Mostrando entradas con la etiqueta Boniface Calvo. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Boniface Calvo. Mostrar todas las entradas

Boniface Calvo. Enquer cab sai chanz e solatz,

Boniface Calvo.


Enquer cab sai chanz e solatz,

Pos los mante lo reis N Anfos;

Mas si per lui tot sol no fos,

Ja 'ls agron del tot oblidatz;

E pois qu' el los vol mantener,

Non met amor a noncaler;

Car, sens amor, chanz ni solatz no val,

Ni a sabor plus que conduitz ses sal.


Per amor fon chantars trobatz,

Car chantars et esser joios

Es dreitz mestiers dels amoros

E dels autres non, so sapchatz,

E mais dic c'om non pot valer

Granmen, ni far ben son dever

En nuil afar, ni s sab gardar de mal

Cortezamen, pois que d' amor no il cal.


E s' el reis N Anfos, qu' es senatz

En totz faitz e valens e pros,

Lauza mon dig, ben es razos

Qu'el dei' esser enamoratz,

E qu' el, ab amoros voler,

Se voill' en guiza chaptener,

Per qu' amatz sia coralmen de tal

Com taing al seu fin pretz sobrecabal.


E sitot es l' albres loingnatz

Per que il fo l' amars saboros

Del sieu digne frug glorios,

No s laisset tant e tal c' assatz

Pot del mescap restaur aver;

E car en posc ben dir lo ver,

Fatz mon mestier, mas non dirai ges qual,

Car ai paor de plaig descomunal.


E s' en fol no m sui trebaillatz,

Ben m' en venra tals guiardos,

Qu'en seran trist' e consiros

Cil per qu' eu sui sems e mermatz

Del gran deport e del plazer

Qu' ieu soil aver lo jorn e 'l ser

Dels mieus mestiers, don ai dolor coral,

E maint autre que no i podon far al.


Reis de Castell', al mieu parer,

Be us ai per mon chan fag saber

So qu' ieu devia per plazer de tal

Que us deu plazer, si us plai, so que mais val.


LV, Qui ha talen de donar

LV.


Qui ha talen de donar

Tal don que sia lauzatz

Entr' els savis, deu pensar

Tres chauzas, ben o sapchatz:

Cals es el eis taing que s pes,

E cals cel qu' el don deu penre,

E cals los dos; qu' estiers res

No 'l pot de blasme defendre.


Qu' om don tan gran non deu dar

Qu' en sia trop fort grevatz,

Ni tant pauc qu' a soanar

Lo taingna cellui qui er datz;

Ni dons avinens non es

C' om lo 'n poiria rependre,

O chauzir qu' el non saubes

So que s taing a far entendre.


E quant hom per si honrar 

Da 'l sieu e n' es desonratz, 

No s pot maiorment desfar; 

Qu' avers e l' honors prezatz 

Val mais que nuls autre bes; 

Doncs qui 'ls pert non pot contendre 

Que d' autra guiza pogues

Tan bassa valor descendre.


Per que requer' e pregar

Lo rei castellan mi platz

Qu' el deia mos chanz membrar,

E non crei' uns sieus privatz;

Car il an tal us apres

E tal art, so il vol aprendre,

Que quecs, per pauc qu' el n' agues,

Son pretz volri' escoiscendre.


Tan mi fai ma dompn' amar

Amors, qu' en sui fol jugatz;

Que can deuria poingnar

El rei de servir, li fatz

Plazers; e no m' en tueil ges,

Car sai qu' il m' en degra rendre

Bon guierdon, s' il plagues

Adreg sa merce despendre.


Boniface Calvo.

LIV, Per tot so c' om sol valer

LIV.


Per tot so c' om sol valer

Et esser lauzatz

Deval et es encolpatz,

Car es proeza folia

E leialtatz non sabers

E gaieza leujaria,

C' aissi es camjatz valers

En avoles' e il en lui, qu' om te

Lo croi per pro, e qu' el pros non val re.


E sitot * eu saber

De far malvestatz,

Per q' eu seria prezatz,

Et en poder puiaria;

Conoissenza e devers

Mi capdellon tota via

De guiza, que mos volers

No m sofre ges que m plaia fais, per que

Mi prezon cil qu' el mal tenon per be.


Anz voill ab aital voler

Meinz poder assatz,

Que dels crois mal enseingnatz

Ples de tota vilania

Mi plai en re lurs plazers

Ni lur mendiga paria,

Car mi par lur chapteners

Tant laitz e tant aunitz, que per ma fe, 

Qan sovinenza n' ai, m' enueg de me.

E sai qu' eu faria parer

Ab mos ditz serratz,

Que m lau com outracuidatz,

Non a totz, que s' o fazia

De messoini' auri' el vers

Semblanz', e tant se valria;

Mas sitot no m faill lezers,

Ges de chantar no m membra ni m sove,

Mas sol per cels qu' entendemenz soste.


Domna, tan mi fai plazer

Bels faitz e honratz,

Lo senz e la granz beutatz,

La valors e 'l cortezia

De vos que res fors poders

No m sofraing a far que sia

Perdutz l' auzirs e 'l vezers

E 'l senz dels avols, per cui s' esdeve

C' om lau celui c' avinen no s capte.


Boniface Calvo.

LIII, Ab gran dreg son maint gran seignor del mon

LIII.


Ab gran dreg son maint gran seignor del mon

Sempre de bos servidors sofraichos,

Et ab gran dreg prendon maintas sazos

Danz e destrics, quan se pogran gandir,

Et ab gran dreg faillon a conquerer

Terras e gent, quan n' an cor e voler,

Car an mes tot so per qu' om vai pueian

En honrament et en pretz, en soan.

E car il tan senz tota valor son

Non dur' ab els servire fiz ni bos,

Car s' esdeve, sia tortz o razos,

Que cascuns vol l' us aprendr' e seguir

De son seignor per miels ab lui caber:

Doncs si fezesson aissi lur dever

Li croi seignor com il s' en van loingnan,

Grieu aurion servidor mal obran.


E sol per so si dechai e s cofon

Lo segl' e s pert, car il son nuaillos

E nonchalen de totz faitz cabalos;

E m meravil com pot esdevenir

Qu' il no voillan proeza mantener,

Car s' ab proeza pueion en poder

Et en ricor, don tan gran talent an,

Per qu' eu m' en vau trop fort meraveillan.


Car totz seingner, on mais a cor volon

D' aver mais e d' esser mais poderos,

De valer deu esser mais voluntos

E de tot so que fassa 'ls pros grazir,

E maiorment de dar, car fai tener

Per pro maint hom a pauc d' autre saber,

E de tot' autra valor sol que n' an,

Qu' el don si gart qu' o met en luec prezan.


E s' om prezatz, que don pren, no i respon

Gent, quant obs es l' onors e 'l pretz e 'l pros

Qu' en ven, celui per cui faig es lo dos,

Restaura tot; car chascus que l' au dir,

Si s preza ren ni sab en re valer,

A tan bon cor vas lui com degr' aver

Cel que n' a pres lo don, per qu' a afan

No s deu nuls hom tener dar si onran.


Als seingnors cug aver faig gran plazer 

En aquest chant, al pros per mantener 

Lur bel capteing, et als autres montran, 

S' il volon far lur pron, so qu' a far an.


Boniface Calvo.

Boniface Calvo.

Boniface Calvo.


I.


Temps e luec a mos sabers,

Si saupes d' avinen dire,

Pois c' amors m' a faig eslire

Leis on es gaug e plazers,

Beutatz, senz, pretz e valors;

Doncs pois tan m' enanz amors

Qu' eu am tal domn' e dezir,

Non dei a bos motz faillir.


Mout fon corals lo dezirs

Que s venc en mon cor assire,

Quan de sos oils la vi rire

E pensar ab mainz sospirs,

Camjant mais de mil colors;

Don una douza dolors

M' en venc el cor, que doler

Mi fai senes mal aver.


Non es renda ni avers

Per qu' eu camjes mon martire; 

Tant fort mi plai e l' azire 

C' aissi entre dos volers

M' estauc ab ris et ab plors,

Ab trebaill et ab douzors:

Aissi m cug jauzens languir

Tant qu' il deing mos precs auzir.


Car tant non greva 'l languirs

Qu' eu ja vas autra 'l cor vire,

Ans l' am mil tanz e dezire

On pieg n' ai, car sos genz dirs,

Sos senz e sas granz lauzors

M' an si conques, per c' aillors

Non poiria conquerer

Joi que m pogues res valer.


Car lo sobraltius valers

De lei cui sui finz servire

Es tant sobre tot consire,

E 'l sieus honratz chapteners

Es tant genzer dels gensors

Qu' en sui tant en gran joi sors

Que d' als non pot jois venir

Qu' eu pretz ni deia grazir.


II.


S' ieu ai perdut, no s' en podom jauzir (N. E. podon)

Mei enemic, ni hom que be no m voilla, 

Car ma perda es razos qu' a els dueilla

Tan coralmenz que s deurian aucir,

E totz lo monz aucire si deuria,

Car morta es mi donz per cui valia

Pretz e valors, e s' en, chaitius, saupes

Chauzit tal mort que pieg far mi pogues

Que ma vida, senz tardar m' auciria.


E car non posc peiurar ab murir

Mi lais viure tant trist que flors, ni fuoilla,

Ni nuls deportz non a poder que m tueilla

Ren de 'l dolor, que m fai metr' en azir

Tot so que mais abellir mi solia;

Car despieg mi capdell, et ira m guia

E m met en luec on no viuria res

Mas ieu qu' ai tant de mal suffrir apres

Qu' eu viu d' aisso don totz autr' om moria.


E viu tan grieu qu' eu non posc ges soffrir

Que plors non semen' e dols non recueilla

Per la mort de la bella que m despueilla

De tot conort, pero eu non dezir

Aver poder ni voler nueg ni dia

De mi loingnar del maltrag que m languia,

Pois c' a dieu plac que mortz cella m tolgues

Dont venia totz mos gaug e mos bes,

E tot cant ieu d' avinen far sabia.


Tant era dreich' en tot ben far e dir

Qu' eu non prec dieu qu' en paradis l' acueilla,

Quar per paor q' aia ni aver sueilla

Qu' el l' aia mes en soan non sospir

Ni plaing, car al mieu senblan non seria

Lo paradis gent complitz de coindia

Senz leis, per q' eu non tem ni dupti ges

Que dieus non l' ai' ab se, lai on el es;

Ni m plaing, mas car sui loing de sa paria.


Fols mi par cel que cor met ni consir

El joi del mon, e plus fols qui s' orgoilla

Per tal joi, car autr' uichaizos non moilla

Mon vis de plors, ni als no m fai languir

Mas la menbranza del joi qu' eu avia

Del bel capteing e de la cortezia

Qu' eu trobav' e mi donz, e s' en agues

Saubut que tant mal prendre m' en degues,

Non prezera 'l joi ni ar m' en dolria.


Ai! flors de valor e de cortesia

E de beutat, ai! bella douz' amia,

S' il mortz complic son voler qan vos pres, 

Ieu en remaing tan doloros que res

Alegrar ni conortar no m poiria.

Què vol Hitler ?

¿Què vol Hitler?  ¿ Qué quiere Hitler?  El estrecho vínculo entre el nazismo y el nacionalismo catalán Es bien sabido, gracias entre otr...