Mostrando entradas con la etiqueta onramens. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta onramens. Mostrar todas las entradas

Pierre Raimond de Toulouse. Us novels pessamens m' estai

Pierre Raimond de Toulouse.


Us novels pessamens m' estai

Al cor, per qu' eu n' ay greu cossir, 

Don fas mant angoissos sospir;

E n' ai soven mon cor plus guay,

E m gart miels de far desplazer,

E m' esfors en ben captener,

Quan vey que n' es luecx e sazos;

E selh qu' a son poder es bos,

Ben deu aver mais d' onransa.


Onramens grans cre que 'l n' eschai

A celh que sap en patz sufrir

Son dan, o belhamen cubrir,

Mantas vetz, so qu' al cor no 'l play;

E qui sobritas sap tener

De far e de dir non dever, 

Ges non s' en merma sa razos; 

Per qu' om non deu esser coytos

De far gran desmezuransa. 


Desmezura conosc hueymai

Que fai ma dona, ses mentir,

Pus que a se m fetz aissi venir, 

E so que me promes er m' estray; 

Que qui non a vezat aver 

Gran be, plus leu sap sostener 

Afan, que tals es belhs e bos, 

Qu'el maltraitz l' es plus angoissos, 

Quan li sove 'l benanansa.


Benanansa e fin joi verai 

Aic ieu de mi dons al partir. 

Partitz non suy, per qu' ieu m' azir, 

Quar a mos precs braus respos fay.

Denan sos pes l' irai cazer,

S'a lieys platz que denhe voler 

Que de lieys fasa mas chansos, 

Quar de me no suy poderos, 

Qu'en autra paus m' esperansa.


Ben esper, per l' afan que n' ai,

Que m vuelha mi dons mantenir,

Que non es autr', al mieu albir,

Ni fon tan belha, sotz lo ray.

Sopleian, quier que m denh valer;

Qu' ieu conosc, segon mon saber, 

Qu'ab los melhors se fai hom bos;

Et es assatz belha razos

Aver joy de fin' amansa.

LVII, Tant m' es l' onratz, verays ressos plazens,

LVII.


Tant m' es l' onratz, verays ressos plazens, 

Ples de lauzor del senhor N Amalric,

Del mieu senhor, filh premier N Aymeric 

De Narbona, que mos cors n' es jauzens, 

Qu' entr' els Toscas s' es tan gent capdellatz 

Qu' els amicx a de la gleysa honratz,

E 'ls enemicx mortz e vencutz per guerra.


Mout es auutz belhs sos comensamens

De nobles faitz ab sen et ab cor ric

Que son semblan a l' aut dever antic,

Qu' el essenha d' onor esser manens

De Narbona, don sia dieus lauzatz;

Pero per Foys li ven de l' autre latz

Devers que s deu tener al sojorn guerra.


L' onratz Comus de Florensa valens

Ac bon cosselh, quan al rey lo queric

Per capitani, quar sey enemic

Ne son al bas, don es sieus l' onramens,

Per luy, don deu per tot esser lauzatz

E car tengutz, ab tot que aia patz,

Quar si honran, l' a gent honrat de guerra.


Si honran a honratz sos benvolens,

E Narbona e 'l bon rey que seguic,

E Foys e selh qu' en partida 'l noyric,

Quar anc no 'l fes nesciejar jovens,

Ans es ab sen curos et atempratz,

Don es per totz sos enemicx dubtatz

Tant que lur es sos ressos pieitz de guerra.


De dieu li ven sos bos captenemens,

Per qu' ieu li prec e li cosselh e 'l dic

Qu' el retenha, quon senhor ad amic,

Ab humil cor de totz vils faitz temens,

E creysser l' a en totas sas bontatz,

Si s' afortis contra vils voluntatz,

Quar aissi vens hom espirital guerra.


Lo senhor prec N Amalric qu' enansatz

Sia per luy sos pretz gent comensatz,

En totz sos faitz, aissi quon es per guerra.


Giraut Riquier.

Què vol Hitler ?

¿Què vol Hitler?  ¿ Qué quiere Hitler?  El estrecho vínculo entre el nazismo y el nacionalismo catalán Es bien sabido, gracias entre otr...