Mostrando entradas con la etiqueta merceyans. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta merceyans. Mostrar todas las entradas

XI, Mantas vetz sui enqueritz

XI.


Mantas vetz sui enqueritz

En cort cossi vers no fatz,

Per qu' ieu vuelh si' apelatz,

E sia lurs lo chauzitz,

Chanso o vers aquest chan;

E respon als demandan

Qu' om non troba ni sap devezio,

Mas sol lo nom, entre vers e chanso.


Qu' ieu ai motz mascles auzitz

En chansonetas assatz,

E motz femenis pauzatz

En verses bos e grazitz;

E cortz sonetz e cochans

Ai ieu auzit en verses mans,

E chansos ai auzidas ab lonc so,

E 'ls motz d' amdos d' un gran, e 'l chan d' un to.


E s' ieu en sui desmentitz

Qu' aisso no sia vertatz,

No er hom per me blasmatz,

Si per dreg m' o contraditz;

Ans n' er sos sabers plus grans

Entr' els bos, e 'l mieus mermans,

Si d' aisso m pot venser segon razo;

Qu' ieu non ai ges tot lo sen Salamo.


Quar es de son loc partitz

Domneys, que ja fon prezatz,

Mi sui alques desviatz

D' amor, tan n' estauc marritz!

Qu' entr' amairitz et amans

S' es m' es us pales enjans,

Qu' enjanan cre l' us l' autre far son pro,

E no i guardon temps ni per que ni quo.


Qu' ieu vi, ans que fo faiditz,

Si fos per amor donatz

Us cordos, qu' adreg solatz

N' issia e ricx covitz;

Per que m par que dur dos tans

Us mes no fazia us ans,

Quan renhava domneys ses tracio;

Greu es qui ve com es e sap com fo.


E non es tan relenquitz,

Sitot mi sui dezamatz,

Qu' ieu no sia enamoratz

De tal qu' es sima e razitz

De pretz, tan qu' a me es dans;

Pus la valors e 'l semblans

Son assemblat en tan bella faisso

Qu' om no i pot neys pessar meliurazo.


Ai! belh cors cars, gen noiritz,

Adregz e gen faissonatz,

So qu' ie us vuelh dir devinatz;

Qu' ieu no sui ges tant arditz

Que us prec que m' ametz, abans

Vos clam merce merceyans.

Sufretz qu' ie us am e no us quier autre do,

E ges d' aquest no m devetz dir de no.


Vas Malespina vai chans

Al pro Guillem qu' es prezans,

Qu' elh aprenda de tu los motz e 'l so,

Qual que s vuelha per vers o per chanso.


Na Beatritz d' Est, l' enans

De vos mi platz, que s fai grans;

En vos lauzar s' en son pres tug li bo,

Per qu' ieu de vos dauri mon vers chanso.


Aimeri de Peguilain.

Hugues, Uc, Nuc; Brunet, Brunec, Brunenc, 1190 - 1220

Hugues Brunet. Uc Brunet. Nuc : N' Uc Brunecs, En Uc, 

Hugues Brunet. Uc Brunet. Nuc : N' Uc Brunecs, En Uc,



Cortezamen mov en mon cor mesclansa

Que m fai tornar en l' amoros dezire;

Joya m promet et aporta m cossire,

Quar en aissi sap ferir de sa lansa

Amors, que es us esperitz cortes,

Que nos laissa vezer mas per semblans,

Quar d' huelh en huelh salh e fai sos dous lans,

E d' huelh en cor e de coratge en pes.


En aissi vens e destrenh e sobransa

Selhs qu' a sos ops vol triar et eslire,

Mas aissi a un perilhos martire

Que sa dolors vol que si' alegransa,

E dels sieus tortz que il refeir' hom merces,

E contr' orguell qu' om si' humilians;

Qu' amor no vens menassa ni bobans

Mas gens servirs e precx e bona fes.


Mas a mi fai sobre totz un' onransa,

Qu' anc mon dezir no volc en dos devire,

Ans, quan se ven en mon fin cor assire,

Totz autres pes gieta defors e lansa;

Pero selieis qu' a sos ops m' a conques

Tanh qu' a mos precx s' adouz sos cors prezans,

Tro sia 'l cors ab los huelhs acordans

Que paresca qu' al coratge plagues.


Mi dons sap far de joy semblar pezansa,

E son voler celar et escondire,

Puois fai semblans cortes ab son dous rire,

Per qu' ieu no sai cor jutgar per semblansa;

Mas, si be m vol, en breu temps paregues,

Pus li sui fis, leyals, ses totz enjans,

Qu' ieu no pens d' als mas de far totz sos mans,

Que m dones cor, qu' ilh a lo mieu conques.


E pois no m part de sa bon' esperansa,

Vas mon dezir adouz son cor e vire,

Que cors non pot pensar ni boca dire

L' amor que ill teing ni la fina amistansa;

E pois mon cor li teing aissi 'n defes,

Que non i lais intrar autres talans,

Sia de mi sovinens, e membrans

Que mil maltratz en mi plaideia us bes.


E sol qu' el cor aya de mi membransa,

Del plus serai atendens e sufrire,

Ab que l' esguar se baizon e ill sospire

Per qu' el dezirs amoros no s' estansa;

Qu' ab sol aiso ai tot quan mestier m' es,

E serai li plazens e merceyans,

Quar aiso es vida dels fins amans,

Qu' amors non viu mas de gaug e de bes.


Ja lauzengier no l' en fasson duptansa, 

Qu' ieu n' ai vas els pres engienh et albire, 

Qu' ieu bais los huelhs, et ab lo cor remire, 

Et en aissi cel lur ma benenansa,

Que nulhs no sap de mon cor vas ont es,

Ans qui m' enquier de cui se fenh mos chans,

Als plus privatz estau quetz e celans,

Mas que lor fenh de so que vers non es.


Glorieta, entre vos e merces

M' achaptas joy de lieis cui sui amans,

E digas li qu' ab s' amistat m' enans,

Qu' ie 'l port el cor amor e bona fes.

//

https://en.wikipedia.org/wiki/Uc_Brunet

Uc Brunet, Brunec, or Brunenc (English: Hugh, Latin: Ugo; fl. 1190–1220) was a nobleman and troubadour from Rodez in the Rouergue. Six of his works survive.

Outside of his own works and those of other troubadours, including a vida, Uc is mentioned in only one document dated to around 1190. The document relates the settlement between Uc and the abbey of Bonnecombe, from which Uc had demanded free lodging for himself, five of his knights, and a servant. Uc's career can be extended as late as the c. 1220 by the planh (lament) written on his death by Daude de Pradas, who was only active from about that time. Among Uc's patrons were Hugh II of Rodez, his suzerain; Alfonso II of Aragon; Raymond VI of Toulouse; Bernard VII of Anduze; and Dalfi d'Alvernha.

The author of Uc's vida (biography), whose reliability is difficult to ascertain, states that Uc was a cleric well-versed in letters with a natural wit. From this background he became a jongleur and then a troubadour, but he never, according to his vida, composed any music. Nonetheless, one of his songs is accompanied by a melody in one manuscript; the melody may be Uc's or somebody else's.

Uc's vida provides an interesting story which cannot be verified that Uc fell in love with a bourgeois women named Galiana, from Aurillac. She dismissed him, however, and took Hugh of Rodez as her lover. In his pain Uc Brunet entered the "order of Cartosa" (probably an unidentified charterhouse) and there died. (CarthusianCartoixa, Cartuja)

One of Hugh's datable works is a sirventes, "Conplidas razos novelas e plazens", which mentions the death of los comtes, evidently the count of Rodez, in 1208. It is the only work of Uc's to survive with a melody. The melody is melismatic and tonal with its centre generally on F, though it ends on D.

Aubrey, Elizabeth. The Music of the Troubadours. Indiana University Press, 1996. ISBN 0-253-21389-4.

Egan, Margarita, ed. and trans. The Vidas of the Troubadours. New York: Garland, 1984. ISBN 0-8240-9437-9.

Què vol Hitler ?

¿Què vol Hitler?  ¿ Qué quiere Hitler?  El estrecho vínculo entre el nazismo y el nacionalismo catalán Es bien sabido, gracias entre otr...