Mostrando entradas con la etiqueta AB. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta AB. Mostrar todas las entradas

escorcoy

tadans qui lla eren e foren ab los damunt dits a pendre lo dit escorcoy.
...tadans qui lla eren e foren ab los damunt dits a pendre lo dit escorcoy.

DCVB

ESCORCOLL m. 
Acte d'escorcollar; cast. registro, escrutinio, investigación, rebusca. E deuen hauer de tota moneda que's trobe en l'escorcoll, Consolat, c. 321. La sancta Emperadriu... trobà menys la sancta creu..., e de fet féu acórrer als portals de la ciutat per fer escorcoll e per fer tal justícia, si la trobava, que fos nomenat per tot lo món, Pere Pasqual, Obres, i, 54.
    Fon.: 
əskuɾkóʎ (or.); askoɾkóʎ (occ., val.).
    Var. ant.: 
escorcoy (Muntaner Cròn., c. 133; Ardits, i, 18, a. 1391).
    Etim.: 
derivat postverbal de escorcollar.


ESCORCOLLAR v. tr. 
Examinar minuciosament una cosa cercant-hi quelcom o tractant de veure què hi ha (pir-or., or., occ., val., eiv.); cast. escudriñar, registrar, rebuscar, investigar. «No tinc el teu mocador; si no ho vols creure, escorcolla'm les butxaques». S'era acordat... que els sarraïns e les sarraynes ne posquessen trer tota lur roba e que hom no'ls escorcoylàs ni'ls faés neguna uilania, Jaume I, Cròn. 278. E deu-lo hom escorcollar [al tallador dels ferros de la monederia] com entrarà, perque no y puxa metre diners, doc. a. 1308 (Botet Mon. iii, 285). Null hom crestià ne sarrahí que sia de la Gabella, no gos entrar en nau o en leny o en vexell negun per escorcoylar, ne per estrambacar, per neguna rahó, doc. a. 1323 (Capmany Mem. iv, 83)Dix Josep: Jo us faré tots scorcolar, e aquel qui la hage presa de vosaltres romandrà assí, Serra Gèn. 40. E com les trosses de abdós foren escorcollades, fou trobat en la trossa del fill lo dit anap, Scachs 86. Ella y sa mossa | percint e bossa | fins al cotó | del meu gipó | me scorcollaren, Spill 931. En va m'esforçava a escorcollar les foscors de la meva imaginació, Ruyra Pinya, i, 61.
    Fon.: 
əskuɾkuʎá (pir-or., or.); askoɾkoʎá (occ., Maestr.); eskoɾkoʎáɾ (val.); əskuɾkuјá (Empordà, Plana de Vic).
    Var. 
ant.: escorquellar (doc. a. 1414, ap. Col. Bof. xxxvi, 232).
    Etim.: 
derivat de corcoll. Escorcollar devia significar originàriament ‘llevar el corcoll, examinar fins al corcoll’.


1. CORCOLL m. 
|| 1. Corc, insecte que rosega els cereals, els llegums, etc. (Benavarri, Peralta, Tamarit); cast. gusano, gorgojo. El gran munt de forment... van talant el corcoll i la formiga, Riber Geòrg. 16.
|| 2. Pinyol dur, com de cirera, de pruna, etc (Bonansa); cast. hueso. 
|| 3. Capoll de la baldufa (Barc.); cast. pezón. Semblants a baldufas ensorradas pel corcoll, Pons Auca 291.
|| 4. Part posterior del coll en la seva unió amb el cap (Organyà); cast. nuca, colodrillo. «Caure de corcoll», «anar de corcoll»: caure d'esquena. S'esmunyí entre bardisses, caigué de corcoll, Einer Capcigr. 149.
    Fon.: 
koɾkóʎ (occ.); kuɾkóʎ (or.).
    Sinòn.:
— || 1, corc, corcó, poll;— || 2, pinyol;— || 3, capoll;— || 4, tos.
    Etim.: 
del llatí cŭrcŭlio, mat. sign. || 1. No és clara l'evolució de significats que presenta el mot en català, i tal vegada els significats 3 i 4 demanen un altre mot originari que actualment no podem endevinar.
2. CORCOLL 
Llin. existent a Barc., Figueres, Llançà, Port de la Selva, Roses, etc. Figura ja aquest cognom en un doc. castellonenc de l'any 1381 (cf. BSCC, v, 400).
    Etim.: 
probablement del llatí Cŭrcŭlio, sobrenom.

ab la sua galea reyal

ab la sua galea reyal

Dietari de la Generalitat de Cataluña

En el Dietari de la Generalitat de Cataluña de julio de 1522 mencionan que Carlos I vuelve a España desde Inglaterra. Pasado medio milenio a algunos les gustaría que constara otra cosa.

Dimecres, a II Festum Visitacionis beate Elizabet, feriatum. En aquest dia arribaren letres del emperador y rey nostre senyor, fetes en Anglaterra, certifficant que dins breus dies se venia a embarcar per a venir a Spanya, ab tota la sua cort e gran exèrcit. E axí per lo venerable Capítol de la Seu de Barchinona foren començades fer pregàries, a Nostre Senyor Déu, que li plàcia ...


Dietari de la Generalitat de Cataluña de julio de 1522

Furs del Regne de Valéncia

En estos Furs del Regne de Valéncia (1493) citen a Aragó, Catalunya i Castella com territoris foràneus. ¿No diuen alguns que valencians erem junt a catalans una mateixa nació?

En estos Furs del Regne de Valéncia (1493) citen a Aragó, Cathalunya i Castella com territoris foràneus. ¿No diuen alguns que valencians erem junt a catalans una mateixa nació?

Generalitat de Cathalunya, juliol , 1522

Al Dietari de la Generalitat de Cathalunya de juliol de 1522 mensionen que Carlos I torne a España desde Inglaterra. Passat mich milenio an algún los agradaríe que constare un atra cosa.

Al Dietari de la Generalitat de Cathalunya de juliol de 1522 mensionen que Carlos I torne a España desde Inglaterra. Passat mich milenio an algún los agradaríe que constare un atra cosa.

En aquest dia arribaren letres del emperador y rey nostre senyor, fetes en Anglaterra, certifficant que dins breus dies se venia a embarcar per a venir a Spanya, AB tota la sua cort e gran exèrcit. E axí per LO venerable Capítol de la Seu de Barchinona foren començades fer pregàries, a Nostre Senyor Déu, que li plàcia ...

Tavercha, notari, scriva

https://archive.org/stream/manualdenovellsa01barcuoft/manualdenovellsa01barcuoft_djvu.txt https://archive.org/stream/manualdenovellsa01b...