XXI.
Be volria de la mellor
De totas far chanso plazen,
Quar d' autra chantar non enten
Mas de la verge de doussor;
Qu' estiers non puesc mielhs mos bons motz despendre
Qu' en la doussa dona de paradis,
On dieus pauset totz los bes e 'ls assis,
Per qu' ieu li prec que 'l plassa mon chant prendre.
Aitan ses plus viu ad honor
Totz hom, quant ama coralmen
Aquesta dona d' onramen,
E met son temps en sa lauzor;
Quar ela 'n pot mout bon guizardon rendre
Que non es joys, plazer, solatz ni ris
Que non agues totz hom que la servis
E qu' en s' amor totz temps volgues entendre.
S' om pogues partir de follor
E de malvais entendemen
Son cor, e servis leyalmen
La mayre de nostre senhor,
E no volgues dieus tan soven offendre
Ni ves lo mon tan fort estar aclis,
Ja fals' amor non l' agr' aissi conquis
Que 'l fezes tan sos avols dons atendre.
Nulhs hom no val ni a valor,
Si non lauza la plus valen,
La mayre de dieu doussamen,
Per cui si salvon peccador;
Quar en lieys son totz bos ayps ses contendre,
La mieller es que anc fos ni hom vis;
Tan fon lo pretz dels sieus bes ricx e fis,
Per que dieus volc en lieys per nos dessendre!
Mout hi fes gran a nos amor
Dieus, quan venc en lieys humilmen
Per delir nostre fallimen,
E per portar nostra dolor,
E s' en laysset als sieus trahir e vendre,
Et ab sa mort la nostra mort aucis:
Mortz eravam tug, si dieus no muris,
Per qu' a luy plac son cors en crotz estendre.
Bernard d' Auriac.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Muchas gracias por comentar. Moltes gràcies per comentar.
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.