Quiero ser colaborador de Iker Jiménez, es un hecho paranormal ver un libro sobre un reino catalán que jamás fue catalán.
A mediterranean emporium
The catalan kingdom of Majorca
CREACIÓ DEL REGNE DE MALLORCA. DEL REGNE PRIVATIU AL REGNE FEDERAT
La conquesta catalana és un dels episodis més importants de la història de l'arxipèlag per les enormes
repercussions que tingué, essent el punt de partida de l'actual poble de les Balears. La conquesta va
representar la destrucció de la societat musulmana de les Illes i la seva substitució per una nova societat
que s'integrava en el món occidental cristià mitjançant la seva incorporació a la Corona d'Aragó i
l'entrada al món feudal.
1. Causes de la conquesta:
Al començament del segle XIII els regnes cristians de la Península havien derrotat els almohades a la
batalla de les Navas de Tolosa i el poder musulmà es trobava molt afeblit. Aquesta situació la va
aprofitar Jaume I, rei de la Corona d'Aragó, per conquerir les Balears.
D'altra banda, la conquesta va servir per satisfer el desig de terres de la noblesa catalana, per expulsar
pirates de les Illes i per obtenir, a més, una base comercial que facilitàs la navegació cap a Orient i cap
al nord d'Àfrica, on els interessos comercials de Catalunya eren cada vegada més importats.
Segons la forma de govern pactista de la monarquia catalana, la conquesta va ser acordada a les corts
de Barcelona del 1228. Allà el rei Jaume I va rebre el suport militar i econòmic dels tres braços: la
noblesa, el clero i els representants de les ciutats catalanes.
2. La conquesta de les Illes Balears
L'expedició, formada per unes 150 naus de tota mena es va fer a la mar a l'estiu de l'any 1229. El mes
de setembre varen desembarcar a Santa Ponsa.
Després d'una sèrie d'enfrontaments, posaren setge a Madina Mayurqa. Al cap de tres mesos de setge,
el 31 de desembre de 1229, les tropes de Jaume I conqueriren la ciutat.
Pocs anys desprès, el 1235,va ser conquerida l'illa d'Eivissa i Menorca ho va ser el 1287.
La conquesta va comportar la desaparició gairebé total dels musulmans de les Illes. La repoblació fou
majoritàriament amb catalans i la llengua que es parlava era el català.
Per tant, a mijans segle XIII les Illes formaven part de forma federal de la Corona catalanoaragonesa
junt amb Catalunya, Aragó i el País Valencià i aviat s'unirien altres territoris com Nàpols, Sicília i
Sardenya.
3. La fundació del regne de Mallorca i la seva base econòmica.
Jaume I atorgà al nou regne un ordenament jurídic especial, amb unes llibertats molt superiors a les
altres terres catalanes. La Carta de Franquesa feia als repobladors lliures, no serfs i havien de pagar
menys imposts; atenuava el feudalisme amb la intenció d'afavorir el repoblament de Mallorca.
Després de la conquesta, els conreus més importants varen ser el blat, la vinya i la olivera que
substituïren els musulmans, cotó, arrós i lli, a la vegada que augmentava la ramaderia.
Hom importava blat, llana, pells, etc. i s'exportava oli, vi, formatge, sal i productes artesanals com
teixits i calçat. Els comerciants mallorquins compraven productes de luxe al nord d'Àfrica i a
Constantinoble que després distribuïen per diversos ports del llevant peninsular.
A l'Edat Mitjana, les terres balears van esdevenir un gran centre comercial del Meditarrani amb una
important escola de cartògrafs. Aquesta prosperitat es va reflectir en la construcció de nombrosos
edificis religiosos i civils d'estil gòtic, com llotges, drassanes i consolats. Com passava en altres regnes
de la Corona d'Aragó, també hi havia a Mallorca, el Consolat de Mar, i hi regia el Llibre del Consolat
de Mar.
4. Institucions polítiques i canvis de sobirania
Els períodes que el regne de Mallorca va ser independent tingué llur propi rei i quan es va incorporar a
la monarquia confederal catalana tingué un lloctinent o virrei que representava l'autoritat reial,
s'encarregava de la direcció militar i tenia el poder judicial i legislatiu. La monarquia era pactista i no
absolutista, per la qual cosa quan el nou rei era coronat devia jurar que respectaria les lleis i llibertats
dels seus súbdits.
A diferència d'altres regnes, el de Mallorca no tenia corts pròpies, sinó que enviava representants a les
Corts Catalanes. Una altra institució de govern era el Gran i General Consell que tenia la representació
del regne, s'encarregava de la hisenda pública i proposava noves lleis al rei. A Mallorca també formava
part del govern la Universitat del Regne formada per sis Jurats que es repartien entre els estaments
(cavallers, ciutadans, mercaders i artesans).
L'organisme representatiu de Menorca era la Universitat i Consell General de Menorca. Eivissa tenia
també la seva Universitat com a organisme de govern.
5. Regne privatiu i retorn a la Corona d'Aragó
A l'Edat Mitjana els reis consideraven el seu regne com un patrimoni personal i per això era freqüent
que el repartissin entre els fills.
Jaume I va disposar que el seu fill gran Pere rebés en herència el regne d'Aragó, el Principat de
Catalunya i el regne de València. Jaume, el fill petit, va heretar el regne de Mallorca, amb Menorca
com a territori vassall, Eivissa i les possessions de la Corona d'Aragó al Migdia francès.
El 1276, a la mort del seu pare, Jaume II va ser coronat rei del Regne de Mallorca. Els monarques que
el varen succeir foren Sanç I i Jaume III que donaren una llarga etapa de prosperitat al regne.
Però, la manca d'homogeneïtat geogràfica i les dificultats econòmiques del regne, que havia de pagar
forts aranzels comercials i no tenia una moneda pròpia, feien difícil que pogués seguir sent
independent.
Però el conflicte polític començà quan Jaume III encunyà moneda a Perpinyà, trencant així els pactes
feudals que l'unien al rei d'Aragó, la qual cosa aprofità Pere el Cerimoniós per a declarar-li la guerra. El
rei d'Aragó el 1343 ocupà Mallorca sense que la població mallorquina defensàs Jaume III; la qual cosa
s'explicaria per la complicitat dels comerciants mallorquins i la major part de la població de l'illa als qui
Pere d'Aragó els havia promès conservar i ampliar les lleis autonòmiques i avantatges comercials. Mort
Jaume III a la batalla de Llucmajor, el regne de Mallorca es reincorporà a la Corona d'Aragó de forma
confederal i mantingué i amplià les seves lleis autonòmiques.
ELS BORBONS. EL CANVI DE DINASTIA I LA PÈRDUA D'AUTONOMIA DEL REGNE DE
MALLORCA
6. La Guerra de Successió (1701-1715) i l'absolutisme borbònic
El 1700 morí sense successió Carles II, el darrer rei dels Àustries i fou proclamat rei el candidat francès
Felip V, enfront del candidat austríac l'arxiduc Carles. Gran Bretanya, Portugal, Holanda i l'Imperi
austríac, contraris al borbó, declararen la guerra a França i a Espanya. Així es desencadenà la Guerra de
Successió que també va ser un conflicte entre els dos regnes d'Espanya. Castella es va mostrar fidel a
Felip V. En canvi, la Corona d'Aragó va donar suport al candidat austríac davant el temor a què el
model absolutista i centralista francès que volia imposar acabàs amb el seu règim autonòmic.
A l'interior, la guerra va ser favorable a les tropes filipistes que varen obtenir la victòria d'Almansa
(1707) que suposà la rendició de València i Aragó.
El 1713, l'arxiduc Carles va heretar la Corona d'Àustria quan va morir el seu germà. Temerosos ara de
l'excessiu poder dels Habsburg, la Gran Bretanya i Holanda varen retirar el seu suport a l'arxiduc Carles
i varen firmar el Tractat d'Utrecht (1713), que va posar fi al conflicte internacional i va reconèixer Felip
V com a rei d'Espanya. Arran d'aquest tractat els territoris europeus de la monarquia espanyola es varen
repartir entre les potències del bàndol austriacista i Gibraltar i Menorca foren ocupades per Gran
Bretanya.
El Principat de Catalunya i Eivissa i Mallorca continuaren la guerra totes soles contra Felip V i
Barcelona s'acabà rendint l'11 de setembre de 1714, desprès d'una aferrissada resistència i de la
important ajut en queviures i en tropes artilleres que arribaven des de Mallorca.
Com a càstig pel suport al candidat austríac, Felip V va anul·lar tots els furs i llibertats de la Corona
d'Aragó i amb els Decrets de Nova Planta es va imposar el sistema administratiu castellà a totes les
terres de la Corona. Els Borbó varen implantar el model d'absolutisme centralista francès. Tots els
poders residien en el monarca i les Corts varen quedar quasi anul·lades.
7. Les conseqüències de la Guerra de Successió per al Regne de Mallorca. L'anul·lació de
l'autonomia política.
Tot i que les Illes romanien inicialment fidels a Felip V, ja es constatava la importància dels partidaris
de l'Arxiduc que eren durament reprimits pels virreis, especialment a Eivissa i a Mallorca. Les causes
per les quals hi havia dos bàndols enfrontats eren econòmiques, però també tenia molt de pes el temor a
la pèrdua de la seva autonomia política, com els respectius jurats reclamaven cada vegada que un virrei
intentava minvar la independència fiscal o intervenir en la lliure elecció dels càrrecs polítics illencs,
entrebancant el sistema representatiu de “sac i sort”.
Les autoritats borbòniques, encapçalades pel virrei, el comte d'Alcúdia i el bisbe Laportilla, eren
conscients de l'oposició de bona part de la població; el perill d'insurrecció era evident, però la causa de
Felip V no va perillar fins que l'armada angloholandesa de l'almirall Leake va forçar la insurrecció
carlina (24 de setembre de 1706). Quan Barcelona es rendí (1714) les úniques terres que s'oposaven a
Felip V eren Mallorca i les Pitiüses. Dia 16 de març de 1715, mentre uns 500 treballadors hi
feien feina, el Cronicón Mayoricense explica que va comparèixer una companyia de dones
amb tambor i bandera per tal d'ajudar en els treballs de fortificació, creant una zona
d'aîllament entre la murada i les cases de Santa Catalina. A les primeres dones es sumaren
d'altres fins a 400 i Impediren així que hom enderrocàs aquell barri i aplanant i omplint amb
terra, crearen l'explanada de sa Feixina.
Fins a l'11 de juliol de 1715 no es rendiren les darreres forces lleials a l'Arxiduc a la Ciutat de Palma al
general d'Asfeld. Poc després les tropes borbòniques prenien possessió d'Eivissa.
Amb els Decrets de Nova Planta (1715-1718) desapareixia el Regne de Mallorca i a les illes de
Mallorca, Menorca i Formentera foren liquidades les institucions d'autogovern. El capità general passà
a ser l'autoritat suprema política i militar en substitució del virrei. Les atribucions del Gran i General
Consell foren assumides per la Reial Audiència, des d'ara formada exclusivament per castellans. Els
ajuntaments seguiren el model castellà i els regidors ja no eren electius sinó nomenats per l'Audiència o
pel rei. També es va suprimir l'autonomia financera del Regne de Mallorca, imposant-se una allau de
nous imposts. El català fou bandejat de les institucions oficials, i, si bé es va mantenir viu dins l'àmbit
privat, no era ben tolerat pel nou poder.
Així i tot es varen mantenir algunes institucions com el Consolat de Mar i el dret privat que ha arribat
en bona part fins avui. D'altra banda, es varen militaritzar les Illes amb l'establiment d'un exèrcit
permanent. En general tots aquests canvis causaren malestar fins i tot entre els illencs que havien estat
partidaris de Felip V.
ACTIVITATS
Decreto de Nueva Planta dado en San Lorenzo el Real a 16 de Marzo de 1716 por el Rey Don Felipe V
"…aunque por diferentes Pragmáticas de los Reyes mis Antecesores, se haya reglado el Gobierno de
esta Isla y Reino de Mallorca, he considerado, que las turbaciones de la última guerra le han dexado
en estado, que necessita de algunas nuevas providencias para su mayor seguridad, paz y quietud de
sus Naturales; por lo cual.
He resuelto, que la Audiencia compuesta de un Regente, cinco Ministros y un Fiscal, presida el
Comandante General de mis Armas… (…)
Y necessitándose en el presente estado de esta Isla, y Reyno, de atender con el mayor cuydado, y
vigilancia a su mejor Gobierno, y siendo para lograrle, de la mayor importancia, elegir las personas
más hábiles, y no exponerlas a la contingencia del Sorteo; He resuelto que por ahora, y durante mi
voluntad, se nombren veinte Iurados que rijan, y goviernen lo Económico, y Político de la Ciudad de
Palma; y doze para que goviernen la de Alcudia, también en lo Económico, y Político; y en los demás
lugares del Reyno los que fueren necessarios, según el número de la población de cada uno,
reservandome yo la nominación de los que huvieren de elegirse para las dos Ciudades de Palma y
Alcudia, y haziéndola la Audiencia por lo que mira a los otros Lugares, de los que me dará cuenta.
(…)
Siendo mi intención honrar, y premiar indistintamente todos mis vassallos, según el mérito de cada
uno, y emplearlos como juzgare más conveniente: Declaro, y mando, que en adelante cessen en este
Reino las costumbres, y leyes que hablan de Extrangería. (…)
Quedando por ahora también reservadas a mi disposición la Regalia de fabricar moneda, y las demás,
assí en esta Isla, como en la Iviza. (…)
Dado en San Lorenzo el Real a diez y seis de Marzo de mil setecientos y diez y seis.
YO EL REY"
INSTITUCIONS POLÍTIQUES ABANS I DESPRÉS DEL DECRET DE NOVA PLANTA A LES
ILLES
ABANS DESPRÉS
1.GRAN I GENERAL CONSELL…………….......REIAL AUDIÈNCIA
2.JURAT………………………………………....... REGIDORS
3.PROCURADOR REIAL…………………….......INTENDENT
4.VEGUER…………………………………….......CORREGIDOR
5.VIRREI……………………………………......... CAPITÀ GENERAL.
ACTIVITATS
1.Cerca al dossier o per internet el significat i les competències que tenien les institucions o càrrecs que
estan subratllats.
2.Quines són les dues concepcions d'Estat que s'enfrontaren a la Guerra de Successió? Què significava
cada una d'elles?. Quina seguia cada una de les corones dins del regne d'Espanya?
3.Per què el Decret està dirigit a les illes de Mallorca i d'Eivissa? Investiga en quina situació va quedar
Menorca després de la Guerra de Successió.
4.Quins són els canvis més importants introduïts pel Decret de Nova Planta, en el terreny econòmic, en
el terreny polític i cultural?
5.A quins altres territoris de la Monarquia Hispànica es varen fer decrets similars?. Per què?
https://en.wikipedia.org/wiki/Kingdom_of_Majorca WIKILIES :
The Kingdom of Majorca (Catalan: /mallorquí/ Regne de Mallorca, IPA: [ˈreŋnə ðə məˈʎɔɾkə]; Spanish: Reino de Mallorca; Latin: Regnum Maioricae) was founded by James I of Aragon, also known as James The Conqueror. After the death of his firstborn son Alfonso, a will was written in 1262 and created the kingdom to cede it to his son James. The disposition was maintained during successive versions of his will and so when James I died in 1276, the Crown of Aragon passed to his eldest son Peter, known as Peter III of Aragon or Peter the Great. The Kingdom of Majorca passed to James, who reigned under the name of James II of Majorca. After 1279, Peter III of Aragon established that the king of Majorca was a vassal to the king of Aragon. The title continued to be employed by the Aragonese and Spanish monarchs until its dissolution by the 1715 Nueva Planta decrees.
http://www.arxiuregnedemallorca.com/
