Mostrando entradas con la etiqueta Carlos. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Carlos. Mostrar todas las entradas
N. 18. 
Offic. 1. Caroli 1.
n. 3877. fól 27. v.

Nos Joanna et Carolus etc. Tenetis et possidetis ad vite vestre decursum vos dilectus noster Franciscus Carbonellus filius quondam Petri Carbonelli ex privilegio et concessione Serenissimi Regis Ferdinandi patris avi et domini nostri memorie inmortalis dato Cordube die vicesimo primo mensis maii anno a nativitate Domini millesimo quadringentesimo octoagesimo tercio officium sive officia Scribe mandati et Archivarii seu tenentis claves nostri regii Archivi Barchinone. Cumque pro parte vestra fuerit Majestatibus nostris humiliter supplicatum ut predictam regiam concessionem et privilegium laudare approbare ratificare et confirmare atque predictum officium seu officia Scribe mandati et tenentis claves prefati archivi Barchinone quatenus opus sit de novo vobis concedere ex nostra solita benignitate et munificencia dignaremur de vestris siquidem fide sufficiencia et probitate re ipsa cognitis admodum confisi nec non habentes respectum ad servicia per vos in dicto officio prestita et inpensa suppliccacioni eidem libenti quippe animo duximus annuendum. Tenore igitur presentis ex nostra certa scientia deliberate et consulto prefatam regiam concessionem quam hic pro tam sufficienter inserta haberi volumus et habemus ac si de verbo ad verbum presenti insereretur atque omnia et singula in eadem contenta laudamus approbamus ratifficamus et confirmamus atque quatenus opus sit predictum officium seu officia scribe mandati et Archivarii seu tenentis claves predicti Archivi Barchinone vobis dicto Francisco Carbonello de novo concedimus cum salario sive stipendiis juribus lucris emolumentis auctoritate privilegiis potestatibus prerogativis et aliis ad dictum officium seu officia pertinentibus et spectantibus sic et prout eodem officio vel officiis usus fuistis et estis in eorum possessione juxta formam seriem et tenorem privilegii et regie concessionis precalendate nostreque laudacionis approbacionis ratificacionis et confirmacionis atque nove concessionis munimine sen presidio roboramus et validamus. Quo circa Reverendis in Christo patribus magnificis dilectis consiliariis atque fidelibus nostris magno cancellario cancellariis vicecancellariis et regentibus nostram cancellariam protonotario scribe porcionis domus nostre ceterisque universis et singulis officialibus et subditis nostris atque eorum locatenentibus requirendis tamen ex eis requirentes dicimus et distinte precipiendo mandamus ex nostra certa scientia ad nostre gracie et amoris obtentum penamque florennorum auri Aragonum milie nostris inferendorum erariis quatenus huiusmodi nostram laudacionem approbacionem ratificacionem (ratificaciom) et novam concessionem atque omnia et singula in ea contenta teneant firmiter et observent tenerique et observari faciant ab omnibus inconcuse et non contrafaciant vel veniant nec aliquem contrafacere vel venire sinant racione aliqua sive causa si gracia nostra eis cara est et preapositam penam cupiunt non subire. In cuius rei testimonium presentes fieri jussimus nostro comuni sigillo inpendenti munitas. Data in villa Vallis Oleti die XXX mensis januarii anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo decimo octavo regnorumque nostrorum videlicet nostre dicte Regine Castelle Legionis Granate etc. decimo quinto Navarre quarto Aragonum vero utriusque Sicilie Jherusalem et aliorum tercio Regis vero omnium tercio.
Yo el Rey.
Dominus Rex mandavit michi Ugoni de Urries visa per Cancellarium Augustinum Vicecancellarium generalem Thesaurarium de Gualbis Regentem et Conservatorem generalem.
P.

Doc. 19

Estoria de Espanna, Catalonna, godos, Espanna

La alfonsina 'Estoria de Espanna' (siglo XIII) mos recorde que Cataluña ya ere de qui gobernabe España fa un milenio y mich.

La alfonsina 'Estoria de Espanna' (siglo XIII) mos recorde que Cataluña ya ere de qui gobernabe España fa un milenio y mich.

Mas el emperador Carlos fue los echando de la tierra enpuxandolos en guisa que gano dellos aquende los montes Pireneos et çeltiberia vna tierra aque dizen Catalonna que era de los godos de Espanna. Et dize don Lucas de Tuy que gano otrosi desa uez Gasconna et Nauarra. Et maguer que el auie ....

Aconsello lligí: https://textorblog.wordpress.com/2019/10/06/natural-cosa-es-de-cobdiciar-saber-los-fechos-que-acaescen-transcribe-estoria-redescubriendo-la-estoria-de-espana/

Buenaventura Aribau

-¿Sabeu quí ere Buenaventura Aribau? Va iniciar la Renaixença literària del català, li deia a la seva llengua llemosílemosín, dialecte occità.

Carlos Buenaventura Aribau , 1817,

En llemosí sonà lo meu primer vagit
quan del mugró matern la dolça llet bevia;
en llemosí al Senyor pregava cada dia
e càntics llemosins somiava cada nit.
Si quan me trobo sol / no em trobo / parl amb mon esperit,
en llemosí li parl, que llengua altra no sent....




Carlos Buenaventura Aribau




Biblioteca de Autores Españoles, Desde la Formacion del Lenguaje Hasta Nuestros Dias, Vol. 2: Ordenada é Ilustrada (Classic Reprint)




OBRAS DE MORATÍN. TOMO SEGUNDO

OBRAS DE MIGUEL DE CERVANTES SAAVEDRA. TOMO PRIMERO

NOVELISTAS ANTERIORES A CERVANTES.

EL ARCHIVO BUENAVENTURA CARLOS ARIBAU DE LA UNIVERSIDAD DE MALAGA (DERECHO, POLÍTICA Y PENSAMIENTO)

OBRAS de Miguel de Cervantes Saavedra - Biblioteca de Autores Españoles, desde la formacion del lenguaje hasta nuestros días, ordenada e ilustrada por Buenaventura Carlos Aribau. (Los seis libros de Galatea - Novelas Ejemplares - Don Quijote... y otras)




Bonaventura Carles Aribau (1844), oli de Joaquim Espalter i Rull (1809-1880), a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.
1844, oli de Juaquín Espalter Rull (1809-1880), a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.

Buenaventura Carlos Aribau Farriols (Barcelona4 de novembre de 1798 - 27 de setembre de 1862) va ser un escriptoreconomista,polítictaquígraf i funcionari català. Era fill d'un comerciant. 


Escrigué textos en castellàcatalàllatí i italià. Del llemosí no diuen res a la viquipèdia, no es d'estranyar.


Amb una enorme curiositat intel·lectual, va estudiar retòrica i poètica al Seminari Conciliar.

No acabà els estudis d'hidroestàtica, estàtica i física experimental a la Junta de Comerç, a causa de greus problemes familiars. Amb dinou anys, l'any 1815, va ser un dels fundadors de la Societat Filosòfica i va publicar Ensayos poéticos. L'any 1820 va participar de manera entusiàstica a la revolució que va iniciar el Trienni Liberal de Riego. Aleshores va col·laborar amb el Diario Constitucional tot iniciant-se en el periodisme, i també s'inicià en política en esdevenir secretari de la Diputació de Lleida (1823). En aquella època va ingressar a l'Acadèmia de les Bones Lletres (1820) i el 1823 era un dels cofundadors i redactors d'El Europeo, el primer gran projecte català del periodisme romàntic. Bon nom per a un diari català, però s'haguès pogut anomenar l'Europeu.


Escultura d'Aribau feta per Manel Fuxà i conservada al Museu Víctor Balaguer.

Escultura d'Aribau feta per Manuel Fuxá i conservada al Museu Víctor Balaguer.

En aquest sentit, es considera que va rebre influències de l'escriptor italià romàntic Alessandro Manzoni, qui va fundar la revista Conciliatore. Aribau, a més, va suggerir al seu amic Juan Nicasio Gallego traduir Manzoni al castellà. Aribau també compartí amistat amb l'escriptor i advocat Ramon Muns Serinyà. Resident a Madrid des de 1826 per treballar com a home de confiança a la casa de comerç de Gaspar Remisa Miarons, va escriure a El Corresponsal, diari proteccionista fundat el 1839 pel mateix Remisa i del qual fou director, així com a La NaciónLa EspañaEl Tío VivoLa Tribuna de los Economistas i El Correo Español. En aquestes publicacions va utilitzar, a més del seu nom, els pseudònims «Jacinto Arístides» i «Ubariso». Va fundar la col·lecció Biblioteca de Autores Españoles juntament amb Manuel Rivadeneyra i va preparar-ne algunes obres de Cervantes i los Moratín. A partir del 1837 el seu fervor liberal es va situar a les files del Partit Moderat, però oposant-se sempre a la dretanització que exigia l'ala dels antics carlins: de fet el 1844 era dels que es negava a modificar la Constitució de 1837. Va ser nomenat director general del Tresor el 1847, de la Junta de Duanes i Aranzels el 1850 i de cases de moneda, mines i propietats de l'Estat espanyol el 1852; a més, també va ser secretari de la Intendència de la Casa Reial i Patrimoni el 1857 i bon amic de l'economista Luis María Pastor Rodríguez. Va viure els seus darrers anys en una casa del tercer pis del número 36 de la Rambla dels Caputxins, de Barcelona, on va morir el 27 de setembre de 1862. Fou enterrat al Cementiri del Poblenou; les restes, dipositades en la capella, desaparegueren en l'incendi i profanació de 1936, cosa a agrair a Lluís Companys.


La seva obra poètica en català, tot i la seva escassetat, fou renovadora. El 1833 va aparèixer el poema La pàtria. Trobes (sic) després rebatejat simplement com a La Pàtria i que és àmpliament conegut com a Oda a la Pàtria, publicat al diari El Vapor, considerada com l'obra iniciadora del moviment cultural de la Renaixença.
El poema és un cant d'enyor a la terra de naixement escrita per al seu patró, el banquer Gaspar de Remisa, que com ell també residia a Madrid.
Eixes són algunes de les seves obres:
Cal dir que si bé la seva obra literària ha estat àmpliament estudiada, també va publicar en diaris i revistes diversos manuscrits de temàtica econòmica i políticoeconòmica de tendència genuïnament proteccionista que en general han rebut una atenció menor per part dels investigadors. Bona part de la seva obra roman inèdita en forma de manuscrits i esborranys.
  1.  «Bonaventura Carles Aribau». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2.  Nota d'aclariment sobre la data de defunció
  3. ↑ Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1998. ISBN 84-297-3521-6, p. 58, entrada: "Aribau Farriols, Buenaventura Carlos"
  4. ↑ Casasús, José MaríaPeriodisme català que ha fet història. Proa, 1996, pp. 21-23.ISBN 84-8256-232-0.
  5. ↑ LletrA. «Bonaventura Carles Aribau». Universitat Oberta de Catalunya i Institut Ramon Llull.
  6.  «Societat Filosòfica». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7.  Montoliu, Manuel de. Aribau i el seu temps. Alpha, 1962, p. 58. ISBN 978-84-9859-095-1.
  8.  Isidor Cònsul Llorenç Soldevila. Antologia de poesia catalana. Sisena. Proa, 2006, pàg. 87. ISBN 978-84-8437-809-9.
  9.  Agustín Durán SanpereLa galeria de catalans il·lustres, dins Barcelona i la seva història. L'art i la cultura. Barcelona: Curial, 1975 p. 458-461





Què vol Hitler ?

¿Què vol Hitler?  ¿ Qué quiere Hitler?  El estrecho vínculo entre el nazismo y el nacionalismo catalán Es bien sabido, gracias entre otr...