Mostrando entradas con la etiqueta dire. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta dire. Mostrar todas las entradas

Lexique roman; Far


Far, v., lat. fari, dire, parler.

Bella, fi m'ieu, cum etz aissi?

Gavaudan le Vieux: L'autre dia. 

Belle, me fis-je, comment  êtes-vous ici?

Amicx, fas elha, gilos brau

An comensat tal batestau.

G. Rudel: Pro ai del. 

Ami, fait-elle, méchants jaloux ont commencé telle querelle.

ANC. FR. Or ai, fait-il, parlé folie.

Marie de France, t. II, p. 311. 

Li quens, font-il, de Flandres nos a à vos tramis. 

Roman de Rou, v. 2927. 

Jo, fist Jonathas, vendrai al rei là ù il serrad.

Anc. trad. des liv. des Rois, fol. 25. 

A ceste nécessité, fait Platon dans Suidas, les dieux ne répugnent ny contrarient.

Camus de Belley, Diversités, t. 1, fol. 231.

2. Facundia, s. f., lat. facundia, faconde, éloquence.

Lo do de entelligencia e de facundia.

(chap. Lo don de inteligensia y de facundia : elocuensia : capassidat de parlá (be.))

Cat. dels apost. de Roma, fol. 161. 

Le don d'intelligence et de faconde. 

CAT. ESP. PORT. Facundia. IT. Facondia.

3. Prephatio, s. f., lat. praefatio, préface, partie de la messe.

Las collectas e la prephatio.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 90. 

Les collectes et la préface.

CAT. Prefaci. ESP. (prefacio) Prefación. PORT. Prefação. IT. Prefazione.

4. Afablitat, s. f., lat. affabilitatem, affabilité.

Als estranhs afablitat.

Eluc. de las propr., fol. 173. 

Affabilité envers les étrangers. 

CAT. Afabilitat. ESP. Afabilidad. PORT. Affabilidade. IT. Affabilità, affabilitate, affabilitade. (chap. Afabilidat.)

5. Enfantar, Effantar, Efantar, v., enfanter.

Concebras per l' aurelha 

Dieu que enfantes vergina.

Pierre de Corbiac: Dona dels angels. 

Tu concevras Dieu par l'oreille afin que tu enfantes vierge.

Enfantet lainz son fyll 

Sens dolor et sens tot peryll.

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Là dedans enfanta son fils sans douleur et sans aucun péril.

La femna, cant vol efantar. Liv. de Sydrac, fol. 26. 

La femme, quand elle veut enfanter.

Ab dolor effantaras. Brev. d'amor, fol. 58.

Tu enfanteras avec douleur. 

ANC. FR. Fut enfanted li cercles de la terre.

Anc. trad. des Ps. ms., n° 1, ps. 89.

ANC. CAT. Enfantar, infantar. IT. Infantare. (ESP. infantar, parir; chap. parí.)

6. Enfantamen, Efantamen, s. m., enfantement.

Ans que fos l' enfantamens.

Pierre de Corbiac: Dona dels angels.

Avant que fût l'enfantement.

Virgis aprop l'efantamen. Liv. de Sydrac, fol. 8.

Vierge après l'enfantement.

La dolor de mon ventre, après l'enfantament. V. de S. Magdelaine.

La douleur de mon ventre, après l'enfantement. 

ANC. CAT. Infantament.

7. Infancia, s. f., lat. infantia, enfance.

Infancia, puericia.

Cartulaire de Montpellier, fol. 174. 

Enfance, âge puéril. 

CAT. ESP. PORT. Infancia. IT. Infanzia. (chap. Infansia, infansies, tems al que se es chiquet o sagalet.)

8. Enfansa, Efansa, s. f., enfance, enfantillage.

Non l' es grans honransa

Selh que ditz mal d'aisso don nays enfansa.

R. Jordan: No puesc.

Ne lui est grand honneur à celui qui dit mal de ce dont naît enfance.

Anz es folia et enfansa,

Qui d' amor a benenansa,

Qu'a om n' auze son fin cor descubrir. 

B. de Ventadour: Ab joi mov. 

Mais c'est folie et enfantillage, qui a bonheur d'amour, qu'il en ose découvrir à homme sa fine pensée.

Amicx, quan se vol partir 

De si dons, fai gran efansa.

G. Faidit: Sitot ai tarzat.

Un ami, quand il veut se séparer de sa dame, fait grand enfantillage.

(chap. Sagalada, sagalades, chiquillada, chiquillades; coses de chiquets.)

9. Enfanteza, s. f., enfance, jeunesse.

Fom un que vi lo rey del cel

En s' enfantesa.

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Fut un qui vit le roi du ciel en son enfance.

La on el nos agues offendut, nos lo y devriam perdonar per sa enfanteza.

Hist. abr. de la Bible, fol. 9.

Là où il nous eût offensé, nous le lui devrions pardonner à cause de sa jeunesse. 

ANC. CAT. Infantesa.

10. Enfantilhatje, s. m., enfance, jeunesse, enfantillage.

Per penre bon usatje

En lor enfantilhage.

Amanieu des Escas: En aquel mes. 

Pour prendre bon usage en leur enfance.

11. Enfantilhorga, s. f., enfantillage. 

Vol dir que layssadas avia totas sas enfantilhorgas et avia fagz e costumas e portamens d'ome perfieg. V. et Vert., fol. 105.

Veut dire qu'il avait laissé tous ses enfantillages et avait actions et coutumes et conduite d'homme parfait.

12. Enfantayritz, s. f., lat. infantaria, celle qui enfante.

L' enfantayritz non a taqueta

De sang, mays es pura e neta.

(chap. La paridora no té (cap) taqueta de sang, sino que es pura y llimpia.)

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Celle qui enfante n'a pas petite tache de sang, mais elle est pure et nette.

13. Enfan, Effan, Efan, s. m., lat. infans, enfant.

Enfans que teta.

P. Cardinal: Las amairitz.

Enfant qui tète.

Pus fom amdui enfan, 

L' ai amad' e la blan.

B. de Ventadour: Lo gens temps. 

Depuis que nous fûmes tous deux enfants, je l'ai aimée et je la caresse.

Si com l'enfas qu'es alevatz petitz. 

P. Raimond de Toulouse: Si com l'enfas. 

Ainsi que l'enfant qui est élevé petit.

Loc. Plor tota dia, faz cosdumna d' efant. Poëme sur Boèce. 

Je pleure tout le jour, je fais coutume d'enfant.

Dis que reys, que lo sieu vai donan 

Ni s' en torna, fai costuma d'enfan.

Bertrand de Born: Un sirventes. 

Je dis que roi, qui va donnant le sien et s'en dédit, fait coutume d'enfant.

Femna qu' a pena d'effan. Brev. d'amor, fol. 113.

Femme qui a peine d'enfant. 

Non ai de sen per un efan.

B. de Ventadour: Non es meravelha. 

Je n'ai pas de sens pour un enfant.

- Infant, titre spécialement consacré à certains princes.

Al efant d'Aragon platz,

Don Peire, chans e solatz.

G. Riquier: De far chanso.

A l'infant d'Aragon, Dom Pierre, plait chant et allégresse. 

(N. E. El infante que será el rey Pedro III de Aragón. De Alfonso II de Aragón, N Anfos, Nanfos, N' Anfos, Adefonsus, etc. tenemos algún texto en provenzal, como “mantas vetz”; y de otros reyes como Pedro II. Martín I, en su lecho de muerte, contesta “hoc” : òc, oc, och : sí, a las preguntas que le hacen. Los deputats del General de Cathalunya, en 1461 y fechas posteriores, aún usan el hoc afirmativo:

https://historia-aragon.blogspot.com/2021/02/14-de-junio-resposta-de-hoc-o-de-no.html ; creo que incluso Juan II y su hijo Fernando II de Aragón, el católico, usaban esta partícula afirmativa que caracteriza a la lengua de oc, Languedoc, lenga d'òc, y todas sus variantes y dialectos, “catalan comprés,” como escribía Loís Alibèrt en su “Gramatica occitana segon los parlars lengadocians” 

En este libro y el anterior, Choix de poésies des Troubadours, Raynouard explica muy bien cómo se forma en Francia la plana lengua romana, langue romane, romance, romans, romanç, romantz, occitano, occitan, provenzal, provensal, provençal, Provence, etc. etc.)

CAT. Infant. ESP. PORT. IT. Infante. (chap. infán, infans, infanta, infantes,  fills o filles dels reys.)

14. Enfantet, Efantet, s. m., enfançon, petit enfant.

L' enfantet enmalhotat

Met sus l'autar que si plorava.

(N. E. En la novela Pedro Saputo de Braulio Foz, dice que no lo bautizaron con mantellina.)

Cant ac fag noirir l' enfantet.

V. de S. Honorat. 

Il met sur l'autel l' enfançon emmailloté qui pleurait.

Quand il eut fait nourrir l' enfançon. 

Pres l' efantet pel ma.

(chap. Va pendre al chiquet per (de) la ma; no es lo mateix que chiquet pelma, com va sé Carlitos Rallo Badet de chiquet, y encara li dure.

Ell escriu xiquet perque está mol destorbadet, lo pobret aragonés baturro catalanista lobotomisat: Pininfarinetes.)

V. de S. Énimie.

Prit le petit enfant par la main.

ANC. FR. Quelquesfois encor l' enfantelet, la femme, etc.

Du Bartas, p. 350.

15. Fantin, s. m., enfant, petit enfant.

Li trey fantin en la fornais. Doctrine des Vaudois.

Les trois enfants dans la fournaise.

16. Effanti, adj., enfantin.

Tals a lo semblant effanti.

P. Cardinal: Tan son. 

Tel a le semblant enfantin. 

ANC. FR. Estoit encore trop rudes et trop enfantiz.

Rec. des hist. de Fr., t. III, p. 277.

17. Infantil, Efantil, adj., lat. infantilis, enfantin.

Sa etat infantil termena quan comensa la pueril.

(chap. Sa (: la seua) edat infantil acabe cuan escomense la pueril.)

En etat efantil.

Eluc. de las propr., fol. 69 et 98.

Son âge enfantin il termine quand commence le puéril.

En âge enfantin.

ESP. PORT. Infantil. IT. Infantile. (chap. Infantil, infantils.)


Far, s. m., lat. pharus, phare.

Si vol tener vas lo far.

Un troubadour anonyme, Coblas esparsas.

S'il veut tenir vers le phare.

ANC. CAT. ESP. PORT. IT. Faro. (chap. Faro, faros, com lo de Formentor a Mallorca.)

Far, s. m., lat. pharus, phare.

Lexique roman; Diptonge - Predit


Diptonge, s. f., lat. diphthongus, diphthongue.

Diphthongi autem dicuntur quod binos phthongos, hoc est voces, comprehendunt. Priscian. Gramm., lib. I, col. 561.

Diptonges es ajustamens

De doas vocals essems, fazens

En una sillaba lur forsa.

Leys d'amors, fol. 3.

La diphthongue est l'assemblage de deux voyelles ensemble, faisant leur force en une syllabe.

CAT. Diftongo (N. E. Si lo veis escrito de otra manera será uno de los tongos del dialecto catalán moderno).

ESP. (chap.) Diptongo. PORT. Diphtongo. IT. Dittongo.

2. Diptongar, v., réunir en diphthongue, faire diphthongue.

Part. pas. Si la sillaba es diptongada.

(chap. Si la sílaba está diptongada.)

Si la syllabe est réunie en diphthongue.

Substantiv. Encaras avetz yssemples dels diptongatz, vairs, neysh, etc.

Leys d'amors, fol. 8. 

Vous avez encore un exemple des mots faits diphthongues, vairs, neysh, etc. 

ESP. Diptongar. IT. Dittongare. (chap. diptongá.)


Dir, Dire, v., lat. dicere, dire.

Ades ses lieis dic a lieis cochos motz

Pois quan la vei, no sai, tant l'am, que dire.

Arnaud Daniel: Sols sui que sai.

Toujours sans elle je lui dis mots empressés, puis quand je la vois, je ne sais que dire, tant je l'aime. 

Li faria tantas messas dir.

V. de Guillaume de la Tour. 

Lui ferait dire tant de messes. 

A me platz mais que us blasme dizen ver,

Que si menten vos dizia plazer.

B. de Rovenac: D'un sirventes.

Il me plaît davantage que je vous blâme disant vrai, que si mentant je vous disais chose agréable.

Diguatz d'aisso vostr' albir. 

T. de G. de La Tour et de Sordel: Us amicx. 

Dites votre avis de ceci. 

Qu'ieu 'l disses un escac sotilmen.

B. d'Auriac: S'ieu agues.

Que je lui disse un échec adroitement.

Loc. Domna, vostr'om suy per far e per dir. 

(chap. Dona, yo soc lo vostre home per a fé y per a di.)

Deudes de Prades: Tant sent al.

Dame, je suis votre homme pour faire et pour dire.

Bel' e plazens, si que no n' es a dire, 

Negus bos ayps qu'om puesc' en domn' eslire.

Pons de Capdueil: Tant m'a donat.

Belle et agréable, tellement qu'il n'en est à dire (il n'y manque) aucun bon avantage qu'on puisse distinguer en une dame.

Tals don res a dir non fos.

Elias de Barjols: Belhs guazans. 

Telle dont rien ne fût à dire.

ANC. FR.

Car surmontée estoit la matière par l'art, 

En elles la parole est seulement à dire.

P. de Brach: Trad. de la Jérus., ch. 16.

Aisi cum nef n'en fu à dire 

I arivent à sauvement. 

B. de Sainte-Maure, Chr. de Norm., fol. 169.

- Qu'ametz mais dir oc que non.

Gui de Cavaillon: Senheiras.

Qu'il aimât mieux dire oui que non.

Car qui sol dir oc ar ditz non,

S' era rei o 'nperaire,

Sos pretz non pot valer gaire.

T. d'Albertet et de Pierre: En Peire. 

Car qui a coutume de dire oui dit non maintenant, s'il était roi ou empereur, son mérite ne peut valoir guère. 

Quar non es bo de so que reys autreya, 

Quant a dig d'oc, que pueys digua de no. 

Bertrand de Born: Pus Ventadorn. 

Car il n'est pas bon au sujet de ce qu'un roi octroie, quand il a dit d'oui, qu'après il dise de non. 

De tot quan lhi quis no 'l dihs de no. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 95. 

De tout ce qu'elle lui demanda il ne lui dit de non. 

CAT. Per axó no t dirá de no.

Dicc. cat.-castel.-latino, t. 1, p. 265. 

ESP. Dice el conde don Remond: Decid de si ò de no.

Poema del Cid, v. 3220. 

IT. Ricciardo disse di sì... Nè di questo direte di no.

Boccace, Dec, V, 4, et III, 7. 

- El regne fo devisitz en tetrarchias, so es a dire en IIII partidas.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 5.

(chap. Lo regne o reino va sé dividit en tetrarquíes, es a dí, en cuatre parts, partides.)

Le royaume fut divisé en tétrarchies, c'est-à-dire en quatre parties.

Part. pas. Costumas del dich pays.

(chap. Les costums del dit país.)

Statuts de Provence. Julien, t. II, p. 63. 

Coutumes du dit pays.

Las causas dichas.

Leys d'amors, fol. 146. 

Les choses dites.

Totas las avan dichas causas.

(chap. Totes les abán dites coses.)

Tit. de 1280, Arch. du Roy. Querci. 

Toutes les avant dites choses.

ANC. IT. Quand' el sia fatto, e ditto... 

El libro ch' io t' ò ditto. 

Barberini, Doc d'amore, p. 228 et 239.

IT. MOD. Detto. 

CAT. Dir. ESP. Decir. PORT. Dizer. IT. Dire. (chap. di: dic, dius, diu, diém, diéu, diuen; dit, dits, dita, dites; diría, diríes, diríe, diríem, diríeu, diríen.)

2. Dig, Dit, s. m., lat. dictus, mot, parole, discours, le dire.

Que per dig de lauzengier 

Nostr' amor tornes en caire.

T. de la Comtesse de Die et de R. d'Orange: Amicx. 

Que par discours de médisant notre amour tournât de côté.

Segon los ditz de la santa Escritura.

(chap. Segons los dits de la santa Escritura.)

B. de la Barthe: Foilla ni flors. 

Selon les dits de la sainte Écriture. 

ANC. IT. Ritorno al primo ditto.

Barberini, Doc. d'amore, p. 189. 

ANC. CAT. Dit. ANC. ESP. Dito. ESP. MOD. Dicho. PORT. Dito. IT. MOD. Detto. (chap. dit, dits, dita, dites. Me ha dit que ting lo dit de la ma trencat.)

3. Dicha, s. f., dit, parole, propos.

La voutz aquesta dicha tres vetz lur retornet. V. de S. Honorat.

Trois fois la voix leur retourna cette parole. 

ANC. FR. Quand doncques il y a ès compositions poétiques quelque chose étrange et fâcheuse ditte touchant les Dieux.

Amyot, trad. de Plutarque. Mor., t. 1, p. 74.

CAT. Dita. (chap. dita, dites.)

4. Dictio, Dition, s. f., lat. dictionem, diction, mot, expression.

Sens e sabers e conoissensa

Es us sens en tres dictios.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 

Sens et savoir et connaissance est même sens en trois expressions.

Aspra concursios de dictios. Leys d'amors, fol. 108.

Apre rencontre de mots. 

Totas las ditions que finissen en ors. Gramm. provençal.

Tous les mots qui finissent en ors.

CAT. Dicció. ESP. Dicción. PORT. Dicção. IT. Dizione.

5. Diredor, Dizedor, Dezidor, Dizidor, s. m., diseur, rapporteur.

Diredor qui s vuelha sia.

Deudes de Prades, Poëme sur les vertus.

Soit diseur qui se veuille.

Mas falsa maldizenza

Mov de fals dizedors.

Aimeri de Peguilain: Per razon.

Mais fausse médisance vient de faux diseurs.

Adjectiv., qui doit dire, qui doit être dit.

El jorn de juzizi es dezidors.

Regla de S. Benezeg, fol. 61.

Il est devant dire au jour du jugement.

Continua las causas dichas a las dizidoiras.

Leys d'amors, fol. 146.

Continue les choses dites avec celles qui doivent être dites.

ANC. ESP. Dicedor. PORT. Dizedor. IT. Dicitore.

6. Dictional, adj., dictional, qui concerne le mot, le terme, l'expression. Si aytal rim son dictional; o son dic dictional per diversas dictios o per una. Leys d'amors, fol. 20. 

Si de telles rimes sont dictionales; ou sont dites dictionales pour divers termes ou pour un seul.

7. Benezir, Benesir, v., lat. benedicere, bénir.

Toza cara, 

Que us fai ara

Si me benezir?

J. Estève: Ogan ab. 

Fillette chère, qui vous fait à présent me bénir ainsi?

Quasqus hom deu benezir la via 

De tan bon senhor per on el va e ve, 

E ieu benezisc ley e ma dona quec dia.

G. Figueiras: Un nou sirventes.

Chaque homme doit bénir le chemin de si bon seigneur par où il va et vient, et je bénis lui et ma dame chaque jour.

Venir al monestier... per benesir. Philomena.

(chap. Vindre al monasteri... per a beneí.)

Venir à l'église... pour bénir.

Part. pas. S'en va tocar la lenga amb aquella aiga beneseyta.

(chap. S'en va tocá la llengua en aquella aigua beneída, beneita.) 

S'en va tocá la llengua en aquella aigua beneída, beneita.


Philomena.

Il s'en va toucher la langue avec cette eau bénite.

ANC. FR. Il vendoit les prouvendes et prenoit deniers de bénéir église.

Chron. de Cambray.

Lur créatur si bénesquirent.

Marie de France, t. II, p. 475.

Bénesquit à la maison Israël, bénesquid à la maison Aarun.

Anc. trad. du psaut. de Corbie, p. 113. 

Pur estre jà communiez

E bénescuz e seigniez.

Marie de France, t. II, p. 430. 

CAT. Beneir. ESP. Bendecir. PORT. Benzer. IT. Benedire. (chap. beneí: beneíxco o beneíxgo, beneíxes, beneíx, beneím, beneíu, beneíxen.)

8. Benedictio, Benediccio, s. f., lat. benedictio, bénédiction.

Las devotios 

Fan dessendre per forsa, ab benedictios, 

Lo cors de Jhesum Crist.

Izarn: Diguas me tu. 

Les dévotions font descendre par force, avec bénédictions, le corps de Jésus-Christ. 

Donet sa benediccio. Brev. d'amor, fol. 177.

Il donna sa bénédiction.

Loc. Mayre de benediction.

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Mère de bénédiction. 

CAT. Benedicció. ESP. Bendición. PORT. Benção. IT. Benedizione. (chap. Bendissió, bendissions.)

9. Bendir, v., dire du bien, bénir. 

Bendir e tener car.

P. Vidal: Ges pel temps. 

Bien dire et tenir cher.

Part. prés. Substant. Sui vostres bendisens 

E sers obediens.

P. Vidal: Ges pel temps.

Je suis votre biendisant et serf obéissant.

10. Bendig, s. m., bien dit, bonne parole.

Maldig ditz adreitamen

Vens bendig nesiamen.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Médisance dite adroitement vainc bien dit sottement.

11. Benedicite, s. m., bénédicité. 

Ditz benedicite e pres son dorn.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 76. 

Il dit bénédicité et prit son morceau. 

ESP. PORT. Benedicite.

12. Contradire, v., lat. contradicere, contredire, réfuter.

Non er hom per me blasmatz,

Si per dreg m'o contraditz.

Aimeri de Peguilain: Mantas vetz. 

Homme ne sera pas blâmé par moi, s'il me contredit cela justement. 

Anc vas amor no m puesc re contradire.

Arnaud de Marueil: Anc vas. 

Jamais je ne puis rien contredire envers l'amour.

Adv. comp. Si merces no m vol venir,

Mortz sui, senes contradire.

Elias de Barjols: Car comprei.

Si merci ne veut venir à moi, je suis mort sans contredit.

Prov. Del reprochier mi sove:

Qui non contraditz autreia.

Peyrols: Nuls hom.

Je me souviens du proverbe: Qui ne contredit octroie.

(chap. Yo men enrecordo del proverbio: qui no contradiu, calle, otorgue.)

Part. prés. Substantiv.

Aura grans contradizens.

(chap. Ell tindrá grans contradiéns.)

Brev. d'amor, fol. 150.

Il aura grands contredisants.

CAT. Contradir. ESP. Contradecir. PORT. Contradizer. IT. Contradire. (chap. contradí, contradís: yo me contradic, contradius, contradiu, contradiém, contradiéu, contradiuen. Se conjugue com lo verbo di. Se done lo cas de contradixco o contradixgo, que es castellanisat, de yo digo : yo dic.)

13. Contradit, s. m., lat. contradictus, contredit, opposition.

Ses lo lor contradit. Trad du Code de Justinien, fol. 31.

(chap. Sense la seua opossisió, contradicsió.)

Sans la leur opposition.

Adv. comp. Ta maire soy ses contradigz. Passio de Maria.

Je suis ta mère sans contredit.

ANC. CAT. Contradit. ANC. ESP. Contradicho. PORT. Contradita. IT. Contradetto.

14. Contradictio, Contradicio, s. f., lat. contradictio, contradiction, opposition.

Ses retrag e ses contradictio...

Fan totz temps sa volontat ses contradicio.

V. et Vert., fol. 57 et 42. 

Sans retrait et sans contradiction... 

Font toujours sa volonté sans contradiction.

CAT. Contradicció. ESP. Contradicción. PORT. Contradicção. 

IT. Contradizione. (chap. contradicsió, contradicsions.)

15. Contradisament, Contredicement, s. m., contradiction.

Quant hac la terra presa ses contradisamentz. 

P. de Corbiac: El nom de. 

Quant il eut pris la terre sans contradiction.

Sença murmuracion e contredicement. Doctrine des Vaudois.

Sans murmure et contradiction.

ANC. FR.

Qui jouet à son chois sans contredisement.

Roman des quatre fils d'Aymon. Bekker, p. 4.

ANC. CAT. Contradisament. IT. Contradicimento.

16. Contradictori, adj., contradictoire, contraire.

Non hauretz degun contradictori... 

Aquestas paraulas son contradictorias.

(chap. Estes paraules són contradictories.)

Leys d'amors, fol. 152 et 117. 

Vous n'aurez personne contraire... 

Ces paroles sont contradictoires. 

CAT. Contradictori. ESP. PORT. IT. Contradictorio. (chap. contradictori,  contradictoris, contradictoria, contradictories.)

17. Desdire, v., dédire.

Mi dons es gaya e belh' e pros,

E tals que no m desditz en re.

E. Cairel: Si cum selh.

Ma dame est gaie et belle et noble, et telle qu'elle ne me dédit en rien.

Ren de que pueys se desdigua.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 

Rien de quoi ensuite il se dédise.

N Ugo, ges ieu d'aisso no us dediria,

Que ma domna Na Tiborcs tals non sia.

T. d'Hugues de la Bachellerie et de B. de S.-Félix: Digatz. 

Seigneur Hugues, je ne vous dédirais point de ceci, que ma dame Tibors ne soit point telle. 

Que nulha re no ylh desdic qu'elha m man.

Aimeri de Peguilain: En amor trop. 

Que je ne lui dédis nulle chose qu'elle me commande.

Adv. comp. Que cel on mais volra de be

N'aura guierdo ses desdire. 

Bertrand de Born: Sel qui camja.

Que celui où elle voudra plus de bien en aura récompense sans dédire.

CAT. Desdir. ESP. Disdecir (desdecir). PORT. Desdizer. IT. Disdire. (chap. desdí)

18. Desdizemen, s. m., reniement, rétractation.

Dizon alcus que los desdizemens de sant Peire foron en la mayson de Cayphas. Hist. abr. de la Bible, fol. 61.

(chap. Diuen alguns que les renegassions de san Pere van sé a la casa de Caifás. Renec, renecs, v. renegá, pegá la bronca; renegá de: retractá, retractás, negá algo: San Pere va negá que coneixíe a Jesús tres vegades abans de que cantare lo gall.)

Aucuns disent que les reniements de saint Pierre furent en la maison de Caïphe.

19. Edict, s. m., lat. edictum, édit. 

A fach an edict...

Statuts, edits e bonas costumas del dich pays.

(chap. Estatuts, edictes y bones costums del dit país.)

Statuts de Provence. Julien, t. II, p. 492 et 63. 

A fait un édit...

Statuts et édits et bonnes coutumes dudit pays. 

CAT. Edicte. ESP. PORT. Edicto. IT. Editto. (chap. edicte, edictes; v. edictá, publicá un edicte.)

20. Endire, v., lat. indicere, imposer, assigner.

Part. pas. El temps que fon lo dit fogatge endih als loxs de la vigayria, fon endih generalmen sobre tots...

Portio a lor endicha et empauzada.

Tit. de 1395. DOAT, t. CXXXVII, fol. 366 et 365.

Au temps que ledit fouage fut imposé aux lieux de la viguerie, il fut imposé généralement sur tous... 

Portion à eux assignée et imposée.

21. Endecio, s. f., lat. indictio, indiction.

De leis sai ieu per sert totz los acointamens, endecios, epactas.

P. de Corbiac: El nom de. 

Je sais d'elle pour certain tous les rapports, les indictions, les épactes.

CAT. Indicció. ESP. Indicción. PORT. Indição. IT. Indizione. (chap. indicsió, indicsions, unes de les parts de la mida del tems, era, añ, siglo, década, idus, lluna, epacta, epactes, etc.)

22. Entredire, v., lat. interdicere, interdire.

Aquest papa entredis als princips et als laycx las decimas...

Foro entredichas als laix las premicias, etc.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 150.

Ce pape interdit les dîmes aux princes et aux laïques. 

Les prémices, etc., furent interdites aux laïques.

CAT. Entredir. ESP. Entredecir. PORT. Entredizer. IT. Interdire. (chap. entredí) 

23. Entredich, s. m., lat. interdictum, interdit.

Sentencias, entredichs et escumenges.

(chap. Sentensies, entredits y excomunicassions.)

Tit. de 1373. DOAT, t. CXXV, fol. 85.

Sentences, interdits et excommunications.

CAT. Entredit. ESP. Entredicho. PORT. Interdicto. IT. Interdetto. 

(chap. entredit, entredits.)

24. Esdire, Esdir, v., dédire, disculper. 

Non o dic contra clerzia 

Ni m' en esdic per paor.

Le Comte de Toulouse: Seigner coms.

Je ne le dis contre le clergé ni m'en dédis par peur.

Ieu m'en puesc ben esdir per sagramen.

Le Moine de Montaudon: Aissi cum selh. 

Je puis bien m'en dédire par serment.

No s pot de trassion esdir.

(chap. No se pot desdí de traissió.)

P. Cardinal: De selhs qu'avetz.

Ne se peut disculper de trahison.

25. Esdig, Esdit, s. m., dédit. (chap. desdit)

No puesc far esdig ni garda

En so que amors me comanda.

Arnaud de Marueil: Dona genser.

Ne puis faire dédit ni garde en ce qu'amour me commande.

No ill ten pro sagramen ni esditz.

V. de Bertrand de Born.

Ne lui tient profit serment ni dédit.

26. Maldire, Maldir, Maudire, v., lat. maledicere, maudire, médire.

Eras los vuelh del tot maldir.

Folquet de Marseille: Tan mov de. 

(chap. Ara los vull del tot maldí. Folquet de Marsella: Tan mou de.)

Maintenant je les veux maudire entièrement.

Dona... 

Falsa, que Dieus la maldia.

(chap. Dona... falsa, que Deu la maldigue.)

Raimond de Miraval: D'amor son. 

Dame... fausse, que Dieu la maudisse.

L'uns maldis e l'autre folleia

Un troubadour anonyme: De paraulas. 

L'un médit et l'autre folâtre.

Subst. Vers es so qu'om dic, 

C'om de maldir l' abric

No troba neys per mort.

G. Riquier: Tant petit vey. 

Est vrai ce qu'on dit, qu'on ne trouve abri du médire même dans la mort.

Part. près. Pueys las avols gens

Diran entre dens

Qu'ieu sui maldizens.

P. de Bussignac: Sirventes. 

Puis les mauvaises gens diront entre les dents que je suis médisant. Part. pas. Exclam.

Maudicha mortz! mal nos as escarnitz.

Raimond Menudet: Ab grans dolors.

Maudite mort! tu nous a (as) mal joués. 

Maldicha si' Alexandria,

E maldicha tota clergia,

E maldich Turcs que us am fach remaner.

Austorc d'Orlac: Ai! Dieus. 

Maudite soit Alexandrie, et maudit soit tout le clergé, et maudits les Turcs qui vous ont fait rester.

ANC. FR. Qu'il maldiseient la clergie.

2e version du Chastoiement, conte 3. 

ANC. CAT. Maldir. ESP. Maldecir. PORT. Maldizer. IT. Maledire. (chap. maldí: maldic, maldius, maldiu, maldiém, maldiéu, maldiuen.)

27. Maldit, s. m., lat. maledictum, médisance.

Lor maldis no m' esglaia, 

Ans en son dez tans plus gaia.

La Comtesse de Die: Fin joi. 

Leur médisance ne m'épouvante pas, au contraire j'en suis dix fois autant plus gaie.

Us malditz entre la falsa gen

Val atrestan com si vers probatz es. 

Le Moine de Montaudon: Aissi com selh. 

Une médisance entre la fausse gent vaut tout autant comme si elle est prouvée véritable. 

Malditz fals es laus, al mieu semblan.

Aimeri de Peguilain: Per razon. 

Médisance fausse est louange, à mon semblant.

- Malédiction.

Sapias que pel maldit del payre, le filh es punit.

Eluc. de las propr., fol. 71.

Sachez que le fils est puni à cause de la malédiction du père.

28. Maldizenssa, s. f., lat. maledicentia, médisance.

Mas falsa maldizenza

Mov de fals dizedors.

Aimeri de Peguilain: Per razon.

Mais fausse médisance vient de faux diseurs. 

ANC. FR. ... D'injure et de maledicence

Vient son ami blesser en son absence. 

Anc. trad. des satires d'Horace. F. H. D. B., p. 189. 

Leur reprochant gracieusement la trop hastive maledicence.

Macault, Trad. des apopht., fol. 281. 

CAT. ESP. PORT. Maledicencia. IT. Maldicenza. (chap. maldisensa)

29. Maldizemen, s. m., malédiction. 

… Lor maldizemens

A vos autres non es nozens.

Brev. d'amor, fol. 88.

Leur malédiction n'est pas nuisible à vous autres. 

ANC. CAT. Malehiment. ESP. Maldecimiento. 

30. Maledictio, Maldicio, s. f., lat. maledictio, malédiction.

Lur det sa maledictio. Brev. d'amor, fol. 58. 

Leur donna sa malédiction.

Non redaz mal per mal ni maldicio per maldicio.

Trad. de Bède, fol. 25. 

Ne rendez pas mal pour mal ni malédiction pour malédiction.

ANC. CAT. Maldicció. ESP. Maldición. PORT. Maldição. IT. Maledizione. (chap. maldissió, maldissions)

31. Maldizeire, Maldizedor, adj., lat. maledictor, médisant, blasphémateur.

Avars, o sirvent ydolas, o maldizeire.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Corinthiens. 

Avare, ou servant les idoles, ou médisant. 

Vezat, badoc, maldizedor.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Rusé, badaud, médisant. 

Ieu fos contrarians

Ab digz malsdizedors.

Gaubert moine de Puicibot: S'ieu anc. 

Je fus contrariant avec propos médisants. 

ANC. FR. Et bénissez tous vos malédicteurs. 

Fourqué. V. de J.-C., p. 194.

CAT. Malehidor. ESP. Maldecidor. IT. Maldicitore. (chap. blasfemadó, maldién.)

32. Redire, Redir, v., redire. 

L'amairitz redizia:

“Amors, pauc a de valor 

Lo dreg d'aquest amador,

Si tot vas me contraditz.”

B. Zorgi: L'autr' ier quant. 

L'amante redisait: “Amour, le droit de cet amant a peu de valeur, s'il contredit tout envers moi.”

Vostra lauzor, dona, no m cal redir.

Albert de Sisteron: A vos vuelh. 

Dame, il ne me faut pas redire votre louange. 

ANC. CAT. Redir. ESP. Redecir. IT. Ridire.

33. Sobredire, v., lat. superdicere, susdire, dire de plus.

Non ai sobredig de re.

Giraud de Salignac: Per solatz.

Je n'ai de rien dit de plus.

Part. pas.

Sas lauzors que son sobredichas per tot.

V. et Vert., fol. 9. 

Ses louanges qui sont susdites partout.

CAT. Sobredir. ESP. Sobredecir. PORT. Sobredizer. IT. Sopraddire.

34. Predit, adj. v., lat. praedictus, devant dit, susdit.

De rescaps, eu, preditz Izarn, reconosc, etc. 

Tit. de 1230. Arch. du Roy. Toulouse, J, 328. 

De rechef, moi, susdit Izarn, je reconnais. 

CAT. Predit. ESP. Predicho. PORT. Predito. IT. Predetto. (chap. predit, predits, predita, predites.)

XXVII, Ab greu cossire Fau sirventes cozen; Bernard Sicart de Marjevols.

XXVII.


Ab greu cossire

Fau sirventes cozen; 

Dieus! qui pot dire 

Ni saber lo turmen,

Qu' ieu, quan m' albire,

Suy en gran pessamen;

Non puesc escrire

L' ira ni 'l marrimen,

Qu' el segle torbat vey,

E corrompon la ley

E sagramen e fey,

Q' usquecx pessa que vensa

Son par ab malvolensa,

E d' aucir lor e sey,

Ses razon e ses drey.


Tot jorn m' azire

Et ai aziramen,

La nueg sospire

E velhan e dormen;

Vas on que m vire,

Aug la corteza gen

Que cridon Cyre

Al Frances humilmen:

Merce an li Francey,

Ab que veio 'l conrey,

Que autre dreg no y vey.

Ai! Toloza e Proensa

E la terra d' Agensa,

Bezers e Carcassey

Quo vos vi e quo us vey!


Cavallairia,

Hospitals ni maizos,

Ordes que sia

No m' es plazens ni bos;

Ab gran bauzia

Los truep et orgulhos,

Ab simonia,

Ab grans possessios; 

Ja non er apellatz

Qui non a grans rictatz

O bonas heretatz;

Aquelhs an l' aondansa

E la gran benanansa;

Enjans e tracios

Es lor cofessios.


Franca clercia,

Gran ben dey dir de vos,

E s' ieu podia

Diria 'n per un dos;

Gen tenetz via

Et ensenhatz la nos;

Mas qui ben guia

N' aura bos gazardos;

Res no vey que us laissatz,

Tan quan podetz donatz,

Non autz cobeytatz,

Sofretz greu malanansa

E vistetz ses coinhdansa;

Mielhs valha dieus a nos

Qu' ieu no dic ver de vos!


Si quo 'l salvatges

Per lag temps mov son chan,

Es mos coratges 

Qu' ieu chante derenan;

E quar paratges

Si vai aderrairan,

E bos linhatges

Decazen e falsan,

E creys la malvestatz,

E 'ls baros rebuzatz,

Bauzadors e bauzatz

Valor menon derreira

E deshonor primeyra;

Avols ricx e malvatz

Es de mal heretatz.


Rey d' Aragon, si us platz,

Per vos serai honratz.


Bernard Sicart de Marjevols.

Què vol Hitler ?

¿Què vol Hitler?  ¿ Qué quiere Hitler?  El estrecho vínculo entre el nazismo y el nacionalismo catalán Es bien sabido, gracias entre otr...