Vicente Gómez, lengua valenciana

En 1609, a pesar d'haver estudiat en Tarragona, el catedràtic Vicente Gómez tenia clar que escrivia en Llengua Valenciana.

"Historias del Idioma Valenciano", p. 146

Ricart García Moya

Fiestas, y Sermones Redondillas por el mismo, en lengua Valenciana.

Lluys la raho ho demostra, que puix Valencia se honrà de ser vostra mare, y nostra, yo tambe qual Valencià vos lloe en la festa vostra. Y que ab llengua Valenciana vostres llaors comence est dia la propria raho ho demana, que es esta la llengua mia, y en vos la llengua mes plana. Que si ab versos elegans honraruos (honrarvos) Valencia vol, entre versos Castellans, per elegants qualseuol (qualsevol) tindra als nostres Valencians.

1462:

Als molt reverends e pare en Christ egregis nobles e magnifichs senyors diputats e concell residents en Barchinona.
Molt reverends e pares en Christ egregis nobles e magnifichs senyors. Be cert sotz (occitano; sou; sois) certificats de les novitats e insults qui en aquesta terra se fan per los pagesos e homens de remença los quals son molt innormes car dimarts a XXVII del present mes de abril los dits pagesos en nombre de XX en XXV son anats a la casa de mossen Berenguer Barutell senyor de la baronia de Bestraca e li son entrats en la casa prenent lo dit mossen Barutell matent li una cadena per lo coll stacant lo aqui axi com un presoner dins la sua casa mateixa fahents li molts anugs e no volents se atentar de ferli tals vexacions li son entrats en la cambra hora que la senyora sa muller no era levada fahents en la dita cambra molts arramiments (arrimaments) contra ella de ballestes parades e altres diverses armes e la faheren exir de la cambra ella e tots sos infants. E apres li han portats tots los bens que tenia en la casa axi robes de vestir com moble de casa que portar sen han pogut de que es stada molt cruel cosa e squiva. E so certa per dit de ells mateixos faran semblant novitat a mi e altres circumvehins e per la molta enveya (envidia; enveja) que ells han de pendre aquesta força que yo tinch per retraures e fer sa forts axi com sia clau del plan (plano, llano; pla) de la montanya. E per tant com so dona viuda (no siempre escriben vidua) no he modo de guardarme de semblants inconvenients e per (falta aço, so he) deliberat scriure a vosaltres pregant vos me vullau donar aquell concell e ajuda que de vosaltras sper car fins aci jom tenia altrament segura fins ara que la Senyora Reyna ma trames a dir per lo veguer e fisch de Camprodon menantme que yo nom empatxas de neguns malificis que los dits homens de remença hajan fets a Sant Pau si en altres parts ans de aquells me inhabeix (inhibeix; inhibe) que nom puga coneixer ni contra los vassalls meus ni altres. E de totes aquestes poreu esser pus largament informats per lo portador qui es En Miquel Merques de Besalu lo era aci present al qual donats (occitano; doneu, donéu; dad) fe e creença en tot lo que de part mia vos dira. E so presta mossenyors a la ordinacio vostra. Scrita a Castellfolit a XXVIII de abril. - Mossenyors qui a vosaltres me coman Beatriu de Cruilles.

Junto con la carta que precede, iba también la que sigue.

A la molt honorable la Senyora a Castellfolit sia dada.
A la molt honorable senyora. Yo Francesch de Verntallat vos prech que torneu les penyores En Hualguer de Sangles de aqui diumenge per tot lo dia e de aço me fereu gran plaer com mossen Barutell prech vos que no vos haja fer anugs. Feta a XXVII de abril. - Francesch de Verntallat.