Mostrando entradas con la etiqueta fezest. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta fezest. Mostrar todas las entradas

Pierre de Barjac. Peire de Barjac.

Pierre de Barjac.

Pierre de Barjac. Peire de Barjac.


Tot francamen, domna, venh denan vos
Penre comjat per tos temps a lezer;
E grans merces, quar anc denhetz voler
Qu' ieu mi tengues per vostr' amor plus guai,
Tan quan vos plac; mas aras, pus no us plai,
Es ben razos que, si voletz aver
Drut d' autra part que us puesca mais valer,
Ieu 'l vos autrey; ja pueis no us en volrai,
Ans n' aurem pueis bon solas entre nos,
Et estarem cum si anc res no fos.


Et a la fin totz temps serai clamos
Del vostr' afar, qu' aisso 'n vuelh retener
Qu' ieu non lo puesc gitar a non chaler;
Enans sapchatz tos temps vos servirai,
Fors que jamais vostres drutz no serai,
Si be m devetz encaras lo jazer
Que m promezetz quan n' auriatz lezer;
E non o dic mas quar ieu soing non ai,
Ans s' ieu n' agues estat tan poderos,
Tal hora vi qu' en fora plus joyos.


Mas vos cuiatz qu' en sia aziros,
Qu' aissi del tot non vos o dic de ver,
Mas derenant vos o farai parer;
Qu' ieu ai chauzit en lieys cuy amarai,
E vos avetz chauzit, qu' ieu ben o sai,
En un tal drut que us fara dechazer,
Et ieu en tal que vol pretz mantener,
En cui jovens s' apropcha e de vos vai;
Sitot non es de luec tan paratjos,
Ilh es sivals plus belha e plus pros.


E si 'l jurars e 'l plevirs de nos dos
Pot al partir de l' amor dan tener,
Anem nos en en las mans d' un prever,
E solvetz mi et ieu vos solverai;
E pueis poirem quascus d' aqui en lai
Plus leyalmen autr' amor mantener;
E s' anc vos fis re que us deya doler
Perdonas mi, qu' ieu vos perdonarai
Tot francamen; qu' estiers non er ja bos,
Si de bon cor non es faitz lo perdos.


Mala domna, tro que m fezest gelos
Non fezi ren mas al vostre plazer;
Mas anc gelos non ac sen ni saber,
Ni ren non sap gelos que s ditz ni s fai,
Ni hom non sap los mals que gelos trai,
Ni patz non a gelos mati ni ser,
Ni en nulh loc gelos non pot caber,
Per que vos deu plazer quar m' en partrai:
Qu' assatz val mais a sellui qu' es lebros
Que ges, sivals tug non son enueyos.
Fe que m devetz, si be us sui aziros,

Prendetz comjat de mi qu' ieu 'l pren de vos.

//

Barjac, France

BnF ms. 854 fol. 190v, (imagen muy grande, se puede descargar, o bien consultar en Gallica BnF

Pierre de Barjac, ms. 854 fol. 190v

Las letras rojas dicen (palabras separadas; algunas u son v):

"Peire de barjac si fo uns caualliers conpaingnon d en guillem de balaun. E fo fort adregs e cortes. E tot aitals caualliers com taingnia a guillem de balaun. E si se namoret d una dompna del castel de iauiac (Jaujac), la moiller d un (uauasor) vavasor. Et ella de lui, et ac d ellei tot so qeil (que li) plac. E guillems de balaun sabia l amor de lui e d ella. Etc..."

//

Peire de Barjac was a Languedocian troubadour who flourished in the first half of the thirteenth century. He was a descendant of the troubadours Guillem de Randon and Garin lo Brun.

Only one of poem that was certainly written by Peire survives:
"Tot francamen, domna, veing denan vos". The rubric above the poem in the manuscript labels it a conjat and scholars have classified it as a mala canso, or bad canso. It is a song about leaving his lover.

Many other songs are attributed to multiple troubadours in the manuscripts. Some attributed to Peire are also attributed to Peire de Bussignac, Berenguier de Palazol, Elias de Barjols, Guillem de la Tor, Pons de Capdoill and Uc de Saint Circ; yet few of these other attributions are reliable. One song attributed to Peire in one manuscript is unattributed in another. Stronski argues that the attribution to Elias de Barjols was an emendation by the scribe confronted with the unfamiliar name Peire de Barjac. Napolski considered the attribution to Pons de Capdoill dubious. Alfred Jeanroy refuted the attribution to Uc de Saint Circ.

Napolski, Max von. Leben und Werke des Trobadors Pons de Capduoill. Halle: Niemeyer, 1879.

Stronski, Stanislaw. Le troubadour Elias de Barjols. Toulouse: Privat, 1906.

//

Peire de Barjac (primera meitat del s. XIII) fou un trobador occità.
Se'n conserva només una cançó (la de dalt).

D'aquest trobador es conserven (es conserva, se conserve) només una cançó, i encara d'atribució discutida, i una vida. Es pot suposar que fos originari de Barjac. La cançó, que els cançoners etiqueten de comiat és efectivament una cançó de comiat de la dama. La vida diu que Peire de Barjac era un cavaller, amic de Guilhem de Balaun, i que Peire s'havia enamorat d'una dama del castell de Jaujac i que, després d'una baralla de Peire amb la dama, Guilhem l'ajudà a posar pau. La llarga vida de Guilhem també esmenta aquesta anècdota com a detonant de les complicades peripècies amoroses de Guilhem amb la seva dama i en aquesta vida es diu que la dama de Peire, que no és anomenada pel nom en la vida de Peire, es deia Vierneta.

La cançó és recollida en diversos cançoners, encara que n'hi ha una sèrie que l'atribueixen a altres trobadors.

http://troubadours.byu.edu/PC/PC-326/326%20-%20Peire%20de%20Barjac.htm






Què vol Hitler ?

¿Què vol Hitler?  ¿ Qué quiere Hitler?  El estrecho vínculo entre el nazismo y el nacionalismo catalán Es bien sabido, gracias entre otr...