Mostrando entradas con la etiqueta lains. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta lains. Mostrar todas las entradas

Raimond, Raymond, Ramon, Ramón; Vidal; Besaudun, Besalú, Bezaudu,

Raimond Vidal de Besaudun. 

Pont de Besalú

Unas novas vos vuelh contar
Que auzit dir a un 
joglar
En la cort del pus 
savi rey
Que anc fos de neguna ley,
Del 
rey de Castela 'N Amfos
E qui era condutz e dos,
Sens e valors e cortezia,
Et engenh de cavalayria;
Qu' el non era onhs ni sagratz,
Mas de pretz era coronatz,
E de sen e de lialeza
E de valor e de proeza.
Et a lo rey fag ajustar
Man cavayer e man joglar,
En sa cort, e man ric baro;
E can la cort complida fo,
Venc la 
reyna Lianors;
Et anc negus no vi son cors,
Estrecha venc en un mantelh
D' un 
drap de seda bon e belh
Que hom apela 
Sischanto,
Vermelh ab lista d' argen fo,
E y ac un 
leuon d' aur devis:
Al rey soplega, pueis s' asis;
Ab una part lonhet de luy.
Ab tan veus un joglar ses bruy
Denan lo rey franc, de bon aire;
E 'l dis: “Rey, de pretz emperaire,
Ieu soi vengutz aisi a vos,
E prec, si us platz, que ma razos
Si' auzida et 
entenduda.”
E 'l reys dis: “M' amor a perduda
Qui parlara d' aisi enan
Tro aia dig tot son talan.”
Ab tan lo joglar issernit
A dig: “Franc rey, de pretz garnit,
Ieu soi vengutz de mon repaire
A vos per dir e per retraire
Un' aventura que avenc,
Sai en la terra don ieu venc,
A un 
vassalh Aragones;
Be sabetz lo vassalh qui es,
El a nom 
N Amfos de Barbastre.
Er auiatz, senher, cal desastre
Li avenc per sa gilozia:
Molher belh' e plazen avia,
E sela que anc no falhi
Vas nulh hom, ni anc no sofri
Precx de nulh hom de s' encontrada,
Mas sol d' un don era reptada,
Qu' era de son alberc privatz,
D' aquel de son marit cassatz;
Mas amors tan fort lo sobrava,
Per que alcuna vetz pregava
La molher son senhor N' Alvira,
Don ilh n' avia al cor gran ira;
Pero mais amava sofrir
Sos precx que a son marit dir
Res per que el fos issilhatz,
Car cavayers era prezatz,
E sel qu' el maritz fort temia;
Car de bona cavalaria
Non ac sa par en 
Arago.”
- “Doncx, so dis lo reys, aquest fo
Lo cortes Bascol de 
Cotanda.”
- “Senher, 
oc; er auiatz la randa
Col pres de la bela N' Alvira,
Car res de tot cant hom dezira
Non poc conquere ni aver,
Tro al marit venc a saber,
Que 'l disseron siey cavayer
Tug essems en cosselh plenier:
“Senher, per dieu, trop gran bauzia
Fai En Bascol, que cascun dia
Pregua ma dona et en quer,
E dic vos que tan lo i sofer
Que coguos en seretz ses falha.”
Et el respos: “Si dieus mi valha,
Si no m' era a mal tengut,
Tug seriatz ars o pendut,
Car non es faitz c' om creire deya,
E tug o dizetz per enveya
Car sobre totz el val e sap;
Mas ja dieus no mi sal mon cap,
Si jamay negus mi retrai
De res que Na Alvira fai,
S' ieu per la gola non lo pen
Que ja non trobara guiren.”
Ab tan parlet un cavayer
Fel e vilan e leugier:
“Senher, cant auretz pro parlat,
E vil tengut, e menassat,
S' ie us dirai ieu d' aquest afar
Con o poiretz en ver proar,
Si ama ma dona o non;

Fenhetz vos c' al rey del Leon
Voletz anar valer de guerra,
E si ja podetz d' esta terra
En Bascol traire ni menar,
Veus mon cors per justiziar,
Aissi 'l vos lieure a presen.”
So dis lo rey: “Et ieu lo pren.”
Ab tan veus lo cosselh partit.
Et un de sels que l' ac auzit,
Per mandamen de son senhor,
Vas l' alberc d' En Bascol s' en cor,
E dis li: “ 'N Bascol de Cotanda,
Saluda us mo senher, e us manda,
Si us poira al mati aver,
Car de guerra ira valer
Al rey de Leon, senes falha.”
Et el respos: “Si dieus mi valha,
Mot voluntiers irai ab luy.”
Pueys li dis suavet, ses bruy:
“No farai jes que non poiria.”
E 'l messatge plen de feunia
Tornet o dir a son senhor:
“Senher, vist ai vostre trachor,
E dis que ab vos anara;
Dis 
oc, mas ja re non fara,
Qu' ieu conosc be e say qu' el tira.”
E 'l senher non ac jes gran ira,
Can auzi que son cavayer
Ira ab el ses destorbier.
E dis: “Ben pot paor aver
Sel que s' es mes en mon poder,
E liurat a mort per delir,
Que res de mort no 'l pot gandir,
S' En Bascol va en est viatge;
E ja no 'l camjara coratge
Per promessa ni per preguieira.”
Ab tan s' es mes en la 
carrieira,
Dis qu' ira En Bascol vezer
C' amors fai planher e doler;
Et en planhen soven dizia,
Ab greus sospirs la nueg e 'l dia:
“Amors, be m faitz far gran folor,
Que tal res fas vas mo senhor
Que, s' el sol saber o podia,
Res la vida no m salvaria;
E saber o sabra el ben,
Car ieu non anarai per ren
Lai on mon senher anar vol;
E jes aissi esser no sol,
C' anc no fes ost qu' ieu no i anes
Ni assaut en qu' el no m menes;
E si d' aquest li dic de no,
Sabra be per cal occaizo
Soi remazutz a mon veiaire.
Mas ieu say com so poirai faire,

Dirai li que mal ai auut,
Et enquera no m' a laissat,
Per que metges m' a cosselhat
Que m fassa un petit leviar.”
Ab tan s' es fag lo bras liar,
E 'l cap estrenher fort ab benda;
E dis que ja dieus joy no 'l renda,
Si ja lai va, qui non lo 'n forsa,
C' amors qu' el fai anar a dorsa
Li tol lo talen, e 'l trasporta.
Ab aitan sonet a la porta
Lo senhor N Anfos autamen,
Et hom li vai obrir corren.
Dins intra; En Bascol saluda.
“Senher, sel dieus vos fass' ajuda
Que venc sus en la crotz per nos.”
Dis lo senhor: “
Oc, et a vos,
Bascol, don dieu gaug e salut;(”)
“Digatz, e que avetz auut?”
- “Per Crist, senher, gran malautia;
E co sera qu' ieu ja volia
Anar en ost?” - “No y anaretz?”
- “Senher, si m' aiut dieus ni fes,
Be vezetz que no y puesc anar,
E peza m mot.” - “Si dieu mi gar,”
Dis lo senher, “
oc, et a me,
En Bascol, dos tans, per ma fe,
Qu' ieu non puesc mudar que no y an;
E vau m' en, a dieu vos coman.”
- “Senher, et ieu vos a sa maire.”
Ab tan lo senher de bon aire
S' en va, e 'l cavayer reman.
E 'l bon mati a lendeman
A fag sos cavals enselar,
E pres comjat ses demorar;
Et 
eys del castel mantenen,
Iratz e ples de mal talen,
Car En Bascol es remazutz;
Et es a un castel vengutz,
doas legas lonhet d' aqui;
E tan tost, can lo jorn falhi,
El a son caval esselat,
E pueia, e si a levat
Detrassion trotier pauquet.
Ab tan en la carrieira s met,
E torna s' en dreg a Barbastre,
E ditz que bastra mal en pastre
La nueg, si pot, a sa molher.
Lo caval dels esperos fer,
E broca tan que al portel
Es vengutz suau del castel
Sotz la cambra de sa molher;
Lo caval laissa al trotier,
E dis: “Amicx aten m' aisi.”
Ab tan vai avan e feri
Un colp suavet de sa man;
E 'l pros dona, ab cor sertan,
Cant al portel sonar auzi,
Dis: “Donzela, leva d' aqui,
Leva tost sus, e vay vezer,
Donzela, qu' ieu noca esper
Cavayer ni home que vengua.”
- “Ja dieu, dis ela, pro no m tengua,
S' ieu non cre que mo senher sia
Que m' asage ma drudaria
D' En Bascol, car huey no 'l segui.”
Ab aitan autre colp feri.
“A! donzela, leva tost sus!”
E dis: “Ja non atendrai pus
C' ades non an vezer qui es.”
Lo portel obri demanes;
Et intret, e dis a l' intrar:
- “Donzela, trop m' a fag estar
Aisi que no m venias obrir!
No sabias degues venir?(”)
- “Non senher, si m don dieu bon astre.”
Ab tan lo senher de Barbastre
Vai enan en guiza de drut,
E velvos dreg al lieg vengut,
Et agenolha s mantenen,
E dis: “Bela dona plazen,
Veus aisi vostr' amic coral,
E per dieu no m tenguatz a mal
C' uey ai per vos l' anar laissat
De mo senhor, a qui fort peza,
Mas l' amors qu' en me s' es enpreza
No m laissa alhondres anar,
Ni de vos partir ni lonhar,
Don ieu sospir mantas sazos.”
- “Dias me, senher, qui es vos?”
- “Dona, e non entendes qui?
Vevos aisi lo vostr' ami
Bascol, que us a loncx temps amada.”
Ab tan la dona s' es levada
En pes, et a 'l ben conogut
Son marit; mas pauc l' a valgut:
E crida tan can poc en aut:
“Per Crist, trachor degun assaut
Don pieitz vos prenda no fezetz,
Que pendut seretz demanes,
Que res de mort no us pot estorser!”
Pren l' als cabelhs, comens a torser
Aitan can poc ab ambas mas;
Mas poder de donas es vas,
Que de greu maltrag leu se lassa,
E fier petit colp de grieu massa.
E cant ela l' ac pro batut,
E rosseguat, e vil tengut,
S' estorna s que anc no 'l rendet,
Ieys de la cambra, l' us sarret;
Ar laisset son marit jauzen,
Aisi com sel que mal no sen,
Que semblan l' es que s' i afina;
Ela del tost anar no fina
Vas la cambra del cavayer
C' amors destrenhi' a sobrier;
E troba so que pus dezira:
Ela lo pren, vas si lo tira,
E comta 'l tot cossi l' es pres;
Pueys l' a dig: “Bels amicx cortes,
Ara us don aisi de bon grat
So c' avetz tos temps dezirat,
C' amors o vol e m' o acorda;
E laissem lo boc en la corda
Estar sivals entro al jorn;
E nos fassam nostre sojorn.”
Aisi esteron a gran delieg
Tro al senh, abdos en un lieg,
Que 'l dona levet issi s' en,
Et escrida tota la gen
A lurs albercx, e comtet lur:
“Auiatz, dis ela, del tafur
En Bascol, co m volc enganar.

A nueg venc al portel sonar
En semblansa de mo senhor,
Intret en guiza de trachor
A mon lieg, e volc me aunir;
Mas yeu m' en saup trop jen guerir,
Dins en ma cambra l' ai enclaus.”
Tug ne feron a dieu gran laus
E dizon: “Dona, be us n' es pres,
Sol c' ades mueira demanes,
Car hom non deu trachor sofrir.”
Ab tan se son anatz garnir,
E corron tug vas lurs albercx:
Als us viratz vestir ausbercx,
Als autres perpunhs et escutz,
Capels, cofas, et elms agutz;
L' autres prenon lansas e dartz;
Sempres venon de totas partz
Candelas e 
falhas ardens.
E can N Amfos auzi las gens
Aisi vas si venir garnidas,
Dedins a las portas tampidas,
Et escridet: “Senhors, no sia,
Per dieu lo filh sancta Maria,
Qu' En Bascol vostre senhor so.”
Et els trenco ad espero
Las portas per tan gran poder
Que 
fer ni fust no y poc valer.
E cant el trencar las auzi,
Tot en un' escala salhi,
E puget en una bestor,
E pueis gitet l' escala por.
Mantenen an tot l' uys trencat,
E son vengut al lieg armat,
E cascus tan can poc sus fer,
Car cuion l' aqui trober;
E can non l' an lains trobat
Son tug corossos et irat,
E 'l dona n' ac son cor dolen;
E mentre l' anavon queren,
Vas la bestor fai un esgart,
E vi l' escala una part
Que sos maritz ac porgitada;
E tornet dir a sa mainada:
“Baros, yeu ai vist lo trachor;

Velvos en aquela bestor,
Dressatz l' escala e puiatz;
E si' ades totz pesseiatz
Que sol no 'l laissetz razonar.”

Ab tan N Amfos pres a cridar:

Baros, e quinas gens es vos?
Non conoissetz 
degus N Anfos
Lo vostre senhor natural?
Ieu soi aisel, si dieu mi sal,
E per dieu no m vulhatz aussir!”
E la dona fes un sospir,
Al dissendre gitet un crit,
Can tug conegro son marit.
Ar crida, plora, planh e bray:
“Bel senher, dos tan fol assay,
Co vos auzes anc enardir?
Car tan gran paor de morir
Non ac mais negus natz de maire!
Bel senher, dous, franc, de bon aire,
Per amor dieu, perdonatz me,
E truep, si us platz, ab vos merce,
Senher, que yeu no us conoisia,
Si m sal lo filh sancta Maria,
Enans me cuiava de vos
Qu' En Bascol de Cotanda fos.”
Et el respos: “Si dieu mi sal,
No m' avetz fag enueg ni mal;
Be que us calha querer perdon,
Mas a me qu' el pus fals hom son,
El pus tracher que anc fos natz,
Amiga dona, m perdonatz
Qu' ieu ai vas mi meteis falhit,
E 'l vostre valen cors aunit;
E per colpa e per foldat
Mon bon cavayer adzirat:
Per colpa de lauzengiers
M' es vengutz aquest destorbiers
Et aquesta desaventura;
Amiga dona, franqu' e pura,
Per amor dieu, perdonatz me,
E trueb ab vos, si us plai, merce,
E aiam dos cors ab un cor;
Qu' ie us promet que mays a nulh for
Non creirai lauzengiers de vos,
Ni sera tan contrarios
Nulh hom que mal y puesca metre.”
- “Aras, dis ela, faitz trametre,
Senher, per vostre messatgier.”
- “De gaug, dona, e volontier
Ho farai, pus vey c' a vos play.”
- “Senher, 
oc, et enqueras may;
En Bascol anaretz vezer,
E digatz li que remaner
Vos a fag tro sia gueritz.”
Ab tant es de l' alberc partitz,
E fai so que ela li manda;
Vezer va Bascol de Cotanda;
E trames per sos cavayers,
C' ancmay tan gran alegriers
Non crec ad home de son dan.
E que us iri' al re comtan?
Vas l' alberc tenc de son vassalh
En Bascol, dreg vas lo lieg salh
Et estet suau et en pauza,
Et ac be la fenestra clauza.
“Bascol, dis el, e cossi us vay?”
- “Per Crist, senher, fort mal m' estai,
Et agra m be mestier salut.
E cosi es tan tost vengut?”
Dis En Bascol a son senhor.
- “Bascol, dieu per la vostr' amor
Soi remazutz e remanrai,
Que ja en ost non anarai
Si vos ab mi non anavatz.”
- “Ieu, senher, guerrai, si dieu platz;
E pueis farai vos de bon grat
Tota la vostra voluntat.”
Ar s' en tornet vas son ostal,
E fo ben jauzen de son mal.
Et estet be, si dieu be m don,
Car el tenia en 
sospeison
Sela que falhit non avia;
Mais ela saup de moisonia
Trop may que el, segon que m par:
Per qu' ieu, francx rey, vos vuelh preguar
Vos, e ma dona la reyna
En cuy pretz e beutat s' aclina,
Que gilozia defendatz
A totz los homes molheratz
Que en vostra terra estan.
Que donas tan gran poder an,
Elas an be tan gran poder
Que messonja fan semblar ver,
E ver messonja eissamen,
Can lor plai, tan an sotil sen.
Et hom gart se d' aital mestier
Que non esti' en cossirier
Tos temps mais en dol et en ira;
Que soven ne planh e 'n sospira
Hom que gilozia mante,
On nulh mestier no fara be,
Qu' el mon tan laia malautia
Non a, senher, c' a 'n gilozia,
Ni tan fola ni tan aunida
Que pieitz n' acuelh e mens n' evida,
Et es ne pieitz apparians
C' ades li par que 'l vengua dans.”
- “Joglar, per bonas las novelas
E per avinens e per belas
Tenc, e tu que las m' as contadas,
E far t' ai donar tals soldadas
Que conoisiras qu' es vertat
Que de las novelas m' a grat;
E vuelh c' om las apel mest nos
Tos temps may, CASTIA GILOS.”
Can lo rey fenic sa razo
Anc non ac en la cort baro,
Cavayer, donzel ni donzela
Sesta ni sest, ni sel ni sela,
De las novas no s' azautes,
E per bonas non las lauzes,
E que cascus no fos cochos
D' apenre CASTIA GILOS.

//

Raimon, Raymond, Ramon, Ramón Vidal de Besalú, Besaudun fue un trovador español que escribía en dialecto occitano catalán:
c 1196 - c 1252. Originario del pueblo de
Bezaudu, Besalú, Bezaudun, situado en la comarca de la Garrocha, provincia de Gerona. Se formó e inició su vida profesional como juglar en el castillo de Mataplana, al que elogia en algunos de sus versos.

Loís Alibèrt, GRAMATICA OCCITANA SEGON LOS PARLARS LENGADOCIANS

Es famoso por ser autor del primer tratado poético en una lengua romance (occitano), el Razós de trobar (c. 1210).​ Comenzó su carrera como juglar y pasó sus años de formación en la corte de Hugo de Mataplana, que a menudo recuerda con cariño en sus poemas y canciones.

En el Razós, Raimon distingue la "francesa parladura" (lengua francesa) de la "cella de Lemozi" (lengua occitana).

"[...] la parladura francesca val mais et [es] plus avinenz a far romanz e pasturellas; mas cella de lemosin val mais per fer vers et cansons et serventes; et per totas las terras de nostre lengage son de major autoritat li cantar de la lenga limozina que de nengun'altra parladura per qu'ieu vos en parlerai primeramene".​

Se trata de un prontuario gramatical y versificador para la composición correcta de la poesía trovadoresca occitana.​ También analiza el arte del que escucha (li auzidor) y su responsabilidad en comprender la obra del trovador. La insistencia de Raimon en que el público entienda lo que se canta y que se mantengan en silencio durante su canto ha sido considerado como fundacional en la historia de la música artística.
Para Raimon, los oyentes tienen la responsabilidad de informarse acerca de lo que no entienden (que es "una de las cosas más sabias del mundo") y ser fieles a la calidad de la obra, alabando la grandeza y condenando la falta de forma. Raimon también se esforzó en defender la superioridad del lemosí (o Lemozi, es decir, el occitano) frente a otras lenguas vernáculas, lo que indujo al poeta florentino Dante Alighieri a escribir la obra De Vulgari Eloquentia justificando el uso de la lengua vernácula de la Toscana en vez de la lengua occitana.​ El Razos finaliza con un glosario occitano-italiano. A finales del siglo XIII, Terramagnino de Pisa escribió un versión condensada del Razos.
Jofre de Foixá escribió una versión ampliada, el Regles de trobar, para Jaime II de Aragón.

https://ota.bodleian.ox.ac.uk/repository/xmlui/handle/20.500.12024/0379

Además de la mencionada composición, se conservan varios fragmentos de letras de canciones y tres obras narrativas, estas últimas escritas en nuevas rimadas, es decir, octosílabos pareados. Asimismo, dos de ellas se pueden considerar novelitas, muy similares a lo que en francés se denomina "roman". En Reprensión de celosos, se cuenta los amores de Bascuel de Cutanda y Elvira, esposa de Alfonso de Barbastro en la corte de Alfonso VIII de Castilla.​ Etc...

Què vol Hitler ?

¿Què vol Hitler?  ¿ Qué quiere Hitler?  El estrecho vínculo entre el nazismo y el nacionalismo catalán Es bien sabido, gracias entre otr...