Mostrando entradas con la etiqueta juheus. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta juheus. Mostrar todas las entradas

Jheronim de Sancta Fe, Mege del dit Pare Sant, contra los Juheus

LXI.

Fragmentum disputationis Hieronimi de Sancta Fide cum Judaeis, praesente Petro de Luna: (Pedro de Lunapapa Benedicto XIIIlo papa Benet XIII) an. MCCCCXII. (1412) (Vid. pág. 178). 
Ex arch. eccl. Rotensis. 

JHESUS.

Aquestes son les rahons que davant la alta presencia del molt sobira sacerdot de la esglesia apostolical, è molt sant è benaventurat Pare spiritual lo Papa Benet XIII., stants presents cardenals, prelats è maestres en santa taulogia doctos, he moltes altres notables persones en lo mes de agost del any mil CCCC.XII. de la Incarnacio de nostre Senyor Jhesu Christ, è era lo XVIII any del Pontificat del dit Pare Sant, foren posades per Maestre Jheronim de Sancta Fe, Mege del dit Pare Sant, contra los Juheus negants lo adveniment del verdader Masies entenents los à provar per dits dels Profetas è per auctoritats de doctors sy vol rabinns auctentichs aprovats per els, com lo adveniment del Masies pronusticat è anunciat per los dits Profetes avia ha esser en lo temps me tey (salta linea me - tey) he ab totes haquelles condicions è actes he titols que fo lo adveniment de nostre Senyor Jhesu Christ. E per que nos troba per scriptura ni per altra manera esser estat negun hom en lo Mon ornat ni revestit de tots aquells titols exceptat aquell necessariament los fo conclos davant la presencia apostolical esser Jhesu Christ Masies, he verdader Salvador del humanal linage promes en la ley Deu è per tots los Profetes. E ja sia que en la doctrina erronicha ordenada per los dits rabins, comprovada al present per los Jueus, clamada Talmut, se troben moltes vanitats, abominacions è eregies no solament contra la ley evangelical mas och encara contra la ley de scriptura, è contra ley de natura, è contra la essencia divinal, per los quals lo dit Talmut è observados de aquel son dignes de gran ponitio. Ab tot aço la intencio del dit Pare Sant en la obra present no es sino solament fer los provar per Profetes è auctoritats de doctors la dita conclusio esser verdadera les quals rahons sis vol proves son contengudes en XII. capitols segents.
Capitol primer. S' tracta en dir quals son les coses en que los Juheus son concordes ab nosaltres, è en aquelles son discordes. Item prova que tota la discordia penja en la oppenio sil Masies es vengut, ho no. 
Capitol II. Que lo temps asignat del adveniment del Masies hera en la fi del segon temple de Jherusalem poch temps abants de la destruccio del dit temple.
Capitol III. Que lo dit Masies havia ha naxer en la ciutat apellada Betlem de terra Juda.
Capitol IIII. Que lo dit Masies he Salvador avia ha naxer de fembra verge.
Capitol V. Quel dit Masies avia à esser fil de Deu, è no daltre pare carnal, per esser procheit de la esencia divinal; è que avia à esser Deu verdader en respeto de la devinitat è home verdader en respeto de la umanitat. 
Capitol VI. Prova com hera prophetiçat en lo temps del Patriarcha Abram: Que Reys de Orient de la gent de Sabba vendrien adorar al Rey Masies, è li adorien present de or, è de ensens et etc.
Capitol VII. Prova que ans del aveniment del Masies totes les animes anaven al Infern per lo peccat de Adam, è com per la pasio he mort rehebuda per el foren les animes dels Juts abants de el remediades è treytes de alli, è posades en la eternal gloria spiritual, è que la dita pasio he mort es causa de salvar les animes de tots los que creuran en ell.
Capitol VIII. Quel Masias apres de sa mort apres tres dies avie resucitar, he pugar al cel, à seure é la dreta de nostre Senyor.
Capitol IX. Quel Masias avia à dar ley he doctrina nova, è anullar tots los sacrificis que antichament se fayan en lo temple, ecceptat lo sacrifici de Pa, he de Vi; è que avia à sentenciar he absolre les coses vedades cerrimonialment (cerimonialment) en la ley mosaica axi de viandes com de altres coses.
Capitol X. Prove que apres del seu aveniment se avie ha rehembre he à tirar la idolatria del mon, en tant que Deus fos conegut per totes les gents; he que los principals que ell avia à salvar avian à esser gentils è dells avien à criar poble novel, è criar dels sacerdots per al servey sant de Deu; è que lla salvacio apres del seu aveniment es per lo Babtisme de aygua è del Sant Spirit. 
Capitol XI. Que la conversacio del Masies avia ha esser molt homil he ab gran pobresa, en tant que quan vindria al temps vendrie cavalcan sobre I. ase en abit de home pobre, he que sostendrie plagues, he pasions.
Capitol XII. Que la sua venguda devia esser anunciada per cert cridador en lo desert, è que la captivitat del Juheus fo per la desconexensa que agueren contra el clamada Odium gratis; è que dali à anant Deu à tancat lo cel per no hoir oracio que Juheu faça, empero que les portes de la conversacio (f. conversio) son tots temps ubertes. E ara començaren à declarar la intencio de cadahun capitol, ab la misericordia divinal.
Capitol primer que dich que tracta en quals coses los Juheus son concordes ab nosaltres, he en quals son discordes. Item prova que tota la discordia penja de la oppenio si lo Masias es vengut, ho no.
Manifest es per lo phisolof (philosof), è aço recita lo Gualien XI. de 
Ingenio, è en lo primer de Morbo et accident que es necessari à tots los homens que disputen sobre qual se vol acte posar qual que principi otoregat per ab dos sobre lo qual se funde la disputa de ells. Verbi gratia: si dos meges disputen sobre si en la terçana conve de fer sangria ho no conve, que sien ab dos concordes que y ha una malaltia que non terçana, è que aquella se engenre de colera avegades dints en les venes, avegades de fora, è que aquella umor pecant se deu vacuar del cors. Atorgat aço per ab dos, ve la questio si alli ha loch sangria ho no cata hun dels per allegar rahons en defensio de sa oppenio. Pus axi es en les questions he oppenions diverses que son entre les observances ebrayques, è en les doctrines dades per lo Masies en lo novel testament, quells principis atorgats per tots, è les coses en que tots som concordes delles quals fem peu he fundament principal son tres. Lo primer dar auctoritat è plena fe à totes les prophecies aixi dels V. libres de Moyses, com de tots los altres prophetes; en tant que qual se vol christia que res de allo nech es dat per herege. 
Lo segon peu es creure que Deu devia enviar lo Masies per salvar, que aquest es I. dels XIII. articles posats entrels Juheus segonts queu scriu Rabbi Moysen de Egipte, he altres molts entrels christians. No cal dir perque tota la santa fe catholica es fundada sobre allo. Lo tercer peu es quel dit Masies deu esser de la linea de David, è aço ay tampoch nou qual allegar, car manifest es, he otorgat per tots. 
Preposades les coses en que son concordes, conve ha veure aquelles en que son discordes per les quals se seguey la gran diversitat è tan squiva separacio entre nosaltres é els dils Juheus.
Cert es que la discordia si particularment la consideram es en moltes he diverses coses axi en los sens dells manaments del testament vell, he de les paraules dels prophetes, com en les cerimonies observades por los Juheus, com en les coses tocants los sants evangelis he testament novel he en tots los actes que la sancta fe catholica posa esser trovats en lo Salvador Jhesu Christ; pero volent les pendre en general semble à prima façs que tots pugen esser reduhides en dos punts principals.
La hun es quel Juheu observa la ley mosaica materialment he segonts les exposicions ordenades per los doctors, he rabbins del Talmut, è lo christia observa haquella mateyxa ley spiritualment juxta les doctrines dades per lo Masies Jhesu Christ, he per sos Appostols en lo evangelli. Lo segont punt que aquest Masies fil de David sperat per tots diu lo Juheu que es encara per venir. El christia aferme esser ja vengut, lo qual fo Jhesus de Naçaret aquel nasque en la ciutat de Betleem en lo temps del Rey Erodes, en la fin del temple segon.
Dints los damunts dos punts generals semple que sien con presses les questions è discordies è diversitats particulas que son entrel Christia el Juheu.
Empero encara si be consideram heu volem be apuntar que ab dos los punts tornen solament en hu, perque la questio de la observança de la ley mosayca deu heser segonts que la observa lo christia spiritualment devalle de la questio sil Masies es vengut segonts quel Juheu posa. Molt be fa lo Juheu de observar la ley mosayca materialment segonts se observava en temps antich per sos antesesos he rabbins per que segontes sa oppenio encara no hes vengut negu que aya poder de mudar res de aquella. Mas si lo (leo silo) Masies es vengut segontes que es la veritat, et christia aferma la ley esser observada spiritualment juxta la doctrina he ordinacio de aquell, perque huna de les condicions que han ha esser en lo Masies es que ha adeclarar les coses manades en la ley com se an ha entendre, he observar. E de aço ha I auctoritat posada per los rabbis del Talmut en lo prolech del libre apellat Equa Rabbetti I lamentacio magna. On diu al temps esdevenidor deu se asseure è preicara davant los Jueus les intencions è rahons de la ley, è declararles ha per ma del Rey Masias; perques seguex que la veritat es que solament es la questio è la discordia entre los Jueus e nosaltres cercar si aquell fonch Massies ò no, è si les condicions prenosticades per los Profetes ques devien seguir en lo vertader Massies fill de David se seguiren tots en ell ò no.
Donchs com aquest sie lo principal punt, sis vol centro, sobre lo qual circumferexen totes les variacions è diversitats que entre nosaltres è los Jueus son, cove principalment disputar de aquell è fundadament examinar aquell com aquell qui es primer en temps è fundament de totes les coses seguents en lo dit Massies, è de totes è qualsevol natures de adversitats que entre lo Christia el Jueu se puxen trobar. 
Perque parlant en lo principal dich que la santa fe catholica aferme per aquell home qui nasgue en la ciutat de Betleem Juda en lo temps del Rey Erodes lo qual à cap de XXXIII anys de la sua nativitat, XL anys en la fi del II temple fo crucificat è mort, esser aquell vertader Massies promes en la ley per los Profetes. 
E perque la dita questio sia ben provada clarament è sens cuberta alguna conve levar en aquella regla que lo bon cilurgia te encurar (en curar) una plaga que per esser perfectament guarida è no sobresanada, es à ell necessari de obrir be aquella è cercar ab la prova hoch encara sensualment si possible es tots los racons de la plaga per manera que tota la corrupcio è el podrit que es en aquella nisgue, è allo fet lo cilurgia posara à aquell les medecines consolatives è sigillatives per tal quel membre vinga en sa perfeta sanitat. E aquesta fonch la intencio del Profeta Osee, cap. VII, hon diu: Cum sanarem Israel, revelata est iniquitas Efraim, et malitia Samariae. 
Perque per seguir aquesta regla, è quel adverar de la dita questio no sia ab alguna mala cuberta, conve ans de totes coses recitar aquelles impugnacions ò arguments quel Jueu pot fer en la dita questio, è nomenar quals son les causes quel meten en aquella error, è ohit pot à prima faç arguir contra la dita conclusio dient: No saps tu Christia quel Massias ha avenir al poble de Israel que à ells fo promesa la salvacio segons que sta scrit per diversos profetas? Mas aquest home al contrari feu, car tantost apres del seu adveniment entra lo poble en aquesta captivitat que vuy son, è mataranlo Romans, è destrourien dells sens fi; donchs no es ell lo Massies promes.
Item una de les condicions que expresament en diversos lochs de la Sancta Scriptura posaren los Profetes fo quel Massias devia replegar lo poble de Israel de entre les altres gents, è levarlos en Jherusalem, è aço se troba en molts è diversos lochs de la Sancta Scriptura, per lo qual se requerie que en la ora del seu adveniment los Jueus fossen posats en captivitat è ell los degues deliurar de aquella è replegar è levarlos en Jherusalem. Mas aquest que tu christia dius esser Massies feu lo contrari, que com ell vingue los Jueus eren poblats è ben sosegats en Judea è en Jherusalem, è tenien son Rey ço era Erodes è tantost apres del adveniment foren captivats è treyts de sa terra è spergits per les partides del mon. Ergo no es Massias. 
Tertio argumento: lo Massies devia edificar lo temple segons diu Zacaries, cap. VI, parlant del Massies axi: Ecce vir oriens nomen eius: et subter eum orietur, et edificavit templum Domino.
Perque segons aço era necessari que en lo temps del seu adveniment lo temple fos destruit axi com es vuy, ell haia à venir è edificar aquell. Mas com Jhesu Christ vingue lo temple era en son bon stat, è per XL anys apres de la sua passio fon destroit è cremat. Ergo no es ell lo Massies.
Quart argument: aquell que tu christia dius esser Massies se esforça à dar ley nova è muda moltes coses de la ley mosaica, la qual ley è manaments de aquella devian esser sempiternos, en tant quel derrer dels Profetes qui fo Malachies diu en la fi de sa profecia: Mementote legis Moysi servi mei quam mandavi in Oreb ad omnem Israel praecepta, et judicia. Perque semble per aquestes paraules que aquella ley james se devia mudar. Mas aquest que tu christia dius esser Massies la muda. Igitur no es Massies. Aquests son los arguments quel Jueu fa contra lo Christia sobre la dita conclusio. Tots empero aquests arguments han grans solucions molt clares notories per les paraules è tests é actoritats que avant oirets ab la gracia de Deu. Pero en general vos dich al present que la causa don naxen als Jueus aquestes errors è altres moltes es per pendre los vocables de la Sancta Scriptura materialment, è no curar de la significacio spiritual, la cual sibe cercassen per los libres del Talmut, e auctoritats de sos rabbins trobarien à la letra que aquest vocables terra, Sion, Jherusalem, Mont de Deu é casa de Deu, temple de Deu, sibe segons lo seu literal signifiquen coses materials è mundanals, pero segons lo seu moral signifiquen altres significats spirituals è daltres maneres, è gran partida daquests significats morals scriu Rabbi Moysen de Egipte en lo seu libre apellat Madda, en les liçons de penitencia en lo cap. VIII on diu tals paraules en lo guardo que noy ha guardonador pus sobira que ell el be que noy ha be apres dell lo qual desiparen tots los Profetes per molts noms lo clame la Scriptura, es assaber: Mont de Deu, loch sant, via de santedad, Palau de Deu, tabernacle de Deu, volentat de Deu, temple de Deu, Porta de Deu, casa de Deu. E los doctors apellenlo convit. Item lo apellen mundo advenidor. En tro aci es de Rabbi Moysen. Item diu en lo Talmut en diversos lochs: Jherusalem la baxa sta endret de Jherusalem la alta. E diu Rabbi Salomon en lo libre de cantedrin en lo capitol que comence: Tot Israel que aquella Jherusalem que edifica lo Profeta Ezechiel en la fi de son libre que senten per Jherusalem la del Cel. Item diu en Beressit idest genesi magno en una auctoritat la qual veureu à avant en lo capitol VII que diu Rabbi Osva que aquest nom Sion que es nomenat en Isaias que signifique Parais, on diu: et redempti à Domino convertentur et venient in Sion cum laude et letitia sempiterna super capita eorum.
Del vocable terra manifest es que signifique la gloria eternal, per aquella auctoritat que es en Canedrin al començament del derrer capitol on diu: tot Jherusalem han part en la gloria eternal, è prouho ab les paraules del Profeta Isaies cap. LX on diu: Populus autem tuus omnes justi, in perpetuum hereditabunt terram. E allo metex que aquest nom Israel se diga moralment per los gentils que venen à la 
creença de Deu per 1.a auctoritat la qual es en lo libre apellat Meelca, è en lo libre apellat Abot de Rabbi Natan sobre lo test que scriu Isaies cap. XLIIII on diu: Iste dicit: Deus ego sum: et ille invocabit in nomine Jacob: et hoc scribit manu sua Dominus: et in nomine Israel assimilabitur. E declara Rabbi Sassat Iste dicit Deus: Ego sum se diu per los qui son justs complidamente. Et ille invocabit in nomine Jacob diu se per los qui son xichs fills de peccadors qui han feta penitencia. Et haec scribet manu sua Dominus diuse per los (se lee perlos varias veces) peccadors qui han feta penitencia. Et in nomine Israel assimilabitur se diu per los gentils qui son venguts à la creença de Deu. Donchs manifest es per aquesta auctoritat que tots los qui son en la santa fe catholica han nom Israel. No pos dubte que quan lo Jueu vol considerar los tests de la Profecia juxta la significacio spiritual dels dits vocables que tantost veura les absolucions dels dits argumens feyts per ell en guissa que aquells no impugnaran ne empaxaran res de la conclusio posada per mi.
Per provar la dita conclusion formalment faç una aytal raho ò silogisme. Aquell home en lo cual concorden totes les profecies tocants als actes è condicions del Massies aquell es vertader Massies; en Jhesu Christ concorden totes sens fallença alguna, seguexse Jhesu Chris esser vertader Massies. La maior manifesta es, é atorgada per tots. 
La menor fa à provar com es veritat que les profecies sien concordes en les condicions trobades en Jhesu Christ, et ante omnia fa ab veure quines condicions trobaren en Jhesu Christ. E ben considerades per les scriptures yo trob esser en ell XXIIII condicions. 
1.a esser vengut (leo vengunt) en lo temps asignat quel Massies devia venir. II. esser nat en la ciutat apellada Betleem. III. esser nat de fembra verge. IIII. esser fill de Deu, è no de altre pare carnal. V. esser Deu vertader quant à la divinitat, è home vertader quant à la humanitat. VI. Que Reys de Orient del linatje de Sabba venrien à adorar à ell ab presents, è anunciaren la sua venguda als de Jherusalem. VII. Que la sua venguda fonch anunciada per cert cridador en lo desert. VIII. Que totes les animes dels nats de Adam fins à ell anaven al Infern per lo peccat del primer pare. IX. Que la intencio principal del seu adveniment fo per salvar animes per guanyar la vida spiritual, no per salvar cossos per à la temporal. X. Rebre passions è mort per salvar les animes dels justs qui foren abans de ell, è de tots los qui apres dell creurien en ell. XI. Que apres de sa mort per III dies resuscita è puiassen al cel, è assigues à la dextra de Deu. XII. Que tantost apres de sa venguda fo la destruccio del temple, è la captivitat dels Jueus. XIII. Que la captividad dels Jueus fo per la desconexença que prengueren contra ell, clamada odium gratis. XIIII. Que dona ley è doctrina nova. XV. Que apres del seu adveniment son anullats tots los sacrificis, exceptat de pa, è de vi. XVI. Que apres del seu adveniment son licenciades grosament totes les coses vedades, axi de viandes com de altres coses cerimonials. XVII. Que apres del seu adveniment es tolta la idolatria del mon, (a partir de aquí, las palabras è, à se quedan sin la tilde) e totes les gens creen en Deu. XVIII. Que la sua salvacio es stada en maior part ais gentils, e dells ensemps ab los de Israel ha creat poble novell. XIX. Que ha creats sacerdots daquelles gents que son vengudes a sa creença. XX. Que feu molts e maravillosos miracles. XXI. Que la conversacio dell fonch molt pacifica e humil, e ab gran pobrea. XXII. Que la salvacio de les gents per lo seu adveniment, es per babtisme de aygua de Sperit Sant. XXIII. Que despuys del seu adveniment Deus ha tancat lo cel per no oir oratio quel Jueu faça perque son aorrits dell. XXIIII. Que si be les portes de la oracio dels Jueus son tancades, les portes empero de la conversio tots temps son obertes. 
Aquestes dites XXIIII. condicions son trobades en lo adveniment de aquell hom apellat Jhesu Christ. Si hom pot provar que aquestes mencionades condicions havien a esser en lo Massies e no trobam altre que les hage hagudes sino ell seguex se haber be conclos esser lo dit Jhesu Christ Massies promes. Aquesta prova se ha afer perdits dels profetes. Empero per quant los dits de aquells en los demes lochs breus e scurs entant quel Jueu encara que hom li allech lo test ab son sen e exposicio vertadera ell per fugir a la veritat dir vos ha que altre es lo sen, e la intencio del test, e no aquella que vos li dehits.
Perço miançant la gratia divinal yo entench a adverar les dites XXIIII. condicions haver esser en lo dit Massies promes per auctoritats e gloses feytes per los Rabbis Jueus e doctors del Talmut les paraules dels quals algun Jueu no gosarie negar. Item per les translacions caldaiques feytes per Anguelom e Jonatan fill de Uziel qui foren en la destruccio del temple segon, los quals los Jueus han per molt autentichs. Item per glosadors moderns axi con Rabbi Salomo lo Frances, e Rabbi Abraama Banazra, e Rabbi Mossen de Egipte, e lo mestre de Gerona per ordinacions e dits dels quals se regessen al dia de vuy tots los Jueus en lo fet de la ley, no alegrant me gens de paraules ne de auctoritats del sants Evangelis, ni de doctors alguns de la santa Eglesia per que tots aquell darien los Jueus per part, sino solament traure testimonis de ells metexs, les quals proves son contengudes en los capitols seguens.
Capitol II. Quels temps signat del adveniment del Massies era en la fi del segon temple de Jherusalem. Aço appar per lo Profeta Malachies cap. III. que dix: Ecce ego mittam angelum meum, et praeparavit viam ante faciem meam; et statim veniet ad templum suum Dominator Dominus quem vos quaeritis, et angelus testamenti, quem vos vultis. Ecce venit dicit Dominus exercituum. En lo dit test ha III. vocables que signifiquen lo seu adveniment, esser molt prop lo primer que dix Ecce, lo qual amostre esser la cosa present davant nos. Lo II. que dix statim que signifique cosa mol breu o sens temps. III. que dix Ecce venit. Item enquant dix ad templum suum nostre (mostre) que en la ora del seu adveniment seria lo temple edificat en son bon stat al contrari de ço que creen los Jueus que quant ell vindra los trobara en captivitat el temple desert. 
Item dix Isaies cap. LVI. Haec dicit Dominus: custodite judicium, et facite justitiam, quia juxta est salus mea ut veniat et justitia mea ut reveletur. E declaran en Beressit que volgue dir: Quia juxta est salus mea ut veniat, et justitia mea ut reveletur. Aço se diu per lo Rey Massies per lo qual dix Daniel: Et adducatur justicia sempiterna. Item dix Zacaries cap. IX. Exulta satis filia Sion, jubila filia Jherusalem: Ecce 
Rex tuus veniet tibi justus et Salvator: ipse pauper, et ascendens super asinam, et super pullum filium asinae. En quant dix Ecce Rex tuus mostra esser sa venguda molt breu, e del restant del test se mostre parlar de Jhesu Christ la dita profecia. Perço com en aytal abit entra ell en Jherusalem fort fa a maravellar con (com) tots aquells Profetes sien stats concordes a una veu de esser lo adveniment tan prop e que despuys se haia tardat tant temps que per cert temps del derrer de aquells Profetes tro avuy son passats ya sobre MD anys que ya troban Balaam en lo libre de Numeri cap. XXIIII dix: Profetizan per lo Rey David: videbo eum, sed non modo. Intuebor illum sed non prope. E de ell tro a David poch mes de CCCC. anys perque forçadament havem a dir que poch temps apres daquells Profetes havien a esser lo adveniment del Massies. Hoc mas si deia que es veritat que per les dites profecies bes mostres esser lo seu adveniment breu, empero com li provare yo esser en la fi del temple segon en aquella hora metexa que fonch l' adveniment de Jhesu Christ. Dich que aço se prove molt be per moltes auctoritats, profecies, e rahons. Primo per Isaies cap. IX. dix: Parvulus enim natus est nobis, et filius datus est nobis, et factus principatus super humerum eius, et vocabitur nomen eius, admirabilis, consiliarius, Deus, fortis, Pater futuri saeculi, Princeps pacis. Multiplicabitur eius imperium, et pacis non erit finis. No es dubte que aquesta profecia parle del Massies perque impossible es que algun home carnal en lo qual no haja natura divinal esser intitulat en aquets tan excelents titols. Item per ells metets ho dien en lo prolech de Equa rabea I. lamentatio magna. Diu Rabbi Oze lo Galileu lo nom de Massies es pau que axi es escrit: Pater futuri saeculi: princeps pacis. Item dien en lo libre de canedrin en lo capitol que comença Tot Jherusalem diu Rabbi Daim que es la raho que qual sevol mem que es en mig del vocable es uberta e aquesta es tancada. Respon per que Deu volgue ser Ezexies Massies, e vingue la virtut judicial davant Deu Senyor del Mon a David que dix davant tu tants cants, e tantes hilaors no faies Massies a Ezexies que li has fets tants miracles, e no ha dit I. cantar devant tu. Faras Massies e perço tanca la mem lavors isgue una filla de veu I. revelacio e dix: secretum meum mihi: ve mihi: E deceara (declara) Rabbi Salomo que dehie Deu aquest secret de la venguda del Massies meu es, e quel Profeta respongue: ve mihi. Vol dir: o mesqui quan vindra aquella Massies. 
Dich que de aquesta auctoritat poden traure III. conclusions. La primera quel Massies Deus mentx per quels dits titols nos poden justificar sino de Deu mentx. La II quel Massies nat de Santa Maria e esser verge perque aquella letra mostre lo nom seu, lo qual es en Ebraich Meriam, e en la lati Maria. Ab dos los noms comencem en aquella letra mem. Empero adret scriure devia esser mem uberta e enquant es tancada al contrari de tota la scriptura mostra la dita Mariam o Maria esser verge. III. conclusio la qual fa al proposit del capitol, es que la dita mem tancada nos demostra lo temps del adveniment seu principalment (fique principalmet). Per que aquesta profecia se dix al quart any del regne del rey Acaz, e de aquell any tro a la destruccio del temple la qual fonch al XI. any del rey Sedexies passaren CL. anys. Item dura la captivitat de Babilonia LXX. anys, e lo temple que edifica Naamias alias Neemias dura CCCCXX anys. Sumen tots DCXL. anys. Si tollem daquel XL. anys. que fo la passio ans de la destruccio resten DC. anys que hague de la hora que dix la dita profecia tro a la passio e tant sume en compte la mem tancada. Per ques seguex que en aquella mem tancada nos mostre lo temps de la salvacio del adveniment de Massies. Item se pot provar aço ab una auctoritat que ha en Midrastillim glosa del Saltiri hon diu Rabbi Johannam III anys e mig stigue la gloria de Deu en lo Mont Olivet, alias de Olivet cridant: Quaerite Dominum, dum inveniri potest: invocate eum, dum prope est. Isaiae cap. LV. Item diu: en Beresit Rabba idest Genesi magno de Rabbi Mosse lo Dersan que volgue dir Salomo en cantica canticorum cap. I quan dix: Exultabimus et laetabimur in te. Quan sera aço, quan los peus del Deu seran en Mont Olivet. Lavors serem nosaltres alegres; dich que manifestament semblem esser aquests III anys e mig aquella mija ebdomada, sis vol semana, que dix Daniel per lo Massies: Confirmabit autem pactum multis, perque axi troban que fo que nostro Salvador reben lo babtisme de edat de XXX anys e dalli avant tro al temps de la passio que foren prop de III anys e mig anant per Galilea e per Mont Olivet convocant los homens a penitencia. E en sguart de aço dehia Isaies aquelles paraules recitades per Rabbi Johannam scilicet: Quaerite Dominum dum inveniri potest invocate eum, etc. Item pot provar manifestament quel adveniment del Massies havia a esser en aquell temps per una auctoritat que es en lo libre de Canedrim en lo capitol que comença: Tot Israel, e en lo libre de Abodacara cap. I diu axi legies en lo studi de Elias VI mil anys es lo mon, II mil de vanitat, II mil de ley, e II mil de Massies, pero per nostres pecats jan son fora partida. Item diu en aquell matex capitol: Dix Elias a Rabbi Jahuda: no es menys lo mon de LXXXV jubileus. En lo jubileo derrer lo fill de David vendra. Glossa Rabbi Salomon; aço monta IIII mil CCL anys. Per tal com quada jubileu es de L anys, e en lo derrer jubileu lo fill de David vendra.
Notori es que la mort del Massies fo prop del temps quan se compliren IIII mil anys de la creacio del mon, e posat que nos trop puntualment que fossen lavors IIII mil anys, no es maravella per que maior bescompte se trobe aquest en les del peccat de Adam. III. Que es fill de Deu perque lo nom (pareix que falte algo, pero passe de la fulla 347 a la 348) paraules de Deu al test de la ley que Deus dix a Abram: Sapies que ton linage stara en captivitat en terra stranya CCCC anys, e quan foren diliurats de Egipte diu lo test que havien stat CCCCXXX anys. E desque be havem visitat lo compte, troban que despuys que Jacob devalla en Egipte en tro que foren deliurats per ma de Moysen no passaren sino CCX anys. Item sibe guardam lo compte trobarem que la subieccio de la captivitat no fonch sino quals que C anys. Donchs segons aço no es maravella sil doctor parti los VI mil de II mil en II mil anys, pus los fets se esdevingueren prop de aquella divisio poch mes o menys. Eposat que algu diga que segons la auctoritat lo temps de la venguda del Redemptor devia esser al compliment dels IIII mil anys los quals se compliren qualsque CLXX anys apres de la destruccio del temple, en tant que la salvacio seria qualsque CC anys anticipada ants del compte del Doctor dich que no es maravella, perque ja Isaies en la fi del capitol LX ho prenostica dient: Ego Dominus in tempore subito faciam istud. E aquells que han ulls per veure poden entendre que maior raho es que la venguda del Salvador se anticipas per gracia de Deu CC anys ants de son temps que no ques sie aderrada MCC anys apres dels IIII mil.
Item per nulls provar aquesta conclusio trobam que diu lo Talmut, e sta en lo libre de Beraot en lo capitol Anatore e Encarabeti idest lamentatio magna diu axi: Esdevinguesse a un Jueu que estava lauran e brama lo bou, e passa un arabi, e hoi la veu del bou e dix al Jueu: Fill de Jueu solta tos bous e ton parell car vostre santuari se destroveix. Torna lo bou a bramar e dixli l' arabo: Jueu fill de Jueu liga tos bous e emparellalls que nat es lo Rey Massies. Dix li lo Jueu: Com es son nom? Dix ell: Menaem idest Consolador. Dix li mes lo Jueu: E hon es nat? Resposli: En Betleem de Juda. Diu Rabbi Abon: e quens cal apendre dels arabes que test clar es de Isaies que dix: Et libanus cum excelsis cadit. E diu tantost apres: et egredietur virga de radice Jesse et flos, etc. Molt be podem concloure de aquesta auctoritat IIII conclusions. I. Quel adveniment del Massies fonch prop de la destruccio del temple. II. Que lo Massies ha nom Menaem, que vol dir en ebrahich Consolador, per ço com per la sua ma es stat consolat lo humanal linage del Pare quel intitula aqui lo qual es Ezexies, significa en ebraich Deus fort. IIII. Que nasque en Betleem. Item diu en Beressit Rabba, la antiga diu Rabbi Semuel fill de Naam: Don provaras tu que en lo dia que fo la destruccio del temple en aquell dia nasque lo Massies. De que dix Isaies cap. ultimo: Antequam parturiret peperit, antequam veniret partus eius peperit masculum. En la hora que fo la (fique fola) destruccio del temple cridaren Israel com la partera (.) E diu Jonatan en la traslacio caldaica que feu sobre lo dit test, ans que vingues a ell la angustia fo salvada, e abans que li vinguessen dolors de parts fo descubert lo Rey Massies.
Item diu en aquell libre metex. Diu Rabbi Simuel, fill de de Nahaman: una vegada anava Elias per cami lo dia que fo la destruccio del temple, e oi una filla de veu, idest, revelacio, cridar dient: lo temple sant va a destruccio. Quan oi allo Elies es magina com poria destroir lo mon. Ana e troba homens qui lauraven e sembraven, e dix los: Deus ses enfelonit ab lo mon, e vol destrouir la sua casa e captivar sos fills entre les gents, e vosaltres vos entremetets en vides temporals. Isgue altra revelacio e dix: lexals fer que ja es nat a Israel Salvador. Dix ell: E hon es aquell? Diguerenli in Betleem Juda. Ana la e troba I. fembra asseguda a la porta de sa casa e son fill enbolcat en sanch, e gitat devant ell dix: lexa filla fill has parit. Dix ella: hoch. Dix ell: E que es dell que axi sta enbolcat entre la sanch? Dix ella: gran mal es, perque en lo dia que ell nasgue se destroit lo temple. Dix ell: Filla laval, e prenlo, car a ma sua ha esser gran salvacio. En aquella levas la mare, e pres lo, e lexa lo, e anassen V. anys, e a la fi de V. anys dix: Ire, e veure lo Salvador de Israel sis cria en forma de Reys o en forma de Angels. Ana e troba la fembra a la porta de sa casa dix li: Filla que es daquell jove? Dix ella Rabbi e no dix ja que ab mal se criava per tal com lo dia que nasque fo destroit lo temple. E no res menys que si be se te peus, no va, ulls ha, e no veu, orelles ha e no hou, boca ha e no parla, e axi sta com una pedra. Mentre que aquell parlave ab ella, bufa vent deles IIII. parts del mon, e lançal en la mar maior la vos rompe Elies sos draps e talla sos cabells e dix guay que perduda la salvacio de Israel. Isque una filla de veu, id est, revelacio e dix: Elies no es axi com tut penses car CCCC. anys stara en la maior, e LXXX. anys la hon puia lo fum prop los fills de Core, e LXXX. anys a la porta de Roma, el restant dels anys per totes les ciutats grans en tro a la fi guardat com á par (apar) manifestament per totes les dites auctoritats esser lo adveniment del Masies en la destruccio del temple. Empero lo Jueu pot arguir dient que les dites auctoritats, rahons quel adveniment e la destruccio fo tot en un dia, e la veritat no es axi, perque del dia de la passio tro a la destruccio passaren XL anys. Aci poden fer II. respostes molt bones. La primera que aquest non dia se pot pendre stret o larch que avegades se pren solament per lo temps que es sol sobrel Orizo, e a vegades per totes les XXIIII. hores segons es al comensament de la creacio del mon; e ha vegades se pren per temps molt lonch segons trobaren en Isaies del capitol XIX. fins al XXIX. que feu mentio en molts lochs de aquest vocable dia. E de necessitat se a pendre per mes temps de C. anys. La II. resposta que si be lo temps dura apres de la passio XL. anys la veritat es que en la hora de la passio perde la casa tota santedad e cessaren tots los miracles ques fayen en aquella. Donchs no vullats maior destruccio que aquella prova. Diu en lo libre de Jonia en lo capitol que comença: Sed dico: legien los maestres X. miracles que eran fets en la casa santa nos afolla fembra de la olor de la carn santa e no pudia la carn santa per nengun temps e null temps apparegue mosca en lo temple, e null temps vingue pollutio al Sacerdot maior en lo dia del perdons e null temps se troba macula en lo pa de la proposicio. Et jatsie que staven de peus en lo temple, staven prests al humilliar e staven amples. E james lis feu dañ serp ni scurpi al Jherusalem. E james dix home a son companyo streta posada he hauda en Jherusalem. E james fonch bastant pluja a apagar lo foch del altar, e james foren bastants vents a decantar o tortre lo pilar de fum que fum pujave dret del altar. E diu Rabbi Samaya hoch encara mes quels troços dels vexells de terra ques trencaven en lo temple se tornaven sancers en son loch. E diu Dibayes hoch encara los paps deles aus dels sacrificis, e les plomes e la cendra del altar del ensens, e la cendra de la luminaria tot se tornave en son loch. E tot cessa XL. anys ants de la destruccio del temple com es scrit: Signa nostra non vidimus non est ultra profeta neque apud nos est sciens usque Psalmista Psalmo XXIII. 
Com diu en lo dit libre legien los maestres XL. anys que administra Simeon lo Just venie tota vegada la sort de Deu en la ma dreta. Dalli avant avegades en la ma dreta, avegades en la esquerra. Item lo vellor de la lana bermell se tornava blanch e dalli avant avegades se tornave blanch, avegades no. Item la candela de ponent stave tota vegada ancesa (encesa), e dalli avant avegades encesa a vegades apagada. 
Item lo foch del altar sobrepujava tots temps per si mitex, e no era necessari als Sacerdots de metre hi lenya sino II. trosses lo dia tan solament per afermar lo manament que tenie lo Sacerdot de metre hi lenya; dalliavant avegades sobrepujave lo dit foch, avegades no, en tant quels Sacerdots no cessaven de metre lenya tot lo dia.
Item diu en lo Talmut Jherosolimita en lo libre de Jonia en lo capitol que comença: Dos cabrons legien los mestres XL. anys ans de la destruccio del temple trobaven la candela de ponent apagada, el vellor de la lana stave tota vegada vermell, e la sort de Deu venia a la ma esquerra, e tanquaven les portes del temple al vespre, e al mati trobaven les ubertes. Dix Rabbi Johannam fill de Zatay: Temple per quent spantes. Ja sabem que ta fi ha a esser destruccio. Car per tu profetiza Zacaries, cap. XI. Aperi Libane portas tuas et comedat ignis cedros tuos. Guardat clarament com XL. anys de la destruccio tan tost en la ora de la passio cessaren tot los miracles e perde lo temple la santedat. E no solament los dits miracles cessaren mas hoc encara la vos se tolgue lo ceptre de Juda. Segons queu profetiza Jacob, e axi es scrit en lo libre de Canedrim en lo capitol que començe Ayubot qui es en lo de Abozdazara en lo capitol primer. Dien axi legien los maestres que XL. anys ans de la destruccio del temple foren remoguts los Amehedrin, idest, los LXX. Jutges del consistori de Tazit, e foren posats en Hanut. Declara Rabbi Sahan loch havia en Jherusalem que havia nom Hanut. Diu Rabbi Abdame de alli avant james jutiaren judici criminal, perque judici criminal not (nos : no se) pot fer si no en lo consistori de Tazit. E diu Rabbi Mosse el Darsan que aquest nom auferretur ceptrum de Juda, ques diu per lo consistori de Tazit que era en la terra de Juda, e diu de foemore eius. Aquest son los Canhedrim que staven en lo consistori de Tazit que era en la terra de Juda. E dix axi Jacob los Canedrim que staven asseguts en lo Consistori de Tazit nunqua seran tolts de la terra de Juda jujan judicis criminals en tro que vinga Silo, lo qual es lo Massies. E diu Rabbi Rahamon (o Rabamon) quan foren remoguts del Canhedrim del consistori de Tazit els fonch tolt lo poder de juiar lo judici criminal vestirense de sachs e tolgueren, sis vol romperen, los cabells e digueren guaya de nos que tolt es lo ceptre de Juda, e lo fill de David no es vengut.
Qui sobres no es cech en lo cor be pot veure clarament com se seguex de totes aquestes auctoritats esser lo temps del adveniment del Massies en aquella hora. Empero per mills contentar pot aparer aço esser veritat per la gran publicatio que anava en la boca de totes les gents en aquell temps de la venguda del Massies, en tant que perque veeren en aquella hora I. Rey lo qual regnava en una ciutat de Judea a la qual dien Poiter, qui era hom de gran força e vencedor de batalles al qual dien Bartotiba, tantost lo reputaren per Massies entenent que lavors era lo temps assignat de la venguda del Massies. 
Diu en lo libre de Canhedrim en lo cap. que comença tot Israel, que Bartotiba regna XXX. anys e mig, e dix als doctors yo so Massies. E Rabbi Aquiba gran savi era e dels maiors del Talmut era, e portava les armes del Rey Bartotiba e dehia per ell que ell era lo Rey Massies en tro atant quel mata Adrian per los peccats.
Item podem adverar aquesta conclusio per les profecies de Daniel per aquelles LXX. sepmanes que aduu en lo IX. cap. de son libre les quals nos poden declarar sino per lo Rey Massies. E axi ho diu Rabbi Moysen, maestre de Gerona, en la glossa que feu a Daniel, hon diu et ungitur Sanctus Sanctorum. Aquest es lo Massies sanctificat dels fills de David. E diu Rabbi Mosse lo Darsam et adducatur justitia sempiterna. Aquest es lo Rey Massies. Item diu en la fi del libre apellat Cedeloram Diu Rabbi Joce LXX. epdomade son comptades de la destruccio del temple primer, fins a la destruccio del temple derrer que son LXX. anys de la captivitat de Babilonia, e CCCC.XX. que dura lo temple segon. E en la fi daquelles havia a venir lo Massies, e axiu declara lo gran Rabbi Taadias e Rabbi Abraam Avenazdra. Empero lo que vol be saber la divisio daquelles LXX. sepmanes com les parti Daniel a VII. e al XII. cap. a I. e aquella una ha II. miges trobar la has ben declarada en la glossa que mestre Nicolau de Lira feu sobre Daniel. 
Capitol III. Quel dit Massies havia a nexer en la ciutat apellada Betleem de terra Juda. Aço apar per lo Profeta Micheas cap. V. hon diu: E tu Betleem Efrata parvulus es in millibus Juda: ex te mihi egredietur qui sit ut dominator in Israel et egressus eius ab initio, à diebus aeternitatis. Aquesta profecia glossa Rabbi Salomon per la manera seguent. Diu axi: Et tu Betleem que isque de tu David segons que es scrit per lo fill de ton servent Jessa.
…..........

Què vol Hitler ?

¿Què vol Hitler?  ¿ Qué quiere Hitler?  El estrecho vínculo entre el nazismo y el nacionalismo catalán Es bien sabido, gracias entre otr...