Mostrando entradas con la etiqueta sia. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta sia. Mostrar todas las entradas

La comtesse de Die, Dia.

La comtesse de Die.


I.

A chantar m' er de so qu' ieu no volria,
Tan me rancur de sel cui sui amia;
Quar ieu l' am mais que nulha res que sia:
Vas lui no m val merces ni cortezia,
Ni ma beutatz, ni mos pretz, ni mos sens;
Qu' en aissi m sui enganada e trahia,
Cum s' ieu agues vas lui fag falhimens.

D' aiso m conort quar anc non fis falhensa,
Amicx, vas vos, per nulha captenensa;
Ans vos am mais no fetz Seguis Valensa;
E platz mi fort que ieu d' amor vos vensa,
Lo mieus amicx, quar etz lo plus valens;
Mi faitz orguelh en digz et en parvensa,
Et etz humils vas totas autras gens.

Be m meravil cum vostre cors s' orguelha,
Amicx, vas me, don ai razon que m duelha;
E non es dregz qu' autra domna us mi tuelha
Per nulha re que us fassa ni us acuelha.
E membre vos qual fo 'l comensamens
De nostr' amor: ja dame dieus non vuelha
Qu' en ma colpa sia 'l departimens.

Proessa grans qu' en vostre cor s' aizina,
E lo rics pretz qu' avetz m' en atahina;
Q' una non sai loindana ni vezina,
Si vol amar, vas vos no si' aclina:
Mas vos, amicx, etz ben tan conoissens
Que ben devetz conoisser la plus fina;
E membre vos de nostres covinens.


Valer m degra mos pretz e mos paratges,
E ma beutatz, e plus mos fis coratges;
Per qu' ieu vos man, lai on es vostr' estatges,
Esta chanso que me sia messatges;
E vuelh saber, lo mieus belhs amicx gens,
Per que m' etz vos tan fers ni tan salvatges;
No sai si s' es orguelhs o mals talens.

Mas tant e plus vuelh que us diga 'l messatges

Que trop d' orguelh fai mal a manhtas gens.

II.

Ab joi et ab joven m' apais,
E jois e jovens m' apaia,
Quar mos amics es lo plus guais,
Per qu' ieu sui cuendeta e guaia;
E pois ieu li sui veraia,
Be is taing qu' el me sia verais;
Qu' anc de lui amar no m' estrais,
Ni ai en cor que m n' estraia.

Mout mi platz, quar sai que val mais,
Sel qu' ieu plus dezir que m' aia;
E sel que primiers lo m' atrais
Dieu prec que gran joi l' atraia;
E qui que mal l' en retraia
Non creza fors so qu' el retrais.
Qu' om cuoill mantas vetz los balais
Ab qu' el mezeis se balaia.

Domna que en bon pretz s' enten
Deu ben pausar s' entendensa
En un pro cavallier valen;
Pois ill conois sa valensa,

Que l' aus amar a presensa;

E domna pois am a presen,

Ja pois li pro ni li valen
Non diran mas avinensa.

Qu' ieu n' ai chauzit un pro e gen,
Per cui pretz meillura e gensa,
Larc et adreg e conoissen,
On es sens e conoissensa:
Prec li non aia entendensa,
Ni hom no 'l puesca far crezen
Qu' ieu fassa vas lui faillimen,
Sol non trob en lui faillensa.
Amicx, la vostra valensa

Sabon li pro e li valen;
Per qu' ieu vos quier de mantenen,

Si us platz, vostra mantenensa.

III.

Estat ai en gran consirier
Per un cavallier qu' ai agut,
E voill sia totz temps saubut
Cum ieu l' ai amat a sobrier.
Ara vei qu' ieu sui trahida,
Quar ieu non li donei m' amor;
Don ai estat en grant error
En leit e quan sui vestida.

Ben volria mon cavallier
Tener un ser en mos bratz nut,
Qu' el s' en tengra per errebut
Sol c' a lui fesses coseillier;
Quar plus m' en sui abellida
Non fis Floris de Blancaflor.
Mon cor eu l' autrei e m' amor,
Mon sen, mos oillz e ma vida.

Bels amics, avinens e bos,
Quora us tenrai en mon poder,
E que jagues ab vos un ser,
E que us des un bais amoros
Sapchatz gran talen n' auria
Que us tengues en loc del marrit,
Ab so que m' aguessez plevit
De far tot so qu' ieu volria.


//

Beatrix, comtesse de Die, condesa, comtessa, Dia







III. deutsch:

Ich hatte großen Kummer

Wegen eines Ritters, der mir gehörte

Und ich will, dass man allzeit weiß,

Wie sehr ich ihn geliebt habe.

Nun sehe ich, dass ich betrogen wurde

Weil ich ihm nicht meine Liebe schenkte,

Weshalb ich sehr gelitten habe

Bei Tag und bei Nacht. (wörtlich: wenn ich im Bett lag und wenn ich angezogen war)


Ich würde gerne meinen Ritter

Eines Abends nackt in meinen Armen halten

Und wünschte, dass er glücklich wäre

Allein wenn ich ihm als Kissen diente

Denn ich bin verliebter in ihn

Als es Floris in Blanchefleur war.

Ich schenke ihm mein Herz und meine Liebe,

Meinen Sinn, meine Augen und mein Leben.


Schöner, liebenswürdiger und guter Freund,

Wann werde ich Euch in meiner Gewalt haben

Wenn ich doch nur eines Abends mit Euch im Bett liegen

und Euch einen Liebeskuss schenken könnte!

Wisset, dass ich großes Verlangen hätte,

Euch anstelle meines Ehemannes bei mir zu haben,

Vorausgesetzt, Ihr hättet mir versprochen,

Alles zu tun, was ich wünschte.

Die, Drôme, France

Die, Drôme, France, M. MinderhoudMichiel1972

Von ihrem Werk sind nur vier „cansos“, 117 Verse, überliefert. Umstritten bleibt, ob die Trobairitz die Tenzone, das Streitgespräch «Amics, en gran cossirier» (Freund, in großem Kummer), BdT 46,3, zusammen mit ihrem geliebten Trobador Raimbaut d’ Aurenga gedichtet hat oder ob die Autorenschaft, wie es in den mittelalterlichen Handschriften steht, ganz allein Raimbaut d' Aurenga zukommt.

La comtesse de Die, Dia,

1:11

A chantar m'er de so q'ieu no volria

Ab ioi et ab ioven m'apais (Von Freude und Jugend ernähre ich mich), BdT 46,1

A chantar m'er de so q'ieu no volria (Ich muss singen über das, wovon ich nicht singen möchte), BdT 46,2 – die Melodie ist überliefert

Amics, en gran cossirier (Freund in großem Kummer), BdT 46,3 – Tenzone, ein Streitgespräch zwischen Raimbaut d’Aurenga und der Trobairitz.

Estat ai en greu cossirier (Ich hatte großen Kummer), BdT 46,4

Fin ioi me don'alegranssa (Wahre Freude schenkt mir Fröhlichkeit), BdT 46,5

La comtesse de Die. Buch. Libro. Llibre.

Aus einer äußerst lapidaren „Vida“, einer von einem anonymen Biographen im 13. Jhd. verfassten poetisch-legendären Lebensbeschreibung,[6] erfährt man in nur zwei Sätzen, dass die Trobairitz Comtessa de Dia mit einem – nicht näher bestimmten – „Guilhem de Peitieus“ (Wilhelm von Poitiers) verheiratet war und sich in einen Trobador, in Raimbaut d’Aurenga, verliebt hatte:

La comtessa de Dia si fo moiller d'En Guillem de Peitieus, bella domna e bona. Et enamoret se d'En Rambaut d'Aurenga, e fez de lui mantas bonas cansos.

„Die Gräfin von Die, eine schöne und gute Dame, war die Ehefrau des Seigneurs Wilhelm von Poitiers. Sie verliebte sich in Seigneur Raimbaut d’Aurenga und dichtete für ihn manch schönes Lied.[7]“

– Jean Boutière und Alexander Herman Schutz: Biographies des Troubadors. S. 83: XXVII La comtessa de Dia.

Beatriz de Dia, la comtessa de Dia, die „Gräfin von Die“, ist die bekannteste Trobairitz – so bezeichnet das Altokzitanische einen weiblichen Trobador.

Sie lebte im Hochmittelalter, im späten 12. Jahrhundert, in der Dauphiné, im heutigen Département Drôme. Die namengebende Stadt „Die“ hieß zur Römerzeit „Dea“ Augusta Vocontiorum zu Ehren der keltischen Kriegsgöttin Andarta der gallischen Vocontier. Im Altokzitanischen wurde aus Lateinisch Dea (Göttin) „Dià“, daraus wiederum Französisch „Die“.

Die Dichtungen und Kompositionen dieser Trobairitz, dieser «femme-troubadour»,[3] werden in der neueren romanistischen Forschung als gleichbedeutend mit der Trobadorlyrik der männlichen Spielleute angesehen. Beatritz de Dià ist deshalb so berühmt, weil sie die höfische Liebe aus weiblicher Sicht in einer für ihre Zeit außergewöhnlichen Freimütigkeit schildert.[4] Die Trobairitz vertauscht die Rollen. Am deutlichsten bringt sie ihren erotischen Anspruch in der letzten Strophe der „canso“ «Estat ai en greu cossirier» (Ich hatte großen Kummer) zum Ausdruck.

Kathedrale Notre-Dame. Die. Dia.


Siehe auch

Literatur

Bibliographie

  • Alfred JeanroyBibliographie sommaire des chansonniers provençaux. Manuscrits et éditionsÉditions Honoré Champion, Paris 1916. als PDF online, S. 37, 47 – auf Internet Archive.
  • Alfred Pillet und Henry Carstens: Bibliographie der Troubadours, Max Niemeyer Halle 1933. Ristampa anastatica dell'edizione Halle (Saale), Max Niemeyer Verlag, 1933, a cura di Paolo Borso e Roberto Tagliani. Ledizioni, Milano 2013, ISBN 978-88-95994-64-2. (460 namentlich bekannte Troubadoure sind hier alphabetisch aufgelistet und durchnummeriert. Beatritz („tz“ sic!) de Dia wird unter der Nummer 46. geführt.)

Biographien

  • (FR) Jean Boutière und Alexander Herman SchutzBiographies des Troubadors. Textes provençaux des XIIIe et XIVe siècles, Toulouse 1950, Neuauflage 1972, ISBN 0-8337-4000-8.
  • (FR) Camille Chabaneau: Les biographies des troubadours en langue provençale, Edouard Privat Toulouse, 1885 – auf GallicaII.— La comtesse de Die(im Abschnitt „IV Provence et Viennois“).
  • (FR) Margarita Egan (Hrsg.): Les Vies des troubadours. Union Générale d'Éditions, Paris 1985, ISBN 2-264-00638-2.

Editionen

  • Oskar Schultz-GoraDie provenzalischen Dichterinnen. Biographieen und Texte nebst Anmerkungen und einer Einleitung. Gustav Fock, Leipzig 1888. Comtessa (Beatritz) de Dia, S. 8/9 und 17/19: online – auf Internet Archive
  • Sernin Santy: La Comtesse de Die : sa vie, ses œuvres complètes, les fêtes données en son honneur, avec tous les documents. A. Picard Paris 1893: online – auf Internet Archive.
  • Gabrielle Kussler-Ratyé: Les chansons de la Comtesse Beatrix de Dia. In: Archivum Romanicum, Nuova rivista di filologia romanze, Vol. I, 1917, S. 161–182: online – auf Internet Archive.
  • Ingrid Kasten (Hrsg. u. Übersetzerin): Frauenlieder des Mittelalters: Zweisprachig. S. 164–178, Reclam 8630, Stuttgart 1990, ISBN 978-3-15-008630-8.

Sekundärliteratur

  • (FR) Pierre BecChants d'amour des femmes-troubadours: trobairitz et chansons de femme, Paris, Stock, 1995, ISBN 2-234-04476-6.
  • Ursula Peters: Das Ich im Bild: Die Figur des Autors in volkssprachigen Bilderhandschriften des 13. bis 16. Jahrhunderts. Verlag Böhlau, Köln 2008, ISBN 978-3-412-18806-1, eingeschränkte Vorschau in der Google-Buchsuche.
  • Angelica Rieger: Trobairitz: Der Beitrag der Frau in der altokzitanischen höfischen Lyrik. Edition des Gesamtkorpus. Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, Band 233, 1991, ISBN 978-3-484-52233-6, eingeschränkte Vorschau in der Google-Buchsuche
  • Angelica Rieger: Beruf: Joglaressa. Die Spielfrau im okzitanischen Mittelalter. In: Detlef Altenburg u. a. (Hrsg.): Feste und Feiern im Mittelalter. Paderborner Symposium des Mediävistenverbandes, Sigmaringen 1991, ISBN 3-7995-5402-5.
  • Dietmar Rieger (Hrsg. & Übers.): Mittelalterliche Lyrik Frankreichs I. Lieder der Trobadors. Zweisprachig Provençalisch – Deutsch. Reclams Universal-Bibliothek 7620, Stuttgart 1980 (Beatriz, S. 176–180, dazu Kommentar von Rieger S. 295ff, Lit.) ISBN 3-15-007620-X.
  • Dietmar RiegerDie altprovenzalische Lyrik. In: Heinz Bergner (Hrsg.): Lyrik des Mittelalters, Reclam 7896, Stuttgart 1983, ISBN 978-3-15-007897-6, S. 232.
  • Marilyn YalomWie die Franzosen die Liebe erfanden. 900 Jahre Leidenschaft, Graf Verlag 2013, ISBN 978-3-86220-038-2, eingeschränkte Vorschau in der Google-Buchsuche

Weblinks

Commons: Beatriz de Dia – Sammlung von Bildern, Videos und Audiodateien

Einzelnachweise

  1. Jean-Loup Lemaître und François Viellard Portraits de troubadours – initiales des chansonniers provençaux I et K (Paris, BNF, ms. fr. 854 et 12473), Musée du pays d'Ussel, Paris 2006, ISBN 978-2-903920-35-7.
  2.  fol.126v — auf Gallica.
  3.  Pierre BecChants d'amour des femmes-troubadours: trobairitz et chansons de femme, Paris, Stock, 1995, ISBN 2-234-04476-6.
  4.  Dietmar Rieger (Hrsg. & Übers.): Mittelalterliche Lyrik Frankreichs I. Lieder der Trobadors, S. 296.
  5.  Recueil des poésies des troubadours, contenant leurs vies, XIII e siècle: fol. 141r — auf Gallica
  6. Auf der Seite fol. 141r des Chansonnier provençal „I“, Recueil des poésies des troubadours, contenant leurs vies, XIII e siècle, BnF ms. 854 fol. 141r Chansonnier provençal „I“ Recueil des poésies des troubadours, contenant leurs vies, XIII e siècle: fol. 141r — auf Gallica aus dem 13. Jhd., steht in roten Schriftzügen, oberhalb der historisierten Initiale „A“ die kurze Vida der Comtessa de Dia. Das verzierte „A“ markiert den Beginn der „Canso“ «Ab joi e ab joven m'apais».
  7.  Alle Übersetzungen aus dem Altokzitanischen stammen vom Hauptautor dieses Artikels.
  8.  Estat ai en greu cossirier - gesungen.
  9.  «Estat ai en greu cossirier»: Text online und gesungen in altokzitanischer Sprache

Die (Diá en occitano vivaroalpino) toma su nombre del culto a la diosa voconcia Andarta.​ Cuando la ciudad de Die, entonces capital de los voconcios bajo el nombre de Dea Andartadea que significa «diosa», fue conquistada por los romanos, tomó el nombre de Dea Augusta Vocontiorom (hacia finales del siglo ii). Entonces sólo quedó el nombre de Dea y luego Diá, utilizado en el lenguaje cotidiano para designar a la diosa hasta su transposición al nombre francés Die.

Die (francés [di], en occitano Diá) es una población y comuna francesa, en la región de Ródano-Alpesdepartamento de Drôme.
Es la 
subprefectura del distrito de Die y el chef-lieu del cantón de Die.

Die, Dia, mapa


de hoc o de no

Sesión del día 12. 

Dióse en primer lugar audiencia a Ramon Batlle, enviado por los diputados del General para ciertos asuntos que no espresa el acta; y luego se leyó el siguiente escrito, acordado por el parlamento.

Núm. 217. Tom. 17. fol. 1030.

Lo parlament general del principat de Cathalunya vista la cedula offerta per los molt honorables e savis senyors micer Jacme Pelegri doctor en leys e en Ferrando de Sent Ramon missatgers per lo molt reverend molt noble e molt honorable e savi parlament del regne de Valencia aquest parlament tremesos et totes e sengles coses en aquella contengudes diu e respon a aquelles que jatsia ab gran fraternal e cordial amor aquest parlament cobeig de complaure bonament tot voler e desig del dit parlament del dit regne de Valencia empero a present per algunes justes rahons aquest parlament sobre la entrada del dit parlament de regne de Valencia en aquesta ciutat per sos missatgers instada e la ferma dels capitols a Calatiu per via de parer segons se diu concordats no ha desliberada certa resposta ans per les dites coses et altres toquants proffit e utilitat del regne o comu be del dit molt reverend molt honorable et savi parlament et los molt nobles e molt honorables senyors quis dihen forans lo dit regne ha elegida solempne missatgeria la qual ab la gracia de Deu enten a trametre en lo dit regne de Valencia: e spera aquest parlament que dins fort breu temps migançant lo adjutori divinal sera cosa molt fructuosa: pregants los dits molt honorables e savis missatgers la dita cedula offerints que vullen graciosament tollerar si sobre les dites entrada e ferma no han de present clara resposta de hoc o de no e de la dita missatgeria voler lurs principals avisar. E com sia nothori que lo present parlament de la mort del senyor rey a ença ha continuament treballat en tot bon espatxament dels affers toquant la successio e que per ell no sia perduda una hora en pacifficar et unir les grans discordies suscitades entre los regnicoles dels regnes a la corona reyal pertanyents e specialment en lo dit regne de Valencia sofferint per esguard de bona fraternitat e per ço que tot mija turbatiu de veure continuament en los dits regnes e altres terres de la dita corona grans treballs e despeses: per ço lo present parlament denegades les protestacions en la dita cedula mencionades tant com sien vistes fer contra aquest parlament e los residents en aquell se offer et es prest segons fins aci ha offert e tots temps sera prest de entrar et treballar tant com a ell se pertanga ensemps ab los altres regnes e terres a la corona reyal pertanyents et dins lo pus breu temps que sia possible a veure manejar e discutir e desliberar qual es son ver rey princep e senyor justicia migançant e protesta que no ha stat sta ni stara per ell que los dits affers no sien per tot son poder abreviats: la qual resposta requer lo present parlament a cascun singular de aquell per vos notari esser continuada a la fi de la dita cedula et presa a ells e a cascun dells liurets carta publica com lan volran.


Mes a parlamén de Tortosa agost 1411

homilías en catalán, Orgañá

Dicen que en Orgañá se redactaron unas homilías en catalán, supuestamente son de fines del s.XII. Pero es erróneo llamarle así a tal lengua, porque geográficamente tal aldea no era Cataluña que además aún no existía como entidad geopolítica, como lo podía ser la taifa valenciana o el reino de Navarra


Dicen que en Orgañá se redactaron unas homilías en catalán


OCCITAN

Este prestigioso historiador nos delimita el territorio catalán de entonces, que se circunscribe a las actuales provincias de Barcelona y Gerona;


"Cataluña la Vieja era un territorio situado entre los Pirineos, el mar y una línea que unía aproximadamente la desembocadura del Llobregat con los macizos del Montsec, y de la que forman frontera los cursos de este río y del Cardoner." (García de Cortázar; La época medieval, Alianza Madrid. 1973)



mapa, CAT, Catalunya, García de Cortázar; La época medieval, Alianza Madrid. 1973

No tos cregáu tot lo que veéu o lligíu :










Homilies d'Organyà
d' autor desconegut
Joaquim Miret Sans (transcripció)
Les Homilies d'Organyà són un dels documents literaris més antics escrits en català, per l'època i l'arcaisme d'escriptura el seu llenguatge es troba entre el llatí vulgar i la llengua romanç del català.

HOMILIES DE QUARESMA

SEGONS LO MANUSCRIT D'ORGANYÀ

————————


 «Per zo dix sapi salamo. Uanitas uanitancium et omnia uanitas ... set caritas nuncam excidit. Totes les coses del segle son uanitats e caden e tornen enient mas carita iames no cadra e cels qi la segieran ia unqua nos faliran. E per zo si sins uolem gardar de perdicio e de uanitad obs auem a saber qe es caritad. Karitas est dileccio dei et proximi. caritad es propriament qe om am deu mas qe nula res. e tot cristia aixi com si elex fedelment. Aqesta es la mor de Deu e de tot xristia. per zo a nom caritad qar del es pus car qe nula res. Cel om a caritad en si. acui es pus car zo qe pus car li deu eser zo es deu el espirit dom qi ia sempre durara e totes altres coses temporals periran. E per aizo. S. per les coses peridors no uulams lo gog del durable paradis perdre. Ni per les uanitats del segle qui gian om a les penes..... (segueixen algunes ratlles esborrades en la part dreta de la plana).....

als presentz, venir, for durable, omnes, Pedro II


 Sapiatz S. [Senyor?] que zo apela o lasmosna caritad..... qar cel qi dona almosna asson proxme fa be et a Deu plader et amor e onranza e deus radrallsen bo gadardo perpetual a c. dobles et als bons et als mals del remedi dinfern e de la gloria de paradis. Sapiatz S. qe tot lo be qe om fa tu diz per bo cor e per pentencia de deu tot es caritat e lauament del anima. E per zo dix sent paul en lapistola que nulla obra non es bona ni perfeita senes caritad zo es cel qi a caritad no ret mal per mal e cels qi estan mal fa auenir. E encara aqel qia caritad no a enuega a nula re e no mou barala a nul om e no mou barales entre uns frares e altres, qia zoa noa ergul. Qi caritad a noqer aqels coses qe sues son, zo es qe no uol la uolluntad de la carn mas solament de lanima. Zo es qe noa cor e mal a fer, mas en seger dretera e ueritad Aqel om. S. qi te la persecucio del segle sapiatz qe noa perfeita caritad qar qe caritad noa paor for de deu. Et encara si dix sent paul en la..... 


 Ex parte enim cognouimus et ex parte prophetamus. De la una part conoxem e de laltra profetam, zo es qe conexem aqest segle qe es nient, empero prohfitam lo regisme de deu lo qel es perfeita causa. E pero aqeles coses qi son del segle periran. Cum essem paruulus loqebar ut paruulus, sapiebam ut paruulus, cogitabam ut paruulus. Qan om es macip penssa aixi com macip e sab aixi com macip. Et empero qan es feit om lex aqeles coses qe son de macip. Moltes coses qe emacipea a feites esment, qar ia a om uergonia a dir zo que dezie qan ere macip. Aixi sera fora aqest segle uil en ues aqel qe es auenir. Donches frares cars aiam carita uera senes ira, senes auarea, senes urgul, senes mala cobeeza, per zo qe la caritad de deu sia espandida els nostres cors Q. i. p. d. c. p.


 Dominica in LX.ª In illo tempore cum turba plurima conuenirent et de ciuitatibus properarent ad ihesum dixit per similitudinem. Exiit qi seminat seminare semen suum. S. nostre S. dix aqesta paraula per semblant et el esposa per si elex. Aqel qui ue seminar la sua sement e dementre qe semenaua la una sement cadec prob de la uia e fo calzigad els ocels del cel mengaren aqela sement. Aquest seminador dix. n. s. qe son los maestres de sent eglesia..... . Los auzels del cel qi mengaren..... los diables qi tolen la paraula de deu..... e per males obres. Et aliut cecidit supra petram, et natum aruit quia non habebat humorem. Aqela sement qe cadeg sobre la pedra fo seca per car noi auie humor demostra la paraula de deu qi cad el cor del om e uen diable e la tol del cor, per zo qar noa humor de caritad. Et aliud cecidit inter spinas et simul exorte spine suffocauerunt illud. Et aqela sement qi cadeg en les espines demostra la paraula de deu qi cad entrels auers dels rics omens daqest segle qar pensen de lurs riqezes e no segeixen la paraula de deu e amen les terenals coses e meins preden les cestials. Et aliut cecidit in teram bonam et ortum fecit fructum centupulum. Aixi aqela sement qi cadeg en la bona tera demostra lo cor del bon xhrisptia qi reten be la paraula de deu e la ment en obra.


Co es senes auarea e senes adulteri et senes escarn e senes neguna oreeza primerament no entemen los apostols de qi. n. s. ordene. E ia dixeren adel interrogabant autem eum discipuli eius qe esset hec parabola. Seiner trastot poderos sia tu platz fes nos entendre aqesta paraula. E. n. s. dix adels uobis datum est nose misterium regni dei ceteris autem in parabolis. A uos es donad a conexer lo mester del regisme de deu pusqe aqels qi no creren per paraules. Donces frares cars rezebam la paraula de la predicacio de ihesu xhrist en goig e retingams la en nostre cor qe diable no la pusca gitar de nostre cor et aixi farem fruit en paciencia senes nulla oreeza. Sapiats. s. qe qi mas se trebalara dels afans de deu en est segle maior gazardo naura el seu regisme. Donces fraires cars esforcennos qels pecats en que somo nos lexen, e nostres penitencies prenam per zo qe ihesu xhrist nos deu portar denant los angels el cel. Qi. i. p. d. i. l.


 In illo tempore ecce ascendimus ierosalimam et consumabuntur omnia qe scripta sunt per profetas de filio hominis. S. qan. n. s. ihesu xhrispt anaue per les terres de iherusalem ab los seus disciples el los dix zo que del ere auenir aixi com lauengeli odix en aquesta gisaEcce ascendimus. i. e. c. o. q. s. s. p. d. f. o. Ara zo dix. n. s. i. x. als seus diciples nos entrarem en la Ciutat de iherusalem e sera acabad tot zo qe de mi an escrit les profhetes. En aital gisa dix. n. s. Yo sere tradid e pres e liad et escopid e lanceiad e pugad en crod e coronad despines et al terzer dia resusetara. Els diciples de n. s. no enteneren adaquela hor les paraules qe el los dizie de la sua passio e de la sua ressureccio entro al dia qe els uideren e conogren com el o ac dit. E qen els no enteneren les paraules qe el los ag dites li fet n. s. un precios miracle dun ceg qe el alumena dauant els. Aqest ceg ere itera prob de ierico et el acaptaues tot zo don uenie. E qan ozi que. n. s. i. x. i pasaue per aqela terra el comenza a cridar en aquesta gisa. Ihesu fili d. d. miserere mei. Seiner fil de d., merce aies a mi et aqeles companges de les gents qi anauen dauant. n. s. manazauen ad aqel ceg e dezienli qe calas. E com els li manazauen el mas li cridaue. Ihesu fili d. d. m. m.. O seiner fil de la uerge merce ages de mi. En. i. quan audi aizo qe tan fort lo pregaue e li clamaue merce, esteg et aturas e fedlos amenar dauant entre la gent gran e demanali qe qeria et el dix. Domine ut uideam. Seiner trostor poderos sia tu platz que ueia et en apres daico. n. s. posa la sua benedita ma sobrels uls del ceg espre el uit. El ceg qan ag uist fed grans gracies a nostre S. esegil en totes bones obres. E les compaines de les gens qan uiderent lo tan gran miracle feren grans gracies e grans laudors a. n. s. S. audid auetz del ceg qe n. s. alumena per la sua vertud e per lo poxeule quel ceg li fazie de merce a clamar per qe el no estaue per los menazadors qil volian fer calar. Et el on mas li menacauen el mas cridaue. Aixi com odid auetzIhesu. f. d. d. m, m. S. sapiatz qe aizo porta aital figura de tot pecador qi es en tenebres de mort et en cega de pecad e dauoleza e de no fe. E per aizo S. deuem clamar merce de dia e de nuit a. n. s. qe el nos traga de tenebres de mort e de no fe ens do alumenament de la sua vertut. Aizeles gentz qi menazauen al ceg qe calas porta figura dels fols pensamentz de les cures daqest segle qins destorben en oracions et en bones obres. E per zo. S. fazamo nos aixi com lo ceg o fet e trobarem mercia ab. n. s. aixi com audid auetz per les paraules del sent euengelii. Can. n. s. uenia de iherusalem pendre passio de la ·· lo ceg auetz audid li clama merce mas el no la troba a la primera uegada. E com el comenza. n. s. a clamar a forza de cels qil manaien calar. n. s. li ac merce aital com el la demanda qar el li qis uezer et el uit sempre. E nosatre si elex qen sem en tenebres de pecad e de mala uoluntat-pregem n. s. ab bona fe e ab bones obres per zo qe el nos do alumenament de la sua gracia qe nos entendam, la sua paraula e segescam lo seu manament..... mas per la torba del uans pensamentz del segle qins destorben en oracions et en bones obres fazamo o aixi com lo ceg fed qe com mes lo mandauen calar el mas clamaue merce a. n. s. e per zo troba mercia. E nos S. com mas no destorban les cures daquest segle els desirers carnals els uans pensamentz nos mas deuem puxular. n. s. ab pregs e ab oracions et ab deiunis et ab oficis et ab almoines et ab oblacions et ab uegilies et ab romeries et ab bones obres de fe e de caritad entro a. n. s. ne prena merce per lo puxoule de les oracions e de les bones obres aixi com ac merce al ceg qi pouxoula a forza daqueles gens qil manauen calar. E per aixo. s. nos clamem merce e mercia a. n. s. i. xi., qe a forza dels nostres pensamentz e dels desigs carnals qe el nos faza uenir enan memoria et e enan sanitat auera penitencia et auera confessio ens do uida durable per totz temps. Cui est honor et gloria.
Conuertimini ad me in toto corde uestro in ieiunio et fletu et planctu et scindite corda uestra et non uestimenta uestra ait dominus omnipotens S. audir et entendre deuem. n. s. per la sancta scriptura e con nos apela dolzament tornad uos a mi zo dix. n. s. ab tot nostre cor et ab tota nostra pensa no dix merca ab la meitad del cor mas ab tot lo cor perque qar del cor ixen totes les obres qe son feites primerament son pensades e pux son messes en obra. Qi de cor exeunt male cogitaciones del cor ixen males cogitacions homicidis adulteris fornicacions monzonges periuris cobezes auaredes e tots los mals del mon. E per aixo dix. n. s. conuertimini ad me in toto corde uestro tornaduos a mi zo dix. n. s. de tot uostre cor..... de bon cor a. n. s. no no fara daltra causa qan el dix donos cor demostra qe de totz sos pecatz si deu om partir. Car si pren om penitencia de sos pecatz sils a feits dom qe aia mort et altres moltz enrote ab si negu pauc li ual sa penitencia aixi com dix. Quid prodest uiro si tota domus claudatur et unum relinquitur in ea foramen. Quel predes ad om zo dit qi ben tanca sa casa o son castel ei laxa un trauc on entran los laires e rauben lo castel e la maiso. Qel predes ad om qi a pres altrui auer o per engan o per ladronici o per tolta o per fals jutgament e pren sa penetencia o no aqel auer pauc pred li te aquela penitencia et el la cuide pendre o no la pren. E per zo dix. n. s. si ergo offers munus tuum ad altare et. r. f. q. f. t. a. a. u. t. r. i. o. t. a. t. u. p. r. f. f. et tunc. u. o. a. a. Si tu vols a mi uenir zo dix. n. s. e tum uols ren donar del teu uate primerament acordar ab ton proxme a cui mal auras fait. Car enant no redebria tu ni ton do. Aizo aferma sent agosti. Si res aliena non reditur propria quia pecatum sit cum redi posit penitencia nangitur. Aizo dix que no perdonaria deus pas lo pecad ad om qe aia altrui auer si nol red e nossen acorda ab el si far o pod. E si far no o pod si li clam merce. S. bo es altrui auer a pendre mas males a rendre. Qar aixi o trobam en la homelia de sent gregori qe. u. monge fo e qan se dec morir derezi totson auer e partil estirs dos besans qe li oblidaren e per aqels dos besans deg esser perdud en infern et estec ne XXX dies en pena. E per aizo dix. n. s. Conuertimini ad me. i. t. o. u. i. i. et f. et d. c. et. u. c...Tornaduos a mi de tot uostre cor en ieiuni et en oracions et en plorar et en planier et en trencar uostres cors. Trencar manda lo cor per aizo qe om se tola les males cogitacions els pecatz de si. E qes qe peccads aia om faitz entro aizi ne qas qe falimentz ara en la senta qeresma de. n. s. nos deuem tornar a deu ab almosnes et ab uigilies et ab oracions et abones obres qe fazames. E per aizo .S. clamem merce e merca a. n. s. qe el nos do a fer zeles obres per qe la sua amor puxam auer al exir daquest segle. Q. de ipse. p. d. qi. c. p.


Dominica in iclo XL.

 In illo tempore. Ductus est ihesus in deserto a spiritu ut tentaretur a diabolo. Et cum ieiunaset XLª diebus et XLª noctibus postea esurit. S. audir et entendre deuem lo sent evangelii per que aizo uol dir e mostrar qel .n. s. grans penas e grans trebals e grans dolors soferi per nos per aizo qar el nos uolg saluar e trer de poder de diable. Qar en aixi trobam qe el dejuna XLª dies. XLª nuitz qe anc no beg ne menga et en apres si ag fam. S. el no deiuna gens per zo qe el ages peccad feit per qe el deges fer penitencia ni deges deiunar mas per exemple o fet de nos e per zo que nos deiunasem per los nostres peccads. E per aizo qar el deiuna XLª dies e XLª nuitz mostra qe el ere uer deus. Et aizo qe el ag fam mostra ere uer om. E per aizo deuem cretre qe el fo uer deus e uer om. Et en apres si dix leuangeli qe can. n. s. ac fam si ueng lo diable a el e uolglo temtar e dix. Si filius dei es dic ut lapides isti panes fiant. Si tu es fil de deu di a les pedres qes tornen pa e mangan. E .n. s. respos ad el e dix. Non in solo pane uiuit homo. s. i. o. u. q. p. d. o. dei. No uiu om solament de pa mas de les paraules de deu uiu om et es de ueritat car en aixi com lo cors mor si no a pa terenal aitambe mor larma si no a pa cestial. Aizo es la paraula de deu. Qan lo diable uit e conog qe re de azo no faria .n. s. portal en la ciutad senta de iherusalem e posal sus el temple e dixli. Si filius dei es mitete de orsum. Si tu es lo fil de deu laxat cader en aual qe los teus angels ti soferan e not faras mal. E .n. s. respos e dix ad el. Non tentabis dominum deum tuum. Tu ia no tentaras deu lo teu seinor. Qan lo diable uit qe re daizo no faria .n. s. portal in mont oliuis el pus alt mont qi es en la tera de flum iorda e mostrali tot lo mon e tota la gloria del segle e dixli. Tot aizo te mostrad te donare sit gites als meus peds emadores. Ad aqela paraula .n. s. respos e dix. Va de retro satana. Deu el seinor deu om adorar et ad el solament seruir. S. ara podetz audir com es diable mals et es ardidz e com a gran poder. Molt fo ardit qan el uolia tentar aqel seinor qi es .s. de tot lo mon per qel diable pogra cegar sis uolges e gitar en infern si qe iames no nasqes. E .n. s. ac tant gran humilitad per qe el se lexa exaiar a diable a no nos torna ad el ni anc mal no li fed. Mas lexetse ad el portar portar perert et exaiar a seu esperit. Aizo dona a nos exemple qe nos deuem sofrir nostres enemigs e mostra qe no deuem redre mal per mal qe auantz deuem auer paciencia et humilitad per aizo qar diable exaiet .n. s. qi es cab de totz omens. Docs be podem saber qe negu om no escapara qel diable nol exag just ni pecador per qe qar el tenta lo primer om adam qe deus auia feit al seu semblant et a la sua image el auia espirad del seu sent espirit el auia pausad en paradis. Anc aizo nolne gari qel diable nol temtas e nol enganas laintz en paradis. E lo temta per glotonia qen li fet mengar lo pom de paradis lo qel deus li auia uedad. El lo temta de uana gloria qan li dix. Eritis sicut dii. Tu seras aixi com deus. Temtal per auarea qan li dix. Scientes bonum et malum. Tu sabras be e mal. Per aqestes tres coses uolg temtar lo diable .n. s. per aizo qar el uenceg lo primer om adam. Diable exaia .n. s. per glotonia qan li dix que fedes de la pedra pa. E lo exaia de uana gloria qan li dix qes lexas cader del temple qe nos faria mal. Et lo exaia dauarea qan li dix qe lo mon li daria sis gitaue a tera als seus peds el adoraue. S. be ere fol lo diable qe aizo qe feu no ere ni en sompoder. Aizo li uolia donar. Tot era de n. s. zo qe el li uolia donar ni el li prometia. Mas lo diable li uolia tolre tot son regisme e tot som poder si poges. Ara auetz audid com lo diable tenta om per glotonia de mengar e per uana gloria e per auarea. Nousen poden tant dir qe encara no aia mes de folia diable e de maleza. S. gardar nos deuem daqestes coses qe odides auem e guardar nos deuem maierment de tentacio de diable e del seu engan. E gardar nos deuem de mala uoluntad e de leges paraules e de monconges e dergul e de superbia e qe deiunen la senta qerentena ab almoines ab oracions ab bona voluntad qe deuem atendre a sante ecclesia a odir nostres menestris e qe deus nos parcesqe nostres pecats for qe farem. S. dels grans pecats qe fem qan de les fols paraules qe dezim aurem a redre rado al dia del judici per qe .n. s. nos o dix ab la sua domenga boca nonso mana gens per altre. Mas el noso ueng dir propriament del cel ontera aixi com el o dix de omni occiosa quod loccuti fuerint homines reddent racionem de eo in iudicii die. De totes les paraules e de totz los faits qe om fa aura a redre rado al dia del iudici a. n. s. E les prefetes nosen porten garenza. Ret damus domino labiorum nostrorum et predes qi locuntur mondanii. Negu de nos zo dit no enganassem los altres qar tals nia daicels qi cuidara enganar son uedi et engane si elex. S. qant qe aiam feit entro aici ara nosen deuem emendar a. n. s. en aqesta senta qerentena. Qar zo es lo desme del dies de lan qar deuem nostres cors..... fer deiunar et estar en oracions et en fer bones obres qe qan uenra al dia de la resureccio qe dignes siam de redebre lo seu precios de ihesu xrispti. Q. i. p. d. c.


Dominica ua.....

 Egressus ihesus inde cecessit un partes Tiri et Sidonis. Et ecce mulier cananea a finibus illis egresa clamauit dicens ei. Miserere mei domine. f. e. d. f. m. m. a. d. uexatur. S. audir et entendre deuem sent Mateu lapostol et euangelista qe dix enen euangeli qe ades auetz ozid. Dir vol e mostrar qe qan n. s. anaue per la tera si ana el per les teres doltra mar per qe el sa proximaue a la passio que deuie rede en iherusalem tot per zo qels falses iudeus nol anasen cercar en altra terra ia ueng el en les ciutatz qi son en riba de mar qi son molt fortz si qels fils disrael anc no les pogren pendre per forza. Aicestas III. ciutatz apela om per so nom la una tir elaltra Sidon. Aquesta qe om apela tirus. Sg. las tribulacions daquest segle. E laltra qe. o. a. sidon. sg lo poble qi ans del aueniment de . i. xi. menaua diable a mort. Mas ia ueng una femna qi era en aquela terra e auia una fila qi auia mal de dimonis et ela audi dir qe. n. s. ere en aqela tera et exi de sa tera et ana cercar lo seinor per zo qe garis sa fila. E ia ueng la femna en aqela tera e troba lo seinor trastot poderos e clamali merce e dix. fili d. d. mi. mi.. O seiner fil de la uerge merce aies de mi. S. per aqesta femna deuem entendre sancta ecclesia qi ere morta entre la mala gent. Et en aixi com aqesta. f. dementre qe fo en sa terra no clamaua merce a deu tot exoant aqeles males gentz dementre qe adorauen les ydoles e foren descrents no clamaren merce a deu. Donces. S. aqesta femna gran fe ag per qe qan sa fila no mena e creceg qe de sola za paraula de .n. s. garia sa fila. Molt gran sauieza ag ab si aizela f. per qe qar en persona dom conog deu zo es qe uit la umanitad e credeg la diunitad et encara si dix femina fili d. d. m. mi. filia mea. or a. d. uexatur. O seiner fil de dauid la mia fila a mal de demoni. S. per aqesta .f. deuem entendre les gentz qi eren meins credents. Et en aixi com aqesta .f. pregaua per sa fila tot exament sancta eglesia no ceses de pregar per son poble qe uinga a saluament zo es a la fe de crist. Et encara deuem entendre. per la fe de. crist la nostra carn e per la fila la nostra anima. E per zo si la fe es malauta zo es la nostra anima qi es el nostre cors. per nul pecad qe lo cors aia fet. la mare zo es la nostra carn deu clamar merce a deu per deiuni e per almoines. e per oracions. e per tot be feit per qe deliure la fila de poder de diable qi la te. Et encara .s. per la .f. deuem entendre la nostra anima. e per la fila la nostra carn. Aizo deuem saber qe si la fila zo es la nostra carn fa nuil pecad sempre a mal de demoni la anima. E la donc la mare deu pregar. zo qoue a saber qe es la anima qi deu pregar per deiunar e per almoina e per oracions qe deus la deliure daqel pecad en qe es. et encara .s. deuen saber qe .n. s. no respos a la .f. per tres uegades. la primera qar aquesta .f. ere pagana. la segona qe per auentura no dixesen los falses judeus aqesta .f. de la nostra generacio pres carn. e ua a les altres gentz tot per zo qe no agesen escusa los judeus qe nol credegesen. la terza qe uolian prouar si auian misericordia los seus diciples qe pregasen per aqesta .f. ono. Mas ia pregaren los seus diciples al. n. s. seiner sia tu platz aias merce ad aqesta .f.. E per zo qe los falses judeus credegesen qe el ere ihesu crist. ere misericordios ia exaudi el los pregs dels apostols tot per zo qe no dixesen los iudeus aqest no es misericordios. per .la .f. qi clamaue merce a. n. s. deuem entendre qe pos la pasio e la resureccio. e la ascencio. de. ihesu xrist. per la predicacio dels apostols credeg tot lo poble qi ere paga per los apostols qi pregaren. per aquesta .f. deuem entendre los doctors de sancta ecclesia qi dia cotidi pregan deu per els. Et enaxi con los apostols pregauen per la .f. tot exament pregan los preueres per totz cristians qe deus los aport a bona fi. Et en aizo podem conoxer qe deus no od pecadors per qe qar ana aqesta .f. no la uolg audir tro qe ag parlad ab los diciples. zo coue asaber qe qan ag parlad ab los preueres et ele per la penitencia sempre fo deliurada del poder del demoni. Aizo porta significanza de tot peccador qi esta en peca et en males obres. audir nol uol. n. s. oñ can el se part de pecad e de males obres e pren sa penitencia fermament sempre li es perdonad tot son pecat. E per aizo .s. clamen merce e misericordia. a. n. s. qe el nos do adir et a fer zeles obres qe qan exirem daquest segle qe segurament puscam uenir al seu celestial palaz qe el a promes als seus fodels.
 »Dominica III. Erat dominus ihesus eiciens demonium et illud erat mutum.»

Què vol Hitler ?

¿Què vol Hitler?  ¿ Qué quiere Hitler?  El estrecho vínculo entre el nazismo y el nacionalismo catalán Es bien sabido, gracias entre otr...