Mostrando entradas con la etiqueta Escás. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Escás. Mostrar todas las entradas

LO LLIBRE DELS POETAS. Segle XIII.

SEGLE XIII. 


Arnau, lo catalá. - Borneil, Guerau. - *Castellví, Franci de. - Cervera, 
Guillem de. - Esclot, Bernat d'. - Escás, Amaneu des. - Lull, Ramon. 
- Mur, Guillem de. - Oliver lo templari. - Pere II. - Pere III. - Salvatge, Pere. - Serverí de Girona. (Cerverí)
ARNAU LO CATALÁ. Ben volgra s'esser pogués tot lo mal qu'ai fag desfar e 'l ben que non ai fag far, qu enaissí 'm fora ben pres se 'l bes fos mals e 'l mals bes, ia pueis no 'm calgra duptar ans fora le bes tan grans qu'en fora pars d'un dels sans era non sai cum s'anera de me tan son li mal gran e petit li be. Tan mi sen ver Dieu mesprés que 'm cuidei desesperar; mas vei qu'eu non o dei far quar máiers es sa mercés que 'l mieus grans peccat non es. Aissó 'm fai assegurar pero ben voilgr' atrestans viure e de iorns e de ans a sa honor per meill trober mercé com ll'ai estat fals e de mala fe. Verais Jesucrist, no 'us pes s'ieu vos ans de ren pregar; mercés non laissés cobrar al diabol que tenc pres; e s'anc sire qu'il plagués al cor o vendatz tot car: le cors qu' a fach los enjans suefra las penas e 'ls dans; el cors n'aia pena que il cové qu'el n'a trait vos e s'arma e se. Ben sai, si ia 'm val mercés, que mercés será ses par sol aiçó 'm deu esglaiar quan re plus fag non agés; mas las semanas e 'ls mes e 'ls ans qu'ai laissat passar qu'ieu non fai Dieu remenbrans sol aissó 'm deu esser dans, quar gizardon no fei hom de no re e quier l'a tort qui non á fag de que. Ben sai qu'a tart mi sui pres vas Dieu de mercé clamar, mas el nos mandet so 'm par que qual c' ora qu'ieu vengués no 'm soanería ges e fora tems d'albergar, pero ben volgra enans laissar mos faillimens grans quar en sa cort no pot intrar so cre nulls homs tachat de nulla mala re. Les segles fals e truans vils e semhaires d'enjans (o sembaires) ab hú non a nullhs hom honor ni be pus ama Dieu ni 'l blan, ni 'l tem, ni 'l cre.
ALTRAS OBRAS D'EST POETA. I. Dieus verais a vos mi ren. II. Be n' es razós qu' eu retraya.
GUILLEM DE CERVERA.
Si tot letra no say, En Guylan de Cerveyra als plans comenseray plan' obra vertadeyra. Mas no 'm conexerán, ies ne m'entendrán be, can mon nom ausirán, ne 'ls sovendrá de me. No conosc ablatius, singulars ni plurals, verbs, oblics, sostantius, ne mudes ne vocals, Pretérits ne presens, consonans, leonismes, ne ab sens ne accens, ne comtes d' argorismes. (ni cuentas de algoritmos; comptes) Mas am e-z ay amat, e-s enquer amaray, e pas e-z ay passat e lig e ligiray. Car ligir ditz emblar, perqué emblar volgra mi á tot vil malestar, c' aytal emblar vey fi. E ligirs ditz coylirs, perqu' eu volgra cuylir amor, plasers, servís ab poder de servir.
E ligirs passar dits, perqu'eu volgra passar ab los tres reys, guarnits de tot arnés, la mar. E ligirs dits ligir, can hom la letra lig, e triar e-z eslir, si tot be no comfig. Eslir volgr' e triyar, si pogués, mal e be, e 'l be pendre, laixar lo mal, c' axi-s cové. E volgre ligir libres, on conagués cals suy, e co 'l mon vay con gibres, cals seray e cals fuy. Fiyl, per vos altres dic aquestz dits planament, car volgra fossatz ric de saber e de sen. Esguardan m'escoutats e de cor m'entendets, e can be m'entendats, mos plans dits retenets. Qu'escoutars sens entendre fa mays trop mal que be: qui escouta, rependre se fay, can no reté. Lo be, c' als bons aus dire, e laix' anar lo mal; c' hom no deu re escriure, hon perda son iornal. Tots vostres V. sens vuyl metats en l' escoutar, car lay, bon guardon l'uyl fan de se 'l cor virar. E no podrets far re, ni menar ab les mas, que 'l cor no y an de se, en bocha ni en mas. No pot hom re sentir, que 'l cor adés no y an, tuyt me porán ausir, mas be no m'entendrán. BERNAT D'ESCLOT. Car say que caminant per terra navegant avets sercat lo mon vivent ab gran sejorn e á les vets desayre perqué podets retrayre e respondre al petit melor dejus scrit donchs no 'm vullats mentir amich Vilarubir mes vos prech que 'm digats qual vida may vos plats de la terra ó la mar car moltes veus lausar vos é oida la terra é mayorment si gerra ere deyets que vich fariets vostre brich tos temps de vostra vida mas vey que be 'us otblida car vos ets si girats que de luy les tres parts fets vostre domicili en la mar qui Navili no guardets al ne bo al que ayats dejus pro fuyl peril es grant pel que nostron infant pugats be arecar alarme infernar faent baube bebay vuyles que perde ho guay lo las comendetari quil seu per violari comprar n' osa fiat, mas com ab luy costat aurets aurá plaser que cabal puxa aver car lo guany es ten poch. ... AMANEU DES ESCÁS. Dona, per cui planc' e sospir joven, car á tart vos remir, per mercé 'us vuelh preiar e 'us prec que vulahtz saber mon sen e mon cor e mon estamen, e co m' a fin amor conqués e vençut e laissat e prés per vos que non faitz á blasmar; que jes non podés devinar jeu com vos am, si no 'us o dic
…....
vers es, gentils don' e plasens, que vos sabetz be qu'ien vos am, mas jes no sabetz com aflam et art mon cor per vostr' amor, c' anc nulh temps mais aital ardor non ac mos cors ni no sentí; vers es lo reprochier c' om di: Tal se cuia calfar que s' art. E li vostre plazen esgart fon me tan dos al comensar que 'l dos m'es tornatz en amar com di 'l repropchier que vers es: Aital cuiá penre qu' es pres. Tot enaisí m'es avengut que pres e liat e vencut m'avetz vos et amors essems; e Dieus do 'm vezer loc e temps que portetz vostra part del fais, qu'ieu l'ay tastat, e non engrais, ans m'amagrezisc a sobrier, per que 'm sove d'un reprochier c' ai mantas vetz auzit contar: Que aital fais Deu hom levar Su 'l col que 'l puesca sostenir; dona, et ieu no puesc' sofrir jes lo fai sex la vostr' adjuda. Amors es com miega perduda, cant es trastota d'una part; que l'us n'a e l'autr' atretan, adoncx val amors a guaran lial e bona et entieira; et es fort avinen manieira, can l'us amicx a l'autre val, e dire 'us n'ay si no 'us sab mal, un repropchier que fort m'asauta: C' ab la una ma lavo-s l' altra, et ambas los huels e la cara. Vos sabetz, dona gentil, clara, que us plazers autren' adutz; e per so car mi soi rendutz á vos et al vostre voler, per razó 'm deuria valer amor e servirs e mercés e sufrensa e bona fes, e vey que negús no m'acor; peró en vostra gran valor m'albir et ay bon esperansa, C' aisí cant n'ay gran malenansa, n'auray gran be ab joi isnel, C' apres la plueia fara bel, so ditz hom salvaljes
…......
C' ai auzit dir manta sazó: Que l' autrui dol badalha so .... Un repropchier ai auzir dir: Piegiers es sofrir que morirs, e sofrirs es coma languirs e languirs es com pietz de mort... ALTRAS OBRAS D'EST POETA. I. El temps de nalador. II. En aquel mes de mai. III. A vos, que ieu am desamatz. RAMON LULL. (Está en OBRAS RIMADAS DE RAMON LULL, ESCRITAS EN
IDIOMA CATALAN-PROVENZAL, PUBLICADAS POR PRIMERA VEZ
CON UN ARTÍCULO BIOGRÁFICO, ILUSTRACIONES Y VARIANTES,
Y SEGUIDAS DE UN GLOSARIO DE VOCES ANTICUADAS POR GERÓNIMO ROSSELLÓ. PALMA. IMPRENTA DE PEDRO JOSÉ GELABERT. AÑO 1859.
)
I. Un consili vuyl començar en mon coratge, e xantar, per ço que faça enamorar tots cells qui ho poden far per Deu servir, e lo sepulcre conquerir: molt ho desir. En consili tan gran siats, e tan bellament ordenats, que Deus ne sia molt honrats e mant hom ne sia salvats, e tot lo mon en lonch, ample é pregon (lònch en Rosselló, con nota 1) haja ahon. En consili no façats for (fòr en Rosselló) per argent, castell, ne per or; (òr en Rosselló) temets ho com seny si que mor; (cóm en Rosselló) car si havets bo e gran cor, ( en Rosselló) ¡Ah! ¿que dirán Juseu, sarrahí, vestian (crestian en Rosselló; vestian es errata) tartres é man? En consili no siats duptós, avar, ni trist, ne peresos, (avár, pererós en Rosselló) tant forts siats complits d'amors, (fòrts en Rosselló) de suspirs, lágremes é plors, per bon amar (bòn en Rosselló) que Deus vos faça acabar lo seu honrar. En consili hajats consell ab hom ardit é no volpell, á consellar per bon capdell, (bòn en Rosselló; nota 2) e si 'u havets serets molt bell; car hom vestit de vicis é mal sperit es mal garnit. En consili qui 'us diu de no, de no diu al Senyor del tró, (trò en Rosselló) qui per amor en la creu fo: si ell lo lexa abandó (éll en Rosselló) al diable infern será son stable turmentable. En consili Deus vos ajut; temme no siats decebut, (desçebut en Rosselló) car mant home ha leu volgut alcú be far qui es recregut ( en Rosselló) al començar; prech Deus qu'eus vulla amparar ab bo amar. ( en Rosselló) En consili ans que parlets guardats en quals començarets; en tots homens non vos fiets, car mant home no está drets. iAh, bon amich! Savi 's qui per altre 's castich e tem destrich. En consili lo pech moltó (péch en Rosselló) engana 'l lop é lo leó, e la volps engana al capó (volp; rapó; nota 3; capó) e mant hoc es pijor que no. (hoc : sí afirmativo en OCcitano) Si no 'us guardats, por mant hom serets enganats e menyspreats.
En consili guardats la fi ( en Rosselló) de Deu, qui está lo camí de parais, veray fi; (paradis, fí en Rosselló) de si hi anats vespre é mati, (matí en Rosselló; nota 4) segur irets, barat ne tort mal no tembrets; (tòrt, en Rosselló; nota 6) perfayt serets. (nota 6 en Rosselló) De las obras d'est poeta sols publiquem aquesta. Fou un dels talents mes privilegiats de son segle y compongué moltíssimas obras. Qui vulla coneixe sas rimas (que fan un volum de 700 páginas) veji la edició que l'any 1857 (la que yo he editado es de 1859) publicá en Mallorca 'l llorejat poeta y Mestre en gay saber En Geroni de Roselló. GUILLEM DE MUR. D'un sirventés far me sia Dieus guitz quar comensat l' ay per bona razó, quar lo sanch bers on Dieus fon sebelhitz vólon liurar aissilh qui de lay so, e sia certz quals que s'en entremeta e n'intra en mar en bona ensió que Jhesum Crist en tan luec los meta en paradis, quon li siey mártir so. Per quascús gart quon irá garnitz; quar Dieus no vol qu'ab l' autruy garnizó, de qu'autre á tots sia despossezizts, lai pas nulh hom ses satisfactió. per qu'iéu non cre qu'a 'ital home prometa Dieu son regne, ni que s'amor li do, si ben lai vay ab arc ni ab sageta qu'el sout que pren cobra son gazardó.
Non cre sia per Dieu gent aculhit ricxs hom que pas ab l'autrui messió ni selh qu' a tort n'a los sieus descauzitz ni fai raubar per aquelh' ochaizó, quar Dieus sap tot que porta en sa maleta, e s'ab tortz vay, trabalha s' en perdó, quar Dieus vol cor fin ab volontat neta d'ome que pas mais per lui que per dó. L'archivesque prec de cui es Toleta (Arzobispo; Archiepiscopo, etc) qu'amoneste lo bon rey d'Aragó que per complir son vot en mar se meta e per tener en pes son bon ressó. ALTRAS OBRAS D'EST POETA. I. Guilhem de Mur, que cuia far. II. Giraut Riquier, segon vostr' essien. III. Guilhem de Mur, chauzetz d' esta partida.
OLIVER LO TEMPLARI.
Estat aurai lonc temps en pessamen de son don ieu vuelh un sirventés far, car no vei res que 'm pogués conortar de l'or' en say qu'el bon rei fon perden ab sos barós et el cam desgarnitz pels turcx savais mot laiament aunitz; mas ara 'm platz car vey que no 'ls oblida, ans clamaray mentre er cors aia vida.
La rezenzó e 'l sepulcre breumen
(als turcs felós) als convenc a laissar per que n'an fag mans homs de say crozar coms, ducx, marqués e 'ls autres eyssamen (condes, duques..) per qu'ieu prec sil qu'es visibles Trinatz (Trinidad; Trinitat; trino, 3) ver Dieus, ver hom e ver San Esperitz (verdadero Dios, hombre, E.S.) que el lur sia ver stella caramida e 'ls guit e 'ls guart e 'ls perdó lor falhida.
Rey d' Aragó de tot mal non chalen c' avetz conquist de Tortos' al Biarne, (Bearne, Bearn, etc) Malhoga, sovengáus d'outramar, (Mallorca, Maiorga, Mallorques, etc) per qu'autre non pot esser tenens del sieus temple que avet tan gen servit; e car vos es del mon lo plus ardit de fag d'armas ni Roma vos convida acoiretz sai o tot lo mon vos crida. S' el rey Jacme ab un ters de sa gen passés de lai leu poyra restaurar la perd' el dar e 'l sepulcre cobrar car contra lui Turcx non an garnimen, (los turcos, el turco) qu' el sa n' a tan (vençutz) e desconfitz pres e liatz, mortz, nafratz e delitz (de mons) e tors en batalla en ramida et a conqués so que tanh a sa vida. Paire veray, senhér del firmamen qu'en la Verge vengués per nos salvar e batisme prezés per l'antica ley (sus en la crotz) on morís a turmen e puey traissés d' iffern los just peritz resucités qu'aisí o trobam escritz (sia guitz) quan lo rey qui ten Lerida (Lérida; Leyda; Lleida, Ilerda, Ilerde) al jutjamen sia en nostra partida. Rey d'Aragó volgra-us vezes garnitz ab M. Vassolhs vostres en cam floritz e que y agues II com en qui pres guida e 'ntre 's vescoms el senhor de Gelida. (y entre los vizcondes..) PERE II. - GUERAU BORNEIL.
GUERAU.
Be-m plaria, séigner reis ab que-us vis un pauc de lezer que-us plagués que-m diguessetz ver si-us cuiatz qu'en la vostr' amor a bona dompna ton d'onor si com d'un autre cavallier; e non m'en tengás per guerrier aus mi respondés frauchamen. (franchamen? francamente?) PERE II. Guirautz de Borneil, s'ieu mezeis no-m defendés ab mon saber ben sabés on voletz tener per so ben vos teng a follor se-us cuiatz que ma ricor vailla mens a drut vestadier; aissí vos pogratz un denier adesmar contr' un march d' argen. (dinero: denario; marco de plata) GUERAU. Si-m sal Dieu, séigner, mi pareis de dompna qu' enten é valer que ia non failla per aver ni de rey ni d'emperador, non fassa ia son amador, so m'es vis, ni no ill a mestier car nos ric home sobraussier non vóllen... PERE II. Guirautze, non está genseis si 'l ric sap onrar ni temer si donz el cor ab la poder li josta, co 'l te per seignor, preza 'l donc menz per sa valor s' é mal no 'l troba sobrier: ja sólon me dire reprobier que cel val mais e mills pren... ... Guirautz, anc trop ric no-m despeis, en bona domna conquerer mas en s'amistat retener met ben la forsa e la valor si 'l ric se fan galiador, e tan non ámon huei com er de mi non creas lausenguier qu'eu am las bona finamen...
…...
Guirautz, hoc ben d'amor leugier mas a mi no-m dones parier qu'ieu n'ai guazaignat per cen. (Milà ) http://64.233.161.118/books?id=oi5AAAAAMAAJ&pg=PA354&vq=quan&dq=editions:UOM39015063044666&output=html_text&source=gbs_toc_r&cad=4 PERE III. Peire salvagg' en greu pessar (Pere Salvatge, que contesta) me fan estar dins ma maizó Las flors que say volon passar senes guardar dreg ni razó; Don prec asselhs de Carcasés e d'Ajenés et als Guascós prec que lor pes (gascons, gascones, de Gascogne) si flors me fan mermar de ma tenensa; mas tal cuia sai gazanhar perdó que 'l perdós s li er de gran perdició. (s+li+er, tres palabras) E mos neps que flor sol portar vol cambiar, do no 'm sab bo, son senhal et auzem comtar que 's fai nomnar rey d'Aragó, mas cuy que plays' o cui que pes los miéus jaqués se mesclarán ab lor tornés e plas' á Dieu que 'l plus drey-turier vensa; qu'ieu ja nulh temps per bocelh de Bretó no laysarai lo senhal del bastó. E si mi dons al cor cortés ples de totz bes Salvagge, valer mi volgués e del seu cor me fes qualque valensa per enemicx no 'm calgra garnizó ni desplegar pennol ni confaló. PERE SALVATGE. Senher, reis qu'enamoratz par non degra star ab cor feló contra flors, ans deu albirar com posca far ab bon ressó culhir las flors en aquel mes on l' estiu es! E las flors naisson plus espés e 'ls culidors sian de tal valensa qu'en poig ni plan, en selva ni boyssó (puig; pueyo; puey, etc, podium) no láisson flor de sai Moncanegó.
(mon, mont, monte, montis Canegó: Canigó; 2785 m; Pirineos; límites de los condados de: Rosellón, Conflent, Vallespir)
SERVERÍ DE GIRONA. No val iurars lai on falh lialtatz, ni razonars en cort que dreg so an, ni demandars lai on renh cobeitatz, ni castiars qui vergonha non blan; ni val mercés lai on falh chauzimens, ni chauzimens lai on mals es á tria, ni belhs arnés entre 'ls crois lagz tenens, ni digz cortés en loc de vilania.
No y val lauzars a selh cui falh bontatz, ni ensenhars lai on saber pren dan, ni val callars ab servitors malvatz, ni convidars en taula ab glotz manjan; ni gen aprés entre 'ls mals entendens, ni entendens ab pega companhia, ni fis sotzmés ab donas desplazens, ni meritz pres on no y es mais falsia. No val preiars ab vilars vil puiatz ni gen parlars ab selhs que van gaban; ni val chantars entre 'ls tritz e 'ls iratz ni val donars als us autres rauban, ni parentés ab croys avars parens, ni ricx parens lai on falh manentia, ni homz entés entre 'ls fols respondens. ni fait enprés ab selhs que aver desvia. Ni val tiorns clars, ni lumz als issorbatz ni prim trobars ab mals entens truans, ni val gardars als maritz fellós fatz, ni menassar á mollers quan mal fan, ni bona fes ab malvatz mescrezens; ni val crezens en terra de falsia ni dos promés ab messongiers manens, ni reys plaidés tollens quan dar deuria. No val amars lai on es falsetatz, ni sopleyars vas folhs humilian, ni val onrars ab croys outracuiatz, ni captellars entre 'ls necis estan. Ni ricx després per dar fals jutjamens, ni jutjamens dreitz ab falsa baylia, ni val purs pes fazen latz falhimenz ni fortz paés ab mala senhoria. Seprepretz es bon' e bell' e prezens entre 'ls plazens e 'l cartz ab cortesia. A pres conqués el rey e 's tan valens qu'om dels cortés per pus cortés lo tria.

____
Tans daussor: afans las! pezans, tan pas e dans mal pas tan grans qual vas d'amor an mas ay atrás ses jai, no 'm trairay per paor. qu'esmay,
esglay Gen
mi fai n'atén don plor; emen cors clar d'amen no 'm par plazen m'ampar qu'aport qu'amar mi, mi fai men qui ses dar ma fi am si greu mal no vi coral ma mort; mortal quan no 'm val denan e fa 'l ploran doblar penan ab greu pensan martir; baizan res la veí no 'm pres il qui tan s'es confort encés vis pogués dos ris ja ses cors fis merces blanc lis mi lais... guerir m'aucís
que 'm faitz pieitz á gran tort. Mals
iornals Cars corals afars mortals amars sessals espars sos amars e mos d'aucir, cors blos hon secós mais mon airos amon de nos pus fon iassé ab mon servir dezir, per qual plazer qu'es per esglays iorn ser esmays non vuelh m'er lays doná 'l do e mays tal ressó si 'm fays selh bo d'aytan ricx do secors. que 'm fo qu'ab promes vostra mercé. bon cap acap Glatz qu'escap venatz al cap m'er pratz que cap floratz entre 'ls fals parladors. si 'us platz m'amors, Ab fels mes cap m'er mels ans sab e cels far gap cruzels sens gab e gels si de totas valors. freitz flors, fays Silh qu'es dels cartz honors pantays e 'l rey Peire pretz sors. ALTRAS OBRAS D'EST POETA. I. Baile, jutge, cosselhier d' aut senhor. II. Totz hom deu far aço que 'l vielhs sers fa. III. A greu pot hom conoisser en la mar. IV. Bel mon volgra que son nom dreg seguis. V. En mal punh fon creada. VI. Cuenda chansó plazen ses vilhanatge. VII. A vos me suy bona dona donatz. VIII. Puy semblet genier amors. IX. Qui bon frug vol reculhir, be semena. X. Un vers ferai dels quatre temps del an. XI. Man ric mi demandon si am. XII. Si tot s' es braus l' ayrs é 'l mes. XIII. Cavayers e sirvens. XIV. S' ieu fos tan rics que pogues gent passar. XV. Si volets dir de mí. _____

Què vol Hitler ?

¿Què vol Hitler?  ¿ Qué quiere Hitler?  El estrecho vínculo entre el nazismo y el nacionalismo catalán Es bien sabido, gracias entre otr...