als mesclaments de les .iiij. calitats, per assò se cové alenar a la conservacio natural; e per assò los metges donen odors e aer covinent als malautes, e esquiven loch on sia aer corrumput.

15. Exercitura es, fill, occasio de sanitat, car si trebayes en dejun, la calor natural fortificará la digistio e muntiplicará en los membres, e consumará alcuna mala humor engenrada per indigistio, la qual porgará per suor e per vapor.

16. Sens menjar e sens boure no puría esser sostentat cors humanal, car per lo menjar es conservada la grossa materia e per boure la suptil; e per menjar e boure coses fredes e humides es fortificada la grossa materia, e per menjar e boure coses caldes e seques es fortificada la materia subtil.

17. Si tu, fill, est malaut e has conexensa de la tua malautía si es de fredor o de calor o sequetat o humiditat, sapies menjar e boure segons que damunt es significat, muntiplicant o minvant segons ques cové ton menjar o boure, per conservar la materia ques cové a sanitat, e per mortificar la materia per la qual hom es malaut.

18. Poc menjar e boure engenra subtil enteniment e suptil materia, e dona gran espay al esperit vidal e al alè quis refreda de la calor; el contrari massa menjar e boure fa grossa materia, ¿e saps per que?
per so car la calor natural no pot coure la vianda que lesperit vidal ha mester per los membres, per tal que en ells sia la vertut e la operacio qui si cové, sens lo qual lesperit vidal no pot esser en sos membres e en sa vertut ne en sa forsa.

19. Vetlar e dormir se cové a home, ¿e saps per que? per so que per lo dormir sia lom reposable e per lo vetlar sia trebayat; car per lo dormir recobra lesperit la calor natural con lo cors reposa, e per lo vetlar trebayen los homens en obrar so que los poders de la anima manen, e la calor natural nes multiplicada e conservada per lo moviment del cors escalfat per son moviment.

20. Massa dormir destruu lesperit, en quant priva dell la calor natural, la qual li cové per trebay e per moviment; e massa trebay e massa vetlar destruu la calor natural, per so car tol la humiditat e la calor que lesperit ha mester per vapor.

21. Per menjar e per boure complex hom los budells, e fortifica hom la operacio natural qui perex minvant la calor natural fortificada per repleccio; e per buydar se fa la dispulsiva, e la calor natural per poc menjar e boure consuma alguna superfluitat innatural.

22. Per los accidents danima es vivificat, fill, lo cors, con hom ha goig e pagament e plaer; e per tristicia danima e per massa considerar e sospita e pavor e gelosía e ira e les altres coses semblants a aquestes, es mortificada natura en cors humanal.

23. Amable fill, lo metge ha entencio de curar lo malaut, e per los accidents quis demostren per la malautía enserca la occasio: e con ha conexensa de la occasio, adoncs per contraria occasio cura la malautía.

24. Los accidents que signifiquen la occasio de la malautía son, fill, febres diverses, urines e polsos e calors e desigs de viandes e les altres coses semblants a aquestes; e la cura se fa, fill, per la vertut e per los graus qui son en les erbes e en les coses de simple medicina, de les quals hom fa bevendes e exerops, letouaris, enguents, empastres, vomits e les altres coses semblants a aquestes.

25. Sancníes, (sangrías) dietes, vomits, banys e moltes daltres coses son, fill, contra la occasio de la malautía: les quals son pus segures que les receptes nels letouaris nels axerops ne les altres coses compostes de les simples medicines.

26. Fill, si est malaut, not comans a metge qui age openio que calor ne secor pusquen esser en un grau metex en les coses medicinals; car si la calor es en lo quart grau, la secor cové esser en lo ters; e si es la calor en lo ters, cové esser la secor el segon; e si la calor es en lo segon grau, la secor cové esser en lo primer: e assò es per so car lo foch es calt per sí metex e es sech per la terra. (secor : sequedad)

27. E assò metex se seguex, fill, del aer e del foch, com laer es humit per sí e es calt per lo foch, e laygua es freda per sí e es humida per laer, e la terra es seca per sí e es freda per laygua. On, metge qui age ignorancia dels graus damuntdits e qui age major volentat al loguer que a conèxer la occasio de la malautía, no es contra la malautía ne nos concorda ab la volentat de Deu.

CAP. 79. De les Arts mecaniques.

ART mecanica es sciencia lucrativa manual per donar sustentacio a vida corporal. En aquesta sciencia son, fill, los maestrals, so es a saber, lauradors, ferrés, fusters, sabatés; drapés, mercaders els altres officis semblants a aquests. (igual encontramos és que ers, lo que indica que Ramon Lull ya pronunciaría igual ferrés que ferrers, drapés que drapers)

2. Amable fill, en aquesta sciencia treballen los homens corporalment con pusquen viure, e los uns mesters ajuden als altres, e sens aquests ufficis lo mon no sería ordonat, ne burgueses, cavallers, prínceps, prelats no puríen viure sens los homens qui han los mesters damuntdits.

3. En qualque terra on sía pot viure maestral; e per assò los sarrains han molt bona manera en assò que tot hom per ric hom que sia, per tot assò nos lexa de mostrar a son fill alcun mester; per so que si li fallía la riquea, que pogués viure per son mester.

4. Molt fill de rich hom mor de fam en terra estranya, per so car no ha mester; e molt hom lexa rich son fill, qui vé a pobrea e a mort per so car guasta la riquea e no ha mester ab lo qual pusque viure.

5. Molt hom vulría saber alcun mester on pogués viure con ha guastat lo séu: e molt hom sería savi si avía de que; e molt hom viuría de son mester si sabía procurar; e tal hom mostra a son fill a despendre, qui li valría més que li mostrás alcun mester.

6. Pus segura riquea es enrequir son fill per alcun mester, que jaquirli possessions: car tota altra riquea desempara hom, de mester en fora.
On per assò, fill, yot consell que tu aprengues alcun mester, per lo qual poguesses viure, si mester era.

7. No es null mester qui bo no sia; mas enaxí con tot hom pot pendre qual nom o qual senyal se vol, enaxí tot hom ha eleccio de pendre bon mester: e per assò consell te, fill, que bon mester eleges.

8. Quax tots los homens qui son en los mesters damuntdits desigen esser en estament de burguès, e vulríen que lurs fills fossen burgueses; e no es en tot lo mon negun uffici ten duptós ne qui ten poch dur.

9. Burguès diriva dels mesters damuntdits; car en primer será estat son linatge en alcun mester e aurá goanyat tant, que son ancessor será burguès, e en lo burguès comenserá a declinar son linatge, per so car burguès despen e no guanya, e ha fills, e cascu está ociós e vol esser burguès, e la riquea no pot a tuyt bastar.
10. Enaxí con roda quis mou enviró, se mouen, fill, los homens qui son en los mesters damuntdits. On, aquells qui son en lo pus bax uffici en honrament desigen a pujar cada dia tant, que sien en lo cap de la roda subirana en la qual están los burgueses. E car la roda sa a girar e a enclinar a avall, cové que uffici de burguès caya a avall.

11. Nulls homens no viuen ten poch com burgueses, ¿e saps per que? per so car mengen massa e traen poch de mal: e null hom no fa ten gran affany a sos amics com burguès, e en null home ha tan ahontada pobrea com fa en home burguès.

12. Null hom no ha ten poch mèrit de almoynes ne de ben que fassa com burguès, ¿e saps per que? per so car no trau mal en so que dona: e car hom es fet a trebayar o a trer mal, qui fa son fill burguès, fa contra so per que es fet, e per assò es més punit aquell uffici que altre per nostro Senyor Deu.

CAP. 80. De Prínceps.

PRÍNCEP es home qui ha senyoría per eleccio sobre altres homens, per so quels tenga en pau per temor de justicia. On, aytals homens qui son obligats a tenir justicia, han en guarda los homens quils son desús en nobilitat: a la qual guarda son pus obligats que altres homens.

2. Sapies, fill, que null home no es ten obligat en son offici com príncep e prelat: car yo o tu o aquell no som obligats mas a un home, qui es nostre Rey: e lo Rey es obligat a mí e a tu e a aquell, so es a saber, a tots los homens qui son en sa senyoría.

3. Aytant con príncep es pus obligat que altre home, aytal offici de príncep es menys desirable; e aytant con príncep ha més coses a respondre que altre home, daytant li deu més esser ajudat que a altre home.

4. Amable fill, enaxí com la anima es endressament del cors, enaxí lo príncep es endressament de son poble; e enaxí com lo departiment que la anima fa del cors es la mort del cors, enaxí malvat príncep es mort e destruccio de son poble.

5. Príncep es un home, tot sol, axí com un altre home; mas Deus la honrat, per so car lo fa senyor de molts homens. On con tu, fill, vous quel príncep es un home axí com un altre, nol menyspreus; ans lama, (ama 'l : ámalo) per so car es en semblant natura; e temlo, car es senyor de tu e de tots homens; e honrel, per so car Deus la honrat sobre tu e sobre tants homens mayors que tu.

6. Anima té ordonat lo cors per tots sos membres, ¿e sabs per que?
per so que lo cors ab sos membres sajut de sos falliments; e per assò príncep, per so que ajut a son despoderament, deu tenir ordenat son regne ab homens bons qui li ajuden a règer son auberch e son regne.

7. Malauts membres son destruccio del cors; e malvats officials e conseyers son destruccio de la senyoría e de la honor del príncep: e destruccio de senyoría e donrament de príncep es destruccio de príncep e destruccio de terra e de poble.

8. Si al cors vé malautía de sos membres, sís fa a príncep, de sos malvats conseyers e de sos malvats officials; e si malvat poble fa malvat senyor, bon poble fa bon senyor; car si no ho fehía, seguir sía que mal e mal se convenguessen pus fortment que be ab be.

9. Null home no ha tants ladres ne robadors, traydors, maldeidors, enamichs, eaganadors, com príncep: on, qui desira esser príncep, no tem los perills qui vénen per los homens demuntdits.

10. Sapies, fill, que si tu desames ton senyor per so car fa de tu justicia, doncs desama lo sabater quit ha fetes tes sabates, e desama lo sartre quit ha feta ta gonella; car pus obligat es lo Rey a fer de tu justicia, que lo sabater a fer a tu sabates nel sartre a fer gonella.

11. Deus ha mes senyor terrenal entre sí metex e tu: ¿e sabs per que? per so que amant e honrant e tement ton senyor terrenal, sies amador e honrador de Deu e que temes son poder.

12. Amable fill, si est en gracia de senyor terrenal, per sos sotsmesos serás honrat e temable; e si sens colpa est en sa ira e lames el honres e fas reverencia a sos officials, pus amable e pus agradable ne serás a la justicia de Deu.

CAP. 81. De Clergues.

CLERGUE es home logat a pregar Deu per lo poble e a mostrar la via perdurable e per eximpli de sancta e honesta vida.

2. Enaxí com lo comensament de cavallería fo per mantenir justicia, segons que ja avem parlat en lo Libre de Orde de Cavallería, enaxí en lo comensament foren elets homens bons e sants e devots, per tal que pregassen Deu per lo poble e que mostrassen a hom bons nudriments e bones custumes, per tal que hom pogués reebre la gracia de Deu.

3. Donats foren a clergues censals e delmes e promeyes ab que visquessen, per so que per lurs fruyts temporals no fos embargat lo divinal offici; e per assò foren establits clergues per parroquies e per lochs, a cantar misses e ohir confessions e a preicar a les gents qui trebayen en los fruits dels quals viuen los clergues.

4. Enaxí com als cavallers fo assignat Príncep, enaxí als clergues fo assignat Prelat, so es a saber, Bisbe e Archabisbe, Cardenals e Apostoli, e que vivissen dels bens qui sobren als clergues simples, e que tenguessen en orde e en regla los uns e los altres, segons que son en pus alt grau e offici.

5. Atorgada fo als clergues verginitat, per so que no aguessen fills als quals donassen lo tresor de Santa Esgleya; lo qual lur es comanat, per tal que Santa Esgleya ne sia pus misericordiejant als pobres de Christ e quen sia pus forts e més temuda.

6. Tan es alt e excellent en vertut offici de clergue, que vedat fo que príncep terrenal no li fos desús per senyoría: e per assò han, fill, los clergues senyor qui es príncep celestial, so es, Prelat; e sotsmès fo príncep terrenal a Prelat, a perseguir aquells qui seríen condampnats.

7. A significansa de honrar Deu es feta, fill, tan gran honor a clergue:
car en aquest mon no son nulls homens tant honrats con los clergues, segons que tu pots veer el sagrament del altar e en les altres coses.
On, si tu est obedient e honres los clergues, tu serás honrador de Deu.

8. Enaxí com clergue es lo pus honrat offici qui sia en tot lo mon, enaxí es lo pus perillós qui sia: car nulls homens no prometen pus fortment a contrestar al demoni e a la vanitat daquest mon com fan clergues, ne nulls homens no son ten honrats per Deu com clergues, e clergues prometen més coses a servir Deu que altres homens.

9. Sil honrament e lo mèrit fos mayor en los clergues que en los altres homens e noy fos més de perill, fora contrarietat enfrel mèrit e lonrament e la justicia de Deu: e com assò no sia enaxí, doncs, per la justicia de Deu no son nulls homens tan fortment punits com malvats clergues.

10. Amable fill, si tu est clergue, lo patrimoni que aurás de Sancta Esgleya te cové tenir sospès, que no torn en terra don es exit, per tal que sia sobrepujat a honrar e exalsar Santa Esgleya e la fe catholica, a significansa de honrar e loar e servir Deu.

CAP. 82. De Religio.

RELIGIO es sobirana vertut en home ordonat a regla contemplativa e a renunciament de vida activa. On sapies, fill, quel comensament daquests homens religiosos fo en los hermitans qui per gran amor e frevor la qual avíen a Deu, sen anaven en los deserts e en los boscatges adorar e a contemplar Deu.

2. Vida hermitana era, fill, en lo comensament estar sol en los munts e viure de les erbes e vestir cilici per destrènyer la carn. Mas cresqueren los hermitans e ajustarense a tenir regla e orde, e elegeren mayor, so es prior e abat, e feeren monestirs en los deserts per fugir al mon e per fer penitencia e per tenir espitalitat.

3. Muntiplicaren, fill, peccats e erros en lo mon, e vengren altres religiosos per preycar e per oyr confessions e per mostrar theología e per confondre peccats y erros e per pacificar los homens: on, aquests aytals están enfre nos, a curar les nostres enfermetats.

4. Pobrea es eleta en los religiosos per tal que no sien occupats en los bens temporals ne non sia embargat lur uffici ne lur estudi; e elets son humils vestiments e lonchs, a significar humilitat e honestat; e questes son almoynes a significansa de pietat e caritat.

5. Magres viandes, dejunis, afliccions, lagremes, plors e contriccions de cor, oracio, devocio, obediencia, consciencia e les altres coses semblants a aquestes, son, fill, tresaur e riquees de religiosos. On si tu, fill, ames lorde de religio, ab aytals riquees ti covendrá a entrar e perseverar.

6. Entre Deu e home no ha tan alt grau com es religiós, ¿e sabs per que? car benuyrat religiós gita totes coses de son coratge, per so que noy sia altra cosa mas Deu. On, sil pus noble coratge qui sia es de religiós, lo pus fals coratge qui sia es de fals ypocrita religiós: ¿e sabs per que?
per so car es pus contrari a religio que altre home.

7. Si ver religiós es lum e eximpli a les gents, malvat religiós es tenebra de duptansa de fe, e es comensament de erros e infamia de santa vida; e malvat religiós es lo pus menyspreable home qui sia.

8. Tant es amable cosa religio, que desemparats son delits, parents, fills, diners, possessions, volentat e libertat per aver religio; e no ten solament los homens desemparen aquestes coses damunt dites per religio, que les vèrgens e les vidues e les altres fembres qui son en religio se meten en cárcers e en monestirs, dels quals null temps no ixen, per tal que adoren e servesquen Deu.

CAP. 83. De convertir los errats.

CONVERTIR es endressar los errats a via de veritat, per esser participants ab los cathòlics en vida perdurable. On aytal obra, sapies, fill, que ha mester tres coses: poder, saviea e volentat; de les quals tres coses promès .ij. nostre Senyor Deus Jhesu Christ a Sent Pere, con li dix el pregá tres vegades que pasqués les sues ovelles. (paciese sus ovejas)

2. Si Deus a Sent Pere dix en persona de Santa Esgleya que convertís los errats e no lin donava poder e saviea, Deus auría defalliment en ses paraules: e si Deus constrenyía la volentat al home que ho volgués per forsa, destroyría lo franch arbitre, e per la destruccio del qual sería destruít mèrit e no sería Deus just. On, a conservar franch arbitre e a encarregar Santa Esgleya que endressás los errats, volc lo Fill de Deu pendre mort en carn humana per salvar son poble e per exalsar Santa Esgleya, en la qual Deus ha honrat tant home.
3. Amable fill, poder de convertir los errats está en la volentat de Deu:
e car bona cosa es convertir hom errat, segons bonea, justicia, misericordia, pietat, larguea divina, la volentat divina cové que vulla;
e car ho vol, per assò ha donat poder al papa e als cardenals e als altres prelats e clergues, de riquees e de gents e de savies persones qui han lo saber.

4. Molts jueus e sarrains son en la senyoría dels crestians, qui no han conexensa de la fe catholica: e los crestians han poder que a alcuns infants fills dels infeels la mostren per forsa, per tal quen agen conexensa, e per la conexensa agen consciencia de esser en error; per la qual consciencia es possíbol cosa ques convertesquen e quen convertesquen daltres. On, prelat e príncep qui aquesta manera no ama, per so que los jueus e los sarrains no fugen en altres terres, ama més los bens daquest mon que la honor de Deu ne la salvacio de son proysme.

5. Molt jueu es, qui sería crestiá si avía de que vivís ell e sos infants e sa muyer. On, qui nols vols donar ne fa com vivissen, fa contra lo poder que Deus li ha donat en donar los bens temporals. E molt sarrahí sería crestiá si veya que aquells quis fan crestians eren honrats e no eren menyspreats per les gents.

On, qui la desonor que hom fa als bateyats no castiga, no usa del poder que Deus li ha donat, ne no vol quels altres sarrains agen conexensa de Deu.

6. Be sabs tu, fill, quel Apostoli ha missatges diverses que pot trametre en les terres on están idolátrics e gentils, e que sen fassa venir de diverses terres e de diverses nacions cinc cents o mil o pus, e quels fassa mostrar nostre lenguatge e nostra fe, e quels do els age bon solás; e puxes los trameta en lur terra, per tal que aquells sapien la nostra fe, la qual ignoren, e la auríen si la sabíen; car hom sens fe, idolàtric, leuger es a convertir.

7. Molt sant religiós es, fill, desijós a murir per honrar la passio de Deu e per salvacio de son proysme; e apendria si era qui li mostrás lo lenguatge, e iría preycar la paraula de Deu, si era quil tramesés; mas no es qui fassa monestirs establits a diverses lenguatges a apendre, ne no es quils frares trameta. (Ramon Lull fundó Miramar para este fin)

8. Molts prínceps son, qui a montiplicar la fe catholica metríen lurs rendes e lur persona e lurs gents, si avíen ajuda de Santa Esgleya a conquerir les terres que han perdudes, les quals tenen a sa desonor los infeels. (Esta idea se ve claramente en la obra “Lo Consili”)
E si a un bisbe son donats cinc milia sous de renda, ¡a les coses damuntdites quants ne seríen donats!

9. Qui no arroba hom qui volgués esser bisbe sens mil marcs de renda, no seríen homens aquells qui ab menys de renda consentiríen a esser bisbes. E qui espera que Deus li meta en cor de ordonar aquestes coses demunt dites, tempta la volentat de Deu qui ho vol, segons que la crou ne dona significansa.

10. Si tots los frares religiosos qui son covinents a preycar eren mester al poble dels crestians, alcuna escusa auríen; mas Deus vol tant que per tot lo mon sescampen, que tants na multiplicats que a tot bastaríen; e los frares qui seríen mártirs, preycaríen, per fama e per devocio, pus fortment nosaltres a fe e a devocio que los frares qui son enfre nos.

11. Rahó demostra que veritat es pus forts cosa que falsetat: on, si Deus si pren e sancta conversacio domens es sacrifici de sanc sagrada en cors dome qui mor per honrar Deu, e hom hi fa son poder per oracio e per almoyna e per penitencia, afliccio e devocio, ¿con poría esser que per longa continuacio e perseveransa los errats no gitás hom de la error en que son? E si assò era impossíbol, seguir sia que error e falsetat agués major poder que les coses demuntdites, e que hom fés mills son deute en convertir lo mon que Deu, e assò no es ver.

12. No som en temps de miracles, car la devocio era major, de convertir lo mon, en los Apòstols, que no es ara en lo temps en que som; ne rahons fundades sobre auctoritats no reben los infeels: doncs covinent es a convertir los infeels ab lo Libre de Demostracions e la Art de trobar veritat, la qual sia mostrada, per tal que ab ella los combata hom lur intelligencia per so que coneguen e amen Deu.

CAP. 84. De Oracio.

ORACIO es elevament devot de piadós pensament a Deu, demanant eternal benuyransa o pregant Deu dels bens quis covénen en esta vida temporal.

2. Amable fill, oracio es en tres maneres: la primera es con la anima remembra e entén e ama Deu e so per que adora Deu: la segona es con la boca nomena e parla so que lanima membra e entén e ama; tersa es con hom faent bones obres e cogitant e amant be, fa oracio a Deu.

3. No es covinent oracio nomenar Deu ne pregarlo e que lo cor cogit vanitats: car lo cor e la boca cové ques covénguen ensemps en un temps metex. On, si no pots tenir ton coratge en so que nomenes con pregues Deu, ages novelles rahons e novells pensaments a pregar Deu, per que per latrobament de les novelles rahons pusques costrènyer ton coratge concordat ab les paraules que dirás.

4. Fill, al maytí con serás levat, vé a lesgleya a orar Deu, e agenollat devant laltar, e fé devant laltar lo senyal de la creu: ab los ulls corporals guarda en la creu, per so que la tua anima aja remembrament de la passio de nostro Senyor Jesu Christ; leva los ulls de ta anima e tes mans a Deu, e besa la terra per humilitat e per significansa que della est vengut e sots ella tornarás. Saluda la crou dient: Adoramus te Christe et benedicimus tibi, quia per crucem tuam redemisti mundum; digues lo Pater noster en remembransa de la passio de Jesu Christ quil dix la nit que fo liurat a mort. Ab la Ave Maria (esta vez sin tilde) saluda la regina del cel, nostra dona; e en los ángels e en los sants de gloria loa e adora nostro Senyor Deu.

5. Con aquestes coses aurás dites devant laltar, de jonollons, (de rodillas; jonoll, ginoll, genoll, ginocchio italiano) mudat en altre loc, si es pus covinent a adorar; car per la multitut de les gents es embargada oracio; e en aquell loch tu fé oracio. Primerament adora Deu en los .xiiij. articles; enaprés adora Deu adorant sa bonea, granea, eternitat, poder, saviea, amor, vertut, veritat, gloria, compliment, justicia, larguea, misericordia, humilitat, senyoría, paciencia.

6. Demana, fill, a Deu fe, per so que crees si nol entens; demanali quet don esperansa, per so que en ell te confiys a tes necessitats; demana a Deu caritat, per so quel ams e ams tu metex e ton proysme; demana justicia, per so que temes la justicia de Deu e que tu metex te jutges en est mon a sostenir trebays per amor de Deu e per satisfer a tes colpes; demana a Deu lum de saviea, per so que illumin ta anima de les carreres de Deu, e que sapies e vulles illuminar aquells qui son en tenebres; demana a Deu fortitudo contra gola, luxuria, avaricia, enveja, accidia, ergull, ira; demana trempansa a ton menjar, boure, parlar, vestir, despendre, dormir, vetlar.

7. Sapies, fill, que mellor cosa es, sens tota comparacio, demanar a Deu les vertuts demuntdites que demanar sanitat ne vida ne dinés ne honrament ne fills ne possessions ne altres coses semblants a aquestes; car per totes estes coses pot hom esser en la ira de Deu e pot hom anar a infinits trebays, e per les vertuts va hom esser benuyrat en la celestial gloria qui tots temps dura.

8. Amable fill, prega per ton pare e per ta mare, car dells has reebut lesser que has, lo qual no daríes per tot lo mon; prega per ta muller e per tos infants, si tant ses quen ages, car gran gracia fa Deus a home con li dona muller e infants qui sien sos servidors; prega per lo senyor terrenal, car lo ta donat per so quet ajut hit defena, e quet castic per tal que no perdes la gloria de Deu.

9. Fill, fé cumuna oracio, car molt es agradable a Deu; e prega per lo Sant Pare Apostoli e per los cardenals e per los prelats e per los prínceps, per los religiosos e per tot lo poble dels crestians, que lur do gracia que sien defenedors de la sancta fe catholica, e con la exalsen a honor de la santa passio del Fill de Deu, la qual sia honrada per la Sancta Esgleya e tot lo poble dels crestians. Per los jueus, serrayns, tartres e per tots los altres infeels fé, fill, oracio, per so que Deus lur do (tendría que ser:
los do, como más abajo; lur do significa “su don”) lum de gracia con pusquen esser convertits a la sancta fe catholica, e que Deus per sa pietat los do procuradors quils adoctrinen en la via vera, sens paor

de mort.

10. En la tua oracio no oblits los morts qui son en porgatori, (purgatorio; porgar : purgar, y también pasar por un cedazo o criba la mies) los quals soferen grans trebays per los peccats que han fets; als quals trebays son ajudats en est mon per los vius, con preguen Deu e con fan almoynes per amor de Deu.

11. Ages, fill, en ta oracio especial sant o santa en lo qual ages devocio, e pregal e honral, per so que ell te tenga loch ab Deu; car los sants de gloria son ten amables a Deu, que per muntiplicar lur gloria, son exoits aquells qui en est mon los preguen els honren.

12. Acusat, fill, e confessa tos pecats e demana perdó a la misericordia de Deu, e fé gracies a Deu con ta donat esser en so que has, e féli gracies con no ta fet contret ne infeel ne pera (piedra; pedra; pietra, petrus; pere, piotr, etc) ne altra cosa qui no es tan noble com lesser quet ha donat.

13. Si has trebays per servir Deu o per tes culpes, fén gracies a Deu, car grans son los bens qui vénen per trebays; car per trebays en paciencia es hom agradable a Deu, e trebays mortifiquen en la anima les vanitats daquest mon.

14. Tu no poríes grair, fill, a Deu lo be quet ha donat ne cell quet vol donar: e per assò recurri a la Regina de tot lo mon e als Sants de parays, e pregals que ells graesquen per tu so que tu no pots grayr; car aytant con son més e pus nobles que tu, son pus covinents a grayr los bens quet ha donats, que tu no est.

15. No ages vergonya de pregar Deu, car honrat senyor es Deus; e en lesgleya no guarts los homens ne les fembres ne escolts lurs paraules, car torbament nauríes en ta oracio; no demans de noves, per so que no gits Deu de ta anima. Aprín tant de latí que enténes la missa; car si la entens, pus agradable ne será ta oracio a Deu.

16. ¿Sabs per que tenujes de larc offici e lonc sermó? per so car no has devocio ne sabs contemplar longament en Deu per affeccio de coratge e per exalsament denteniment a Deu e per remembrament de paraules de Deu.

17. Molt hom ha memoria qui no sab membrar, e molt hom ha enteniment qui no sap entendre, e molt hom ha volentat qui no sap amar. On si tu, fill, sabíes membrar e entendre e amar les paraules de Deu, tu seríes reposat en oir les paraules de Deu, e seríes las e ugat con no les oiríes.

18. Si est, fill, irat ne has nulla tristicia en ton cor ne si has negun trebay, si vols alegrar, consolar, reposar ta anima, encontinent te dona en oracio; car oracio ha ten gran vertut, que tot home trebayat, irat, desconsolat, ahontat, honra, consola, reposa, alegra; ¿e sabs per que? per so car oracio es mijá enfre home e Deu.

19. Fill, ab oracio se covénen dejunis, affliccions, plors, suspirs, contriccions, humils vestiments, estranya vida: ¿e sabs per que? per so car les contraries coses daquestes embarguen oracio e giten Deu de la humana pensa.

20. Plora, fill, en ta oracio; car lagremes e paraules se covénen en oracio: e si has ten dur cor que no pusques plorar, defalliment has damor e datriccio. On, per mortificar ta sensual natura quet veda plorar, imagina que ton pare e ta mare o alcun teu amich que molt ams, hom tauceya devant, e que ell te requesés aiuda e quet reguardás (mirase) piadosament e que tu no li poguesses aiudar: e con ta natura corporal se comensará a moure, gita totes coses de ta anima si no Deu, e remembra la sua passio, la qual sostenc per tu, e remembra los grans pecats que has fets, car totes estes coses te serán occasio de plorar.

21. Si per totes estes coses no pots plorar, puja fer penitencia en los alts munts, e fug al segle e fé aspra vida e está (fug, fé, está son imperativos: huye, haz, estate) sol, y ymagina (la y griega se encuentra en muchas palabras, incluso y conjunción, y también noy : no hi)
les grans penes infernals les quals sostenen los infernats; esta ymaginacio muda en diverses maneres de turments, car adonchs plorarás; e dementre que est en loch e en temps, plora e adora, fill, lo Rey del cel: car tots los infernats auríen perdurable gloria e fugiríen a trebays infinits, si sol una hora pudíen plorar e adorar nostro Senyor Deu.

CAP. 85. De Anima.

ANIMA es substancia spiritual rahonable donant forma al cors humanal. On aquesta anima, sapies, fill, que nostro Senyor la crea de no re, e en lo ventre de la fembra puis lajusta ab lo cors engenrat, e del cors e de la anima es fet linfantó en lo ventre de la fembra.

2. A la anima son donats tres poders, e aquests poders obren en tres maneres, segons ques conté en la Art datrobar veritat: car una obra ha la anima en sos poders con pren lo sobject menbrant, entenent, ayrant; altra com lo pren oblidant, innorant, amant o desamant; altra com lo pren compostament de les tres maneres demunt dites.

3. Cinch potencies son universalment en anima: vegetativa, sensitiva, ymaginativa, racional, mutiva; mas en los arbres no ha anima ne en les besties racionalitat, e en la anima del home son totes cinch, fill; per assò diu hom que anima dome participa ab totes creatures.

4. Anima vegetable es lo creximent que fan les plantes e lo cors del home o de la bestia, per rahó de la elemental natura. Anima sensitiva es lo poder per lo qual han les besties e les aus e los homens cinch senys corporals. Anima ymaginativa es poder ab lo qual ymagina les coses corporals. Anima racional es la essencia qui ha poder de menbrar e entendre e voler. Anima mutiva es lo poder per lo qual se mouen les plantes e les besties a assò que desigen e la anima del home a assò que ama.

5. Sapies, fill, que la anima ab la ymaginacio pren e ajusta en cumú tot so que li offeren los cinch senys corporals, veent, oent, odorant, gustant, sintent; e offerho ab la phantasía al enteniment; en aprés lenteniment puja més a ensús en entendre Deu e ángels e les coses entellectuals, les quals la ymaginacio no pot ymaginar.

6. La phantasía es cambra qui es en lo paladar sobre lo front, e en lo front; e la imagenativa ajusta so que pren de les coses corporals, e entra sen en la phantasía ab so que pren, e enlumena aquella cambra per so que lenteniment pusca pendre so que la imaginativa li offer. On, con per alcun accident assò se desordona, adoncs esdevé lome phantàstich, e ha gros enteniment e es orat.

7. Sapies, fill, que con hom se mor, adoncs roman la anima racional qui es cosa immortal; e per vertut o per miracle de Deu qui segons ses obres la vol guardonar en parays o en porgatori o en infern, roman en sos tres poders demuntdits vertut; per la qual vertut pot menbrar e entendre les coses corporals.

8. Amable fill, molt hom cau en dupte e en error con cuida imaginar les coses espirituals e entellectuals les quals no poden esser ymaginades: car enaxí con los ull han un offici e les oreyes nan altre, enaxí la ymaginativa ha offici de ymaginar so qui es corporal, e lenteniment que entena so qui es corporal e qui es spiritual. On, con lenteniment sia pus alt en vertut que la ymaginacio, per assò pot entendre so que la ymaginacio ymagena, e sobrepuja la ymaginacio qui no pot ymaginar so qui es natural entellectual.

9. Sobre son, fill, subtils aquestes rahons de que parle a tu, segons lo temps en que ara est; mas vol les te dir, per so que les desigs saber en lo temps que les porás entendre.

10. Con lo cors del home mor, not cuyts, fill, que muyre la anima racional; ans va en paradís o en porgatori o en infern, segons que aurá servit. Mas la anima vegetable e sensitiva e ymaginativa moren en la mort del cors: ¿e sabs per que? per so car la natura del cors es de natura corrumpable.

11. Al dia del judici con resucitarem tuit, cobrará cada anima racional son cors; mas no y será mester lordonament de les potencies de la anima segons que es mester en aquest temps en que som: car del dia del judici en avant, no menjará hom ne bourá ne jaurá ab fembra ne aurá cors corrumpable: ¿e sabs per que? per so que eternalment sia significansa

de la justicia de Deu.

CAP. 86. De cors humanal.

Lo cors humanal es, fill, compost dels quatre elements, e la composicio daquell se fa de la materia quel home met en la fembra e de la materia que la fembra ha per manera de reebre con es emprenyada.

2. Con sia cosa quels quatre elements sien corrumpables en lo cors del home, per assò es lo cors corrumpable. On, a sostentar lo cors, cové que hom manuch e beva e dorma e vetle e alèn, per atrempar la concordansa e la contrarietat dels elements. 

3. Amable fill, lo cors ha cinch senys: veer, oir, odorar, gustar, palpar: 

e per aquests cinch seyns participa ab les coses de fores, sens les quals no puría aver sostenta; car la calor natural consuma cada dia la humiditat del cors. On, si en lo cors no entrava, odorant, gustant, de la humiditat qui es en les coses de fores, com la calor auría consumada la humiditat, lo cors sería mort.

4. Amable fill, sens veer, oyr, odorar, pot hom viure; mas sens gustar, sentir, alenar, null hom no puría viure; on per assò sia a tu regla general que sies atrempat en ton menjar e en ton boure, e en odorar sà e subtil aer; e odora odors qui no corrompen les humors, en les quals se mesclen les coses don lo cors pren vida.

5. Fill, vista es en los ulls per triangle, so es, que laer es luent; e en los ulls ab que hom vou, en aquells es lugor, e los objects que hom vou han lugor; car sens que lugor fos en estes tres coses, hom no puría veer. 

E con en alcuna destes tres coses no es lugor ne laer no es purificat a luyr per la lugor del sol o del foch, adonchs hom no pot veer.

6. Oyr es lo sò qui es fet en laer tocat per colp corporal; lo qual se forma en tes oreyes ab aiuda de laygua qui reeb lanprenta de lo naframent qui es fet en laer. On, con laer e laygua se descovénen en lo cervell e en les oreyes, per aquella inconveniença no pot passar la conveniencia del aer nafrat ab laygua on se forma lo sò, a donar oiment a tes oreyes; e per assò los homens son sorts e no oen; e per loir que no han, son muts e no saben parlar; car per oyr aprenen los infants a parlar e a menar la lengua, segons les vous que oen.

7. Odorar se forma de calor e de humiditat, la qual calor e humiditat son del foch e del aer; car lo foch e laer han manera de pujar aensús lalè que dexen e puja per ton nas, tirant layre qui participa ab lo cors de les coses odoratives qui son vaporatives; e aquella materia amenala ton alèn a ton nas on sents la odor, e en aquell loch prenenne tes humors secor a lur mesclament, segons que les odors se covénen ab la disposicio de les humors; e per assò pur aer fortifica les humors, e aer corrumput les corrump.

8. Gustus sengenra per la humiditat qui está en les venes plenes daer qui son dejús la lengua; e en lo glutto on les venes han lur rail, comensa lo mesclament de la humiditat de les viandes e de la humiditat qui es en les venes; e adoncs vén, fill, sabor a ton carcanyell, segons la calitat de les viandes; mas con se descové laer qui es en les venes de la lengua ab les viandes que manugues, e assò per malautía del carcanyell e per no usansa de les viandes, adoncs les viandes qui son dolces te paren amares. (te parecen amargas)

9. Sentir vé de la animalitat, so es en la carn viva on hom es sensible com es tocat en ella: on, laygua e la terra senten en primer, e lo foch e laer en aprés, empero cant (cuant, quant; cuando) son ensemps (juntos) los sentiments que la ymaginacio no pot ymaginar temps primer ne darrer enfre lo sentiment de la terra e de laygua ab lo sentiment del foch e del aer; mas car lo foch e laer son dedins pus formtent que la terra ne laygua, per assò es entès que per la terra e laygua sent hom anans (avans, avanç; antes) que per lo foch e laer; e encara car lo cors aytant con es de pus grossa materia, aytant es pus tocable; e on més es tocable, més es sensible, ab que sia animat.

10. Enaxí com segons desig natural en les espheres dels elements lo foch es sobre laer, e laer sobre laygua, e laygua sobre la terra, enaxí en los cors elementats composts es lo contrari; car la calor natural es més dintre los cors que neguna de les altres proprietats dels elements, e laer més que laygua ne la terra; e la terra es més prop als térmens forans del cors que laygua, e assò es segons més o menys de la simplicitat dels elements; car pus prop son los elements, segons esguardament de simplicitat, en los uns locs del cors que en los altres.

11. Amable fill, moltes rahons naturals te poría dir del cors; mas breument men pas: ¿e saps per que? per so car molt he a parlar

de Deu.

CAP. 87. De Vida.

VIDA corporal es actualitat per la qual viu lo cors, e vida espiritual es amar Deu. On si tu, fill, ames vida corporal, ama sanitat; car per sanitat la anima el cors se covénen, per la qual conveniencia viu lom; e si ames vida espiritual, ama e tem Deu, car per amar e tembre Deu, viu lanima en vertuts e esquiva los vicis els pecats qui son occasio de infernal mort.

2. Sapies que tres carreres son, a significansa de dos vides: carrera jusana, mijana, subirana (Pallars jussà, de jus, dejús, lo de baix; subirà, sobirà, lo de dalt : soberano). 

La carrera jusana es de pecats; la mijana es vida activa, la subirana es vida contemplativa. On, con la vida contemplativa sia pus prop a Deu e pus luny de peccats que la vida activa, per assò la vida contemplativa es pus noble que la activa.

3. En la carrera jusana son, fill, los homens pecadors, amadors daquesta vida mundana per so que agen los delits temporals; on, aquells viuen quant al cors: mas quant a lanima moren en pecat e en colpa; e per assò, fill, no vages per aytal via que mena hom a foch perdurable.

4. En la via mijana son los homens qui han vida activa, so es a saber, los homens qui posseexen les benenanses daquest mon per entencio quen fassen be per la amor de Deu; e han muyer e infants, e han los delits daquest mon ordonadament, los quals graexen a Deu, e en los quals esquiven obres de pecats: on, aytals homens han aquest mon per laltre.

5. En la vida contemplativa son los homens qui fan aspra vida e contemplen ab dejunis, oracions, pobretat, contriccio, menyspreament daquest mon. On, aquests homens, fill, han laltre segle mills quels homens qui van per la via mijana, ¿e sabs per que? per so car donen aquest segle per laltre e desemparen les benuyranses daquest mon.

6. Amable fill, en cas e en temps est que pots anar per qual carrera te volrás. On, si tes amable la carrera jusana, remembra con poch dura la vida daquest mon, ne con la mort no segura los homens jovens, ne hom no viu dementre dorm, ne dementre que es hom irat, temorós, e ha passio e trebay per malaltía o per altra cosa.

7. Si aquest compte fas, trobarás que aytant dorm hom con vetla, e més vegades es hom irat e trebayat que alegre ne pagat. On, con ten breu sia la vida desta carrera jusana e ten longa sia la mort infernal a la qual hom va per aytal carrera, foll serás, fill, si seguex la carrera jusana.

8. Elegirás, fill, la carrera mijana? Si ho fas, elig uffici qui sia pus luny de la via jusana, car en la via mijana ha uns officis pus nobles e pus alts que altres: ¿e sabs per que? per so car son pus prop a la vida contemplativa.

9. Si tu, fill, elegs la vida contemplativa, elig e tria aquell orde qui sia pus luny de la via mijana; car enaxí com en la vida activa ha alcuns officis qui son pus prop que altres a la via jusana, enaxí en la via subirana ha alcunes religions pus luny de la vida activa que altres.

10. Amable fill, en una religio metexa ha alcuns officis quis covénen mills ab la vida contemplativa que los altres: ¿e sabs per que? per so car en la vida contemplativa ha alcuns officis qui son pus prop a la vida activa.

11. Si elegs vida activa, no liges en los libres qui fan la via jusana desirable, e ages lo Libre de Contemplacio, per lo qual la vida contemplativa es desirable, a contemplar nostro Senyor Deu.

CAP. 88. De la Mort.

MORT corporal es departiment de cors e danima, e mort espiritual es en lanima quis lunya de Deu; e per assò, fill, son dos morts: la mort corporal, qui acosta lanima vertuosa a Deu, la qual va en paradís con lo cors mor, e la mort espiritual, qui es en lanima pecadora e estoge lo cors a sostenir eternalment foch infernal, e fa esser sotsmesa a infinits trebays.

2. Cogita, fill, en la mort, per so que no sies ergullós; car la mort enclina lo cors en gran viltat, en quant lo fa despoderat e metre desús la terra, 

e fal menjar de vérmens, e fal orrible a veer e a tocar e odorar, e tornal en pols e en cendra.

3. Tim, (teme) fill, la mort, per so que vives en Deu servir, e tim la mort, car no sabs qual hora te vendrá, ne on vé, ne per que, ne a qual mort morrás; e car saps que a morir has e totes les coses demuntdites ignores, per assò mort es temabledora.

4. Fill, cada dia mors, car la mort sacosta tots jorns a tu; e los morts que vous soterrar e podrir sots la terra te donen significansa que aytal com ells son serás; e enaxí com ells son oblidats e desobeyts per los fills e per los parents, enaxí serás oblidat e desobeyt.

5. Tots los bens que has te tolrá la mort, e en menyspreament e en oblit te fará venir de les gents; e assò que has, temps será que ho possehirán homens qui not conexerán net amarán ne de tu parlarán, ni si tornaves viu, not daríen un pa ne un anap daygua.

6. Aquesta mort ten orrible e ten greu amé yo en mon pare: ¿e sabs per que? per so que posseys sos bens; e assò es eximpli a tu e a ton fill sil has. E doncs fill, ¿la mort de lanima amar la has, per so que tos fills agen tos bens, per los quals per aventura amarán ta mort?

7. Temedera cosa es, fill, la mort; mas pus temedera cosa es la mort de lanima, car a mort corporal no pots fugir, e pots fugir a mort danima. 

On, so a que hom no pot escapar ¿per que es temable? ni la mort del cors qui ten tost passa ¿per que es pus temable que la mort de la anima qui tots temps dura?

8. Fill, desija a morir, per ton senyor Jesu Christ a honrar; car ell, qui no murire sis volgués, volc murir per amor de tu; doncs si fos cosa que tu no murisses, si desiges murir voler per loar ton Deu, e si ara que no pots fugir a la mort no vols murir per honrar Deu als infeels quil desonren hil descreen, ¡quant menys no volgres murir, si fos possíbol cosa que tu no murisses!

9. Amable fill, ¿qual te val més, o murir una vegada o murir tots temps en foch perdurable? ne qual te val més, o murir a mort desirable per honrar Deu, o murir a mort ahirable, la qual auciu home mal son grat, 

e sens que non ha grat ne mèrit de Deu?

10. Nulla cosa daquest mon no es ten prop al altre segle con es mort; car sens mort hom no hi pot passar, ne per nulla cosa noy pot hom anar ten honradament com per mort, ne per nulla manera no pot hom esser ten semblant a son Deu Jesu Christ con per mort. On, com assò sia enaxí, ¿per que tems murir per ton Deu, ne per que no tems murir a mort per la qual no ages grat de Deu?

11. ¿Hon son, fill, tants emperadors, reys, comtes, barons, prelats, qui son passats desta vida, ni hon es Alexandri, qui fo senyor de tot lo mon (un poco exagerado), ne qui es que parle dells, ne dells a honrar sentremeta? E veges, fill, con son honrats, celebrats, remembrats, pregats los Apòstols els altres mártirs qui son morts per la amor de Deu.

12. Segur sies, fill, que segons lo temps en que som, més es hom fet a murir per honrar Deu, que per viure e honrar Deu: ¿e sabs per que? 

per so car major cosa es morir per honrar Deu que viure per honrar Deu: e assò qui es mellor e pus noble, es la mellor occasio per que hom es.

13. En tenebres son, fill, los ulls de nostra anima, e refredada es devocio, e defalliment es de caritat; e per assò no volem murir per so que Deus sia per hom honrat, ni fem so per que som, ni mortificam lo cors per so que lanima viva en Deu. E car en lo temps en que som no fem so per que som fets, es perill e paor quel mon no sia jutjat a esser en perillós

estament per la justicia de Deu.

CAP. 89. De Ypocresía e de vana gloria.

YPOCRESÍA es semblansa de vertut en so que es vici amagat; e per assò, fill, los homens ypocrites fan falses semblanses e fan semblant a les gents que sien bons, e son mals e plens de vicis e de colpes.

2. Vana gloria es desordonat coratge mogut a propi honrament del qual no es digne; e per assò, fill, los homens qui han vana gloria fan alcunes coses bones e qui han semblansa de be, per so que sien loats, honrats per les gents.

3. En ypocresía ha dos carreres: per la una va hom en companya ab vana gloria; per laltra va en companya ab falsía. Per la primera van, fill, los homens qui porten humils vestiments e dejunen e fan aspra vida e dien paraules humils e devotes e fan aparés que sien bons homens; e tot assò fan per so que agen honor e fama de les gents.

4. Per aquesta carrera metexa van los homens qui son ben vestits, qui ben son encavalcats e qui donen e despenen e fan darmes per so que les gents los honren e que parlen dells: on, aquests han ypocresía en quant se mostren bons e son vils de coratge e de entencio; e de fets son vanagloriosos, en so ques donen gloria e bon saber de so qui no es durable ne assò per que hom es creat; car hom no es creat per donar laor de símetex e que no sia loador de Deu.

5. Ah! fill, e tanta almoyna e tants dinés, draps, besties, armes e les altres coses semblants a aquestes son donades, per so que hom nage vana gloria! e ten leugerament e ten breument de temps es, fill, la fama e la benuyransa quels homens ypocrites e vanagloriosos han, en les carreres per on van!

6. Per la via on van los homens en los quals ypocresía e falsía sajusta, van, fill, tants homens qui fan aparés que sien bons homens, per so que pusquen enganar les gents; car en semblansa de be engana hom anans home leyal que ab semblansa de mal.

7. Con per aquesta via vagen tants homens, e con sia ten gran affany que hom se guart dome fals ypocrita, ¡ah, fill, e qui es qui daytals homens se pusca guardar, ne qui pot esser assegurat daytals homens?

8. Alcuns homens son qui fan be, e fanlo amagadament per so que hom nols escarnesca: on, en quant temen a sofferir blasme per donar bon eximpli e per fer bones obres, han alcuna rayl de ypocresía e de vana gloria, per la qual perden lo mèrit que auríen si vana gloria no avíen ne ypocresía: on, fer be secretament no fo comensat per als, mas per so que hom non agués vana gloria.

9. Molt home es qui diu mal de son pare e de son frare o de alcú altre home, ¿e sabs per que? per so que hom lou ell, e ques lex de loar aquell del qual enveja sa laor: e molt hom es ypocrita e vanagloriós e noy cuyda esser; ¿e sabs per que? per so car tant ama esser honrat, que no conex sos falliments.

10. Si vols esser privat de vanagloriós, diguesli mal dalcun home; car dementre que li dirás mal daltre, te concebrá a amor, per so car se cuydará que dell vulles be dir. E si vols esser menyspreat, desamat dome vanagloriós, reprinlo en los fallimens que fa contra son senyor Deu.

CAP. 90. De Temptacio.

TEMPTACIO es esprovament per lo qual enteniment es certificat, e temptacio es occasionament per lo qual vé la fi. On si tu, fill, vols aver conexensa de temptacio, en tres maneres te covendrá a sercar: la primera es temptacio angelical; segona es diabolical; la tersa es de un home a altre.

2. Temptacio angelical es, fill, con lángel que Deus ta donat te conseya que fasses bones obres: e per so quet pusca enduyr a alcuna bona obra, ten conseya altra, per so que per aquella sies occasionat a fer be; car con tu sèus a la taula e manugues e beus ab gran atalentament, adoncs te conseya lángel en ta consciencia que tu ages atrempament en ton menjar e en ton boure: ¿e sabs per que? per so que sies obedient e que contrasts a glotonía qui es pecat mortal, e que ages abstinencia e continencia, que son vertuts.

3. Diabolical temptacio es, fill, con lo diable qui es ángel maligne te conseya que fasses almoyna o alcú altre be, per so quen ages vana gloria qui es pecat: o conseyar ta que fasses alcun pecat venial, per so que per aquell te pusca enduir a fer pecat mortal, e axí de les altres coses semblants a aquestes.

4. Si vols conèxer qual temptacio es angelical ne qual es diabolical, entín, fill, que la temptacio angelical en lo comensament dona trebay e gog (goig, goyg; gozo; goyo) a la natura del cors: ¿e sabs per que? 

per so car lo cors ha natura que enans es apareyat a fer mal que be; 

e con lo cors es pus contrari a fer be, mayor mèrit na la anima si li fa fer bones obres.

5. Aprés quel cors es vensut per la anima, e pererosament comensa a fer lo be, la anima, a qui més se cové a fer be que a fer mal, alegra del pagament del be que fa; e lo cors, qui en primer era nuuayós e pererós, fa esser diligent en aquelles coses en que lo fa trebayar, per so que fassa bones obres.

6. Amable fill, la temptacio diabolical fa tot lo contrari: car en lo comensament fa pagat lo cors a comensar mal, e fa a la fi trista la anima, quin ha consciencia del pecat e del mal que fa, adoncs con consent al demoni qui es son enemich.

7. Temptacio humanal es, fill, com bella fembra, qui pinta ses faysons e orna sos vestiments per so ques fassa mirar o desirar a les gents e que parlen de sa bellea: on, aquesta temptacio es engenrada de vana gloria e de luxuria.

8. Hom tempta ab semblansa de be, per so que pusca fer mal, o tempta hom altre ab semblant de mal, per so que atrop en ell paciencia, leyaltat. On, ab dessimulacio e ab les altres coses semblants a aquestes, tempten los uns homens los altres, segons ques recompta en lo Libre de Contemplacio.

9. Differencia es, fill, enfre temptacio espiritual e temptacio corporal; 

car la temptacio espiritual se fa en la anima e en sos poders, so es memoria, enteniment, volentat; e temptacio corporal se fa en los cinc senys corporals.

10. Amable fill, gran es la gloria quels homens guanyen per contrestar a mala temptacio; mas car lome es frévol e es apareyat de obeyr al demoni e a sa natura metexa qui es corrumpuda per peccat, e car tant home es vensut per esser temptat, per assò te consell, fill, que tu aytant con pusques fuges a les temptacions diabolicals e a les temptacions de les fembres e dels mals homens, per los quals hom cau en la ira de Deu.

CAP. 91. De Nudriment.

NUDRIMENT es acustumar altre a usansa per la qual sia pus prop a obra natural: car enaxí con natura seguex son cors e nos desvía de sa obra, enaxí los infants en lo comensament sacustumen a bons nudriments o a mals.

2. Sapies, fill, que dues maneres son de nudriments: la una pertany al cors, laltra a la anima. Aquella qui es del cors se fa en los .v. senys corporals, los quals son veer, oyr, odorar, gustar, palpar. Los nudriments espirituals se fan en les .iij. proprietats de la anima, so es a saber, en la memoria e en lenteniment e en la volentat.

3. Amable fill, a home molt li deu esser car son infant; e per assò hom no deu esser cusc de son fill, per so que veja e perceba a quals nudriments sacustuma ne senclina; car per los nudriments del cors sacustuma als nudriments de la anima, e per los nudriments de la anima sacustuma als nudriments del cors.

4. Per vista corporal entra temptacio a la anima, e per assò deu hom nudrir son fill a veer tals coses don no sacustum a malvats pensaments ne a desijar bells vestiments on sengenra ergull e messio (gasto), e axí de les altres coses semblants a aquestes.

5. Acustumar son infant a oir vanitats, leges paraules, romansos, cansons e esturments e les altres coses semblants a aquestes qui donen moviment de lutxuria, es verí e túxech en lo remembrament e en lenteniment e en la volentat de son fill: per lo qual verí e túxech guasta e malmet los bens que li lexa, e enpresona sa anima en foch perdurable. On, a mortificar aytal verí ha mester paraules e libres qui parlen de Deu e del menyspreament daquest mon, anans quel verí nel túxech sia multiplicat en custuma.

6. Per odorar lambre (el ámbar) e almesch (almizcle) sengenra luxuria, 

e per corrupcio daer senmalautex lo cors; e per assò linfant no Deu esser nudrit en loch malsà, ne nol deu hom acustumar a odors quil mouen a vanitats ne a descovinents cogitacions.

7. En lo comensament que linfant es nat, entrò que ha presa forsa e calor natural, no deu esser nudrit sino ab let tant solament; car altra vianda no li cové, per so car la calor natural no es en sa forsa e no pot coure la vianda (por ejemplo unos callos picantes); e per assò son los infants tinyosos e postermats con hom los dona vianda per forsa, que natura no pot coure; e per la posterma moren molts infants qui viuríen, si tant no menjaven ne bevíen.

8. Con linfant es ten gran que va e corre e juga, adoncs li deu hom dar a menjar segons que ell ho requer; e no lin deu hom donar a maytí ne a berenar sino pá sin demana; car per ast e per fruyta e per les altres coses no poden menjar, adoncs con es temps de menjar; e con los infants menjen de les coses delicades més que no requer lur natura ne la riquea de lur pare, per assò son malauts molts infants e pobres molts homens.

9. Vi massa forts destruu la calor natural e lenteniment e abrevía los dies; e vi massa amarat (amerat; con agua) es occasio que hom sia embriach (embriagado, borracho) si beu vin fort; e salces (salses; salsas) forts cremen les humors e destruen lo cervell e la calor natural. On, totes aquestes coses e moltes daltres son noables als infants.

10. Con linfant es massa vestit, adoncs se destruu la calor natural; car per lo trebay que fan los infants en jugar, sescalfen e sobren (s'obren; se abren ) los porus (poros) don ix la calor natural en vapor e en suor; e per massa vestir, los porus no han ab que fredor los tanch; (los cierre) 

la qual fredor los tremparía e sería conservada la calor natural en lo cors; e la digestiva ne sería pus forts, e les viandes quels infants manuguen, més per lo trebay que fan ne seríen enans digestes.

11. Lo manejar que hom fa ab los infants en lo bressol per so que no ploren, no es moviment natural, ans es contra lo cervell, quis percut e no ha la disposicio que auría; e per assò més nou als infants lo bres quels plors, e més ploren per so car nols bressa hom, que no faría si hom nols acustumave a bressar.

12. Conservar cabeys en cap bubelós es acustumar humors a pujar a ensús; e per assò destruuse lo cervell, e ha hom àvol alèn e ávols (la tilde varía) dents e ávols ulls, e glanoles e porselanes e molts daltres mals; e per assò los infants qui son tosos son pus sans, e les humors males son acustumades a anar a en jús, on no donen tant de dan con fan en los lochs subirans.

13. Sapies, fill, que pus savia es natura a nodrir los infants que no es ta mare; e so que natura pert en los infants fills dels richs homens, guanyen los infants fills dels pobres homens; e per assò obri tos ulls e veges de quals infants vourás més sans e bells, o de fills de richs homens o de fills de homens pobres: ¿e sabs assò per que esdevé? per so car natura dona covinentment als fills dels pobres so que han mester, e als fills dels richs homens no li pot donar so que volría: ¿e sabs per que? 

per so car massa vestedures e massa vianda li ho veda.

14. Moltes paraules he dites, fill, de nodriment qui pertany al cors, e més ten puría parlar; mas dirte vull de nudriment quis pertany a la anima.

- Sapies, fill, que con linfant es vengut a covinent edat, que adoncs deu hom mostrar a son infant a membrar e a entendre e voler; car enaxí con lo cors vol usar de sos membres com nes vengut en temps e en edat, enaxí la anima vol usar de ses vertuts, con linfant nes vengut en edat que usar ne dega.

15. Los homens richs qui no fan fer a lurs fills alcuna cosa e nodrexen los a ocietat, aquells no fan perque lurs fills sapien membrar ne entendre ne voler: car ocietat e oblidar e innorancia e no voler se covénen; e per assò esdevénen, fill, los infants dels richs homens mals nudrits, e son pererosos, flachs (flojos : flacos), niscis, e malmeten so que hom los lexa, car no han manera ab que ho sapien guardar ne defendre als homens certs, falses, traydors, enganables.

16. Hom e qui vulla ben nudrir son infant, no deu tenir en son alberch home mal nudrit, per so que son fill non aprena. E tal dona lexa sa filla en casa con va defora, que valría més que la menás (llevase), 

¿e sabs per que? per so que no creegués la mala sirventa. E tal home 

comana son fill a home mal nudrit, que valría més quel comenás a Deu e a ventura.

17. Acustumar son infant a menbrar e entendre Deu e amar lesgleya, es acustumar volentat en amar Deu, e son pare e sa mare. Memoria qui membre e enteniment qui entena e temor e vergonya, engenren volentat qui desama falliments e ama vertuts; e per assò infant deu crexer e deu esser nudrit ab temor e vergonya, per so que aja amor a be e desamor a mal.

18. Si infant no es nudrit a trebayar, con aurá trebay no aurá paciencia ni noblea de coratge per la qual vensa son trebay. E si linfant es nudrit a dir mal, con oirá ben dir aurá enveja, accidia, ira, qui son pecats mortals; 

e si infant es privat e nudrit ab vils homens, fugirá als bons homens.

19. Vols be nudrir ton infant? acustuma sa memoria e son enteniment a cogitar nobles fets, per so que la volentat am privadea de bons homens. E vols nodrir lenteniment de ton fill a esser exalsat e levat a entendre? mostreli sciencia divina e natural. E vols que aja molt alt enteniment a entendre subtilment? mostrali Art de trobar veritat e lo Libre de peticions e de comensaments e de questions. E vols que ton infant am molt Deu? féli menbrar e entendre la viltat daquest mon, e la bonea, granea, eternitat, poder, saviea, amor e les altres vertuts de Deu.

CAP. 92. De Moviment.

MOVIMENT racional es cogitacio moguda de cogitar una cosa aprés altra: e moviment racional es atalentament o ahirament danima a esser o a no esser.

2. Amable fill, enaxí con tu pots ton cors moure de un loch en altre, enaxí ta anima pot moure tes cogitacions de una cosa en altra e amant una cosa e airant altra.

3. En aquest moviment de que yo parle, ha molts daltres moviments; car la memoria se mou de menbrar a oblidar e dublidar a menbrar, e lenteniment es mogut de entendre a innorar e de innorar a entendre, 

e volentat es moguda de amar a desamar e de desamar a amar.

4. En moviment racional son, fill, dues entencions: primera e segona. 

On, si tu sabs la natura e la propietat destes dues entencions, moltes coses sabríes: e si les sabs ordonar en ta anima, moltes vertuts aurás.

5. Primera entencio es la cosa final; segona es la materia e la forma: e la forma es primera entencio a esguardament de la forma: ¿e sabs per que? per so car la forma es pus prop a la causa final que la materia.

6. Segons que son los uns graus pus nobles quels altres, ha Deus volgut que la primera entencio se covénga ab los uns graus e la segona entencio ab los altres.

7. En larbre son ses fulles per so que sia lo fruit; e car lo fruit val més que les fulles, per assò natura ha la primera entencio al fruit e la segona a les fulles: e car home es pus noble cosa quels arbres ne les besties ne les altres coses qui son dejús home en nobilitat, per assò ha Deus volgut que hom sia per la primera entencio, e les coses qui no son ten nobles sien per la segona.

8. Deus es, fill, pus noble cosa que hom ne nulla creatura; e per assò Deus vol que hom age en ell a servir, amar e conèxer, la primera entencio, e a les altres coses la segona. On, si tu has a Deu la primera entencio, amar las més per so car es bo, que per so car ta creat ne per so quet don gloria.

9. Sabs, fill, que es pecat? Pecat es com hom ama menys les coses que deu amar per la primera entencio que les coses que deu amar per la segona; e per assò pequen los homens contra Deu, con amen Deu per la segona entencio e sí metex per la primera.

10. Primer moviment es, fill, con lanima mou sos poders ten sobtosament que rahó noy pot consentir; e lo segon moviment es con la anima consent raonablement o desconsent al primer moviment, e per assò es feta differencia enfre peccat venial e mortal; car lo primer moviment no es en libertat de rahó; mas car la rahó ha en libertat de consentir al primer moviment, per assò es lo mèrit o la colpa en lo segon moviment.

11. En moltes maneres te poría parlar, fill, de moviment espiritual; mas de moviment corporal te a parlar, lo qual es en tres maneres: la primera es en tres moviments: la un es moviment circular, so es lo moviment del cel; laltre es lo moviment quel foch e laer fan a ensús, e lo ters es lo moviment que laygua e la terra fan a en jús.

12. Segona manera de moviment es en tres: la una es moviment de un loch en altre; segona es aquell quels elements fan a engenrar les coses crexents quis mouen de menor quantitat a maior e de no esser a esser; 

e lo ters moviment es lo moviment quels elements fan en corrumpre les formes naturals e tornarles a no esser.

13. La tersa manera de moviment es, fill, en los cinc senys corporals: 

car un moviment es per veer, altre per oir, altre per odorar, altre per gustar, altre per palpar: e assò son cinc moviments diverses los uns dels altres.

14. Amable fill, si ames sciencia ne bones obres, enfre los altres capítols daquest libre, molt te sia car aquest capítol: car molt es illuminada la anima con sab aver conexensa dels moviments demuntdits, a entencio de honrar e servir son gloriós Deu.

CAP. 93. De Custumes.

CUSTUMA es envellida perseveransa en semblants coses agradables; e car bones custumes sien amadores e males custumes sien ahirables, e car tot hom ha libertat de elegir bones custumes, ¡con savi serás, fill, si lexes malvats nudriments e prens bones custumes!

2. Bones custumes son, fill, agradables a la anima: ¿e sabs per que? 

per so car enfre bones custumes e consciencia es feta pau: on, per assò malvats nudriments e consciencia son contraris.

3. Con lo cors sia natura corrumpuda per pecat, per assò se cové mills a malvada custuma que ab bona: ¿e sabs per que? per so que lanima naja major mèrit, si costreny lo cors a reebre bones custumes.

4. Savi mercader es aquell qui iría per diverses terres goanyar diners e aportar les mercaderíes en sa terra per goanyar riqueses; mas pus savi mercader seríes tu, fill, si anaves per diverses terres e elegíes les mellors custumes que trobasses.

5. Custuma vella no la ams per sa antiquitat més que la nova, ne la nova no la ams més que la vella per sa noveletat: ¿e sabs per que? per so que eleges la mellor e ages en ira la pijor.

6. Si per antiquitat malvats nudriments son bons, son bones les obres dels demonis qui tant han perseverat en mal; e si les custumes novelles eren totes males, comensament de be sería mal.

7. Ages, fill, en custuma de fer almoyna, per so que tacustums a aver esperansa en Deu; e acustumet a oracio, per so que desigs la celestial gloria e ages en menyspreament esta vida mundana; e ages en custuma que ta consolacio sia en Deu, per so que li graesques los trebays quet dona per tos pecats e per los meus: e per so que graesques a Deu los bens que sens trebay posseeyx, acustuma conexensa en ton coratge.

8. Acustuma ton cors a trebayar, per so que ages sanitat e que no sies gros ne pererós; e acustuma ta anima a membrar, per so que no oblits; 

e acustuma ton enteniment a entendre, per so que hom no tengan; 

e acustuma ta volentat a amar, per so que a Deu sies agradable.

9. Obediencia ages en us, per so que no sies ergullós; e confessio usa, per so que no oblits tos pecats; trempansa usa, per so que no sies glot; fortitudo ages, per so que no sies vensut; abstinencia usa, per so que sovin demans consey.

10. Acustumet, fill, en aver contriccio, per so quet aveus (aveos; avear : acostumbrar; que te acostumbres) a plorar tos pecats; e si vols aver audacia ne noble coratge, acustumet a parlar devant nobles homens; 

e sit vols aprivadar ab bons homens, ama lurs custumes e desama so qui es desamat per ells.

11. Fermetat ages en ton coratge, per so que not penedes; (Penedés viene de aquí, Vilafrancha Penitensis) mesura ages en tes mans, per so que no sies pobre; refrena ta lengua, per so que no sies reprès; escolta, per so que entenes (entengues; entiendas); demana, per so que sapies; dona, per so que atrobs; rit (de retre) so qui tes comenat, per so que sies leyal; mortifica ta volentat, per so que no sies suspitós; remembra la mort, per so que no sies cóbou (codicioso); ages veritat en ta boca, per so que no ages vergonya; ama castedat, per so que no sies sutze; ages temor, per so que ages pau; ages ardiment, per so que no sies pres.

12. Moltes son, fill, les custumes bones que pots aver, les quals te seguirán on que vages e quit ajudarán a tes necessitats, e not poden esser toltes ne emblades, e tro a la mort serán ab tu e representarán la tua anima a Deu.

CAP. 94. dels quatre elements.

ELEMENTS son la materia en la qual son conservats los individuus naturals, en los quals son conservades les espicies desirades per la ordial materia.

2. Amable fill, quatre son los elements: foch e aygua e aer e terra: daquests quatre es compost e ajustat lo teu cors; e tot so que manugues ne palpes ne odores ne sents e tot so que tos ulls voen desús la luna, tot es dels quatre elements.

3. Lo foch es sobre laer, e laer sobre laygua, e laygua sobre la terra: e lo foch e laer son leugers, e laygua e la terra son fexuchs; per assò lo foch e laer se covénen a ensús, e laygua e la terra se covénen a enjús.

4. Fill, lo foch e laygua han poder e accio sobre laer e la terra, qui han passio; e lo foch e laygua son contraris al aer, e laer e la terra son contraris: ¿e sabs per que? per so car lo foch es calt, e laygua es freda, 

e laer es humit e la terra es seca.

5. Lo foch en quant es calt es simple; laer en quant es humit es simple, 

e laygua en quant es freda es simple, e la terra en quant es seca es simple.

6. ¿Sabs, fill, que vol dir simplicitat? cosa estant en sa natura metexa, sens composicio daltra cosa: ¿e sabs que vol dir composicio? 

ajustament de diverses coses mesclades en una cosa.

7. En dues maneres se fa composicio: una es con lo foch es sech per la terra, e laer es calt per lo foch, e laygua es humida per laer, e la terra es freda per laygua. Laltra manera es con tots los elements son ajustats en un cors elementat, axí com en lo meu e en lo teu e en les altres coses on son ajustats los quatre elements.

8. En la primera composicio comensa generacio, e en la segona corrupcio; ¿e sabs per que? per so car en la primera son diverses e concordants de dos en dos, e en la segona son diverses, concordants e contraries de dos en dos.

9. Lo foch escalfant laer, passa escalfar laygua e la terra; ¿e sabs per que? per so car laer dona la humiditat escalfada a laygua, e laygua dona la fredor escalfada a la terra, e laygua refredant la terra refreda lo foch e laer; ¿e sabs per que? per so car refreda la sequetat que lo foch reeb de la terra e la calor que laer reeb del foch e la humiditat que reeb del aer.

10. Laer donant humiditat a laygua, dona humiditat a la terra, qui reeb fredor de laygua e qui dona secor al foch; e per assò laer ret al foch la secor quen reeb, en quant lo foch reeb la secor ab la calor on ha humiditat.

11. Donant la terra secor al foch, deseca la humiditat escalfada per lo foch, e ret a laygua la fredor quen reeb, desecant la humiditat que laer dona a laygua.

12. Per les .iiij. operacions diverses e concordants e contraries demuntdites, se liguen e sajusten los elements en un cors, es departexen en altre: e car cascun element volría esser cors simple per sí metex, per assò cascun element serca com pusca aver simplicitat per sí metex, sens que no agués passio per altres elements; e per assò es, fill, significada resurreccio e glorificament en cors resuscitat.

13. Dels quatre elements devallen, fill, quatre compleccions: colera, sanc, fleuma, malencolía. Colera es calda e seca e es del foch; la sanc es calda e humida e es del aer; la fleuma es freda e humida e es de laygua; malencolía es freda e seca e es de la terra.

14. Cascun daquests elements es per los metjes jutjat en .iiij. graus: 

¿e sabs per que? per so car en les unes coses son pus forts les compleccions que en les altres; e per assò segons los graus son fetes concordanses dels uns elements ab los altres per sanar los malautes.

15. Sapies, fill, quels elements simples son invesibles, jatsía que sien de natura corporal; e per assò donen significansa que Deus es, jatsía que sia cosa invesible; car si so qui es corporal es, jatsía invesible, bés seguex que sia cosa invesible qui no sia de corporal natura, e sia Deu.

CAP. 95. De Fat e de Ventura. 

FAT (destino; fatum; fate en inglés) es natural ordonament de coses vinents per la providencia divina: 

e ventura es so qui es desirat e vé a aventura, sens ordonament de pensa, e ventura es esdevenir so qui no es aút en entencio per cogitacio de pensa.

2. Amable fill, Deus ha ordonat que los dotze signes e les set planetes agen poder sobre los corses terrenals. On, segons que es la natura e lo punt sots lo qual nex lome, es aestrat e es fadat aquell home quant deu viure ni qual mester li cové mills, ni en qual terra li ixen mills sos negocis.

3. Los corses celestials no han poder sobre la anima, mas sobre lo cors; e car la anima es forma del cors, per assò la senyoría que los corses celestials han sobre lo cors no ha poder contra la libertat de la anima; e per assò moltes vegades sesdevé que no esdevé a home so que li es fadat segons los corsors celestials, e accidentalment per la libertat de franch arbitre e per discrecio esdevé a home lo contrari de so que li es fadat.

4. Fill, Deu no es contrari a son poder metex ne a sa justicia e misericordia; e per assò son poder moltes vegades fa esdevenir lo contrari de so qui es a home fadat, per so que us en home de justicia o de misericordia o de gracia; car si la anima qui es creatura pot desviar lo cors de so a que es fadat, per so que us de sa libertat, ¡quant més Deus pot desviar la natura quel cors ha per los corses celestials, per so que us de les vertuts en home!

5. Los arbres e les besties seguiríen la natura que los corses celestials lur donen, segons que es ordonat; mas car home tala los arbres e arranca les erbes, per assò tol als corsos terrenals accidentalment so que li es aestrat substancialment. On, si hom ha poder destes coses en les plantes contra astre e fat, ¡quant Deus na més poder en home!

6. Ventura vé per natura a les vegades, axí com sis dits en la mà, e néxer home contret, e les altres coses semblants a aquestes; e a ventura atroben los homens alcunes coses que no cuyden trobar, e a ventura han so que desigen, sens que non fan lo perque. 

7. Fill, membra e entén aquestes coses e not sotsmetes a astre ne a fat ne a ventura, e entín lo poder de Deu e usa de rahó en so que farás; car los homens quis confien en astre, menyspreen lo poder e la justicia e la gracia de Deu: e aquells qui fan a ventura so que fan, son enamichs de discrecio e de rahó, qui es lum per lo qual lumá enteniment veja so que hom deu fer, per tal que sia endressat en ses obres e que no caya en la ira de Deu.

CAP. 96. De Antecrist. (Anticristo)

ANTECRIST será home carnal tramès en est mon en semblansa de Crist per lo demoni infernal: car enaxí con lo celestial Pare tramès son Fill nostre senyor Deus Jesucrist en lo mon per restaurar lo poble qui era perdut, enaxí lo demoni qui es ple de malicia ferá tot son poder e trametrá missatge Antecrist per destruir lo poble de Crist.

4. Amable fill, Antecrist naxerá de fembre e será nodrit en Babilonia; 

e con será de edat on fo Jesucrist, comensará a preycar, e preycará aytant de temps con Jesucrist preycá, e fará falsament miracles e prometrá grans dons, e dará dels bens temporals als homens so que li demanarán, pero que ladoren e quel creen e que reneguen nostro Senyor Jesucrist.

3. Grans menasses e grans morts ferá a aquells qui nol creurán nel obeyrán, e fortes rahons e semblanses dará, per so que parega ver so que dirá. On per assò, fill, sería mester que hom se apareyás de devocio e de caritat, per so que no temés ses menasses, e que hom age fortes rahons e demostracions contra les sues.

4. Aesmar pots, fill, que moltes gents lo seguirán el creurán per so que ell fará; car ara en est temps en que som, son tants homens en error, sens que no han so que desiren, ne no han semblanses de miracles ne los menassa hom a mort nels preyca ab forts demostracions, ¡quant més ne será en aquell temps, con Antecrist será!

5. En Jerusalem vendrá, e preycará en la plassa contra Jesucrist, e vendrán Elíes e Enoch, e esputar san ab ell, e contrastarli han a ses falses rahons, e ell auciurá aquells en aquella plassa: e adoncs nostre Senyor Jesucrist non volrá pus sostenir la malicia daquell, e auciurálo, devant tot lo poble.

6. Amable fill, en paraís terrenal fo lo demoni contrari a la divinal gracia que Deus fou a home, e per assò fou Adam e Eva esser desobedients a Deu; e en lo loc on nostre Senyor Jesucrist nos recreá, en aquell loch cové que Antecrist muyre e perda son poder, a manifestar lo poder e la ordinacio de Deu.

CAP. 97. De les .vij. Edats en que es departit lo mon.

EDAT es temps mesurat e espay de vida a les coses vivents per lur vida. On, la primera edat fo, fill, de Adam a Noe (Noé), e en aquella edat aucís Caím (Caín) son frare Abel, qui foren los primers fills que hach (tuvo).

2. En aquell temps foren gents molts amants los delits daquest mon e qui desconegueren Deu, e vivíen molt; e per assò tramès Deus lo diluvi, per tal quel mon renovellás de les gents qui fossen bones.

3. La segona edat fo de Noe a Abraam; e Noe fo sant home, e per la santetat en que era, Deus dixli quell faés una gran archa e ques mesés en ella ab sa muller e ab tres fills que avía e ab les mullers de aquells, 

e que de cada linatge de les besties e de les aus mesés un parey, per so que sen poblás lo mon qui perí per lo diluvi.

4. Con Noe e totes aquestes coses foren en la archa, adoncs tramès Deus tanta de pluja del cel, que la mar pujá sobre la terra e sobre los munts, 

e perí tot lo mon, ecceptat aquells qui eren en larcha.

5. Con Noe viu que la pluia cessá, adoncs tramès lo corp, (cuervo) per so que anás voure si trobaría terra: e lo corp no torná; e puxes tramès la coloma, (paloma; columba) qui aportá per senyal un ram dolivera en sa bocha, en significansa que la mar era baxada e que la terra aparía.

6. Arribá Noe e aquells qui ab ell eren, e daquells es poblat lo mon: e los altres moriren per lo diluvi, e cresqueren e montiplicaren les gents; e car agren paor que altra vegada no retornás lo diluvi, volgren fer tan alta torra en Babilonia, (la torre de Babel) que si lo delubi retornás, que estorcessen en aquella torra; mas ans que la torra fos tan alta con ells la volíen fer, tramès Deus a aquells qui la torra feyen diverses lenguatges, que los uns no enteníen los altres; e per assò no pogren pujar la torra segons que volgren: e ladoncs comensá la diversitat dels lenguatges que ara son.

7. Tersa edat fo, fill, de Abraam a Moyse: e Abraam hac conexensa de Deu e hac un fill qui hac nom Isach (Isaac), lo qual volch degollar per fer sacrifici a Deu, a significar lo sacrifici que Jesuchrist feu de sí metex a morir per son poble; mas Deus tramès un moltó a Abraam, don feu lo sacrifici, a significar que la humanitat de Jesuchrist fo en la creu per reembre lo humanal linatge, enaxí com per lo moltó fo reemuda la mort de lsach.

8. En aquella edat foren, fill, molts prophetes e los .xij. tribs qui foren lo poble de lsrael; e en aquells hac molts bons homens qui amaven Deu e qui speraven e desijaven lo aveniment de nostre Senyor Deu Jesuchrist.

9. Quarta edat fo de Moyses a Daviu: e Moyses fo propheta e sant home e parlá ab Deu, qui li doná la ley vella en lo munt de Sinay: e Moyses fo aquell qui trasch (de traure; sacó, extrajo) lo poble de Israel del poder de Farao, adoncs con per la vertut de Deu tocá la mar ab la verga, e passá a peu ab son poble per la mar qui sabrí (s'obrí, abrí; se abrió); 

e Farao ab son poble perseguí Moyses; e con Moyses e son poble agueren passada la mar, adoncs se cloí la mar, e morí Farao e son poble.

10. Cinquena etat fo, fill, de Daviu a la transmigracio de Babilonia. 

Daviu fo rey molt savi, e trobá estruments a loar Deu; edificá lo temple on fos adorat Deu, e feu lo salteri e feu molt de be; e en aquesta etat fo Salomó qui fo son fill e era molt savi hom, e fo Absalon qui fo son fill e fo lo pus bell hom qui anc fos; e en aquella etat hac molts reys jueus qui faeren e venceren moltes batalles contra los infeels qui volíen destroir lo poble de Israel.

11. Sisena etat fo de la transmigracio de Babilonia dentrò a Jesuchrist fill de Deu: e en aquella etat perderen, fill, los jueus lur príncep e non agueren puys. Abucadenasor fo rey gentil molt poderós e molt ergullós, 

e entrá per forsa darmes en Jerusalem e destruhí los jueus e lurs libres; e per lo pecat que feu, Deus lo puní .vij. anys, en so que li fo vijarés que fos axí com a bestia: e so que feya, feya axí com bestia.

12. Setena etat es de Jesuchrist tro a la fi del mon: e en aquesta fo, fill, nostre senyor Deus Jesuchrist encarnat e crucificat, e foren los Apòstols, e en aquesta etat som ara e serem tro a la fi del mon.

13. Vuytena etat será aprés la fi del mon: e aquesta durerá tots temps en lautre segle, e en aquella serem resuscitats e jutjats, e en aquella aurán los benuyrats gloria qui no aurá fi, e los maleyts aurán pena per tostemps.

14. Ans que sia aquesta etat, trametrá Deus los .xv. dies on serán fayts los senyals qui significarán la fi del mon: car la mar se levará .xl. coldes sobre tota la terra e no sestendrá, e la mar tornará en son estament; los peys cridarán sobre la mar, e les besties e les aus sobre la terra sajusterán e cridarán.

15. Foch cremará la mar, plorarán los homens, suor de sanc caurá en la terra, cauràn los castells e les torres e tots los edificis, les peres se fendrán es combatrán; terratremol será, e null hom nos porá sostenir en peus; les terres se fendrán, irán los homens plorant per los camps, 

e aurán aytal paor que parlar no porán; los sepulcres sobrirán, exirán ossos de fora, les esteles caurán del cel e volarán per laer; e tan grans serán, fill, aquells senyals e tanta de paor farán a home, que adoncs será manifestat molt fortment lo poder de nostre senyor Deu.

CAP. 98. De Ángels.

ANGEL es substancia invisible, incorporal, tots temps veent Deu. Aquests ángels creá, fill, Deus en lo comensament, ab materia e temps e moviment, e aquests ángels están devant Deu en lo cel emperial on están los sants de gloria; lo qual cel nos mou, e es sobre lo cel crestallí, qui es cel de lugor e de resplendor e no es movible; e aquest cel crestallí es sobre lo cel qui es del fermament en lo qual son les esteles que tu veus e quis mou; e aquest terç cel es sobre los .vj. cels qui son los cels de les .vj. planetes que tu veus.

2. Negun cel, fill, no es sobre lo cel emperial; e enaxí com los ángels benignes están en lo pus sobirá cel, enaxí los demonis qui son ángels malignes caúts del sobirá cel, están en los inferns, qui es lo pus bax loch que sia; lo qual loch es dintre lo cor de la terra, qui es redona, a la qual va en gir lo fermament e lo sol e la luna (geocentrismo); mas car los homens son pecadors, per temptar aquells e per aportar en infern les animes daquells qui moren en pecat, vol Deus que los demonis pusquen esser enfre nosaltres, e maiorment per so que contrastem a lurs falses consells.

3. Cascú hom ha, fill, un ángel benigne qui li consella que fassa bones obres e qui li aiuda contra lo demoni; e cascú hom ha un demoni qui li consella que fassa mal: e per assò, fill, tot hom es tengut de obeyr son ángel benigne e que cascun dia li fassa alcuna honor, e que cascun any una vegada dell ne fassa festa.

4. Tot so que hom fa, veu lo bon ángel qui nos partex dom, on que hom vaja; e gran desonor fa hom, fill, al bon ángel con nol obeex e con obeex lo demoni qui li es contrari; e gran vilanía es fer devant ángel luxuria e los altres pecats.

5. Fill, los bons ángels aporten en paradís les animes dels homens qui moren en santedat e en bones obres, e los ángels preguen Deu e servexen Deu, e cascú ángel prega Deu per aquell home que Deus li ha posat en guarda.

6. Com has, fill, menjat e begut covinentment e vols més menjar o beure e has consciencia que més menuchs, adoncs lo teu ángel benigne te aconsella que més no menuchs ne begues: ¿e sabs per que? per so que ages tempransa, abstinencia, continencia, fortitudo, que son vertuts, e assò metex te consella con vols fer luxuria o vols dir mal dalcú.

7. Con jaus en ton lit e ous lo seny qui sona per so que vajes a la missa pregar Deu, adoncs lo bon ángel te consella quet leus e que vajes fer gracies a Deu quit ha creat e donat lo matí e lo lit on has jagut la nit; 

e lo maligne sperit te consella que dormes, per so que no fasses gracies a Deu.

8. Con lo pobre, magre, malvestit, te está davant et demana per amor de Deu, lo malvat ángel te consella que no li dons almoyna: ¿e sabs per que? per so que ages avaricia e que not confiys en la larguea de Deu; mas lo bon ángel te consella que dons, per so que ages caritat e quet confius en la riquea de Deu.

9. Moltes vegades sesdevé, fill, que los ángels prenen en laer forma dome o daltra cosa, e assò metex fan los demonis; ¿e sabs per que? 

per so que pusquen enduir los homens a lur volentat. On, si los ángels se transfiguren en formes que no lur son covinents, per so que pusquen enduir hom a bones obres, ¡quant doncs son los homens colpables, con lur son desobedients!

10. Ama e honra, fill, ton ángel, car not costará res del teu e noy pots res perdre; e en tot quant obeirás al demoni, perdrás en tu metex e en tots tos bens; e a la fi si li obeeys, fer ta esser en la ira de Deu.

CAP. 99. De Infern.

INFERN es en lo cor de la terra, lo qual loc es tancat e clos e en lo qual tots temps es pena, la qual pena es en quatre lochs: en la un es infern on son los damnats qui null temps non exirán; lautre es lo infern qui es apellat purgatori, en lo qual hom fa penitencia per so car no la cumplida en aquest mon; lo ters infern es lo loc on entraren los prophetes ans que fos encarnat lo Fill de Deu, e aquest infern es apellat sinus Abrahae; quart infern es aquell on entren los infants albats qui no son bateyats.

2. Amable fill, enaxí com es bona cosa considerar en la gloria de paradís per so que hom am Deu, enaxí es bona cosa considerar en les penes infernals, per so que hom tema Deu qui les pot donar a quis vol. On, per assò que tu temes Deu, vull mostrar que tu degues cogitar en les infernals penes, en diverses maneres.

3. Cogita, fill, e imagina una gran multitut de gent que stiga a la ribera de la mar; e considera que la mar sia tota bullent e plena de foch ardent, e que de la mar isquen los grans peys qui meten en la mar adés un home adés altre. On, si aytal cogitacio has, aesmar pots con grans serán los crits e les veus e les paors daquells homens qui nos porán defendre a aquells peys, qui serán dracs infernals, als quals no porán fugir.

4. Con siurás al foch e veurás bullir la olla de les faves o dels ciurons, (cigrons, sigrons; garbanzos) e les unes faves pujarán a ensús e les altres devallarán a enjús, aesma, fill, con los peys de la mar enaxí pujaríen a ensús e devallarien a enjús, si laygua de la mar era enaxí bullent com laygua de la olla qui está sobrel foch. On, pensar pots qual dolor será en aquells homens qui serán enaxí en aygua bullent com lo pex es en la mar, e bullirá molt pus fortment aquella aygua que la olla de les faves.

5. Amable fill, con veurás les rieres els grans torrents on passa laygua e cau per les roques a enjús, aesma con molts son los pecadors e los infeels qui no cessen cascun dia de caure en la boca del drac infernal. On, pensar pots si tu eres en una alta riba e que caiguesses en una boca de drac plena de foc aflamat, e que lo drac agués grans dents agudes, con gran paor auríes.

6. Veus, fill, en lo gran foc estar los uns tions sobre los altres e les unes brases sobre les altres? enaxí, fill, estarán los infernats los uns sobre los altres tostemps: e lo cors de cascú será enaxí ple dins e defora de foc ardent, con son los grans tions que veus estar en lo foch.

7. Fill, per so que ages paor del infernal foch qui tots temps dura, vé a la fornal on fan lo vidre e al forn on coen lo pa, e considera per quant estaríes una hora en aquell foc. On, si per tot lo mon quil te donave tu noy estaríes en aquell foch una hora, ¡quant més deus tembre que per un delit temporal que leugerament passa, estíes en lo foch infernal qui tots temps dura!

8. Con veurás fondre lo plom o laur o largent, imagina que fos un gran pou ple de plom o daur fus (fundido): e si tu eres a la boca del pou, auríes paor si hom te ligava les mans e los peus et metía en un sac, e quet ligás una gran pera al coll e quet gitás en lo pou: donc ajes paor, fill, del estany (estanque, com l'estany de Banyoles o Banyolas) qui es ple daur e dargent fus, on estarán los homens qui per aur e per argent aurán perduda la gloria de Deu.

9. Con veurás lo glas en laygua, e en lo mig daquell glas aurá pera o fust o alcuna altra cosa, cogita, fill, con los pecadors qui per calor de luxuria aurán perdut lo regne celestial, estarán tots nuus dintre los grans munts qui son de glas e de neu en los inferns.

10. Con irás foral mur de la ciutat e trobarás les besties mortes que hom gita al vall, e veurás molts cans grans e pochs que rourán a aquelles besties les orelles e los ulls e la cara e los brassos e les cames e entrarán dints lur ventre e rourán lurs ossos e menjarán lur cor e lurs entranyes, adoncs es raó, fill, que tu cogites en los infernats qui serán per los camps, e venrán los demonis en semblansa de cans e de leons e de serpents, e mordrán a aquells homens lurs caps e lurs brassos e lurs membres, e morir no porán.

11. Con serás a la carnecería e veurás que los carnicers ab los grans coltells degollarán los moltons e ah les maces auciurán los bous e escorxarán an los coltells bé tallants aquells, e puxes ab los grans coltells trenquen e pecegen aquells, cogita adoncs, fill, con gran es la pena infernal en aquells homens que los demonis turmenten en infern, e no poden morir. 

12. Si vas a cassar e veus los cans ajustar sobre una lebra o cunill, e aucíen e trenquen e tiren e escorxen aquell de totes parts, e aquell no ha nulla aiuda nes pot defendre, albira con los demonis qui son tants e tant mals, sajusten a les animes dels pecadors a turmentar e a donar pena inaesmable. (inestimable; aesmar : estimar)

13. Si eres Rey e eres en un gran desert, tot sol, e no avíes ulla cosa que menjasses ne beguesses e per gran fam e per gran set eres a punt de mort, daríes tot ton regnat per un pa e per un anap daygua; e si tot un regnat ne donaves, doncs guardet que per un pecat mortal no ajes en infern fam e set perdurablement, sens que no porás aver una crosta de pa ne una gota daygua.

14. Vé a la mar, e aesma quantes gotes hi ha daygua; e guarda larena, 

e aesma quants grans darena ha en sí; e leva los ulls e conta les esteles, e cogita quants grans de mill cabríen en lo spay qui es enfre lo cel e la terra: sapies, fill, que més danys sens comparacio estará un pecador en les penes infernals, que no es lo nombre de les coses demuntdites.

15. Entín, fill, con gran pena ha la anima del home infernat: car la memoria membrará que tots temps aurá pena, e lenteniment entendrá que ha perduda la gloria qui no ha fi, e la volentat airará la memoria qui membra infinida pena e lenteniment qui entén la gloria que ha perduda: on, per assò cascuna daquestes potencies aurá pena en laltra e en sí metexa.

16. ¿Sabs, fill, que fan los mariners qui van sobre la mar, com han mal temps? giten en la mar les caxes on es laur e largent e giten la mercadería que porten: ¿e sabs per que? per so que pusquen estorçre a mort. On, per so que pusques estorçre e fugir a les infernals penes, gita totes coses de ton cor, e no hi ages altra cosa mas nostre senyor Deu e so que sia plaent a Deu.

CAP. 100. De Paradís.

PARADÍS es veer Deu e esser ab Deu en gloria. On, sils meus ulls no poden veer tota la mar, les mies mans not poden, fill, escriure tota la gloria de paradís, con sia cosa que la gloria de paradís sia molt major, sens tota comparacio, que tota la mar; ne encara tot lo mon no es tan gran con es la gloria que los sants de paradís han en nostre senyor Deu.

2. Tot so quet poría dir e significar, fill, de la gloria de paradís not vull dir ne escriure, car daltres coses avem a pensar, e massa te parría gran aquest libre; mas breument te direm alcunes poques de paraules de la celestial gloria.

3. Amable fill, en paradís demostras Deu en sa unitat e trinitat e essencia al remembrament e enteniment e voler de la anima: e aquesta demonstracio es tan gran, que lo remembrament e lenteniment e lo voler han tot lur compliment; lo qual compliment no poríen aver si tot lo mon o mil milia mons avíen, sens lo demostrament demunt dit.

4. Si tu, fill, entres en paradís, los teus ulls corporals veurán lo cors de nostre senyor Deu Jesuchrist, e los teus ulls spirituals veurán la sua anima, e ton enteniment veurá una semblant natura de la tua ab la deitat.

5. Devant nostre Senyor Deu Jesuchrist veurás, fill, estar nostra dona Sancta María, e veurás professó e rencs de tots los Ángels, Arcángels, martires, prophetes, vèrgens, confessors, abbats; e oyrás que tots ab cants de molt gran dolsor loarán e beneyrán nostre senyor Deu, aytant de temps con Deus estará al cel ne durará en sa gloria, so es perdurablement sens fi.

6. Con la memoria membrará e lenteniment entendrá que la gloria tots temps durará e que fi no aurá, la gloria que la volentat aurá ¿qui lat poría nomenar ne significar, fill? Voler tot Deu e aver tot Deu, e voler tots temps esser, e esser tots temps, e amar tota la gloria dels sants de paradís e aver gloria en tota lur gloria, e membrar e entendre esta gloria, pensar pots con es gran la gloria qui es en los sants de gloria, qui han tota la gloria demunt dita.

7. Amable fill, si entres en paradís, cors aurás glorificat qui null temps no morrá, e on te vulles será e per qual loc te vulles passará; e tantost con volrás esser en un loc, tantost hi serás; pus luent serás quel sol; fam, set, calt, fret, dolor ne nulla passio no aurás, e tots temps en esta benanansa e en molt major serás.

8. Amable fill, considera sovin en esta gloria de quet parle, per so que hi sies; e remembra lo breu temps desta vanitat mundana per la qual molt hom pert la celestial gloria; e fé en ta consideracio comparacio de la benanansa daquest mon e de la gloria del altre segle, e entén con savi mercader es qui per un diner sab aver major tresor que tota la benenansa daquest mon.

9. Com siurás al tauler dels escachs, (ajedrez) aquest nombre mit, e compara a la primera casa tota la benanansa daquest mon; en la segona mit tota la benenansa qui fos en dos segles semblants a aquest, e en la tersa casa mit la benanansa de quatre mons; e axí multiplica la benenansa per totes les cases del tauler; e con les cases del tauler not bastarán, fé més cases de les esteles del cel e de les gotes de laygua de la mar e dels grans de la arena e de tots aytants punts com cabríen enfre lo cel e la terra; e con tot assò not bastará a multiplicar lo nombre, pren tots los noms qui son estats e son e serán en lo temps passat, present e sdevenidor; e si assò pots fer, encara per tot assò not abastará a fer comparacio de la gloria de tots los segles demuntdits ab la gloria de paradís; car tota esta gloria demuntdita será finida, e la celestial null temps no aurá fi.

10. ¿On es, fill, gloria qui sia semblant ab gloria qui sia amada per volentat infinida, eternal, tota poderosa, tota savia, tota justa, tota

acabada, so es la volentat del Deu de gloria? ne qual gloria es semblant ab la gloria que los Sants han, en so que son amats per la humana natura de Jesuchrist e per nostra dona Sancta María, qui son mellors creatures que totes les altres creatures?

11. On pus te parle, fill, de la celestial gloria, més trob en mí de defalliment a recomptar e a significar la gloria de parays; e per assò lexar men he, e parlarem del Libre de Evast e Blanquerna.

12. Mas aytant te vull dir que pensar pots con benuyrats serán aquells qui entendrán en aytal gloria e ferán per que los infeels isquen de error e no sien en foch perdurable e agen la gloria demuntdita, per gracia de nostre Senyor Deu.

¶ Acabat es lo libre de la DOCTRINA PUERIL per gracia e aiuda de nostre Senyor Deu; lo qual libre metem e comenam en guarda e en benediccio de nostra dona Sancta María verge gloriosa e de son fill nre. Sr. Jesu Xst. 

ILLUSTRACIONS Y NOTES

I

TEXTES ORIGINALS Y VERSIONS.

DELS diferents manuscrits qu'hem poguts veure fins ara, ahon s'hi conté el text original de la Doctrina Pueril, el més antich de tots y que'ns ha servit principalment per ferne aquesta edició, es el qui's conserva a la Biblioteca Episcopal de Barcelona, reinstalada en el nou Seminari Conciliar. Forma un volum bastant revellit, compost de 95 fols, que miden uns 24 cm. de llarch per 18 d'amplaria; essent de pergamí els 88 primers, y de paper verjurat la resta. Les cobertes, de vedellet, están casi despreses del volum, y reclamen, com alguns plechs interiors, una nova relligadura. Els primers fols, més gastats y borrosos que'ls demés, están repassats de ploma, ab tinta més negra; n'hi ha qualcun d'escantonat, altres de tacats, y la foliació en tinta vermella s'hi veu retallada en casi tots, per reenquadernacions successives. Al 88 li manca el terç superior; però la porció de text que li correspon, se troba en els fulls següents, sens interrupció ni llacuna.

Per una nota final que du'l volum, escrita y segellada del notari arxiver En Matheu Nebot, se veu que pertanyía a l'Universitat de Mallorca, y que de son arxiu el tragueren, l'any 1616, de manament dels Jurats, pera entregarlo al Dr. Fra Joan Riera, definidor franciscá y agent postulador de la Causa pia lulliana a Roma. No sabem quant ni com degué anar a parar a la Biblioteca Episcopal barcelonina, ahon probablement ja'l trobá 

En Torres Amat, segons la breu descripció qu'en fa, (Dicc. Crit. de Escrit. Catal., pag. 699) registrant-lo entre'ls anònims. (Todo un erudito el tío)

Tant per son aspecte paleográfich com per les formes de llenguatge y 

d'ortografía, se veu que aqueix manuscrit pertany a-n el sigle XV. 

De lectura avinent y clara, com solen esser-ho els m.ss. d'aquell temps en la lletra anomenada gòtica-monacal, no du cap indicació concreta del lloch ahon fou escrit ni de qui'n va esser el copista.

Sols per algunes formes que ofereix, de parla vulgar, subsistents avuy a Mallorca (nostro y vostro, per nostre y vostre; trebay, fiy, muyer, oreya, ab altres similars en que la ll hi es suplantada per y) cabría sospitarli procedencia originaria mallorquina, si aquelles formes vulgars no subsistissen també a l'Empordá y altres regions catalanes. (Por cierto, con topónimos con Sa, ça)

Si bé la lliçó textual d'aqueix m.ss. acusa una molt antiga y excel.lent font d'origen, a cada plana s'observa que'l copista qui l'escrigué era home de poques lletres, y distret de més a més, a judicar per les omissions y errades que cometía. Algunes d'aquestes resulten tan evidents com fàcils de rectificar; y la transcripció textual demostra que no entenía sovint aquell scriptor el sentit o significat de lo que copiava.

Es de notar en aqueix text la freqüent abundancia y mescladiça de dobles formes gráfiques (a vegades triples, quádruples y tot) d'una meteixa paraula. (Habrá leído este editor o editores otros manuscritos de Ramón Lull?) Bé prou s'en adonarán els replegadors de variants (por supuesto, para el dialecto occitano catalán). Les hem respectades generalment, (supongo que no tan generalmente como dicen) en la mida que permetíen la correcció y les conveniencies d'un text destinat, més que al estudi filològich, a la general lectura. Així haurá notat el lector, a cada moment, aquelles diferents formes d'un meteix mot, a vegades tan poch distants, que les ha pogudes trobar dins el meteix paragraf, casi a la meteixa linia. Ho advertim així, per que no les cregui algun lector menys espert incorreccions o errades de caixa.

Dels altres dos trellats m.ss. ab los quals, segons va indicat en el proemi, hem pogut compulsar el de Barcelona, bastará dir que'l pertanyent a la Bibliot. Prov. mallorquina segueix generalment al peu de la lletra y ab poquíssimes variants el barceloní, del qual tal volta n'es copia. En tot cas, se pot suposar que procedeixen els dos d'idèntica font. - El m.ss. cartoxá es una transcripció modernisada d'algun text de la bona època; 

y aventatja y millora en alguns endrets la més desgarbada que's feu pera l'edició de 1736 a Palma.

Poch o gens de profit n'hem trèt de la incorrecta y pobríssima traducció llatina siscentista que seguida d'altres textes lullians y no lullians, conté un volum en 8°, de dita Bibliot. Prov. de Mallorca. Escrita de lletra molt menuda y ben estreta, com si'l traductor planyés el paper; apenes compensa la fadiga que produeix la seua lectura.

Dels altres dos antichs textes originals de la Doctrina Pueril qui's conserven, segons noticies, un a la Bibliot. Real de Munich y l'altre a 

l'Ambrosiana milanesa intolat De la Doctrina dels infants, no n'hem tenguda encara, fins al present, avinentesa de veure'ls.

A la meteixa biblioteca de Milan hi ha de la Doctrina un antich text provençal, del que'n va donar el romanista italiá V. (Vincenzo) de Bartholomaeis breu noticia, publicant el pròlech y alguns dels primers capítols, en els Rendiconti della R. Accad. dei Lincei, de Roma (1902). Celebrarem veure prest realisat el propòsit qu'anunciá de publicar aquell text, interessantíssim per la data que li assigna (s. XIII), y que vendrá a confirmar o desvaneixer la suspita que diu que té (y qu'ara per ara creym mancada de fonament) de que la primitiva redacció de la Doctrina Pueril no sia la catalana. (La Reinaixença hizo mucho daño en cerebros bien amueblados como el de Mateo Obrador.

https://archive.org/details/rendicontidella08filogoog año 1902, empieza en la página 448 del libro, 469 del pdf. Añado el texto al final.)

II

TRANSCRIPCIÓ Y PUNTUACIÓ

Com ja deixam indicat abans, seguim en aquesta edició generalment el meteix sistema o norma que adoptárem per la del Amich e Amat, feta dos anys endarrera. Lo que en aquesta hem modificat, per fer encara més entenent el text als novells lectors, se redueix a sustituir per v la u consonant, imprimint aver, viva, vulla, serv, en lloch de la grafía manuscrita auer, uiua, uulla, seru, etc., y a regularisar en la majoría dels casos les varies formes que ofereix la l palatal (trebal, trebayl, trebayll, treball), ab la adopció d'aquesta última, qu'es la qu'arreconant les altres ha subsistit y perdura encara avuy en dia. (I) 

(I) Hem respectada, no obstant, la més antiga forma que aquesta l  ofereix en el començament de paraula, transcrivint laor, lexar, libre, lur, longament, etc. (Ramón Lull escribe palabras con l y con ll inicial. Ver obras rimadas de Ramon Lull, de Gerónimo Rosselló, escritas, según él, en idioma catalan-provenzal; cosas de la Renaixença, atontó a muchos.) De les dues formes coexistents de cor y car (quare), de les de sent, sant y sanct (sanctum), ten, tan y tant (tam, tantum) y alguns altres mots consemblants, no'ns hem decidits a suprimir del tot la més arcaica o inusitada actualment; y per no defugir massa de la fesomía del manuscrit, les hem deixades simultanear, especialment en els primers capítols.

Y respecte a puntuació, hem emprats sobriament els signes de la notació ortográfica usual, que lluny de mancabar ni estrafer l'exactitut del text manuscrit, servissen pera aclarirlo y obviar dificultats y confusions que la falta de comes y punts y accents ocasiona moltes vegades. 

III

NOTES EXPLICATIVES.

Mancaría aquí espay y oportunitat per fer un comentari analítich o estudi complet del text de la Doctrina Pueril, relacionant-lo amb el d'altres obres lullianes. Com a mínima contribució a tal estudi, que podría resultar molt interessant y curiós, posarem solament unes breus notes aclaratories.

PROLECH, I: “e fassa hom confíger a son fill”. Així diuen els m.ss. de Barcelona y de Palma; però sembla que hi manquen els mots “en vulgar” que figuren en tots els demés textes, y se desprenen del contingut d'aqueix paragraf. Així llegim en el text cartoxá y en l'estampat de 1736: “y deu fer que son fill en lo principi componga en vulgar assò que apendrá”: en l'antich provençal “e fassa hom ajostar en vulgar son filh”; (y este texto provenzal antiguo, como el moderno, no les parece que se parece mucho al dialecto catalán? No les parece que hablan un dialecto occitano y no una lengua, por cierto, muy manipulada? 

En el texto se lee dos veces romans: ...”lo saps en romans”.)

y en la versió llatina “et faciat quod suus filius in principio in vulgari componat hoc quod addiscet”.

Ibid., 3: “apendre los .xiiij. articles” diu el text barceloní, y lo meteix el provençal: però el llatí y el cartoxá en lloch de catorze posen “duodecim” y “dotze”. Sembla que aqueixa divergencia numèrica en la distribució dels Articles de la fe, que s'observa comparant diversos textes lullians, dependís a vegades, de ferne un sol article o tres diferents, de la unitat divinal y la trinitat de persones. Confronti's, sobre això, el text original del Libre de Cavallería, part IV, y l'antiga versió francesa que'n publicam del meteix, en les Obres de R. Lull, vol. I de la edició col.lectiva. Observi's ademés que en el text de la Doctrina Pueril, consta solament de 12 capítols la secció corresponent als articles, per englobarse dins el 2.n, lo relatiu a trinitat: y la derrera part del n.° I d'aqueix capítol podría esser una adició que posteriorment s'hi hagués feta. 

Cap. 4, 3: “Deus ¡beneyt sia ell!..” arabisme que's troba sovint en aquest y altres textes lullians (v. cap. 51, 6, “nostra dona Sancta María ¡beneyta  sia ella!”) locució que entre nosaltres s'es conservada y perdura en frases familiars, quant anomenam persones mortes: “mon pare, al cel sia ell; ma mare, que Deu tenga; mon avi, en gloria sia”, etc.

Cap. 5, I, 2 y 3. Si haguéssem tenguts presents aquests tres paragrafs ahon tant s'hi repeteix el mot gloria, tal volta hauríem modificada la suspita d'interpolació apòcrifa que'ns va fer concebre l'observar una repetició consemblant, en alguns versicles del Amic e Amat: (v. la nota al vers. 286, pag. 183 de l'edició de Mallorca, 1904).

Cap. 6, 6: “Jhesu Christ con fo creegut...” Els copistes erraven y confoníen sovint, entre molts d'altres mots consemblants, aquests dos “creegut” y “cregut”. Antigament, cregut era el participi de créxer (cretum, de crescere) y creegut el de creure (creditum, de credere). Així es que's troba tergiversat el sentit en aquest passatge y algun altre (cfr. cap. 15, 7) y emprat rectament “creegut” en el n.° 7 del cap. 14.

Cap. 8, I: “Ab amor e ab pau...” Així comencen aquest capítol els dos m.ss de Barcelona y Palma. Sembla, però, que la lliçó més exacta fos “Ab  amor e ab plant...” conforme tradueix la versió llatina, “cum amore et cum ploratu” y “ab amor y ab plor” que diu l'edició moderna.

Cap. 10, 7. Segueix l'autor en aquest passatge la creencia comuna y admesa en son temps, de situar l'infern en la profonditat central del món, “en lo mig loc de la terra:” y la torna repetir més endavant, caps. 98, 2, y 99, I, lo meteix que en diferents endrets d'altres llibres.

Cap. 14, 3. Formes de jurament y d'imprecació, en l'època mitjeval. D'altres més irreverents y oyoses n'emprava encara la gent mal-parlada y grossera, a les quals aludeix l'autor, en el final del meteix capítol.

Cap. 21, 2 y 3. En aquest passatge hi senyalava l'inquisidor Eymerich una de les assercions que censurá com a herètiques, a la derrería del s. XIV, y que fins al nombre de cent va insertar en el seu Directorium Inquisitorum. Les altres pertanyents a la Doctrina Pueril les assignava al cap. 28, 3 (sobre estament de matrimoni o de religió), al 24, 2 y 3 (confirmació) y al 54, 10 (que sens caritat no hi ha altra virtut possible). La defensa o vindicació d'aqueixes censures pot trobarla el curiós lector en el Memoriale que'ls Jurats mallorquins elevaren a la Curia romana en 1614 (edic. lull. de Maguncia, tom I), y a les Vindicae del P. Pasqual, tom II, p. 570, y IV, 381. (Maguncia : Mainz, Alemania)

Cap 71: De Mafumet. Les indicacions, històriques y llegendaries, que en aqueix capítol fa En Lull sobre l'orígen, propagació y vicissituts del mahometisme, se troben llargament ampliades y comentades en altres obres y tractats seus, especialment en el Libre del Gentil e los tres Savis. - Lo que diu en el cap. 72, dels Gentils, ho esplana també y en tracta ab més detenció, desde molts d'altres punts de vista polítichs, religiosos y doctrinals, en els llibres de Contemplació, de Demostracions, Blanquerna, de Sancta María, Felix, Arbre de Sciencia, etc.

Cap. 73, 3. El P. Pasqual y altres bibliografs ja senyalen el Libre de Definicions e de Questions citat en aquest passatge, com un dels textes lullians definitivament perduts; lo meteix que la Logica rimada en romans, indicada en aquest meteix capítol, v. 8, com un apendiç de la Doctrina, y el L. de peticions e de comensaments e de questions, que cita l'autor en el cap. 91, 19. Tal volta era aquest el meteix Libre del Gentil, que designa alguna vegada Libre de questions e demandes. - Poch inclinat Ramon Lull a eruditejar citant obres d'altri, encara es aquesta Doctrina un dels llibres ahon més sovint trenca la costum; puis no solament hi anomena, ademés dels indicats llibres seus, el de Contemplació (cap. 87, 11, y 90, 8), l'Art de trobar veritat (83, 12 - 85, 2 y 91, 19), el L. del Orde de Cavallería (81, 2) y el de Evast e Blanquerna (100, 11), sinó que retrèu també els més coneguts tractats aristotèlichs (cap. 77), l'Alcorá (c. 71), els Evangelis (c. 70, 5 y 6), el Genesi (c. 69, 3), el Salteri de Daviu (c. 97, 10), etc.

El n.° 5 d'aquest meteix cap. 73 va transcrit tal com el duen els dos més antichs trellats barceloní y mallorquí; però segons el context y confrontament les transcripcions posteriors, se veu que hi manca un mot a la enumeració dels cinch universals; de manera que hauría de dir “los genres, les especies, les diferencies, les proprietats e los accidents”.

Cap. 74, 5: “les figures del algurisme e de la alba” diuen els més vells m.ss; frase que la versió llatina tradueix per “figuras algorismi et abbaci” y l'edició impresa per “algorismas y figuras de taula de conte”. El consell que aquí l'autor donava a son fill, de que deixás anar l'apendre astronomía y ciencies matemátiques, no impedí que més avant ell en compongués un de tractat d'Astronomía, y un altre De nova Geometría.

Cap. 78: De Medicina. Es interessant y curiós confrontar el contingut d'aqueix capítol amb el text dels Començaments de dita ciencia, que va compondre l'autor; y més encara amb el cap. 115 del L. de Contemplació: “Com hom se pren guarda de so que fan los metges”.

Cap. 83, 9. Els m.ss barceloní y mallorquí duen igual aqueix paragraf, de sentir un poch incoherent y boyrós, que no aclareixen gran cosa els textes posteriors ni la traducció llatina. Aquest passatge y el de´l parag. 11 subsegüent, son casi bé els únichs de la Doctrina Pueril que ofereixen dificultat o interpretació dubtosa.

De bon grat hauríem completada la il.lustració d'aqueix curiós doctrinari lulliá, ab més copiosos comentaris o anotacions y ab l'inserció d'un breu glosari esplicatiu dels pochs mots de significació menys fácil o coneguda, si no'ns ho privava l'escassedat de temps y d'espay, arribats ja al punt y hora d'haver de cloure aquest llibre.

Qui'n vulla fer més espinzellat estudi de la Doctrina Pueril, ab les més notables variants aclaratories que ofereixen els diferents trellats y ab major copia de comentaris filològichs y notes esplicatives, la trobará en el volum de les Obres de R. Lull, imprés y publicat casi al meteix temps d'aquest, en dues edicions: en 8u major y en 4t gran marge, juntament ab altres obres doctrinals lullianes.                    

Errades a corregir.

L'esment qu'hem posat en la revisió de proves no ha bastat per veure del tot cumplit el nostre desitx de donar un text absolutament correcte, sense cap errada tipográfica.

Veus aquí les qu'hem observades, repassant els fulls ja estampats:

(Las páginas no coinciden con este formato. Corrijo los errores en el texto. Se pueden encontrar en la página 298)

Ja romanen advertits els lectors no molt versats en práctica paleográfica que farán bé de no considerar com a faltes d'impressió la diversitat de formes ab que, seguint el text manuscrit, hem estampada arreu una meteixa paraula.

-------

TAULA (índice, se omite)

//

IL TESTO PROVENZALE DEL LIBRE DE LA DOCTRINA PUERIL. 

Nota di V. de Bartholomaeis, presentata dal Socio E. Monaci. 

Col titolo di Liber doctrinae puerilis è attribuito a Raimondo Lull un trattato didattico-morale in prosa, ch'egli avrebbe scritto verso il 1275 per istruzione del proprio figliuolo. Dell'opera, che rimane ancora inedita, si hanno due redazioni, l'una catalana e l'altra latina, conservate in mss. della biblioteca di Monaco (1: Histoire littéraire de France, XXIX, p. 325 (Littré). ). Sono ora in grado di segnalarne una terza provenzale, esistente nel cod. E, 4 sup. dell' Ambrosiana di Milano. 

È questo un ms. di piccolo formato (mm. 12 X 16), membranaceo, con legatura antica, di cc. 71. Scritto a doppia colonna, con iniziali alternativamente rosse e azzurre, da una mano transalpina, lo si potrebbe riportare al sec. XIII e forse più in là dell'ultimo quarto; se su questo punto non ci consigliasse la debita circospezione la data stessa assegnata alla composizione lulliana. Il libro vi è contenuto intiero in tutte e cento le rubriche che lo compongono e con la tavola che si trova in testa al volume. 

Secondo l'Histoire littéraire (l. c.), il Lull avrebbe prima composto il trattato in catalano e poscia lo avrebbe tradotto in latino. Ma, poichè non è infrequente il caso che il fecondo poligrafo maiorchino passi come autore di scritti non attribuitigli con piena ragione, o di cui non è che il traduttore, così ora, alla presenza della redazione provenzale, può nascere ben legittimo il sospetto che la redazione primitiva della Doctrina pueril non sia la catalana. E di catalanismi, almeno de'  più perentori, si mostra scevro il testo ambrosiano. 

Questa questione mi propongo di studiare quando metterò a stampa integralmente la nuova redazione e avrò avuto l'agio di fare i necessari riscontri con le altre. Intanto mi limito a dare l'annuncio e un saggio di quella; la quale, in ogni caso, rappresenta sempre un acquisto per la storia della letteratura provenzale. 

Si tratta di un libro di testo per l'insegnamento che oggi diciamo secondario, e che, quantunque abbia carattere privato, nondimeno di una certa diffusione dovè godere di là e di qua da' Pirenei. La forma è quella di una enciclopedia. Infatti, prendendo le mosse da Dio e dalla creazione, il precettore passa successivamente a fornire insegnamenti sugli articoli della fede cristiana, su' precetti del decalogo, sulle virtù e su' vizi, sulle varie religioni o leggi, sulle sette arti liberali, sul diritto, sulle arti meccaniche, su' principi, su' chierici e su' religiosi, sull' anima e sul corpo, sulla vita e sulla morte, su' costumi, su' quattro elementi, sull'anticristo, sulle sette età del mondo, sugli angeli, sull' inferno e sul paradiso. È insomma un tutto complesso e compiuto, ben racchiuso in quella cifra tonda di cento rubriche. 

E non minore interesse desta forse rispetto alla lingua. Per attenermi a quanto merita di esser messo in rilievo in una prima comunicazione, noterò che nel testo ambrosiano sono in generale rispettate le regole della flessione nominale assai più di quanto dovremmo aspettarci, ove si trattasse effettivamente di una traduzione dal catalano, e non anteriore all'ultimo quarto del sec. XIII. Non mancano tuttavia i soliti nominativi con l' “allungamento” analogico, quali libres, senhers e senhors, paires, salvaires e simili. Ma più raramente ci imbattiamo in sgrammaticature come del salvaire, engenra Dieus le paires Dieus Fils, Dieu lo cel e la terra creiet, sabia son fil senher, ecc. Circa l'articolo maschile siamo alle condizioni della Flamenca: nom. le, obl. lo; e, quanto al femm., è notevole il largo uso di li al nom., tale da pareggiare, se non anche da soverchiare, le condizioni della Doucelina, dov' è normale. E interessanti del pari sono gli obliqui pronominali de tu, a tu, nant tu, per tu. 

Rigidamente fermo è poi il riflesso ch di CA; e ch è anche il riflesso normale di CT; chè qualche caso di it (faita, perfeita; freit) è meramente sporadico, nè altera il colorito idiomatico del testo. Ci si riconduce adunque, nell' ordine territoriale, a quella delle sezioni occitaniche nella quale insieme risuonano, per seguire la esemplificazione del Suchier (1), chauza e fach; sezione che comprende, da una parte il Limosino, e dall'altra il dipartimento della Drôme e delle Alte Alpi. Ora, da quale di queste due proverrà più specialmente il nostro testo? La nota più caratteristica di esso consiste nella caduta della dentale che si trovi tra vocali o in fine di voce. 

Così: chaer, chautz, pechaor, chasteaz, donaa, meesma, poer, creaas, e pecha, pessa ('pensato' pensiero), obliga, cree, renee (rinnegò) ecc. E siccome questa non è caratteristica limosina, ma è propria di quelle parlate che si distendono in sezione orizzontale dalle pendici delle Alte Alpi fino al Rodano (2) così non parrà troppo avventurata l'affermazione che ad esse per l'appunto sia appartenuto lo scrittore del ms. ambrosiano. 

(1) Le français et le provençal, p. 74. 

(2) Suchier, l. c. Qualche esempio di questo fenomeno anche nel ms. 

Giraud, studiato dal Meyer, Les dern. troub., p. 23. 

COD. AMBR. E, 4 SUP.

Dieus honratz glorios senhers nostre, ab gratia e benedictio vostra comensa aquestz libres que es dels comensamens de doctrina pueril. Aysi comensa le Prologues. 

Dieus vol que nos trebailhem e nos coytem (1: Ms. coytetem, che non mi pare abbia riscontri.) en el a servir, car li vida es breus e li mortz s'acosta a nos totz jorz. E per aysso perdemen de temps deu esser azirable. On al comensamen deu hom mostrar a son fil las chausas que son generals el mon, per so que sapcha devallar allas especials. E fassa hom ajostar en vulgar son filh al comensamen de so que apenra, per tal que entenda so que ajostara. En apres coven que ad aquel sia facha costruccios en aquel libre meteis le quals sia translatatz en lati. Car enans en entendra lo lati. 

On com asso sia enaissi,  per amor d'aiso, .j. homs, paures pechaires mesprezatz de las gens, colpables, meschis, non dignes que sos noms sia escritz en aquest libre, fai abreujadament com plus planament por, aquest libre al sieu amable fill, per tal que plus leugieyrament e enans puescha intrar en la sciencia en la qual sapcha conoisser amar e servir son glorios Dieu. El comensamen cove que hom fassa apenre son fill los .xiiij. articles de la sancta fe catholica e los .x. mandamens que nostre senher Dieus done a Moysen el desertz. Covenens chauza es que hom a sso fill mostre a cogita en la gloria de paradis e en las penas efernals e els autres chapitols que se contenon en aquest libre. Car per aytal cogitamens s'acostuma l'enfant a amar et entemer Dieu e cossent a bos nuirimens. 

.j. Dels .xiiij. articles de .j. Dieu. 

Fils, tu sapchas que article son creire et amar veras chausas e meravilhozas de Dieu. Le prumiers articles es creyre .j. Dieu, le quals es comensamens de totz comensament e senhers be fazens de tot cant es. A creire te coven .j. Dieu esser tan solamen, el qual non a nul defallimen,  ans es complimens de totz achabamens. Aquest Dieus es no vizibles als tieus oils corporals e es vizibles als oils de tota arma e es dignes de tota lausor e de totz onrament. En Dieu es boneza amors vertat veritat gloria perfectios drechura largesa misericordia humilitas senhoria paciencia. En Dieu a motas virtus semblans a aquestas. E chascuna d' aquestas virtutz essems son .j. Dieus tan solamen. Hobligatz iestz a creire et amar aquestas chausas. E per aisso iestz creatz e vengutz en aquest mon que .j. Dieu tan solamen creias et azoras e ames e temias; e si aiso no fas, las penas effernals t'apelaran, que lai aves sostennir trebails non feinitz. Amables es Dieus, car es totz bos; grans es Dieus, car tot cant es termena en el; durable es Dieus car non a comensament ni fin; temables es Dieus, car tots poders es en el et totas chausas sap. Fills, ama Dieu per so que el te ame e que te fassa agradable allas gens; la veritat que as  en vezer en auzir en odorar en tochar en parlar, totas las as de Dieu. 

Ama veritat per tal que li divina veritat non te sapcha messongier. Mespreza la gloria d'aquest mon que pauc dura, per so que sias possezidors de la gloria que non a fi. La tieua arma saolla la de la perfectio de Dieu, car nulha autra chauza non li pot donar compliment. Fils, ama justizia, car si non o fas, justizia te justiziara a sufric perdurable. No sias cobes a Dieu de so que t'a donat, car mais te pot donar o tolre que ad autre. Ajas misericordia, si vols que te sia perdonat. Humilia te a Dieu que essausa los humilis et devala los ergollos. Non ajas vergonha de honrar et servir et obezir Dieu, car honratz senhers t'es, et ama paciencia per so que non chaias en l'ira de Dieu. Fills, si crezes en .j. Dieu, acomplir te coven totas las chauzas davant dichas e motas d'autras semblans a aquellas, si vols esser agradables a Dieu. 

.ij. De Trinitat. 

Obligatz iest, amables fills, a creire en la  sancta Trinitat de nostre senhor Dieu, la qual Trinitat es .j. Dieus que es en Trinitat. So es assaber lo Paires e lo Fills e lo sans Esperitz. En creire .j. Dieu es le premiers articles, e creire en Dieu Paire es le segonz, e creire en Dieu lo Fill es le terz, e creire en Dieu sants Sperit es le quartz. Dieus Paires engenret de se meteus Dieu Fill et Dieus sans Esperitz ieys (1 : ieys fu aggiunto nel margine.) de Dieu paire e de Dieu lo fill et le Paires e le Fils et sans Esperitz son a Dieus tan solamen. En fundament et eternal et ab tot compliment engenra Dieus le Paires Dieus Fils et ver Dieus sans Esperitz de Dieu Paires e de Dieu Fils. Le Paires es .j. e le fils es autres e le sans Esperitz es autres e totas aquestas tres personas son .j. poders una savisa (saviea, saviesa) una amors. Fils, que dic de la sancta Trinitat de Dieu e de la sieua unitat es aissi con dic, encaras miels que non te puesc dire. E ssi tu en aquest mon per lum de fe crezes, en l'autre segle o entendras per lum de entendement enluminat, per la divinal entelligencia. Sabes per que tu, fils, non podes entedre et siest obligas a creire so que non entens de la santa Trinitat. Car li unitas e li trinitas de Dieu es majers que le tieus entendemens e car ieu non t'o dic en  manieyra que tu o puescha entendre. Non descreas tot so que non potz entendre, car, si o fas, tu vols far major ton entendement a totas chauzas. E sabes per que te parli enaisi sotilmen, per so que tos entendemens s'acoste a essaussar en entendre e tos volers en amar Dieu. Non mespreses, fils, aquest libre per so car grossament es recomtatz, car non es fatz a essalsa entendemen, ans es faitz per so que l'entendemens dels effans pueschan esser eissausatz a entendre aquest mon e Dieu. 

.ijj. De creatio. 

Creayres es fazeires que a fag lo mon de non re. On el comensamen Dieu lo cel e la terra creiet, e fo lo primier jorn del diemenga, el cal creet los angels et en aquel jorn chaegron li demoni de cel, per so car volgron esser senblan al Altisme ; et coferme Dieus los angels enistamen que non poguessan pechar. E lo lus (lo dilluns, diluns; diae lunae; el lunes) creet lo cel el cal istau li angel denan Dieu. E lo dimars cree Dieus la mar e la terra e las herbas et los arbres e lur semensas. E lo dimercres cree Dieus lo soleill e la luna e las estelas per enlumenar la mar e la terra. E lo dijous creet Dieus ausels bestias. E lo divenres creet Dieus  home que ac nom Adam, e can fo adurmis trais li una costa don creet fempna, so es Eva. E de Adam sem tug issi. En aquel jorn meteus mes Dieus Adam et Eva en paradis terrenal. E fetz lo senhor de totas las bestias e de totas las plantas e de totz los aucels e de totz so que terra leva ni soste. El seten jorn Dieus repauzet, a demostrar que Dieus avia dona al mon tot so que era covinent a esser crea, e per aisso le setes jorns (1: Ms. ionrs.) fon jorns festivals e jorns de lauzar e honrar e contemplar Dieu, a demostrar que en aquel jorn on lo mons comence, coven fenir le operamens de nostra redempcio. Fils, si vols aver salvacio, a creire te cove que Dieus sia creaires de tot cant es, tornaria a non re, si Dieus non o sostenia, et ses Dieu so que es non seria. Vejas, fils, can graus chauza a Dieus creaas aissi, con lo cel e la mar e la terra. E vejas cantas creaturas a diversas creadas (2). 

(2) Veramente si dovrebbe leggere creades, essendovi un d tagliato. 

Ma sarebbe questo il solo esempio di -es per -as che ricorra in tutto il 

testo; e non è il caso di pensare a un catalanismo. 

E esgarda con las creaturas bellas e profitablas. On si en las creaturas a tan de be, obre los oils de l'arma e veras can grans e can nobles es e bos  le creaires que totas chauzas a creiadas. Tut li rei que son ni tut li home d'aquest mon no poirian creia una flor ni una bestia, ni non poirian creiar nulha creatura, ni poiria vedar al soleil so movement, ni alla plueja son devallamen. D'aquellas chauzas que son a home plus nessessarias a Dieu dona major habundancia, aissi con d'aher e d'aiga e de fuec et de sal e de ferre e de pan e de l'autras chauzas semblans a aquestas. Crea Dieus alas (allas) aus aucels per so que poguessant volar et a lur dona pluma, per so que sian lur sabatas et als arbres a creadas fueillas per so que pogussan lors frucs maurrar. Et a las peis a creada la mar per so que pueschan nadar. E a chascuna creatura a creadas Dieus aquellas proprietas que li son mestier. Dieus a crea a home lo chaval per chavaujar (cheval : cavall : caballo per cavalcar, cavalgar, cabalgar) et lana per vestir e lo fuoc per chalfar e lo buou per arar e totas las autras creaturas a creadas Dieus a servir home. Can seras, fils, a la taula  et auras nant tu las viandas que deves manjar, remembra cantas creaturas i veiras, las cals Dieus a creadas. E entent que las chauzas que tu manjas t'a fachas Dieus adveire de divers luocs. Dieus a creat los oils, per so que ab els lo vejas en las creaturas qui ll representon als oils de tota pessa (1: Parole sottolineate nel ms.) E Dieus a creada ta memoria per so que ab ella lo remembres. E Dieus a creat ton cors per so que sia chambra, on lo tenhas e l'ames. 

E Dieus a creadas tas mas per so que fassas bonas obras. E a creat tos pes per so que per las soas charreiras (carrarias : carreres : carrers : calles) anes, e a creada ta bocha, per so que l lauzes e lo benezig... (2: Macchia nel ms.). Non poiria, fils, dire tantas creaturas a Dieus creadas ni non sabria dir la senhoria que t'a dona asobre elas, ni tu non poirias entendre lo gran deute en que tu siest esdevengutz per los grans beneficis que as receupus de ton creador. Remembre te con Dieus pogra far peira fust o bestia si s volgues. E enten con te pogra far contrag o juzieu o sarrazi o demoni o alcuna autra chauza a la qual fora meilhor chauza non esser que esser. A cossiderar e a pessar te cove, amable fils, totas las chauzas davan dichas, per tal que en la presencia d'aquest mon fassas obras per las quals sias agradables als sans de gloria et a ton Dieu. 

.iiii. De Recreatio. 

Recreacios es recobrar so que avia perdut nostres senhers Dieus en son ploble, et recreacios es tolre al demoni son poer lo qual avia sobre nos autres. En pechat et en error chaec, fils, totz l'umas linhatges per nostre premier payre Adam e per nostra mayre Eva, que foron desobedien a Dieu nostre senhor de gloria. E per aisso convenc que l pechatz fos vengutz e sobratz per aquel que es plus contraris a pechat que nulha autra chauza. Cum Dieus, beenetz sia, el ac crea Adam et Eva et los ac mes en paradis terrenal, el fes mandament a Adam que de totz los autres fruc manges en fora .j., car, si d'aquel manjava, segurs fora de mort. E lo demonis en forma de serpent venc a nostra mayre Eva e cosselhet li que il fezes tant que Adams manges del fruc que Dieus li avia devea. E car Adams manget del fruc e fo desobediens a nostre senhor Dieus, per aisso chazec aquestz mortz e aquestz trebails que tu vezes en nos autres, e fo facha discordia entre Dieu e l'uma linhage. Si Adams non peches ni passes lo mandament de Dieu, homs non morigra ni agra fam ni set ni chalor ni freit ni malautia ni 

trebailh. Mas per l'original pecha sapchas que tug chaeguem en  l'ira de Dieu et Adams et Eva foron gitat de paradis en aquel jorn el qual i foron mes. Tut aquil que moria anavan en fuec efernal, en tro que plac al sobeira Paire que sos fils prezes char en nostra dona santa Maria per gracia del sant Esperit. E adonc le fils de Dieu per sa gran pietat venc en una donzella verges que era apellada nostra dona sancta Maria, li quals fo del linatge de David. En aquella donzella le fils de Dieu fo encharnas e nasquet istant en la verges ses corompement ni perdet sa vergenetat. D'aquella donzella nasque Dieus et homs essems so es nostre senhors Ihesu Cristz, el qual son doas naturas, so es a saber natura divina e natura huma tan solamen. Aquestz Ihesu Cristz venc el mon per recrear lo mon e per eissaussar l'uman linhatge que era chautz, le quals fo exalsatz ab vertu d'ajostamen fag de natura divina e human e ab lo trebalh e la passio que sostenc per amor de nos autres. Fils, a creire te cove en aquest senhor Ihesu Cristz de que ieu parle, car si non o fazias, no serias recreatz ni seria levada de tu li colpa li quals te fon  donaa per lo premier paire en la qual son li juzieu e li sarazi e li autre non fìzel, per so car non creion en l'avenemen et en la passion de nostre senhor Ihesu Crist. Si tan mala chauza es, fils, pechatz et esser desobediens a Dieu, que per .j. pecha tan solament fom tug en l'ira de Dieu, e per aquel pecha adelir le fils de Dieu en volc esser encharnas en humanita que pris e li covenc asostenir angyssos trebals e greu mort, gardate, fils, de pecha, car per pecha et homs desobediens al Altisme e Dieus es enemics d'ome. 

Cant homs fay pechat e per la desobediencia e per lo pecha, van li pechaor en fuec perdurable sostenir greus trebails et perdon l'eternal gloria de nostre senhor Dieu. 

.v. De gloria. 

Gloria es, fils, continua et frequens benanansa ses null cessamen, en lauzar alquel que dona la gloria, la qual gloria es donada per nostre senhor Dieu que gloriament en sa gloria dona gloria als sans de gloria. Donc, si tu, fils, vols aver gloria, a creire te cove que Dieus sia glorificayres dels benauratz de paradis e que aquil sian glo  rifìat (glorifiat; glorificat; glorificado) en la siua gloria e que Dieus los glorifica ab sa gloria meteussa. Enaissi con le fuec que ab si meteus eschalfa, enaissi le sans reis de gloria ab si meteus dona gloria als angels et als sans que son en gloria. Si Dieus en aquest mon dona a ton cors benanansa d'aquesta chauza corrumpablas temporals que non son gloria, quant mais, fils, le reis de gloria qui es gloria po donar a sos amics em paradis gloria. Sapchas, fils, que li gloria de paradis et amar et servir Dieu et donar lauzor de Dieu. E chascus dels sans de paradis es glorificatz en la gloria de salut. Non crezas, fils, que en gloria homs mange ni beva ni jassa ab femna. Car totas aquestas chauzas se covenon ab aquest mon que es sucze et corrumpable et ples de defaillimens. Vezes tu, fils, lo cors mort de l'home just, le quals poiris en la terra quant hom lo soterra? aquel cors ressucitara al jorn del juzizi et sere plus resplandens que l soleils, et nulh temps no morra et aura mais de gloria que non es tota li gloria que es els homes d'ast mon. Si tu mesprezas la gloria d'aquest mon per so que ajas la gloria de l'autre, tu auras gloria que durara aitan can li gloria de Dieu. 

E doncs remembra et enten con  per menesprezar paucha gloria que dura pauc potz gazanhar gloria que dura aitan con li gloria de l'Altisme. A fils! et con en gran maledictio son aquil que por (1: Così il ms.) una paucha benanansa temporal perdun la selestial gloria, que non a fin et una entermens perdurables esser sosmes a enfenitz trebals! Si tu, fils, intras en gloria, onque sias aura gloria et atrobaras gloria e sabes perque per so car en totz los luecs de gloria es le glorificaires el senhers de gloria. Aquil que son en gloria aitant aman con entendon et aitant entendon con aman et tot so an que aman et entendon. On si tu, fils, en aquest mon non potz aver totz los delietz que entens, garda te que non perdas a ton voler la gloria que le tieus entendemens pot entendre. Si tu, fils, non donas la toa man per .j. denier ni lo tieu chap per .ij., garda te que non dones la selestial gloria per la gloria d'aquest mon. E si tu per la gloria d'aquest mon mespresas la gloria de l'autre segle, met lo tieu det el fuec et assaja si poiras sostenir lo fuec effernal perpetualmen, lo qual sosteno li dampnat. Car aquel fuec te covenra a sostenir si mesprezas la gloria de nostre senhor Dieu Jhesu Cristz. 

.vj. De Conceptio. 

 A creire te cove, fils, en la conceptio de nostre senhor Dieu Ihesu Crist, li quals es ajostamens que l fils de Dieu fes a si la natura humana que fo ajostada ab natura divina per la gratia del sant Sperit el ventre de nostra dona santa Maria verge gloriosa. El comensamen, can plac a nostre senhor Dieu que s volc humiliar a recreiar lo sieu poble, trames l'angel Gabriel a nostra dona santa Maria. Aquel angels glorios aportet salut a nostra dona santa Maria, maire de nostre senhor. E dis li: “Ave Maria gratia plena dominus tecum benedicta tu in mulieribus et benedictus fructus ventris tui; Spiritus Sanctus superveniet in te et virtus Altissimi obumbrabit tibi”. Aquestas salutz, fils, digas soven alla Vergen gloriosa. Car le majers plazers e le majers honramens que hom li pot far es que om la salude per aquellas salutz meesmas que sans Gabriels li aportet de nostre senhor Dieu. Demantenent que li Verges Maria  cossentic allas paraulas que sans Gabriels li dis de part nostre Senhor, conceup ver Dieu e ver home e fo aombrada del sant Esperit. En aquela conceptio fo li obra de totas las .iii. personas divinas, mas li persona del fil s'encarnet tan solamen a demostrar la diversita que es enfra lo Paire e lo Fil e lo sant Sperit. Le fils de Dieu es aquel que es una persona ab la humanitat que fo preza de la preciosa charn e del sanctifia sanc de nostra dona sancta Maria. Essems fo, fils, ajostada l'arma e lo cors de Jhesu Crist ab la natura divina. E li soa arma e l sieu cors essems foron el ventre de nostra dona. En aquel temps meteis que foron, ac le cors de Jhesu Crist totz sos membres e tota sa forma. En aquella saviza et a quella vertu et en aquel poer en que fo Jhesu Crist can fo cregutz, (crescut, creixcut : crecido) et ac perfieita etat, en aquella meteissa saviza et ab aquel poder e vertut fo encontene[n]t (incontinenti; encontinent : inmediatamente, enseguida) que fo ajosta ab lo fil de Dieu. Non te meravilles, fils, d'aquestas paraulas que ieu trameti a tu escrichas de la conceptio del fil de Dieu, car obra fo meravilhoza  la qual fo faita sobre natura per lo poer divinal que po far totas chauzas. Obligas ist, fils, a creire aquestas chauzas que ieu dic de la conceptio del fil de Dieu. E obligas iest a chastiar ton entendement per so que sias exalsatz per lum de fe; car enaissi con tug em naturalmen obligat a morir, enaissi per la nostra fragilita e per la sobeirana obra de l Altisme, sem tug obliga a creire so que non podem entendre de l'avenemen del fil de Dieu. L'avenemens de Jhesu Crist fo denuncias enans que fos per los sans paires als quals fo revelat per la divinal aspiracio. Obre, fils, los olis (oils : uèlhs : güellos o güeyos : ulls : oios : ojos) de ta pessa (pensa : pensamiento) e vejas lo gran honramen que le fils de Dieu a fag a tot l'uman linatge en so que volc penre la nostra natura e volc esser una persona meesma ab aquella. Remembra la boneza la grandeza la eternitat lo poder la saviza la amor et las  autras vertutz que son en nostre senhor Dieu, et vejas tan meravilhosamen et manifesta son manifestas en la conceptio, et en la encarnacio del fill de Dieu. Con le fils celestials  aja tu tant honrat en so que a prisa natura humana semblant alla toa, amable fils, ieu do cosseil a tu e prec e mandi aita charamen can puesc, que tu totas las toas forsas metas en conoisser amar et honrar lauzar servir nostre senhor Jhesu Crist, per tal que tas parulas e ta vida e tas obras al Dieu de gloria sia agradablas. Si tu vols esser honratz, honra lo fill de Dieu que tant t'a honrat. E si vols esser amatz, ama Jhesu Crist que tan t'a amat. E si as trebail ni tristor, conforta te en aquel que per tu humanitat a ajostada ab deitat. 

.vij. De nativitat. 

El nove mes que l fils de Dieu fo encarnatz volc naisser de nostra dona santa Maria. De la qual nasquet Dieus et homs ses dolor et ses corrupcio de nostra dona santa Maria. Sapias, fils, que nostra dona sancta Maria era paura femna d'aquestas richezas temporals. Mas richa era de virtutz et nada fo d'onrat linhatge. E per aisso can plac al fill de Dieu que nasques, nasquet en paure luoc, so es assaber en la crupia (pesebre) on manjavan las bestias. Si li fil dels reis e del baros naisson en palais et en chambras et en draps d'our (aur : or : aurum : oro) e de ceda (seda), et le salvaires del mon nasquet en estable et la pailla (palla; paja) que las bestias manjavan. A fils! tan breu foron li drap on le fils de Dieu fo envolopatz e tan paucs foron aquill e per tan pauchas personas fo servitz et aministratz. E inpero tut li home que naission son nat en colpa et en pechat, e le fils de Dieu nasquet per delir e per destrure pechat e colpas. Can veiras, fils, alcuna bella femna puramen vestida e sos esgardamens te signifiara honestat et aquil portara son bel fil entre sos bras vestit pauramen, adonc cogita en la natiutat del fil de Dieu que els bras de nostra dona sancta Maria era pauramen vestitz. Enaissi con li autre efan pauc se laissava aministrar. Le fils de Dieu e a nostra dona e pauc et pauc (1: Così il ms.) creissi sos cors. Ja siaisso que sos sens et sa vertutz fos majers que totz l'autres poders e tota l'autra vertutz que es en las creaturas. Azesma, fils, tan dous esgardamens era aquel que era entre Jhesu Crist e nostra dona que il sabia son fil senher de tot lo mon. E Jhesu Crist que sabia sa maire la meilhor e la plus nobla que anc fos e li plus bella ni jamais sia. Emable fils, tu iest natz e vengutz en aquest mon per honrar et servir aquest fil de Dieu de que ieu parle, per lo qual t'amoneste que tu l'ames e lo dezires a vezer. On si tu non l'amas ni lo servises, faras contra so per que iest vengutz en aquest mon et seras sers e chaitieus de perdurables trebails als quals seras justiziatz per la drechura sentencia de nostre senhor Dieu. 

.viij. De la passion. 

Amb amor et am plor te deuria esser recomtada, amable fill, li sancta passios de nostre senhor Dieu Jhesu Crist. Car aquill passios fo li majers sustentacios de mort e dolor que anc fos ni pueicha esser. 

En aquel temps que nostre senhers Dieus Jhesu Crist ac etat de .xxx. ans e predicava lo poble de Israhel et fazia mot de miracles, se s devenc que li juzieu tracterunt sa mort. E Judas Scariotz que era .j. dels .xij. apostols vendet als juzieus per .xxx. deniers lo fil de Dieu nostre senhor Dieu Jhesu Crist. E le fil de Dieu, que es senhers de tot cant es, sufric que el fos vendutz et liuratz a mort et a passio per so que desliures lo sieu poble del poder del diable. Can s'apropchava li passios de Jhesu Crist, estava en oracio aquella nueg (nuei o nuey; nuit; nit; noche) e denunciava la soa passio als apostols et ad aquels que ab el eran. E priava los que istesan en oracio e que dissessan aquestas paraulas: Pater noster qui es in celis... En aquella nueg e nostre senhors Jhesu Crist orava en quant era homs e fazia reverentia alla sancta deitat a demostrar que l era homs; venc Judas ab granre de juzieus armatz, prezeron et lo lieron nostre senhor Dieu Jhesu Crist e meneron l en per tal que fos crucifiatz e mortz. Vejas, fils, can grans fo li humilitatz de nostre senhor Jhesu Crist, car el que era et es senhors de tot lo mon se laisset liar als juzieus. Vejas et entendas tan coralmen ama la salvacio del sieu poble, le quals se avia a salvar per la cieua mort. Li apostol e aquil que eran ab el tut lo desampareron e tut fugiron. Mas empero sans Peires lo seguia, empero tres ves lo renee aquella nueg e dis que non lo conoicia... 

.xvij. Non faras homicidi.

Homicida es destrure et aucir los homes los quals Dieus vol que vivant. E per so que tos volers non sia, fils, contra lo voler de Dieu, te fai Dieus mandament que tu non fasas homicidi. Si Dieus non vol que tu aucizas, donc Dieus non vol que tu auciza tu mezeis. Rergada (regarda) e vejas que las bestias ni aucel que son ses razo que ill meteus non s'aucizon; cant mens es covinens chauza que tu, fils, ques es razo, non aucizas te mezeis. Amables fils, .j. homs pot aucire autre home, mas hom non pot tornar viu l'ome mort. Donc, si tu aucizes home et Dieus te demanda so que tout li as, que faras? Motas ves se s deve, fils, que en aucire home, auci hom l'arma de quel en fuec perdurable. En cant l'oms es ochaizos de la ira e de la mala volontat, en la qual mor, l'oms que hom auci per la qual ira et mala volonta, Dieus auci l'arma d'aquel en fuec effernal. Amables fils, si Dieus te manda que tu non aucizas lo cors, quant mais te manda que tu non aucias la toa arma en pechat. Com sia chauza que l'arma sia miellers que l cors. Gonella e mantel envellezisson, mas homicida non envellezis en la temor d'aquel que auci ni en la ira dels parens d'aquels que hom auci. Amable fils, no sias murtries (1) ni no vuellas aucire null home, car mot hom cujan aucire autre qui l moron. E Dieus auci motz homes per so que non aucian autres. Amable fils, so que Dieus fai e ten ajuda, e so per que Dieus pres charn et mori non vueillas tu destrure ni aucire. Car si o fag, en mespresament as Dieu e fas (sas : las seuas : sus : les seues : les seves) obras. Homs tantost can nais comensa a morir. Car chascun jorn se acosta ad el li mortz. E per aisso, fils, non chal que tu aucias home e laissa alla mort aucire home et perdona la mort per amor de Dieu.

.xviij. Non faras fornicatio. 

Fils, fornicatios (2) ex luxuria que es suxetatz de cors e de pessa, per la qual suxetat es elengnada castetatz et vergenetatz. Amable fils, sabes per que Dieus manda que non fassas fornicacio? per so que ab obediencia et ab netesa de cors et de pessa combatas ton cors tot jorn contra lo delieg de la charn que es engenrada de tan suza (3) 

(1) Era scritto muntries; l'r è soprascritto all'n dalla stessa mano. 

(2) Ms. fornicatos. (la o parece que lleve una rayita nasal encima) 

(3) Ms. fuza. (sutza; sucia) 

materia que orribla chausa es a esser nominada. Aesma, fils, la neteza que es en la flor et en l'arma vertuoza, e cossira en la gran suczetat que es en l'obra de luxuria, la qual ieu non azi nomnar ni escriure, per so que las plus laidas paraulas que sian no nomne ni escriva. Dieus a mandat, fils, que non fassas fornicacio, car fornicatios destrui lo cors Dieus a creat, destrui las richezas que Dieus comandadas a home, e destrui 

l' entendement de l'arma, que es le mirals el qual mostra Dieus sas vertutz e sas obras. Luxuria gieta del coratge lealeza veritat e Dieu et l'angel que Dieus a donat az home per garda, e met en aquel coratge falsetat e messongas ello demoni. Per luxuria venon las femnas en ira de Dieu e de lors amics e de lur maritz et de lor parens, e per luxuria fan esser mesprezatz lurs effans entre las gen. Amable fils, luxuria fai los gens guarregar (guerrear) et los homes aucire et nafrar et las femnas e las viellas (les viles, las vilas; villas) e los chastels destrure e cremar. Non poyria dir ni sabria, fils, los mals que venon per luxuria; et per so car luxuria fay tan de mal et es uchaizos (ch : k : ocasió : ocasión) a tans de fallimens, per aisso a mandat nostre senhers Dieus ad ome que sia enemics de luxuria et amaires de chasteaz, per la qual casteta (ambas palabras: castidad) sia apellatz alla gloria de Dieu. 

(Acaba el fragmento en la página 486 del pdf.).