Mostrando entradas con la etiqueta desir. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta desir. Mostrar todas las entradas

Pièces diverses. (+ Index)

Pièces diverses. 


Chanson attribuée au Comte de Poitiers et a Prebost de Valence.


En aissi cum son plus car,

Que no solon, mey cossir,

E plus honrat mey desir,

Dey plus plazens chansos far.

E s' ieu tan plazen chanso

Fas, que n' ai plazen razo,

Ben er ma chansos plazens

guaya et avinens,

Qu'el dig e 'l fag e 'l ris e 'l bel semblan

Son avinens de vos, per cuy ieu chan.


Per que m dey ben esforsar,

Ab lauzar et ab servir,

De vostre ric pretz grazir;

E 'n dey Amors merceiar,

Car de mi vos a fag do,

Que be m ren ric guizardo

Dels greus, durs malstraytz cozens,

E dels plazens pessamens

Qu' ieu ai de vos, cuy am e vuelh e blan

E fug e siec e dezir e soan.


Sens mi fai vos soanar, 

Que no m' en mostra jauzir;

Azautz vos mi fay abelhir,

Dompna, e m fai vos dezirar; 

E siec vos, car m' es tan bo, 

Quan remir vostra faisso, 

E us fug pel brug de las gens, 

E us blan, quar etz tan valens,

E us vuelh, e us col per sufrir derenan,

E us am, quar vey qu' a mon cor plazetz tan.


S' ieu volia ben lauzar 

Vostra lauzor, ses mentir, 

E l' honrar e l' aculhir,

E 'l vostre avinen parlar, 

E las beutatz qu'en vos so,

E 'l bel sen e 'l plazen no, 

E 'l ricx guays captenemens,

Ben sabria 'l meyns sabens

Quals etz, per qu' ieu no us vuelh ges lauzar tan,

Cum mostra vers, ni cum ai en talan.


Neys no m' auzi cossirar

Que ja us prec, ni vos aus dir

Si cum faitz jauzen morir,

Ni no m vuelh dezesperar;

Qu'en la vostr' entencio

Suy ricx, pueys ai sospeysso

Qu' Amors, qu' els ricx autz cors vens,

Mi puesca, aitan leumens,

De vos donar so que ieu li deman,

Fin gaug entier, qu' als no 'lh vau demandan.


Belha dona, ges no m par

Qu 'om deya may obezir

Autra del mon ni servir,

En dreg d' amor, ni honrar;

Et a ben plazent razo

Selh qu' es en vostra preizo,

Qu'el vostr' humils, francs parvens

Fai dels cors mortz vius jauzens;

E 'l mal que m datz son ben, e pro li dan,

E l' ira joys, e repaus li afan.


Na Salvatga, mout m' es gens

Vostre ricx captenemens,

Qu'el dig e 'l fag son gay e benestan,

E 'l vostre cors d' aquelh mezeys semblan.


// Index:

Giraud le Roux - be m ten en son poders Amors

Rambaud Orange - Assatz sai d amor ben parlar

Pierre Rogiers. Ges non puesc en bon vers falhir

Bernard de Ventadour. Estat ai cum hom esperdutz

Pierre Raimond de Toulouse. Us novels pessamens m' estai

Bertrand de Born. Be m platz quar treva ni fis

Folquet de Marseille. Los mals d' amor ai ieu ben totz apres,

Guillaume Adhemar. Guillems Adhemars. Ben fora oimais sazos e locs

Arnaud de Marueil. La grans beutatz e 'l fis ensenhamens

Bérenger de Palasol. Aital dona, cum ieu sai,

Cadenet. Oimais m' auretz avinen

Rambaud de Vaqueiras. Ja non cugei vezer

Gaucelm Faidit. Moutas sazos es hom plus volontos

Giraud de Borneil. Aquest terminis clars e gens,

Hugues Brunet. Cuendas razos, novelhas e plazens

ETC...

REY GLORIOSO! REY GLORIOS!

REY GLORIOSO!

En el final del mismo libro Blanquerna se lee otra poesía que no es de menor mérito que la anterior, ya se atienda a la elegancia de su forma, ya a la elevación de las ideas que encierra. Antes que citar los conceptos que nos parecen notables, preferimos traducirla entera. - "Rey glorioso, dice, Señor Dios verdadero, que quisiste por nosotros humanarte, acuérdate de tus leales servidores que por tu amor hacen el sacrificio de su vida. Dáles esfuerzo para que puedan con desvelo honrarle, servirte y cantar tus alabanzas, pues tanto te place su santo celo y buena voluntad. - Renace hoy nuevo fervor en el mundo, y torna aquella edad en que los apóstoles corrían gustosos a la muerte para predicar tus grandezas. Quien sienta pues el santo fuego del amor divino en su corazón, marche delante y publique tu excelso poderío, a fin de que el hombre movido por la palabra aprenda a amarte y a servirte. - Recordado han los religiosos menores al Salvador que quiso vestir nuestra carne; y al alto y amoroso rey de Mallorca hicieron fundar el colegio de Miramar, desde donde irán a convertir los infieles para complacer a Dios, que por nuestro rescate sufrió la muerte. - "¿Por qué tardan pues los nuevos apóstoles, si tanto aman a Dios y desean honrarle? ¿Por qué no abandonan los priores, abades y prelados sus bienes y su fortuna para el servicio del Omnipotente? ¿Qué hacéis, o príncipes de la tierra? ¿Pensáis conquistar el paraíso y la inefable dicha de la presencia de Dios, viviendo adormecidos en las delicias mundanales? - Los poderosos, los medianos y los pequeños se complacen en escarnecerme; y el amor, las lágrimas y los suspiros hacen languidecer mi corazón; mas al recordar el alma mía sus firmes propósitos, siente gozosa acrecer en sí su celo, su inteligencia y su voluntad, lo cual le hace siempre gozar en el santo servicio de Dios. - Servir pues quiero con todas veras a la dulcísima Virgen que me inspira tan plácidos deseos y me infunde tan bella esperanza. Blanquerna, ¿quién podrá decirme dónde tienes tu retirada celda? Feliz si alcanzase vivir siempre en ella sin más compañía que la de Dios y la tuya!" -

Estas bellas estrofas se hallan también traducidas en lenguaje lemosin del siglo XVI en la edición gótica publicada en Valencia que hemos citado; cuya versión insertamos asimismo después del original.


Estas bellas estrofas se hallan también traducidas en lenguaje lemosin del siglo XVI en la edición gótica publicada en Valencia que hemos citado; cuya versión insertamos asimismo después del original.


REY GLORIOS!

Senyor ver Deus, rey gloriós,
Qui ab vos volgueus hom unir;
Membreus dels vostres servidós
Qui per vos volen mort sofrir;
E fayts los ardits lausadós
En vos honrar e obeyr
De lur poder;
Car vos plasent douç desir
De lur voler.

Nada es novella fervós
E renovellon li desir
Dels apostols, qui lausant vos
Anaven mort plasent sentir;
E donchs qui es veray e bos
Metas avant e vage a dir
Lo gran poder
De Deus, que hom fé sdevenir
En son saber.

Remembrat han frares menós
Lo Salvadors, qui volch vestir
Ab si lo sant religiós;
E han fayt Miramar bastir
Al rey de Malorcha amorós.

Yrán sarrahins convertir
Per far plaer
A Deus, qu'a mort volch venir
Per nos haver.


E donchs ¿qué fan preycadors

Pus aman tant en Deus servir?

Ni que fan abats, ni priors,

Avesques, prelats, qu' enantir

Aman tant lurs possessiós?

¿Ni qué fan reys que ab dormir

E ab haver

Cuydon a paradís tenir

E Deus veser.


Menors, e mitjans e majors

Han plaer en mí escarnir,

E amors, lágremes e plors

E sospirs fan mon cors languir;

E' n m' ánima crex son joyós

Remembrement e son albir,

E son voler

En Deus, qui 'm fá y tots jorns jausir

En son dever.


La douça Verge vuyl servir
De mon poder;
Car say m'ha trames douç desir
E bò esper.
Blanquerna; ¿qui 'en sabria dir
Hont dey tener
Vays vostre cetla, ont desir
Sol Deus haver?


(Versión de 1521.)

Rey poderós de l' alta cort divina,

Qu' el frágil hom volgués ab vos unir;

Teniu recort dels qui trista ruina

De mort cruel en esta vall mesquina

Volen per vos passar y sofferir:

Datslos sforç d' honrar y venerarvos,

Y ab alta veu tostemps glorificarvos.
__

Nova fervor, apostólica, fina,
Naix en lo mon, per vos sempre servir;
Aquí la fe ab caritat inclina
Ab gran ardor, que en vos los cors afina,
Penosa mort alegrament sentir:
Poses avant donchs qui vòl decorarvos,
Y diga com devem magnificarvos.
___


Frares menors, ab veu clara, argentina,
Recordats ja de qui 's volgué vestir
La nostra carn, obrint del cel la mina,
A Miramar a la gent mallorquina,
Y al seu gran rey, han fet prest construir:
Aquests, Senyor, irán tots per loarvos
A convertir los moros en amarvos.
___


¿Qué tarden donchs de sonar lur botzina
Los precadors que volen Deu servir;
Bisbes, abats, priors qui ' en la fusina
Daquest mon trist, per l' or fan contramina
Los pobres tots dexant de fam perir?
¿Qué fan los reys, que tarden en mostrarvos
Que 'l seu tresòr es sols en exalçarvos?

__

Grans, y mitjans, y chichs dins la cortina

D'oprobis grans, me volen escarnir;

Y amor ab plors, y greus suspirs refina

Mon esperit en vos qui sou la tina

Del meu cos trist, que 's vòl en vos languir,

L' enteniment voler en recordarvos

Aumenten ja, y en tot temps desitjarvos.
__


Servir donchs vull, l' humil verge María,
De mon poder, puis desitg esperança
Prest m'ha trames. Blanquerna: ¿qui 'm sabria
Dir hont teniu la vostra cetla pia,
Perque y servís l'Etern yo sens tardança,
Y 'l meu desitg pogués tot saciarse
En éll, en quí tot sol pòt alegrarse?

Què vol Hitler ?

¿Què vol Hitler?  ¿ Qué quiere Hitler?  El estrecho vínculo entre el nazismo y el nacionalismo catalán Es bien sabido, gracias entre otr...