Mostrando entradas con la etiqueta Ciutadans. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Ciutadans. Mostrar todas las entradas

Diyous, ffo ab gran sollemnitat

Diyous, ffo, ab, gran, sollemnitat, so es, honrats, concellers, ciutadans, seny, palau, arquevisbe, hon, fo, carretes,

Diyous, ffo, ab, gran, sollemnitat, so es, honrats, concellers, ciutadans, seny, palau, arquevisbe, hon, fo, carretes, Mossen lo bisbe de Barchinona, arquebisbe, canonges, preveres, diyous fo tret,

escorcoy

tadans qui lla eren e foren ab los damunt dits a pendre lo dit escorcoy.
...tadans qui lla eren e foren ab los damunt dits a pendre lo dit escorcoy.

DCVB

ESCORCOLL m. 
Acte d'escorcollar; cast. registro, escrutinio, investigación, rebusca. E deuen hauer de tota moneda que's trobe en l'escorcoll, Consolat, c. 321. La sancta Emperadriu... trobà menys la sancta creu..., e de fet féu acórrer als portals de la ciutat per fer escorcoll e per fer tal justícia, si la trobava, que fos nomenat per tot lo món, Pere Pasqual, Obres, i, 54.
    Fon.: 
əskuɾkóʎ (or.); askoɾkóʎ (occ., val.).
    Var. ant.: 
escorcoy (Muntaner Cròn., c. 133; Ardits, i, 18, a. 1391).
    Etim.: 
derivat postverbal de escorcollar.


ESCORCOLLAR v. tr. 
Examinar minuciosament una cosa cercant-hi quelcom o tractant de veure què hi ha (pir-or., or., occ., val., eiv.); cast. escudriñar, registrar, rebuscar, investigar. «No tinc el teu mocador; si no ho vols creure, escorcolla'm les butxaques». S'era acordat... que els sarraïns e les sarraynes ne posquessen trer tota lur roba e que hom no'ls escorcoylàs ni'ls faés neguna uilania, Jaume I, Cròn. 278. E deu-lo hom escorcollar [al tallador dels ferros de la monederia] com entrarà, perque no y puxa metre diners, doc. a. 1308 (Botet Mon. iii, 285). Null hom crestià ne sarrahí que sia de la Gabella, no gos entrar en nau o en leny o en vexell negun per escorcoylar, ne per estrambacar, per neguna rahó, doc. a. 1323 (Capmany Mem. iv, 83)Dix Josep: Jo us faré tots scorcolar, e aquel qui la hage presa de vosaltres romandrà assí, Serra Gèn. 40. E com les trosses de abdós foren escorcollades, fou trobat en la trossa del fill lo dit anap, Scachs 86. Ella y sa mossa | percint e bossa | fins al cotó | del meu gipó | me scorcollaren, Spill 931. En va m'esforçava a escorcollar les foscors de la meva imaginació, Ruyra Pinya, i, 61.
    Fon.: 
əskuɾkuʎá (pir-or., or.); askoɾkoʎá (occ., Maestr.); eskoɾkoʎáɾ (val.); əskuɾkuјá (Empordà, Plana de Vic).
    Var. 
ant.: escorquellar (doc. a. 1414, ap. Col. Bof. xxxvi, 232).
    Etim.: 
derivat de corcoll. Escorcollar devia significar originàriament ‘llevar el corcoll, examinar fins al corcoll’.


1. CORCOLL m. 
|| 1. Corc, insecte que rosega els cereals, els llegums, etc. (Benavarri, Peralta, Tamarit); cast. gusano, gorgojo. El gran munt de forment... van talant el corcoll i la formiga, Riber Geòrg. 16.
|| 2. Pinyol dur, com de cirera, de pruna, etc (Bonansa); cast. hueso. 
|| 3. Capoll de la baldufa (Barc.); cast. pezón. Semblants a baldufas ensorradas pel corcoll, Pons Auca 291.
|| 4. Part posterior del coll en la seva unió amb el cap (Organyà); cast. nuca, colodrillo. «Caure de corcoll», «anar de corcoll»: caure d'esquena. S'esmunyí entre bardisses, caigué de corcoll, Einer Capcigr. 149.
    Fon.: 
koɾkóʎ (occ.); kuɾkóʎ (or.).
    Sinòn.:
— || 1, corc, corcó, poll;— || 2, pinyol;— || 3, capoll;— || 4, tos.
    Etim.: 
del llatí cŭrcŭlio, mat. sign. || 1. No és clara l'evolució de significats que presenta el mot en català, i tal vegada els significats 3 i 4 demanen un altre mot originari que actualment no podem endevinar.
2. CORCOLL 
Llin. existent a Barc., Figueres, Llançà, Port de la Selva, Roses, etc. Figura ja aquest cognom en un doc. castellonenc de l'any 1381 (cf. BSCC, v, 400).
    Etim.: 
probablement del llatí Cŭrcŭlio, sobrenom.

DER SCHREIBTISCHTÄTER, ALEMÁN PARA PRINCIPIANTES

El delincuente de escritorio, (der Schreibtischtäter) es un delincuente que desde su escritorio, su despacho, moviliza, agita , dirige los altercados sociales, con la prensa, los medios de comunicación, radio, etc. muy bien definido en la cultura alemana para calificar a los agitadores sociales que sin tirar una piedra, sin romper un plato, son los máximos responsables de todos los atropellos y linchamientos que cometen sus seguidores.

El trauma que produjo el nazismo a las generaciones siguientes –como pudieron hacer eso- no se podían explicar las generaciones siguientes con las que conviví que sus padres y abuelos se dejaran arrastrar de ese modo.

Pijama estelada Artur Carles


Este modelo delictivo está definido exclusivamente para los agitadores sociales, para lo que llamamos aquí delincuentes de guante blanco, que actúan desde los despachos, sin violencia, como los estafadores existe la misma figura delictiva, allí los llaman del cuello blanco (Weisskragen Kriminalität).

Seguramente no habrá en toda Europa un país tan sensibilizado contra los demagogos, contra los agitadores sociales rompe patrias, por la lección pagaron un alto precio.

Me aventuro a diagnosticar que la dieta alemana le va a causar al Puigcagón severos trastornos digestivos.

José A. Lop

Ploramiques, Rovira, oprimida, Tabarnia

Facharnia, Feixistes, Ciudadanos, Ciutadans


idioma español

Ayer un lazi dijo que el denominar a este idioma como ' español ' fue a principios del siglo XX y se quedó tan ancho. Plan de en...