Mostrando entradas con la etiqueta damandar. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta damandar. Mostrar todas las entradas

Amanieu des Escas. A vos, que ieu am desamatz,

Amanieu des Escas.


A vos, que ieu am desamatz,

On es joy, joven e solatz,

Gent aculhirs e bel parlars,

De part N Amanieu Des Escas,

Salutz et amors, com en sela

C' am mai que dona ni donzela

Ni nulh' autra res qu' el mon sia;

Fas vos saber, doss' amia,

C'om m' a fag entendre que vos

Cuiatz que ieu si' amoros

De tals qu' ieu non vuelh ni n' ai cura;

Ans soi per vos en tal rancura

Qu'el sen e 'l saber e l' auzir

E 'l vezer mi fai trassalhir;

E dir vos ai en cal semblan:

Dona, mantas vetz vau pessan

De vos, quar sono unas gens,

A cuy soy amicx conoissens,

Qu' ieu no 'ls enten ni n' ai solatz,

Ans m' en vau, cum trasmeliatz,

Pessius, cossiros e marritz,

Car del mal d' amor soy feritz

Tan greu que ja non gueriray;

E si del vostre bel cors ay

Longamen estat de vezer,

Be us podetz esmar e saber

Que be mi falh bona razos,

Per so car no truep ochaizos

Ni bels genh co y pogues anar;

Mas s' ie us podia afolquar

Una vetz, si com autra fi,

Can vos comtey sus el cami

De lay on veniam, lo prec,

Jamay enuey ni mal ni pec

No penria, al mieu albir,

E la nueg, cant ieu cug dormir,

E m soy colguatz per repauzar,

Non puesc, ans m' ave a levar

Per forsa d' amor en sezens,

Parlan ab mi meteis, c'us vens

Mi ve que m fa parlar de vos.

Ai! chaitieu, desaventuros,

Et en la cal ora fuy natz!

Qu' ieu soi nueg e jorn turmentatz,

E no truep fi ni paus ni garanda,

Si m' artz e m destrenh e m' abranda

Amors, e m te en dessiplina.

Ai! car si fos mi dons devina

D'aitan que saupes tot mon cor,

Ieu cossi l' am ni en cal for!

Que, per Dieu, si mon cor sabia,

Sera la pejor qu' el mon sia,

S' il penria de mi merces.

E pus en aisi soy conques,

Iray li mon cor damandar?

Non ges. - Com, qui t'en fai estar?

- Ieu t'o dirai: Si m respondia

Mal ni greu en so que 'l diria,

Denan liey tombaria mortz...

Si ja nulh temps no li 'n ditz re.

- May te valria, per ma fe,

Qu'en breu te fes la mort estendre.

Aissi m fa parlar e contendre,

Amors, e m destrenh e m trebalha

Per vos, dona, si Dieu mi valha,

Car vos vey a totas sobreira

De sen, de parlar, de manieira,

De belh captenh, de cortezia,

Dona, qu' erguelh ni vilania

No fes, ni disses nulh otratje,

Ans qui 'l fa vos es be salvatje;

Qu'en tan com lo segles aonda,

Non a pus pura, ni pus monda

De totz mals aibs ni mielz gardada,

Pus plazens ni mielhs essenhada,

Ni de tan bela chaptenensa,

Quels faitz e 'ls ditz son de plazensa

De vos, plazen don' agradiva;

E non cre que nulh hom que viva,

Vis anc dona de tan bel gran,

Qu'en aisi es fach' a guaranh

Vostra faissos e bel' e conja.

Vos non es corta ni trop lonja

Ni grossa ni sobredelgada;

E no pareys ges mal talhada

Rauba, can vos l' avetz vestida;

Que totz los sartres de Lerida

E de Paris et de Colonha,

Si totz y metio lor ponha,

Re no y pori' esmendar;

E, qui us ve denan si anar,

No pareis jes clopa ni mancha;

Que bruna ni saura ni blancha

Non cre gen s' an ni gen s' estia,

E no s muda ni no s cambia

Vostra color, ans es pus fina

Mil tans que de flor aiglentina,

Cant es un pauc entremesclada,

Blancha, vermelh' e colorada.

So pot dir totz homs que vos veya:

Las mas e la gola us blanqueya

Plus que no fa neus de montanha;

E dic vos que re no i guavanha

Boca, mentos, nas, huelh ni silha

Ni fron, car Dieu, per meravilha,

Par que us a de sas mas formada;

Als cabels, par c' aiatz daurada

La testa, tan son bel e bloy;

Per que totz homs deu vieur' ab joy,

Que lialmen en vos s' entenda;

E qui us es fals, redorta 'l penda,

Ni qui us vol amar per ufana,

Ni qui us trais, ni qui us engana;

Mas ieu tem fort, dona chausida,

Qu' ieu soy traitz e vos traida,

Si voletz creire lauzengiers,

Fals devinadors, messongiers,

Que jes de dona que vos valha,

No s tanh c' ap lor aia guaralha,

Ni ab pegua gen ufanieira,

Que fort an volontat leugieira

Per dire trastot lor talan,

Ses que ja vertat no us diran,

Ni de re no us tenran selada;

Per qu' ie us prec que de lor ergada

Vos tulhatz, a vostre poder;

C' ap lor non pot hom aquerer

Pretz ni honor, ni gazanh traire;

E car yeu vos soy fis amaire,

Lials e ses tota falsura,

Prec vos, e car avetz mezura,

Sen e saber e conoissensa,

Que l' amor qu' ie us port, ses falhensa,

Conoguatz, cant yeu vos veiray,

Si que conogua qu' ieu non ay

Jes mon temps ni l' amor perduda,

Dona, que fort m' en es tenguda,

Per so car mi podetz donar,

S' ie us play, o vendr' o engatjar,

Plus que si m' aviatz comprat,

En la fieira on en mercat...

Plazen dona, ab pretz veray,

La jenser res c'om el mon veya,

Que sobre totas senhoreya,

Humils, corteza, de bon aire,

On tots bos mestiers an repaire,

Entendetz en vostre coratje

Mas letras, pus autre messatje

No us puesc enviar pus cubert,

Qu' ieu vos autrei e us dic per sert

C'aisi com vos ai dig denan,

E us dic, soi al vostre coman...

E si nulh temps, mati ni ser,

Fauc ni dic contra vos falhida...

Que trachor eu si' apelatz;

E per so que mielhs m' en crezatz,

Don vos letras pendens rimadas

Com qu' ieu fos en totas encontradas,

M' en poguessetz far apelar,

E qu' ieu m' en agues a tornar

De batalh' a dos cavayers

Armatz, o a dos escudiers

Los cals que may plairia.

Estas letras foro lo dia

Donadas de Sant Bertolmieu

L' an de la encarnation Dieu

M. CC. LXXVIII. (1278 de la Encarnación)

Què vol Hitler ?

¿Què vol Hitler?  ¿ Qué quiere Hitler?  El estrecho vínculo entre el nazismo y el nacionalismo catalán Es bien sabido, gracias entre otr...