XIX.
Joan Fabre, yeu ai fach un deman
A ton fraire, et a m' en bel espos.
G**, dis ieu, per que es fabre vos?
E respondec: Car ieu vau fabregan
D' aquel mestier que hom a, cal que sia,
O d' aquel art lo vay lo mons seguen,
C' aysi n' a faitz dretz adhordenamen.
Doncx qui foudat fay per aital semblan
Dic ieu qu' es fols, c' aisi 'l jutja razos;
Et es tracher sel que fay trassios;
Et es layres aysel que vay emblan:
Qui malvestat fay nulhs hom non poiria
Tolre lo nom del malvat sertamen,
Per que fay bon renhar adrechamen.
Per tu, Joan, que vey anar obran
Malvayzamen, soi per sert cossiros;
S' ieu dizia que savis iest e pros,
Mon cor dira: Bertran, tu vas faulan,
Que anc nulh homs mays no fetz de fulia
Ni d' avoleza que Joans vay fazen
En son alberc, prezen de tota gen.
Qu' ab ta molher et ab tu va s colcan
E manj' e beu la femna d' un gibos;
Tos temps devetz esser fort doloiros,
Caitieu, dolens de ta folia gran.
A joc de datz o en bordelairia
Te troba hom, cant hom te vay queren,
Joan, per sert, mens vales de nien.
Totz hom savis garda per adzenan;
Doncx veyas y, e cals es tos ressos,
E 'l mal c' adutz fol' e vils messios,
On non yray mon sirventes selan,
Ans lo volray ensenhar cascun dia
A tot home per so c' an retrazen
La malvestat del teu cor recrezen.
Joan, car ieu t' ay amat ses bauzia,
E t' am encars, te vau aiso dizen,
C' amicx non es qui non o fay parven.
Bertrand Carbonel.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Muchas gracias por comentar. Moltes gràcies per comentar.
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.