Mostrando entradas con la etiqueta Sail de Scola. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Sail de Scola. Mostrar todas las entradas

Sail de Scola - Sordel de Goi

Saïl de Scola, t. III. Deux pièces.

Sail de Scola, si fo de Barjarac, d' un ric borc de Peiregorc, fils d' un mercadan; e fetz se joglar; e fetz de bonas cansonetas; et estet cum N' Ainermada de Narbona. E quant ella mori, el se rendet a Bragairac, e laisset lo trobar e 'l cantar.
Huey cuiava, e no sai si m' o digua,
Qu' om se degues venjar de mal' amigua,
Mas er vey be que si meteys destrigua
Selh qu' ab amor guerreya ni playeia
Son escien,
E conosc ben
Que no 'l dey mostrar minga
Vas lieys mo mal talen.
Gran esfors fay.
Bastero, 94. Crescimbeni, 209. Millot, III, 435. P. Occ. 386. Hist. Litt. XV, 466.

Savari de Mauleon, t. II.
Savaric de Mauleon si fo un rics baros de Peitieu, fils d' En Reols de Maleon. Seigner fo de Mauleon e de Talarnom, e de Fontenai, e de Castelaillon, e de Boet, e de Benaon, e de saint Miquel en l' Ertz, e de la isla de Riers, e de l' isola de Nives, e de Nestrine, e d' Engollius, e d' autres mainz bons locs. Bels cavaliers fo e cortes et enseingnatz, e larc sobre totz los larcx. Plus li plac dons e dompneis et amor e torneiament, que ad home del mon, e de chanz e de solatz, e trobars e cortz e messios. Plus fo fin amics de domnas e d' amadors que nuills autres cavalliers, e plus enveios de vezer bons homes e de far li plazer. E fo lo meiller guerrer que anc fos el mon. Tal vez ne fo aventuros, e tal vez ne trobet dan: e totas las guerras qu' el ac foron com lo rei de Fransa e com la soa gen. E dels sieus bons faich se poiria far un gran libre, qui lo volgues escrire, com d' aquellui que ac plus en si d' umelitat e de merce e de franquessa, e que mais fez de bons faich d' ome qu' ieu anc vis ni auzis, e plus n' avia voluntat de far.
En Savaric de Malleo fo vengutz a Benaujatz per vezer la vescomtessa Na dona Guillerma, et el entendia en ela; e tray ab lui 'N Elias Rudels, senher de Bragairac, e Jaufre Rudelh de Blaya. Totz tres la pregavo d' amor; et enans c' aysso fos, el' avia cascun tengut per son cavayer, e l' un non o sabia de l' autre. Tug tres foron asetatz pres d' ela, l' un d' una part, l' autre d' autra, lo ters denan ela. Cascus d' els la esgardava amorozamen; et ela, com la plus ardida dona c' om anc vis, comenset ad esgardar En Jaufre Rudelh de Blaya amorozamen, car el sezia denan; et a 'N Elias Rudelh de Bragairac pres la man, et estreis la fort amorozamen; e de mo senher En Savaric causiget lo pe rizen e sospiran. Negus no conoc lo plazer l' un de l' autre entro qu' en foron partitz, qu' En Jaufre Rudelh o dis a 'N Savaric com la dona l' avia esgardat; e 'N Elias dis lo de 'l ma. En Savaric, cant auzis que a cascus avia fag aital plazer, fon dolens; e de so que fon ad el fag non parlet, mas apelet Gaucelm Fayzit e 'N Ugo de la Bacalayria, e si lur dis en una cobla al cal avia fag may de plazer ni d' amor. E la cobla del deman comensa:
Gaucelm, tres joc enamorat.
Be us dic d' En Savaric que be fon sel qu' era razitz de tota la cortezia del mon; et en totz bos fatz c' om puesca pessar de bon home el fon maystre de totz. Et avia amada et onrada lonc tems una dona gentil de Gascuenha, ma dona Guillerma de Benaujatz, molher que fo d' En P. de Gavaret, qu' era vescoms de Beraumes e senher de San Macari e de Lengo; e puesc dire per ver que anc tans de bos fatz fezes per dona. Mot longamen lo paget esta dona ab sas folas promessas et ab bels mandamens, et joyas donan. E mantas vez fes lo venir de Peitieus en Gascuenha per mar e per terra; e cant era vengutz gen lo sabia enganar ab falsas razos, que no 'l fazia plazer d' amor. Et el era 'n tan enamoratz que no conoysia l' engan: mas sos amics d' el li deron ad entendre l' engan. E mostreron li una dona de Gascuenha, qu' era de Manchac e molher d' En Guiraut de Manchac, joves e bela et avinens, e deziroza de pretz e de vezer En Savaric per lo be qu' en auzia dire. En Savaric can vi la dona azautet li mot a meravilhas e preget la d' amor. E la dona, per la gran valor que vi en el, retenc lo per son cavayer, e det li jorn qu' el vengues a leys per penre so que demandava. Et el parti s' en mot alegres, e pres comjat e tornet s' en a Peytieus. E no tarzet gayre que ma dona Na Guillerma Benauja saupet lo fag, e com l' avia dat jorn de venir ad ela per far son plazer. Adonc fon mot giloza e trista car non l' ac retengut; e fes far sas letras e sos mans e salutz aitan caramen co saup ni poc, e mandet a 'N Savaric que al jorn l' avia dat la comtessa de Manchac, que vengues ad ela a furt a Benaujas per aver d' ela tot son plazer. E sapias per ver que ieu Uc de San Circ, que ay escrichas estas razos, fuy lo messatge que lai aniey e 'l portey totz los mans e 'ls escritz. Et en la sua cort si era lo prebost de Limotges, qu' era valens hom et ensenhatz, e bos trobaires. En Savaric, per far a lui honor, li mostret tot lo fag e so que cascuna l' avia dig e promes. En Savaric dis al prebost que li 'n demandes en chantan, e que li 'n partis tenso, a la cal d' estas doas devia anar al jorn que li avian donat. E 'l prebost comes lo, e di:
En Savaric, ieu vos deman
Que m diatz en chantan.
Nostrad. 106. Crescimbeni, 75. Bastero, 94. Millot, II, 99. P. Occ. 147.

Serveri de Girone. Quinze pièces:
En brau loc fon plantada
Planta qu' el frug peiura,
E dona en mal formada
Quan pert bon' aventura;
Quar mout mais que mezura
Es bona don' amada,
Quan fay contra natura
So don es mais prezada,
Quar de valh ven l' errada...

Mal es rauba guardada
Dins avol tancadura,
E dona pieitz celada,
Quan fai mal ni laidura
Contra tota natura,
Es vils dona laissada,
E cast' e mund' e pura
Sobre valor pauzada
En pretz encastenada.

Trop es desendressada
Maison on hom endura,
E pus don' azirada
Cuy castedatz fraitura;
Qu' entre clam e rancura
S' es ab blasme liada,
E val mais que clausura
A ciutat asetjada
Dona en be far uzada.
En mal punh.

L' olivier fay oli qu' es dous e fis
E del pomier vezem lo pom eyssir,
E las moras del morier revenir,
E del rozier la roza s' espandis,
E si 'l muns fos e nos aitals co fom
Al comensar, tug foram clar e mun.
Del mon volgra.
Millot, III, 316. P. Occ. 327.

Sifre, ou Sifren. Une tenson avec Bernard, auquel il dit:
Mir Bernart, mas vos ay trobat
A Carcassona la cieutat,
D' una re m tenc per issarat,
E vuelh vostre sen m' en aon:
En una don' ay la mitat,
E no m suy ges ben acordat
Si m val mais d' aval o d' amon.
Mir Bernart.
Millot, III, 435.

Simon. Deux tensons, l' une avec Lanfranc, et l' autre avec Jacme Grils.
Seigne' 'N Jacme Grils, eu us deman,
Car vos vey larc e ben estan,

E car per ric pretz sobeiran
E per saber es mentaubutz,
Que me digatz per qu' es perdutz
Solatz, e domneis mal volgutz.

Il réplique à Jacme Grils, qui lui a exprimé son opinion:
Seigne' 'N Jacme, mout es sennatz,
E primamen vos razonatz;
Mas quar dizetz que cobeitatz
N' a aizo mogut, vos aug faillir,
Car tost, com son al mieu albir,
Aitant o plus no 'l devetz dir.
Seigne' 'N Jacme.

Simon Doria. Voyez Lanfranc Doria.

Sordel, t. III et IV. Environ trente pièces.
Lo Sordels si fo de Mantoana de Sirier, fils d' un paubre cavallier que avia nom sier el Cort. E deletava se en cansos aprendre et en trobar, e briguet com los bons homes de cort, et apres tot so qu' el pot; e fes coblas e sirventes. E venc s' en a la cort del comte de San Bonifaci, e 'l coms l' onret molt; et enamoret se de la moiller del comte a forma de solatz, et ella de lui. Et avenc si que 'l coms estet mal com los fraires d' ella, e si s' estranjet d' ella. E sier Icellis e sier Albrics, li fraire d' ella, si la feirent envolar al comte a sier Sordel; e s' en venc estar com lor en gran benanansa. E pois s' en anet en Proensa, on il receup grans honors de totz los bos homes, e del comte e de la comtessa, que li deron un bon castel e moiller gentil.
Lai a 'N Peire Guillem man ses bistansa
Q' ancar non a de lauzar pro apres,
Q' ancmais non vim lauzor que pro tengues,
Si 'l laus passet del lauzat sa valensa;
Que trop lausar destriga la lausor
Del trop lausat e blasma 'l lausador
Lai on vertatz repren sa conoissensa.

A ma domna de Fois man per sa honor
Que no 'l plassa desmesur' en lausor,
Que trop lausar es blasmes e faillensa.
Lai a 'N Peire.

Cobla de messer Sordel q' era malat:
Totz hom me van dizen en esta maladia
Que s' ieu mi conortes que gran ben m' o faria;
Ben sai qu' il dison ver, mas com far l' o poria?
Hom q' es paubre d' aver et es malat tot dia,
Et es mal de seignor e d' amor e d' amia,
Fos qui m' o l' ensignes, ben me conortaria!
Totz hom me van.
Nostrad. 153. Crescimbeni, 105. Bastero, 94. Millot, II, 79 P. Occ. 145.

Sordel de Goi. Une pièce de deux couplets:
Dompna valen, saluz et amistatz
E tot quan pot de plazer e d' onor
Vos manda sel ses cor galiador...
Que mi deguas tener per servidor
Aisi cum sel qu' es vostre domenjatz,
Quar per ma fe tan vos am e soplei
Cum las clardatz dels oil ab cui vos vei.
Dompna valen.

Saïl de Scola, Salh, Sail, Saill. École. Bergerac, Barjarac, Bragairac, Brageirac

Saïl de Scola.

Saïl de Scola. Salh.

De ben gran joy chantera
S' eu agues razon de que,
Mas d' amor no m lau de re;
Ni blasmar no m n' ausaria,
Tan dopti ma douss' amia:
E doncs, de que chantarai,
Pois mal ni ben non dirai?

Per Crist, non o sai enquera,
Si razos no m n' esdeve,
Que clams non esta ges be;
Lauzar! com m' en lauzaria
S' om lo per que no m fasia?
Dir o puesc eu, mas ben sai
Que nuil pro d' amor non 
ai.

Anceis m' es esquiv' e fera,
On eu plus li clam merce;
E sai ben per que n' abste
Mos cors, que non di follia:
Que meinz val us ans d' un dia;
Per que m sui mes en assai,
Si ja 'l bon jorn trobarai.

E ja no m' en penedera,
S' amors no fos tan ab me;
E donc, quar no tir mon fre?
Que fols es qui no s chastia;
Oimais, que m castigaria!
Que totz morrai o l' aurai,
Que ja no m' en partirai.

Car a tot dia s' esmera
Cella qui reten ab se;
Et ella, de que m rete
Mas de sa bella paria?
O ill, mas plus en volria,
Non ai pro; e qu' en voill mai,
Pois son bel semblan mi fai?

* eu prec e sainta Maria,

On que Na Biatritz sia
De Narbona, que ill don jai,
E ill cresca son pretz verai.

//

https://en.wikipedia.org/wiki/Salh_d%27Escola

Salh d'Escola (fl. 1195) was a troubadour from Bergerac in the Périgord, a former province of France. The meaning of his name, also spelled Sail or Saill, is uncertain; it may be an unusual given name. His surname, likewise, may be a family name, but there is no known location called "Escola" (École, Savoie) that could render it a toponymic. The entire name may be a nickname meaning "defector from school" or "escapee from the cloister",  (salir, salhir : exit, escape) indicating that he quit his education, either in a school or a monastery. On the other hand, it may signify a pedant.

The details of Salh's life are provided in two main sources, one contemporaneous and one late. The first source is the poem "Pos Peire d'Alvernh′ a chantat" composed by the troubadour monk of Montaudon in 1195. In it he good-naturedly criticises a gallery of troubadours, each in turn, usually humorously. One of those criticised is Salh d'Escola. According to the monk, Salh was a jongleur who went to Bergerac and became a merchant. The later source is Salh's vida (a short biography), which probably relied on "Pos Peire d'Alvernh′" to piece together its story. According to the anonymous biographer, Salh was the son of a merchant and became a jongleur. He then went to Narbonne and stayed for a long time at the court of "Ainermada de Narbona", the Viscountess Ermengard of Narbonne. Upon her death (1197), Salh entered the cloister at Bergerac and abandoned his "inventing [songs] and singing".

Only one work by Salh, a canso (love song), has been preserved: "Gran esfortz fai qui chanta ni.s deporta". It is an amorous confession to his lady for telling her to "die" in a moment of desperation or irritation.

Bergerac is spelled Barjarac, Bragairac, or Brageirac in Occitan.

Egan, Margarita, ed. The Vidas of the Troubadours. New York: Garland, 1984. ISBN 0-8240-9437-9.

Riquer, Martín de. Los trovadores: historia literaria y textos. 3 vol. Barcelona: Planeta, 1975.

As vidas dos trovadores Medievais, quem foram esses homens e mulheres que cantaram o amorMarcella Lopes Guimarães (: Guimerá, como yo)

https://fr.wikipedia.org/wiki/%C3%89cole_(Savoie)

Scola, Escola, École, commune française, Savoie

École est une commune française située dans le département de la Savoie, en région Auvergne-Rhône-Alpes. La commune fait partie du parc naturel régional des Bauges.

Lieux d'habitation :

Chef-Lieu ;

le Villard ;

Gratteloup; (: Gratallops)

le Jarsin  ;

les Arolles ;

le Creux du Mont ;

Ancien village de Bellevaux détruit durant la dernière guerre.

École est une commune des Bauges Devant. Sa situation géographique fait d'École une commune très prisée des randonneurs.

Les différentes montagnes au départ d'École :

Arclusaz ;

le Pécloz ;

Mont d'Armenaz ;

le Colombier.

Scola, fin du xie siècle, puis Eschola, ca. 1200. Probablement rien à voir avec le sens « normal » d'école, peut-être un nom propre à moins qu'il ne s'agisse d'une origine celtique.

En francoprovençal, le nom de la commune s'écrit Ekoule, selon la graphie de Conflans.

Un des faits les plus marquants de l'histoire d’École est le martyre qu'il a subi le 6 juillet 1944. Les nazis ont regroupé puis fusillé les hommes de plus de 16 ans qu'ils ont pu capturer, puis incendié le village. Le maire de l'époque, Jean-Benoit Ballaz âgé de 72 ans, fit partie des victimes.

Un monument sur l'ancienne place du village, devant l'église, rappelle ce martyre8.

La Boulangerie savoyarde, fondée en 1976, et rachetée par le groupe SATORIZ.

La Menuiserie Alp' 56 est spécialiste des fenêtres.


  • Michèle Brocard, Lucien Lagier-Bruno, André Palluel-Guillard, Histoire des communes savoyardes : Aix-les-Bains et ses environs - Les Bauges - La Chartreuse - La Combe de Savoie - Montmélian (vol. 2), Roanne, Éditions Horvath, , 463 p. (ISBN 978-2-7171-0310-6)p. 134-137. ([PDF] lire en ligne [archive])
  • Laurent Morand, Les Bauges : histoire et documents : Peuple et Clergé (IIIe volume), Chambéry, Imprimerie savoisienne, , 684 p. (lire en ligne [archive]).

Què vol Hitler ?

¿Què vol Hitler?  ¿ Qué quiere Hitler?  El estrecho vínculo entre el nazismo y el nacionalismo catalán Es bien sabido, gracias entre otr...