Si no me cogen a trabajar porque no hablo catalán, pues me pongo a pintar

Si no me cogen a trabajar porque no hablo catalán, pues me pongo a pintar

cojen, cogen.

Anècdotes que expliquen lo que passa a Catalunya.

Ya sabemos que la lengua catalana, como decía el fundador del nacionalismo Prat de la Riba, no es un medio de comunicación sino un “instrument de nacionalisació“. Per això la Generalitat prohibeix estudiar en castellà, imposa el català als funcionaris públics amb discapacitat intel.lectual i no fa servir mai la llengua habitual del 51% dels catalans, que és l’espanyol que es parla a tot arreu. Para el nacionalismo más de la mitad de los catalanes merecen ser despreciados, aunque a los llepaires de la Gene les paguemos todos los pepets i maries.

I és clar, la utilització ideològica de la llengua és un factor de divisió y marginació social. Como expresa este grafitero en un vagón de Cercanías.

Dolça i imposada Catalunya…